Resumen de filosofia Platon, Exámenes selectividad de Filosofía

¡Descarga Resumen de filosofia Platon y más Exámenes selectividad en PDF de Filosofía solo en Docsity! UNITAT 2 PLATÓ 1. Marc històric i filosòfic  En època de Plato i Aristòtil Atenes perd l’hegemonia política anterior i militar però encara és rica i poderosa.  Plató oferirà una mirada distant sobre la naturalesa i Aristòtil molt més d’aprop. Presenten una discrepància metodològica gran per tal de saber quina és l’autèntica realitat i com es pot conèixer. 1.2 Plató - La condemna a mort de Sòcrates va influir més que els propis ensenyaments del seu mestre. - Contra el relativisme sofista, proclama una veritat absoluta. - Recupera l’interès pels temes anteriors. Però, tot el que és material i sensible serà explicat ara des de un món suprasensible en què les formes o idees son models dels objectes físics. 2. Vida i obres de Plató - Plató (Arístocles), ciutadà atenès de familia aristocràtica, però nascut a l’illa d’Aegina, va viure entre el 427 i 347 aC, als segles V i IV aC) - Va ser deixeble de Cràtil (gràcies a ell coneix la filosofia d’Heraclit), però els deu anys al costat de Sòcrates el van marcar. - Després de la mort del mestre abandona temporalment la política a Atenes i fa una sèrie de viatges: Egipte, Sicília i sud d’Itàlia. Contacte amb el pitagorisme i amb la filosofia de Parmènides. Primer intent (infructuós, com els dos següents)de dur a terme la seva reforma politica a Siracusa (Sicília) - Torna a Atenes i funda l’Acadèmia, “primera universitat occidental”. Idees matemàtiques, astronomia, teoria política, filosofia i música, com adverteix a l’entrada. Vol formar futurs governants. - Segon i tercer viatges fracassats a Sicília. - Roman a Atenes, treballant a l’Acadèmia fins a la seva mort als 80 anys, revisant i acabant els seus diàlegs. Withehead: “Tota la filosofia occidental són notes a peu de pagina de l’obra platònica” - Els diàlegs evolucionen: - Periode de joventut: “Apologia de Socrates”, “Protàgores” i “Gòrgies”. Qüestions morals, definicions a l’estil socràtic, exaltació (i protagonista principal) de Sòcrates. - Període de maduresa: problemes metafísics i epistemològics centrals, Teoria de les Idees. “Fedó”, “República”, “Fedre”, “El Banquet”. - Periode de vellesa: “Parmenides” i “Teetet”. En el “Timeu”, descripcio del cosmos. 3. Teoria de les idees ( El món sensible)  L’objectiu central de la teoria és contribuir a crear un estat just.  Recull la feina socràtica de crear definicions universals de conceptes morals, ampliant-ho a l’ètica i la política.  La teoria de les idees és una visió general i metafísica de l’ésser, i implica la resta de teories platòniques.  Les idees són entitats universals, eternes e immutables, que podem conèixer, mitjançant la raó, no pels sentits. Viuen separades de les coses particulars.  Plató és dualista a diferents nivells: metafísicament ens està dient que hi ha dos mons, el món sensible i el món intel·ligible, on hi trobaríem les idees, pures formes amb les característiques de l’ésser de Parmènides . El món sensible i material és una còpia imperfecta de l’altre món, el món intel·ligible.  La relació entre idees i coses és de participació o imitació, semblança. Les idees són no només models, sinó que també són presents, per la participació, en una multiplicitat de coses. Cal entendre-les com a causes finals dels éssers i dels esdeveniments, que mostren apetència ¡ aspiració o desig de les idees. només meres i tosques representacions, i no confon el dibuix d’un triangle amb el triangle com figura geomètrica ideal, el filòsof no ha de confondre la realitat física ni els esdeveniments particulars amb les idees de les quals aquests actes o coses són meres representacions. De la mateixa manera que el dibuix d’un triangle no és un triangle -és només una representació d’aquesta figura ideal sense la qual no seria possible parlar de triangles-, un acte just no és «la justícia». Però això és extensible a tota ciència, ja que l’autèntic coneixement (¦B4FJZ:0) no és mai coneixement del particular concret, sinó de l’universal abstracte (Teetet,151i-183c.). Un botànic no s’interessa en realitat per aquest xiprer, aquell pi o aquest altre avet, sinó que pren aquests casos particulars per arribar a la noció de conífera i, més enllà, a la noció d’arbre en general i, més enllà encara, a les nocions de vegetal i ésser viu. En el límit, i això competeix ja només a la filosofia, hauríem de poder arribar a la noció general del ser. I així com ens equivocaríem totalment si per estudiar les propietats d’un arbre ens limitéssim a contemplar un dibuix seu, o confonguéssim la noció general d’arbre amb un xiprer, també ens equivocarem intentant saber què és la justícia, o què és la bellesa, limitant-nos a observar actes justos o coses belles. Cal, doncs, dirigir l’atenció cap al fonament que fa possibles aquests actes o aquestes coses, és a dir, cap al que Plató anomena les formes o idees. La pregunta pel significat i per la classe d’existència d’aquests termes o predicats generals és el nucli de la teoria de les idees de Plató que, segons ell, és el centre de tota filosofia, raó per la qual, els que es dediquen a aquesta apareixen, davant els ulls dels altres, com personatges allunyats del que, erròniament, consideren la realitat. (Teetet, 174a-177c.) 6. Mite de la caverna En el llibre VII de la República Plató ens resumeix els ensenyaments sobre cosmologia i epistemologia anteriors, però afegint-hi la intencionalitat política. També sobre la dialèctica. 7. Psicologia. i teoria política i l’ètica platònica  La teoria política de Plató està directament relacionada amb la teoria de les idees i parteix d’un isomorfisme entre el cosmos, l’ésser humà i la polis. Només un Estat governat pels que tenen el coneixement dels fonaments de l’ordre i la justícia pot ser ordenat i just. De fet, la motivació política presideix tota l’obra de Plató, com La necessitat de trobar un fonament sòlid al coneixement està en funció de la necessitat, molt més important, de trobar un fonament sòlid per guiar l’acció comuna. Ésdistingeix tres classes (sociologia):  1) els reis filòsofs , que governen perquè tant per naturalesa psicològica (predomini de l’ànima racional – símbol, l’auriga) com per la seva (estricta) educació tenen la capacitat de fer-ho.  2) els guardians o soldats de l’Estat, la virtut característica dels quals ha de ser el valor i la fortalesa (psicològicament els hi predomina l’ànima irascible – símbol, el cavall blanc), i que són els qui, sota la direcció sàvia dels governants-filòsofs, han de mantenir les lleis de l’Estat;  3) finalment, els artesans o treballadors, la virtut característica dels quals ha de ser la temperància (els hi predominen les baixes passions pròpies de l’ànima concupiscible, ubicada al ventre – símbol, el cavall negre).  Cadascuna d’aquestes tres classes es correspon amb les tres parts de l’ànima humana:  a) ànima racional (virtut pròpia: la saviesa i la prudència)  b) ànima irascible (virtut que li és pròpia: la fortalesa) i  c) ànima concupiscible (virtut que li és pròpia: la temperància).  I de la mateixa manera que un ànima és justa quan les seves tres parts estan en harmonia (influència pitagòrica), també en l’Estat apareix la justícia com harmonia de les altres tres virtuts (saviesa o prudència, fortalesa i temperància).  També preveu les diferents etapes de degeneració que pot patir una comunitat humana, i descriu les cinc formes de govern que, exemplifiquen l’esmentada degeneració (Polític, 302- 303). Així, per a ell, la forma idònia de govern és la monarquia entesa en el seu significat literal (de monos, unitat): el govern d’un sol: el més capaç (no és una monarquia hereditària pels «mèrits» de la sang, sinó el govern del millor). Si són diversos entre els millors (aristos) els que governen, es denomina aristocràcia (novament no en el sentit del govern d’una casta social, sinó dels millors i més preparats intel·lectualment). La degeneració d’aquesta manera de govern és la timocràcia, o govern regit per l’honor més que pel coneixement (República, VIII, 545b), que pot degenerar en la oligarquia (govern d’uns pocs -oligos-) regida per l’afany de riquesa. Com més importància es dóna a la riquesa menys se’n dóna a la virtut, diu Plató. Aquesta situació engendra la democràcia, el triomf dels pobres sobre els rics (Rep.555b) que condueix a la crisi de l’autoritat i a la demagògia (va ser un règim democràtic el que va condemnar a mort a Sòcrates). Però l’excés de llibertat i de pautes condueix a un excés de servitud i desordre que dóna lloc a l’aparició de la tirania, la més detestable de les formes de govern i verdadera caricatura del govern.  En El Polític i en Les Lleis Plató matisa el seu model utòpic de la República (primera utopia política).