Docsity
Docsity

Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity


Consigue puntos base para descargar
Consigue puntos base para descargar

Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium


Orientación Universidad
Orientación Universidad

RESUM TERRA BAIXA SELE 2020, Apuntes de Catalán

RESUM DELS PERSONATGES I CAPÍTOLS

Tipo: Apuntes

2019/2020

Subido el 27/06/2020

xavijimenezo12345
xavijimenezo12345 🇪🇸

5

(2)

2 documentos

Vista previa parcial del texto

¡Descarga RESUM TERRA BAIXA SELE 2020 y más Apuntes en PDF de Catalán solo en Docsity! TERRA BAIXA: Resum de l’argument En el primer acte se'ns presenten els personatges (caràcters, importància dins de la trama, relació amb els protagonistes, etc.). En aquest acte, es dóna a entendre que en Sebastià i la Marta festegen, però per pagar els deutes, en Sebastià s'ha de casar amb una pubilla de bona família. Com que tothom s'imagina que la Marta festeja amb ell, cap pubilla el vol per marit. Per tapar aquesta situació, ell decideix casar la Marta amb algú de fora. A través d'en Tomàs, que és l'únic que no sap res del muntatge, sap d'en Manelic, un pastor, a qui proposa en matrimoni la Marta. En Manelic està molt content i baixa de la Terra Alta per casar-se amb la Marta, a qui estima purament. Per a ell, el matrimoni no és de conveniència, sinó d'amor. La Marta, però, no hi està d'acord, i tot i que en Manelic li fa fàstic, s'hi casa per ordre d'en Sebastià. Un cop viuen junts, el Manelic s'adona que la Marta no l'estima, i això el fereix molt. En el segon acte, en Manelic ja està casat amb la Marta i sembla que en Manelic només s’entén amb la Nuri, ja que la resta del poble es riu d'ell. Això atrau l'atenció de la Marta, que comença a estar gelosa i a veure d'una manera diferent en Manelic. La Marta explica el seu passat i com va conèixer en Sebastià, a en Tomàs. En Manelic, a mesura que s'adona del muntatge, s'enfada cada cop més, i cansat de tanta burla i malícia, vol tornar a la Terra Alta. Aleshores és quan veu que la Marta també l'estima i tots dos volen fugir, d'en Sebastià i de la Terra Baixa que, segons Manelic, és plena de boira i falsedat. En l'intent, són interceptats pel Sebastià i el Mossèn. Quan en Sebastia s' adona de les intencions d'ells dos, fa tancar la Marta al molí, sota vigilància dels pagesos i en Manelic és desterrat de la Terra Baixa. ¡En el tercer acte, els pagesos s'adonen de la seva equivocació, ja que haver fet fora en Manelic i haver seguit les ordres d'en Sebastià, no havia estat tan bona idea. En Manelic torna a la Terra Baixa per enfrontar-se a en Sebastià i endur-se la Marta que està malalta. La Marta diu que no pot viure sense en Manelic. Durant l'enfrontament, en Manelic mata en Sebastià (és en aquest moment quan Sebastià és comparat amb un llop), seguidament marxa amb la Marta a la Terra Alta, ja que la Terra Baixa és una terra egoista i corrompuda. ACTE 1 El primer acte és la presentació dels personatges i les seves situacions. L’acte comença amb en Xeixa garbellant blat, i la Pepa i l’Antònia que li pregunten si la Marta es casarà. En Xeixa evita respondre, i llavors arriba la Nuri, que ve de veure l’ermità i explica tot el que li han dit. La Nuri confirma que la Marta es casarà amb un pastor i, a més a més, parla de la situació en què es troben tots plegats: Sebastià és l’amo de tot, fins i tot de les seves vides. L’ermità ha anat a buscar el pastor i aquella mateixa tarda es casaran la Marta i aquest. Després arriben en Nando i en Josep i expliquen que en Sebastià vol que el pastor es casi amb la Marta perquè aquest és un tros de pa i així no s’assabentarà de la relació que hi ha entre la Marta i en Sebastià. La Marta, per la seva banda, surt tot plorant i fa fora tots el xerraires. Ella es lamenta de la seva sort: no vol casar-se amb en Manelic, el pastor. Tot seguit arriba l’ermità Tomàs amb en Manelic. En Xeixa coneix la situació real per la qual es celebra el casament i ho explica a en Tomàs: en Sebastià estima la Marta però la fa casar amb un altre perquè ell ha de casar-se amb una pubilla per fugir de la ruïna econòmica. En Tomàs no s’ho creu. Quan arriba en Manelic es mostra com l’havien descrit, és a dir, com un home ingenu i simple. Llavors, en Manelic explica la seva història. Cada dia resava perquè el Senyor li aconseguís una dona, fins que va arribar en Sebastià amb la Marta i li van oferir el casament. Ell no ho va dubtar i va acceptar. El poble se’n burla d’ell en certes ocasions, però en Manelic, que és molt bèstia, els amenaça. En Sebastià arriba i els vol casar tot seguit, però la Marta plora desconsoladament i no es vol apropar al seu promès. Llavors en Sebastià l’amenaça amb pegar- la i li recorda que ell va donar aixopluc a ella i al seu pare quan van arribar en aquell lloc. Fruit de la por, la Marta accepta, de mala gana, casar-se. Mentre s’estan casant, en Tomàs parla amb en Sebastià sobre el que li va dir en Xeixa del matrimoni. En Sebastià ho nega, però en Xeixa jura que ell va veure com en Sebastià abusava de la Marta. Llavors, en Tomás s’ho creu i intenta aturar el matrimoni, però ja és massa tard. Al final de l’acte, en Manelic i la Marta són a casa. La Marta no vol ni mirar el seu marit, i aquest li explica una història seva sobre com va matar un llop. Després veuen una llum, que és en Sebastià que ve per a la Marta, en Manelic que no ho sap i intenta saber qui és, però la Marta el fa anar a la seva habitació i ella es queda allà esperant en Sebastià amb resignació. La Marta s’acaba d’adonar que han enganyat en Manelic ja que desconeix el que passa entre ells dos. PERSONATGES: Marta: És una noia bastant jove, psicològicament la Marta és un personatge una mica inestable, ja que al llarg de l'obra els seus sentiments van canviant. De primer, se'ns presenta com una dona freda, distant, i reservada, també com una dona bastant innocent ja que l’obliguen a casar- se amb una persona a qui no estima, i ella no fa res per impedir-ho, sinó que accepta i es resigna a casar-se amb en Manelic. Entre el primer i mitjan segon acte, la Marta no es té respecte a ella mateixa, ni tampoc s'estima la seva pròpia vida, té una autoestima molt baixa. Però en el moment que Marta. D'això, ells no se n'adonen fins ben al final de l'obra, i durant aquest temps només critiquen i fan cas a l'amo. Temes que apareixen a l’obra Un primer tema que apareix al llibre és el tema de l’amor. Apareix un triangle amorós entre en Manelic, en Sebastià i la Marta. En aquest llibre, l'amor és el remei per a tots els mals que pateixen els homes; qui té amor pot ser feliç en una societat malvada. Això ho representen en Manelic i la Marta a final de l'obra, ja que acaben enamorant-se i fugint en nom de l’amor. En canvi, la relació entre en Sebastià i la Marta representa el maltractament a la dona, i la impotència d'aquesta, contra el poder i els ideals d'un home i d'una societat. Hi ha també un altre tema, que són els plans del Sebastià per guanyar diners casant la Marta amb en Manelic. És el matrimoni de conveniència. Per tant, tracta també la corrupció i el poder dels diners. Un altre tema és la por als canvis, en el cas de l'obra, present en la societat urbana. La Terra Baixa simbolitza la nova societat que està naixent, i és una crítica a aquesta societat perquè és on els homes es tornen malvats i hipòcrites. Es reivindica un retorn cap a la tradició, per això els dos protagonistes principals, al final de l'obra, se'n tornen a la Terra Alta, el lloc on res no ha canviat i els homes són bons i innocents. A la Terra Baixa els pagesos tracten de manera discriminatòria en Manelic, pel sol fet que ell és d'un altre lloc, d’una altra terra (discriminació de l’immigrant). Un altre canvi és la manera en què en Xeixa es rebel·la contra l'amo, ja que és un pagès. La representació de la Terra Baixa i la Terra Alta també és un altre tema, ja que cadascuna representa un ambient, simbolitza una manera de ser. Terra Baixa representa la corrupció, la misèria moral i material humana, les complicacions, els mals esperits, la tafaneria, la malícia, la pressió social i els prejudicis. En contraposició a la Terra Baixa, existeix la Terra Alta, les muntanyes d'on ve en Manelic, símbol de la puresa, la llibertat, la veritat, la simplicitat i la vida digna i honrada. Sense mals entesos i burles, ni persones marginades, de personalitat més primitiva, més natural i més animal. Simbologia Terra Alta i Terra Baixa Amb aquesta obra Guimerà plasma un mite existent a la seva època.Es tracta de la contraposició Terra Alta - Terra Baixaque es presenta com dos móns oposats. La Terra Alta se la veu com un lloc incorrupte, pur, sense malícia, ideal, bucòlic i, en definitiva, representa tot allò que, en principi, és bo per naturalesa. La representació que fa Guimerà d'aquest món és el camp, ja que és l'oposició perfecta a la Terra baixa. ¡La Terra Baixa, en canvi, plasma tot allò que és dolent, corrupte, maliciós, insensible, materialista i, en definitiva, totes les coses malvades per a l'home. En aquest àmbit, Guimerà utilitza la ciutat, la vila, com a mitjà de representació. TEMES I SIMBOLOGIA Temes que apareixen a l’obra Un primer tema que apareix al llibre és el tema de l’amor. Apareix un triangle amorós entre en Manelic, en Sebastià i la Marta. En aquest llibre, l'amor és el remei per a tots els mals que pateixen els homes; qui té amor pot ser feliç en una societat malvada. Això ho representen en Manelic i la Marta a final de l'obra, ja que acaben enamorant-se i fugint en nom de l’amor. En canvi, la relació entre en Sebastià i la Marta representa el maltractament a la dona, i la impotència d'aquesta, contra el poder i els ideals d'un home i d'una societat. Hi ha també un altre tema, que són els plans del Sebastià per guanyar diners casant la Marta amb en Manelic. És el matrimoni de conveniència. Per tant, tracta també la corrupció i el poder dels diners. Un altre tema és la por als canvis, en el cas de l'obra, present en la societat urbana. La Terra Baixa simbolitza la nova societat que està naixent, i és una crítica a aquesta societat perquè és on els homes es tornen malvats i hipòcrites. Es reivindica un retorn cap a la tradició, per això els dos protagonistes principals, al final de l'obra, se'n tornen a la Terra Alta, el lloc on res no ha canviat i els homes són bons i innocents. A la Terra Baixa els pagesos tracten de manera discriminatòria en Manelic, pel sol fet que ell és d'un altre lloc, d’una altra terra (discriminació de l’immigrant). Un altre canvi és la manera en què en Xeixa es rebel·la contra l'amo, ja que és un pagès. La representació de la Terra Baixa i la Terra Alta també és un altre tema, ja que cadascuna representa un ambient, simbolitza una manera de ser. Terra Baixa representa la corrupció, la misèria moral i material humana, les complicacions, els mals esperits, la tafaneria, la malícia, la pressió social i els prejudicis. En contraposició a la Terra Baixa, existeix la Terra Alta, les muntanyes d'on ve en Manelic, símbol de la puresa, la llibertat, la veritat, la simplicitat i la vida digna i honrada. Sense mals entesos i burles, ni persones marginades, de personalitat més primitiva, més natural i més animal. El tema principal de Terra Baixa és la lluita entre el bé i el mal, la terra alta i la terra baixa. Una característica dels personatges de l’obra és que es poden classificar entre els “bons” i els “dolents”, els que giren al voltant del bé i els que giren al voltant del mal. La idea del bé es personifica en el personatge d’en Manelic, mentre que la del mal ho fa en el d’en Sebastià. Així, els personatges que són al costat d’en Manelic (el bé) són l’ermità i la Nuri; ambdós personatges són bondadosos i no tenen malícia. Al costat d’en Sebastià (el mal) hi trobem tots els personatges que l’obeeixen, des de la Marta fins als Perdigons. Obeir a en Sebastià els ha corromput. Una altra característica dels personatges d’Àngel Guimerà és que no són entitats psicològiques, sinó personatges que actuen impulsivament. EXERCICIS RELACIÓ VIDA-OBRA: Guimerà té una certa propensió a presentar personatges mestissos i marginals en les seves obres. Com es reflecteix aquesta propensió a Terra Baixa? A Terra Baixa podem observar aquesta tendència de l’autor a presentar personatges mestissos i marginals. A l’obra, hi ha dos personatges marginals: la Marta i en Manelic. La Marta és una desarrelada. A l’escena IV de l’acte segon explica la seva història. És una història molt trista: ella captava amb la seva mare cega, quan es va morir la mare es queda sola i un home l’adopta, convertint-se en el seu “pare”. Junts van caminar durant molt de temps fins que un dia que plovia molt van aixoplugar-se a la masia d’en Sebastià. Aquest va prendre la Marta com a concubina a canvi d’un treball per al seu pare adoptiu. Aleshores ella tenia 14 anys i en Sebastià uns 30. I així, tal com diu ella en el llibre, va sortir de la pols dels camins com aquelles granotetes que es fan amb gotes de la pluja al mig de l’estiu. Des de llavors té una vida desgraciada essent violada per en Sebastià quan ell vol. En Manelic és un personatge marginat que viu a la muntanya, a la “terra alta”, en solitud, per això també el podem relacionar amb aquesta tendència de l’autor. És es personatge pur, sense malícia, que contrasta amb els altres personatges de l’obra. Concorda, doncs, amb la propensió de Guimerà de presentar-nos els mestissos i marginats socials com purs i bons, i a la societat que l’envolta, maliciosa. 1. Indiqueu si les afirmacions següents són vertaderes o falses. a) La infantesa de la Marta va ser miserable i infeliç. V b) L’acció de l’obra Terra baixa transcorre en un molí. V
Docsity logo



Copyright © 2024 Ladybird Srl - Via Leonardo da Vinci 16, 10126, Torino, Italy - VAT 10816460017 - All rights reserved