Análisis de los Géneros Literarios: Tipos de Poesía y Retórica, Apuntes de Catalán

¡Descarga Análisis de los Géneros Literarios: Tipos de Poesía y Retórica y más Apuntes en PDF de Catalán solo en Docsity! Breu resum de retórica > ELLLENGUATGE LITERARI La literatura és l'Art de llegir i escriure, ¡ coneixement de tot el que ha estat escrit. ELS GÉNERES LITERARIS Són les manifestacions formals de les obres literáries, segons estructura ¡ contingut.Aristótil, filósof grec del s. IV aC els va clasificar en: Épica (narració de fets histórics des d'una perspectiva heroica); Lírica (poesia subjectiva és a dir, afectiva, sentimental, emotiva); ¡ Teatre, dividit en Tragédia (obra de teatre d'estil elevat i acció seriosa on el protagonista va cap a la catástrofe per una passió o una fatalitat) i Comedia (obra de teatre amb desenllac felig ¡ amb intenció crítica, moralitzadora o satírica). Avui, els tres géneres principals són la poesia, la narrativa ¡ el teatre, tot i que molts llibres barregen géneres (teatre líric, poesia narrativa, prosa poética...) > ELS GÉNERES LITERARIS. LA POESIA La poesia és un art regit per lleis métriques concretes o, fins ¡ tot, elements plástics. CARACTERÍSTIQUES DE LA POESIA Vehicula experiéncies íntimes de l'autor, amb un llenguatge complex, el significat del qual no és evident (ambigúitat, sentits figurats...). Per aixó se li diu LÍRICA també. Hi ha poesia narrativa (épica medieval) on es narren les gestes dels herois, les llegendes ¡ els fets historics vinculats a una comunitat (Odissea, Chanson de Roland, Cantar del Mio Cid...) ELEMENTS BÁSICS L'obra es diu POEMA ¡ está format per VERSOS, que són totes les paraules que ocupen una sola ratlla, determinades pel cómput de síl.labes (metre), la rima i el ritme. a) Cómput de síl.labes: en catalá, es compta fins la darrera síllaba tónica, tant hi fa que sigui aguda, plana o esdrúixola. Cal tenir en compte: -La sinalefa: uneix dues vocals en contacte de mots diferents si una d'elles és i/u átona. -L'elisió: suprimeix una de dues vocals en contacte si són iguals o una és neutra, ¡no es fa si són tóniques. -L'hiat és la pronunciació separada de dues vocals en contacte. En els versos de més de 9 síl.labes podem trobar-hi dues parts o HEMISTIQUIS, amb una pausa entre elles anomenada CESURA (que pot ser enmig d'una paraula també). Llavors es compiten les síl.labes fins a la darrera vocal tónica de cada hemistiqui ¡ es prescindeix de les síl.labes átones que puguin anar al darrera. VERSOS D'ART MENOR: menys de 9 síl.labes. Més freqúents els de 4 a 8 (tetra-, penta-, hexa- hepta-, octosíl.labs...) VERSOS D'ART MAJOR: 9 (eneasíl.lab) o més síl.labes. Més freqients els decasíl.labs (el clássic catalá és 4+6, P'épic és 6+4i amb cesura a la cinquena 5+5), ¡ els alexandrins (12= 6+6 amb cesura). L'hendecasíl.lab (11) no s'usa. b) El ritme. resulta de la combinacions de síl.labes átones ¡ tóniques en llocs fixos (peus rítmics). El peus de ritme binari són els més freqiients en catalá: átona-tónica (iambe), tónica-átona (troqueu) C) La rima: repetició de sons al final dels versos a partir de la darrera vocal tónica. + CONSONANT: repetició total (vocals i consonants o vocals soles quan no hi ha consonants) ASSONANT: repetició només de vocals entremig de consonants que no són iguals. CREUADA: ABBA -ENCADENADA: ABAB MASCULINA: mot agut en posició de rima (versos masculins) FEMENINA: mot pla o esdrúixol (versos femenins) INTERNA: entre paraules del mateix vers, especialment en versos cesurats. SENSE RIMA: Versos blancs: tenen cómput i ritme, peró no rima Versos lliures: sense cómput, ni ritme ni rima. d) Les estrofes: Són conjunts de versos relacionats entre ells mijangant la rima . Tipus d'estrofes: + Apariat: 2 versos consonants (auques, rodolins, refranys). Si fan tires llarges es diuen NOVES RIMADES (mateix nombre de síl.labes ¡ rima consonant) o CODOLADES (alternen versos llargs ¡ curts) Tercet: 3 versos. Solen estar encadenats a l'estil italiá (ABA, BCB, CDC...) Quarteta: 4 versos art menor. Rima consonant Quartet: 4 versos art major. Rima consonant Quintet;: 5 versos llargs o curs, amb dues rimes consonants diferents. Sextet: 6 versos llargs o curts, amb tres rimes consonants. Octava: 8 versos: octava clássica catalna (cobla) amb versos decasíl.labs (4+6) ¡ rima cadenoencadenada (ABAB CDCD) creucreuada (ABBA CDDC), cadenocreuada (ABAB CDDC) i creuencadenada (ABBA CDCD). També hi ha l'octava reial, italiana, amb esquema ABAB ABCC + Décima, 10 versos art menor (espinela: variant del Barroc castellá abbaaccddc) + Sonet: italiá, 14 versos decasíl.labs amb dos quartets ¡ dos tercets. + Romanc: grup de versos heptasíl.labs, els imparells no rimen i els parells són assonants. 1 Breu resum de retórica ELS SUBGENERES POÉTICS NARRATIUS: EPOPEIA Poema narratiu extens, de to eleval ¡amb personatges heroics i elements sobrenaturals CANGÓ DE GESTA Gestes de persoalges heroies, histórics o legendaris, transmesa de manera oral, ide carácter popular. POEMA HEROIC Poemes cultes , d'autor conegut, que tracten un fet históric o patridtic ELS SUBGÉNERES POÉTICS CULTES: HIMNE Poema de to solemne que expressa sentiments iideals elevats cap a la pátria o país, Déu, un heroi.... ODA Poema de to elevat d'assumples diversos que preocupen i inspiren al poeta PANEGÍRIC Poema que elogíaunes persones, país, poble ELEGIA Poema que expresa el dolor davant la mort d'una persona o una desgracia col lectiva ELS SUBGÉNERES POÉTICS POPULARS: CANCÓ Poema que expressa els sentiments íntins del poeta en relació atemes com 'amor, la sold... ÉGLOGA Poema on es manilesten sentiments en boca de pastors quie es lamenten en un marc bucolci una natura idealizada EPITALAMI Poema per celebrar un casament EPIGRAMA Poema breu, mordag isatírc SÁTIRA Poema o text en prosa que crítica de manera burlesca els vicis i defectes de les persones GOIG Poemareligiós sobre JC, la Verge, els sants... NADALA Poemasobre el nalxement de Jesús Fum,fum,fum... CORRANDA Poemes anónims que són cangons d'amor, de bressol, cants de treballal camp... ROMANG Poema que barreja históriai llegenda, amb versos que rimen en assonáncia els parells CANCÓ DE PANDERO Poemes anónims que són cancons d'amor, de bressol, cants de treballal camp... ALTRES SUBGENERES | FORMES POÉTIQUES POESIA VISUAL Incorpora imatges plástiques a les grafies ¡ paraules, substituint-les per gravas, fotos, escultures CAL.LIGRAMA Poema que juga amb la col.locació dela tipografia i els mots per oferir una imatge visual que es relaciona amb el missatge del poema PROSA POÉTICA Textos en prosa que mantenen les característiques de la poesia, tals com les figures retóriques, el rtme,i fins ¡tot en algun cas, el cómput sillábicila rima intema. HAIKÚ (JAPONES) — Peútespoesies, de només tres versos, que expressen una sensació, un instant, TANKA (JAPONESA) - Unasola estrofa de cinc versos femenins ide dierent mesura, sense rimar, que suma 31 síllabes, indoses les átones finals. ELS RECURSOS RETÓRICS Fonétics + Alliteració: repetició d'un so (setze jutges d'un jutjat mengen fetge d'un penjat) + Onomatopeia: reproducció d'un so amb un mat (el ring del teléfon...) + Paronomásia: oposició de dos mots diferenciats només per un so (Balla damunt la palla) Morfosintáctics + Anadiplosi: repetició d'un o més molts al final de vers ¡ al principi del segilent. (verda era la meva vall//vall profunda que em captivava) Anáfora: repetició d'un o més mots al principi de diversos versos o frases. (tu, estimada; tu, odiada, tu...) Asíndeton: omissió de la conjunció de coordinació en un llistat (olives, escopinyes, patates... tot a punt) Encavallament: la frase soprepassa el vers ¡ continua en el segilent. ( No volies // sentir-te així, com jo) Enumeració: llistat de noms, sintagmes, verbs, complements...( cantava, ballava, somreia, cridava...) Epanadiplosi: repetició del mateix mot a l'inici ¡ al final del mateix vers o frase. (verda era la meva vall, verda) Epítet: adjectiu inherent al nom al qual acompanya (el mar blau fosc ¡ el cel blau clar) Hiperbaton: alteració de l'ordre lógic de les paraules o frases (de somnis vivia presa) Paral.lelisme: repetició de la mateixa estructura de frase (No saps com t'enyoro; no imagines com et cerco) Polisíndeton: abundor de conjuncions de coordinació (bicicletes ¡ patinetsi patins de rodes, el passeig bullia) Semántics Al.legoria: Successió de metáfores amb doble significat (el ramat¡ el pastor són al.legoria de JC ¡ fidels) Antítesi: mots oposats (blanc ¡ negre, fort ¡ fuix, fondo ¡ superficial) Comparació: relació d'idees per semblanca amb “com” “sembla”... (semblava un ángel baixat del cel) Eufemisme: substitució d'un mot dur per un més suau. (els danys col.laterals de les guerres= morts civils) Hipérbole: Exageració forta (Les seves orelles li haurien permés aixecar el vol) Imatge (metáfora impura), un terme real es relaciona amb un irreal, tots dos presents (el cabell és or) 2