El primer gobierno franquista: composición, instituciones y política, Resúmenes de Historia de España

¡Descarga El primer gobierno franquista: composición, instituciones y política y más Resúmenes en PDF de Historia de España solo en Docsity! El 19 d'abril de 1937 es va fer públic un document DECRET D'UNIFICACIÓ (unia dues organitzacions polítiques i a partir de aquí crea una de nova que havia de ser la gran organització política). Va ser redactat per Ramón Sarrano Suñer. Era un advocat i polític, desde el 38 fins al 42 vaser un dels col-laboradors més propers a franco, un dels pocs que no era militar. Tenia molta relació amb el feixisme italiá ¡tenia una ideologia fexiste, el seu projecte era establir a españa un estat fexiste. El decret d'unificació establia que dos partits polítics es fusionaven FALANGE + CARLINS . deixen de existir com a tals ¡ es crea un nou partit amb el nom de FALANGE ESPAÑOLA TRADICIONALISTA | DE LAS JONS. Aquest será a partit de aquest moment el partit unic autoritzat a espanña, difondrá l'ideologia política de franco i el nou regim polític. Franco desde uu n primer moment srra el gefe d'aquest partit: GEFE NACIONAL DE LA FALANGE, aquest partit será conegut com MOVIMIENTO. Franco ¡els seus col-laboradors comencen a establir un nou estat, te lloc al gener de 1938, s'aprova la llei de administració central de l'estat, la primera lllei que otorgava tots els poders a franco. Va formar el seu primer govern al 38, nomena uns ministres. Aquest primer govern tindra una composició que s'anira repetint en tos el governs de franco fins a la seva mort, en tots els governs de franco hi haurá representats de tots el grups que donaven suport a franco. Sempre hi haurá alguns ministres que seran militars. Hi haurá també en tots els governs de franco ministres de la falange, tam,bé ministres que representen al carlins i finalment un quart grup de ministres que seran monárquics. Al marc del 1938 es va aprovar un altre llei que va rebre el nom de FUERO DEL TRABAJO, era una llei que pretenia regular i controlar els aspectes económics ¡ socials de españa. Aquest docuemnt estaba inspirat en l'anomenada “carta del lavoro” de Mussolini, establia que l'estat exercia un control directe de tot el procés económic. Al 38 també es van aprovar diversos decrets que suspenien totes les lleis de carácter económic ¡social que se havien aprovat durant la republica. Al abril es va aprovar una anomenada LEY DE PRENSA Y IMPRENTA, una llei que pretenia controlar tot alló que es publicava, que es deia. Era una llei que desde el 38 establia una censura molt estricte. Per aplicarla es va crear l'anomenada delegacion de prensa nacional i propaganda, va ser dirigida per Ramon serrano suñer. Al febrer del 39 es va provar la llei de RESPONSABILIDADES POLITICAS, permetia perseguir legalment a tots aquells que haguesin col-laborat amb la republica ¡ el sistema polític democrátic, va empresonar ¡executar a milers de persones. Durant aquest període 38-39, franco ¡ els seus partidaris van difondre l'idea de que la guerra civil no era una guerra normal simplement política o ideológica, sinó que era una cruzada ( guerra religiosa en defensa del catolicisme). Evidentment el catolicisme es va convertit en l'ideologia fonamental, era l'unic elemnt que tenien en comú tots els que defnsen el regim franquista. D'aquesta defensa sorgirá una ideologia el: NACIONALCATOLICISME, era el catolicisme entés de la manera més tradicional ¡ que considerava que aquest era l'esencia de españa. Consideren que es imprescindible defensarlo per defensar españa. TEMA 5 EL FRANQUISME ( 1 ABRIL 1939 - 20 NOVEMBRE 1975) Es divideix en 2 grans fases - Postguerra (abril 39 - segona meitat anys 50) - — Eldesarrollismo” ( Anys 50 - principis anys 70) LA POST GUERRA 1- LA FORMACIO DEL NOUESAT CARACTERISTIQUES POLITIQUES 2- LA POLITICA INTERNACIONAL 3- LA POLITICA ECNOMICA LA FROMACIO DEL NOU ESTAT, CARACTERISTIUES POLITIQUES Se estableix una dictadura, entre 1939 ¡ 1942 el que es pretén es seguir la orientacion de Ramon serrano, fer una fusió entre la falange ¡la tradició espanyola de la monarquia catoliac. A aprtir de aquesta fusió creen un nou estat. Aquest nou estat tindrá 3 institucions fonamentals que seran la base del estat durant tot aquel període - Exercit - Església - Falange Per damunt hi haurá Franco, rep el títol de el GENERALISIMO, CAUDILLO, JEFE DEL ESTADO, a més a més será sempre el jefe del govierno ¡ el jefe nacional de la falange. El 19 de maig de 1939 va tenir lloc a Madrid l'anomenada desfilada de la victoria, +100000 mil soldats van pasar per la castellana devant d'una tribuna de franco, es va presentar d'una manera que simbolitxaba el nou estat. Franco anava vesit de militar pero per sota portava una camisa blava que simbolitzava la falange, l'uniforme dels milicians. Portava al cap una boina vermella que simbolitzava els requetés ¡i per tant era la tradició católica i monárquica. L'aspecte més important en aquests primers moments va ser la repressió política l'objectiu de franco era la destrucció absoluta dels seus adversaris, tots aquells que representaven la republica. Durant aquests primers anys es destruir i subordinar a tota la població espanyola el nou ordre o noves lleis. Volia aconseguir la “Pau de franco” . aquesta repressió es va manifestar de deiferents maneres Al 1939 +450mil persones es van exiliar per por a aquesta repressió, ja sabem que la meitat van retornar a l'any seguent. Al acabar al guerra civil espanyola a espanya i havia unes 250 mil persones presoneres per política o ser republicans. A més a més a esapnya hi havia també camps de treball on hi havia milers de presos que eren obligats a treballar. Al febers 1939 es va probar la llei de responsabilidades politicas que permetia pereguir penalment a tots aquells que desde l'1 oct del 34 haguessin contribuñit a crear o fer més greu el desordre polític moments de la vida social dels ciutadans (matrimonis, enterraments, suprimeix divorci/avortament), control de l'educació, es consolida i amplia la xarxa de escoles religioses a tot el país. El 24 de setembre de 1940 es va obrir i fer les primeres clases a l'escola salesiana san joan bosco de barcelona. Moltes de aquestes escoles eren internats, els alumnes vivien durant la major part de l'any a l'escola. Es va anar institucionalitzant el nou estat. Tot estat contemporani necessita unes lleis generals. franco no va voler que espanya tingués una constitució com a tal pero havia de tenir lleis generals. Van rebre el nom de LEYES FUNDAMENTALES DEL ESTADO. Aquesta primera fase es van establir 5 leyes fundamentales del estado, es van anar aprovant progressivament. La primera llei va rebre el nom de LEY CONSTITUTIVA DE CORTES ( es constitueixen les cortes, mena de parlament), de entrada deixa molt clar que franco té el poderlegislatiu. Las cortes no tenien una funció legislativa, eren un organ consultiu que es limitava a retificar els projectes de llei que presentava el dictador. Aquestes no eren unes cortes democrátiques, no representaven a la nació, ni els ciutadans , sinó que representaven el propi estat les principals institucions i organismes del estat. A les cortes hi havia una part dels escons reservda als mnistres dels governs de franco, un altre part als directors de les gran institucions del estats ¡ alts funcionaris, altre als consellers nacionals del moviment, altre als dirigents de la organicacion sindicals espanyola, altre als alcaldes de algunes ciutats (tambe eren anomenats per franco), altre als rectors de les universitats, altre als bisbes. Tots aquells que ocupaven un escó sels anomenava : procuradoes en cortes La segona lley fundamental del estado va ser l'anomenada: FUERO DE LOS ESPANYOLES, JULIOL 1945. Quan se está acabant la 2GM, a franco li interesa presentarse com un estat. Aquesta lley es com un llistat de drets ¡ deures dels ciutadans espanyols. Defninia les caracateristiques económiques i socials La tercera llei fonamental va ser l'anomenada: LEY DE REFERENDUM NACIONAL OCTUBRE 45. Pretenia confirmar aquesta aparenca democrática del regim, deia que els espanyols tenien el dret de vot, en circumstancies especials es podien convocar refenrendums, es van fer 2 (1947 per confirmar unes lleis /1966). Amb la provació de aquestes lleis el regim franquista volia establir un sistema ólitic nou anomenat democracia orgánica (organismes e institucions del estat). Amb aixó volia dir que espanya no era una democracia lliberal com la de la republica ni una democrácia popular com la dels estats comunistes. Al 1947 es va aprovar la quarta llei fonamentla del estado : LEI DE SUccecion EN LA GEFATURA DEL ESTADO ( de les més importants), defineix la forma de estat de espanya . definia espanya com “ESTADO CATÓLICO SOCIAL Y REPRESENTATIVO QUE DEACUERDO CON SU TRADICIÓNSE DECLARA CONSTITUIDO EN REINO” afegeix que es un regne en el que el cap de estat correspon de manera vitalicia al caudillo de espanya ¡i generalissimo de los ejerctitos, franco té el poder suprem de designar el seu successor. Franco va esperar +20 anys a designar el seu successor (1969). Aquesta lley deia que a partit de aquell moment l'anomenat FUERO DEL TRABAJO (1938) es convertia en una llei fonamental del estado LA POLITICA INTERNACIONAL Esta condicionada per l'inici ¡ el desenvolupament de la segona guerra mundial, setembre 1939 comenca la 2GM. Aquell mateix més el govern de franco es va declarar nuetral, espanya no participará directament en cap moment. En aquells moment espanya desde un punt de vista economic ¡i militar no estava preparada per participar en una nova guerra pero tot i així franco ¡ Ramon serrano sunyer tenien una estrategia política prevista, preveien que espanya es mantingues neutral fins el moment final de la guerra en que espanya entraria a la guerra ¡ així podria participar en els beneficis de la victoria militar, consistirien enaprofitarse de la derrota de franca i angrlaterra que creien que perdrien els seus imperis colonials i espanya podria obtenir nous territoris ¡ampliar el seu imperi colonial. Esperaven recuperar Gibraltar, control del marroc francés, ampliar les colonies del sahara occidental ¡ de la guinea ecuatorial. Per comencar a aplicar aquesta estrategia, al juny de 1940 Espanya deixa de ser neutral ¡ es declara estat NO BEL.LIGERANT volia dir que no entrava a la guerra peró mostrava la simpatia ¡ col-laboració amb un dels bándols (alemanya e italia) peró obtenir uns beneficis. Un altre pas en aquesta direcció es va donar el dia 23 octubre de 1940. Va tenir lloc una reunió entre Hitler ¡franco , va tenir lloc a Hendaia (Franca). Es va tractar quina era la posició d'espanya repecte la guerra ¡ la col-laboració amb alemanya. Hitler no tenia cap simpatia per franco ni interés especial en que ESP entrés a la 2GM. Hitler dabia que ESP no sería una rgan ajuda per la seva situació. Qui va conduir les converses van ser els dps ministres de fets exteriors Alemannya- J.VON RIBBENTROP, Espanya - R.SERRANO SUNYER. Va fer la proposta de entrar a la guerra a canvi de Gibraltar, marroc francés, apliació sahara ¡ guinea ecuatorial. No hi va haver acord ¡ ESP mai va entrar directament a la guerra. Tot i així el franquisme va utilitzar desde aquest moment aquesta trobada en funció dels interesos polítics, els mitjans van transemtre la idea que franco havia resistit la pressió de Hitler per a que entres a la guerra ¡ aixíes mantenia la pau de franco. Espanya si que va col-laborar indirectament amb las potencies del eix, manté la posició de no bel-ligerant . la col-laboració més evident va ser mitjancant la creació de l'anomenada DIVISIÓN AZUL ( unitat militar de combat formada per espanyols, cos de voluntaris format per membres de la falange, militars, excombatents etc). Va ser enviada per a combatre sobre el terreny. Es crea al 1941, el 22 de juny l'exercit alemany possa en marxa l'anomenada OPERACIÓ BARBAROJA, una de les més importants, l'objectiu era la conquesta de la URSS. 22 juny es possa en marxa aquesta operació per part de alemanya, es va dividir l'operacio ¡ l'ex en 3 - Grups exercits del nord, va entrar a la URSS pel nord. Tenia com objectiu ocupar LENINGRAD (san Petersburg ), no ho aconseguiexen - Grups ex centre, objectiu Moscou, no ho aconsegueixen - Grup del sud, ucraina ¡es dirigeixen pel caucas La division azul va ser enviada en suport del grup del nord. Es calcula que hi van participar uns 47 000 combatents. Va participar en un dels fets més draamatics de la 2GM que es coneix com el setje del elningrad. Va durar 3 anys fins el 1944, va provocar uns dos milions de mort A partir de 1942 la 2GM entra en una segona fase en que alemanya italiá ijapó ja no fan conquestes ni sembla que puguin guanyar , va fer que al 1 octubre de 1943 franco va decidir declarar la neutralitat. Franco també decideix retirar la división azul. Finalment al 1945 finalitza la 2GM. Te moltes conseqúencies pel regim de franco. 1945- 1950 (mitjans) la característica més important será l'aillament del regim de franco del exterior, precisament era una conseqúeéncia de les simpaties amb l'exercit alemany. 26 juny 1945 alguns estats del mon van signar un document conegut com la carta de san franciscá (document fundacional de la ONU). Al mateix moment es va celebrar l'asablea fundacional ¡en aquesta asablea es va negar l'admisió de la espanya de Franco. No es admesa a les nacions unides. Uns mesos després l'ONU va recomenar en una resolució que tots el membres de la onu reitresin els seus representats a espanya per mostrar el no reconeixement del regim de franco. Franca va tancar frontera amb espanya. Aquest aillament anirá evolucionant i un dels elements que més va contribuir al tancament va ser l'inici de la GUERRA FREDA 1947-1991. El mod queda dividit en dos blocs, cadascuna dirigida per una superpotencia. Per un costat el bloc occidental capitalista : dirigit per eeuu i laltre el bloc oriental comunista controlat per la URSS. Finalment e espanya será admesa en un d'aquest blocs i s'integrara al bloc occidental gracies a un pacte amb els estats units . aquest pacte i la incorporació al bloc capitalista será fonamental per la consodilació del regim. LA POLITICA ECONOMICA Es un període de crisi, molt profunda, període de la miseria, fam ..... aquesta crisi va ser molt profunda i llarga. Te 3 causas - — Destruccions provocades per la guerra, van afectar sobretot a las infraestructures , molt menys a la industria - — Nillament exterior de espanya, - Política económica del regim franquista. Va ser totalment condicionad per principis plitics ideologia, nacionalisme edl regim franquista. Va tenir 2 grans caracterirstiques O Política intervencionista (l'estat vol controlar tot, dintre d'un sistema capitalista O L'autarquia pretenia que espanya produís tot el que necessitava per sobreviure = Vanallargar la crisi económica - Marc 1939 es va crear un organisme anomenat comisaria general de abasteciminetos i transportes , organisme encarregat del control de la economia per part de l'estat, fixava els preus, fixava el salari, les cuantittats que havia de produir cda empresa. Controlava d'una manera molt estreta tot el relacionat amb productes de primera necessitat. Un temos despres setembre de 1940 es va crear l'organisme de FISCALIA DE TASAS, era qui s'encarregava de perseguir i sancionar a qui no complís el de dictava. En les casos és greus podien ser conduist devant d'un consell de guera. - La comisaria general fixava els preus dels productes de primera necessitat, eren molt baixos , artificials. L'objectiu era que tota la població tingues accés a aquests productes. Hi ha conseqiéncies económiques ¡ socials. Es crea un mercat negre ESTRAPERLO , de manera il-legal es venen 3 o 5 vegades més cars. = Rota, de les més importants, a cadis. Aeróodrom ¡i base naval O CONCORDAT agost 1953, pacte entre Franco ¡ el Papa de Roma. En aquest pacte, el regim de franco confirmava i ampliava els privilegis que ja tenial'esglesia católica espanyola. Es confirma que l'estat se encarregava de pagar els sous de manteniment com fi fossin funcionaris públics. Es confirmava també que la església católica tenia el control dels aspectes més importants de la vida social. Tots els matrimonis havien de ser religiosos, els enterraments igual. Clarament es confirma que es un estat confessional amb un lligam molt estret entre el poder polític ¡ la religió. Es confirmen els privilegis que tenia la església de la major part de la educació, s'amplia la xarxa de escoles religioses es transmetia un missatge en concret. S'estableix que el doble ¡ la moral católics e la església tindran un carácter obligatori en tots els centres educatius. A canvi de aquests privilegis Franco obtenia la confirmació oficial de Panomenat DRET DE PRESENTACIÓN de bisbes, quan se havia de escollir un nou bisbe era directament Franco qui escollia aquest Bisbe, establia que quan s'havia de escollir Franco presentava 6 possibles candidats al papa de Roma, d'aquest 6 el vaticá triava 3 ¡ finalment Franco decidia qui era el bisbe. Hi va haver un lligam molt directe entre Franco i l'església eclesiástica. Tots els que ocupaven carregs eclesiástics van estar lligats amb el regim de Franco. En el fons el que va fer va ser donar legitimat ¡ prestigi al regim de Franco POLITICA ECONÓMICA - 1951—ESP de Franco encara no havia superat la crisi de postguerra, aixó va fer que sorgissin les primeres mostres d'oposició i de critica contra el regim. La primera ed aquestes mostres es va produir a BCN al febrer de 1951 a bcn aquests fets van passar a la historia com LA VAGA DE TRAMVIES ( els tramvies eren el principal mitja d transport a la ciutat, l'utilitzaven sobretot els treballadors, franco va decidir pujar el seu preu a bcn pero també que no els pujava a Madrid, ed manera espontania va sorgir a ben un moviment de protesta contra el regim, van decidir que es faría un boicot als tramvies) es van negara utilitzar els tramvies ¡ es va convocar una vaga de treballadors que va ser immediatament reprimida per la policia, va durar uns dies ¡ va tndre un cert exit > van edcidir tornar al preu anterior. - 1951--va tenir lloc una crisi de poder: CRISI DE GOVERN, franco va decidir destituir alguns ministres i nomenar un nou govern, tenia com a objectiu que el nou govern posses en marxa una política económica diferent que permetés la recuperació económica de Espanya. Tenia com a objectiu trencar l'aillament internacional de espanya. Franco va establir dos nous ministeris: O MNISTERI DE LA PRESIDENCIA: franco va ser sempre el president del govern, va decidir que hi hauria un ministre de la presidencia que faria funcions de president del govern sense ser-ho mai. Havia ed ser algu de la total confianca de Franco . va nomenar com a ministre a un tal LUÍS CARRERO BLANCO, era un militar, almirall de la marina, será l'home de máxima confianca ¡ un dels que va mantenir la dictadura, més endavant franco li va nomenar vicepresident ¡ finalment al juny de 1973 Franco va decidir nomenar-lo president del govern. Luís carreró blanco va ser durant poc temps president del govern. El 20 de desembre va moriri en un atemptat terroriste a Madridobra de la ETA. O MINISTERIO DE INFORMACIÓN Y TURISMO: un dels més importants. S'ocupaba de dues coses molts diferents, del control directe de la població (encarregat de la censura ), també del turisme que es convertirá en un dels sectors económics més importants La situació económica de ESP va cambiar poc. Hi ha un cert creixement duranys els anys 50, liberalització. Al 1952> es van suprimir les cartilles de racionamiento ¡ al 1954-> va recuperar el nivell de renda que tenia els ciutadans al 1935 abans de la guerra civil. Cap al 1956> es fa evident que aquesta recuperació económica és molt limitada i son necessaris canvis económics. Durant tot el franquisme un dels ministeris més importants va ser el de treball > tenia com a solució el control dels treballadors, entre 1941 ¡ 1957 el ministre de treball va ser un tal joseantonio girón de Velasco(falangista). Va aplicar el que podem anomenar una política populista. Desde el mnisteri de treball es controlava la població peró per una altre es prenien mesures favorables als treballadors ¡ que fossin fidels i no crítics amb el regim. Giron de Velasco va ser sempre partidari de una política de salaris relativament alts pels treballadors, quan no correspon amb la realitat económica es produeix una INFLACIÓ que el que feia era perjudicar als propis treballadors perque no podien comprar aquest productes. Aixo va dificultar molt la recuperació política. Un altre exemple de la política populista va ser la creació de las anomenades OBRAS SINDICALES O OBRA SINDICAL 18 DE JULIO: una organització de assitencia medica ¡ hospitalária, precedent de la seguretat social O OBRA SINDICAL DE EDUCACIÓN Y DESCANSO: oferia assisténcia cultural, de ocia ¡tal als treballadors, com ja havien fets els régims feixistes. Tot va funcionar fins al 1957, al feber es produeix un altre ciris de govern per part de Franco. L'objectiu basic era cambiar la política ecnomica del regim ¡ permetre la modernització económica ¡el creixement económic. Franco va decidir nomenar com a ministre de Hisenda a un tal MARIANO NAVARRO RUBIO ¡ de comerc a ALBERTO ULLASTRES. Va decidir que un tal LAUREANO LOPEZ RUDÓ sería secretari general técnic del mnisteri de presidencia i s'encarregaria de dirigir quina hvia de ser la política económica. Aquest ministres teninen en comú que tots eren membres d'una organització anomenada: OPUS DEI ( institució religiosa, institut secular católic integrat dintre de la església católica, OBRA DE DEU.) va ser fundat al 1928 per un tal JOSEMARÍA ESCRIVA DE BALAGUER, es va convertir en un religiós eclesiástic , al 202 va ser canonitzat com a sant. OPUS DEI defensava la “postular dels laics, el no religiosos a la vida cuotidiana havien de transmetres el missatge de crist. Fara que sisgui una institució molt poderosa, durant el franquisme es va dedicar a reclutar als joves i ajudaven a que tinguessin uns estudis, despres podien icupar carregs polítics importants, fará que encara tingui més poders. 1957-74 aquest membres van ocupar els carregs més importns del govern i administracico publica, sobretot aquells relacionats amb I¡jeconomia. A més a més tenien en comú títols ¡ estudis universitaris. Els membres de l'OPUS DEI es van convertir en una nova elit de poder que será coneguda com els TECNOCRATES,la majoria eren o advocats o economistes. Seran els que van decidir la nova política económica del regim. 1957--- JULIOL, es va aprovar la LEY DE REGIMEN JURIDICO DE LA ADMINISTRACIÓ, estabjía una reforma de la administració pública que era imprescindible per poder cambiarla economia. 1959—es va aprovar el decreto ley de nueva ordenación económica. Aquesta lley va ser coneguda com el PLA D'ESTABILITZACIÓ Paprobació d'aquest va ser l'inici d'un canvi fonamental en l'evolució económica ¡ social de ESP, es l'inici del desarrolismo. O No es casualitat que al 1958 ESP va ser admesa als 3 grans organismes económics del bloc capitalista (FMI, BANC MUNDIAL, OCDE). O Aquest organismes van aconsellar a franco del canvis que havien de fer per que pogués integrar-se plenament en el sistema económic capitalista. Es van compometre a financar aquestes reformes. El pla d'estabilitazació es el pas previ per aconseguir després un creixement ¡ desenvolupament de la economia espanyola. Es un pla de sanejament de la ECO espanyola per equilibrarla ¡ permetre el creixement económic. Establia una liberalització de la economia i una progressiva disminució de l'intervencionisme 1962--- es va crear la COMISARIA DEL PLAN DE DESARROLLO, dirigida per laureano Lopez rodó. Coordina tota la política económica del regim. Se'n va encarregar de redactar els anomenats PLANES DE DESARROLLO. Es van elaborar 3, el +imp el primer O Primer 1964 - 1967 O Segon 1968 - 71 o Tercer1972 - 1975 = Pretenen facilitar el creixement económic donant facilitats als empresaris. Tenien un carácter indicatiu per les empreses privades (no eren obligatories). Tenien un carcater vinculant obligatori per les públiques. van permetre un gran creixement económic= DESARROLLISMO 1960 - 1973 quan comenca la crisi del petroli + Afectara durant el període de la transició de la mort de franco ESP van millorar durant el creixement tots els indicadors económics. 1960--- ESP el creixement del producte nacional brut va ser del 0.5%- al 1961 va ser del 3,7%- 1962 va ser del 7% que es va mantindré finsla crisi. Es considera que un creixement del 7 % es molt alt i molt rápid. Creixement de la renda per cápita de ciutadans espanyols. 1960:300 dollars , 1970: 1000 dollars Creixement industrial encara més rápid amb taxes del 10/11% Creixement del turisme , 1960: 4millions de turistes. 1973: 35 milions de turistes . significava la entrada de DIVISES (diners estrangers) hi havia unn alre funt de entrada. El gran creixement va ser possible per | SITUACIÓ de al económica internacional .aqueest període (final2gm fins la crisi fel petroli es un període de molt gran creixement economic, ESP se incorpora molt tard al vreixemen económic. Aquest període 1947-73 es conegut com la EDAT DE OR del capitaliste 30 GLORIOSO influides pel partit comunista de espanya ¡ es convertiran en un moviment de oposició al regim. Es crearan el sindicat de comisiones obreres 1963 > LLEI DE BASES DE LA SEGURETAT SOCIAL: creava la seguretat social tal com la entenem a l'actualitat 1963> LEY DE CREACIÓN DEL JUZGADO Y TRIBUNAL DE ORDEN PÚBLICO: conegut com TOP. La llei estableix que tenia com a funció jutjar tots aquells delictes relacionats amb la seguretat interior del estat (manifestacions, vagues, protestes..). Jutjava delictes polítics, que atemptaven contra el regim. S'introdueix una novetat > ja no seran consells de guerra seran jutges civils. En casos de terrorisme= militar 1966> LLEI DE PREMSA/ FRAGA: substitueix la del 1938,suprimeix la censura prévia= es podia publicar qualsevol cosa,no hihavia control anterior la llei establia les sancions si algú publicava alguna cosa considerada contraria al sistema polític. Va provocar un augment de la AUTOCENSURA. La gent deicdeix no dir certes coses pel que pugui passar. 1966> LEY ORGANICA DEL ESTADO: ESP es defeinia com UNA DEMOCRACIA ORGANICA, el que feia la llei era modificar alguns articles de las leyes fundamentales del estado per adaptar aquestes lleis a la nova realitat social ¡ económica dels anys 60. Defineix de manera mes clara els poders y tot de les institucions del estat era una pseudoconstitució. O Tan important va considerar franco que era aquesta llei que va decidir convocar un referéndum desembre 1966 per si se aprova o no= 98% SÍ O Una de les reformes més interesant era de les cortes= establia que un terc dels membres de les cortes (procuradores) serien escollits mitjancant la votació de la població espanyola. Es va conéixer com el tercio familiar: la llei establia que nomes podien votar els homes 1969> LEY DE SUCCESIÓN, deisgna quin será el seu successor. La mort de franco el nou cap de estat será JUAN CARLOS DE BORBON, sel designa el su successor amb el títol de REY. Aprovada el 2 juliol 1969 > assiteixen franco ¡ el princep Joan Carles, es duu a terme la cerimónia de acceptació per part de joan Carles de la desinació com a futur rey de espanya. Jooan va jurar “ LEALTAD A SU EXCELENCIA EL GEFE DEL ESTADO + FIDELIDAD A LOS PRINCIPIOS DEL MOVIMIENTO Y EEVESFUNDAMENTALES OPOSICIÓ AL FRANQUISME 1940-1960 La oposició al franquisme = anti franquisme, va ser un moviment minoritari. La repressió va crear que la oposició sempre fos relativament debil. El regim va aconseguir la submissió de la població, la col-laboració d'una part de la població ¡ la passivitat/conformisme de la majoria. Tot i que va ser debil hi va haver desde el principi una oposició al reigm O ANYS 40 O En un primer moment els representants dels antics partits polítics creien que encara era possible fer caure la dictadura de Franco, ho van creure especialment durant la 2GM ¡ encara més quan les potéencies del eix van ser derrotades fins ¡ tot creien alguns que es produiria una intervenció dels aliats que posaria fi a la dictadura O OCTUBRE 1944 --- es va produir un fet en relació amb aixo: Hi va haver un intent de invasió de ESP des de Franca per part d'un grup petit de guerrillers que pretenien entrar pels pirineus i que es produís una aixecament de la població de ESP ¡ poses fi a la DICTADURA FRANQUISTA. Aquests guerrillers van ocupar la Vall D'arran (en uns dies el exercit ESP va posar fi a la invasió). El regim controlava els mitjans de comunicació i la població mai va ser aquesta invasió de guerrillers. O Van comencar actuar els anomenats MAQUIS (paisatge d'arbustos, zona rural, semi abandonada. Per primer cop utilitzat a Franca a la resistencia que lluitava contra els nazis i¡ de seguida a ESP) = grups de resistencia organitzats a l'interior de ESP, sobretot zones muntanyoses, petits grups de guerrillers que utilitzen la lluita armada per enfrontar-se al regim franquista. Actuaven a zones rurals, van tenir una historia relativament llarga peró mai van significar una amenaca real del regim. El període de máxima activitat va ser 45-47 pero al 39 i fins a finals dels 50 van actuar. El maqui més conegut va ser un tal: Quico Sabaté, va morir al 1960. Un 243 guerrillers van morir en acció,270 ferits ¡ 1250 detinguts. O Els partits polítics i sindicats= ILEGALS. Han de actuar o bé en la clandestinitat o bé des de l'exterior. El partit polític més important de la oposició va ser el PCE i¡ PSUC. Comenca a destacar com a líder del PCE SANTIACO CARRILLO , máxim dirigent partit comunista de espanya, protagonista polític molt important a la transició. O El PSOE va tenir molt poc protagonisme en la oposició 40/ 50,una mica més als 60 , fins els 70 no apareix realment. Les organitzacions anarquistes que tan importants havien estat a ESP no es van recuperar de la derrota a la guerra civil, no van tornar a tenir cap protagonisme a la política espanyola. ANYS 50 O La oposició comenca a ser una mica més activa, comenca a haver-hi les primeres protestes contra el regim que es fan des de el interior. O 1951, febrer = VAGA DE TRAMVIES a BCN O 1956 = VAGUES A MDR DE ESTUDIANTS (universitaris). CRISI UNIVERSITARIA, a partir de aquest moment els estudiants seran els principals grups d'oposició al regim franquista. O 1956 = VAGUES DE PRIMAVERA --- protestes de obrers industrials, seran altre grup de oposició molt important. Van tenir lloc només a Catalunya ¡ el País vasc estran durament reprimides O 1957 =protestes a Catalunya, universitáries. O 1959 /55= creació ETA, organització independentista basca, es defineix com socialista ¡ revolucionaria, defensava la constitució d'un estat independent ¡ socialista. EUSCADI TA ASKATASUNA = EUSKADI LLIBERTAT. Van decidir que la manera de lluitar era la manera de defensar la llibertat, van utilitzar el terrorisme com a mitja per enfrontar-se a la dictadura de Franco ¡ l'estat espanyol ¡ així aconseguir la independencia del país basc. Va actuar a la fase final del franquisme pero va continuar actuant duran t la transició democrática fins l'any 2010. Van assassinar 873 persones (44 es van produir durant el franquisme) , + 3000 ferits. = 2010: estableixen un alt al foc = 2011: es declara definitiu = 2018: es va dissoldre definitivament l'ETA O 1959 = a CAT es produeix el “AFER A GALINSOGA” fa referencia a un Luis de Galinsoga (director del diari la Vanguardia espanyola),va ser anomenat directament per Franco. En un acte públic al 59, en una església, els protagonistes van parlar en catalá i va fer que reacciones ¡ públicament va insultar a tots els catalans.--——-> Va provocar una reacció de protesta va consistir en un BOICOT al diari de la Vanguardia, es neguen a comprar-ho. Va fer que Franco decidís destituir-lo i anomenar altre director - ANYS60 O 19 MAIG 1960 = BCN tenen lloc els “FETS DEL PALAU” van ser al palau de la música. > Es va celebrar un acte de homenatge a Joan Maragall ja que feia 100 anys del naixement. Va consistir en un concert on se havien de interpretar algunes peces i havia de ser en catalá. LA interpretació la va fer lorfeó catalá, al últim moment es va decidir que uns ministres del govern assistirien a aquest acte, es suprimeixen totes las cancons en catalá. Va fer que alguns joves que formaven part de la CC (cristians de Catalunya) decidissin organitzar una protesta, de manera improvisada van interpretar el cant de la senyera en catalá > aixó va fer que fossin immediatament detinguts e empresonats , un d'ells era JORDI PUJOL que va ser jutjat en un consell de guerra i sentenciat a 9 anys de presó (va estar 3). O 1962 = COL-LOQUI DE MUNICH = es celebrava el 4 congres del moviment europeu (organització que pretenia establir relacions més estretes de cordinació entre tots els europeus). Va ser aprofitat per alguns membres de la oposició per reunir-se. Alguns dels membres porvenien d'altres paisos molts d'ells de l'interior de ESP. No hi va participar cap membre del PCE. OBJECTIU= intentar coordinar aquesta oposició el regim. = Van fer un escrit on demanaven la democratització de espanya, la col-laboració dels paisos europeus. = Elregim de franco no li va agradar gens el acte, la majoria dels que van tornar a ESP van ser jutjats. Aquests fets es van conéixer a la premsa com el “CONTUBERNIO DE MUNICH” O La pena de mort va estar vigent ¡ es va aplicar durant tot el franquisme. Als anys 40 es van aplicar milers de penes de mort, a partir de aquest moment es fará de manera més esporádica. Es va aplicar fins al últim moment, els últims van ser al SET 1975 poc abans de la mort de franco O 1963 = va ser executat JULIÁN GRIMAU. Era un tanti membre del partir PCE. Es va fer públic que havia estat membre i que també de la policia de la republica durant la guerra civil. Sel va acosar de crims durant la guerra civil ¡ sentenciar a la pena de mort, va ser afusellat. Va ser la ultima persona a ESP processada ¡ condemnada com a conseqúencia de la guerra civil. El regim de Franco volia que aquesta sentencia servís per fer por a la oposició, en un moment que estava creixent de una manera O 1966> CAPUTXINADA a BCN, van tindre lloc a la església dels caputxins a sarria.la oposició entre els universitaris es cada cop més forta i organitzada. Es convocar una gran concentració de suport al regim el 1 de octubre a Madrid a la famosa PLAZAA DE ORIENTE> Hi van participar milers de persones en suport de franco. La oposició se anava organitzant , al juliol de 1974 es va crear a paris lanomenada junta democrática que era una organització que pretenia corrdinar diferents partits ¡ sindicats de | aoposició qui la imposava era el partit comunista de espanya PCE. Al juny de 75 es va crear la plataforma de convergencia democrática, un altre coalició de partits i sindicats per organitzar l'oposició. El lloc on es va organitzar més la oposició va ser a Catalunya> 1971 es crea la assemblea de Catalunya (organisme que pretenia coordinar tots els partits ¡ associacions que fos contraria al franquisme, formada per partits de totes les ideologies ¡ per associacions de veins etc. Volia representar tota la societat civil catalana eren conscients que no havien de posar fi a la dictadura sinó que asegurarse que quan franco moris se stableixi un sistema democratic). L'assamblea va resumir els seus objectius en 3 grans objectius que es van convertir en un lema molt important despres de la mort de franco= LLIBERTAT / AMNISTIA / ESTATUT DE AUTONOMIA. 1977> assemblea deixa de actuar, considera que els partits polítics que ja son legals son els que han de tenir el protagonisme i dirigir la vida política del país UNITAT 6: TRANSICIÓ DEMOCRATICA 1975-1986 1 PRIMER PERIODE NOVEMBRE 1975- JUNT 1977, desde la mort de franco fins les primeres eleccions JUNY 1977- MARC 1979, el període constituent de 1978 MARC 1979- OCTUBRE 1982, desenvolupament del estat de dret ¡ crisi politica, economica i social OCTUBRE 1982 - JUNY 1986, victoria electoral del PSOE i final de la transició Catalunya democrática 1975-76 NOVEMBRE 1975- JUNT 1977 a. 20nov75> mor FRANCO , significa el final de una etapa ¡ l'inici d'una nova (transició democrática) = canvi de les estructures polítiques de la organització política de espanya que va permetre el pas d'una dictadura a un sistema democrátic. Es va fer aquest pas d'una manera relativament rapida ¡ ordenada, sense excessius conflictes/ruptures. La transició no significa un canvi de els estructures económiques ¡ socials perque aquestes ja havien cambiat amb el desarrolismo als anys 60. Es precisament aquesta nova societat la que va fer possible aquesta transició perque aquesta nova classe mitjana no volia enfrontaments ¡ volia que espanya se establis un sistema polític semblant el de la europa occidental . b. 22 nov 75 > el princep joan Carles de Borbó va jurar com a rei de espanya devant de les corts franquistes ¡ es convertesi en el rei jona calres primer, es va fer sguint la eli de succesion en que franco havia decidit que el seria el seu successor. Pasra a ser el rei i cap de estat , de aquesta manra se assegurava la continuitat histórica, era net de alfons 13. Va pronunciar el seu primer discurs dirigit a tota la nació, va ser molt general. Va posar al manifest que tenia intencions reformistes (el sistema) volia que la nova monarqui fos de concordia ¡ de integració . una de les primeres decisions era qui havia de ser el president del govern continuaria com a president carlos arias Navarro, ja no podria tenir el mateix govern que el franquisme era imprescindible nomenar un nou govern. Carlos no tenia un projecte polític clar, per pressions va formar un en que la majoria formaven part de els reformistes del movimiento ( reformar el sistema per a que sembles més dmocratic). El olitic més important va ser MANUEL FRAGA (vicepresident del govern ¡ ministre de governació ). MINISTERIO SECREETARIO GENERAL DEL MOVIMIENTO que era ADOLFO SUAREZ molt jove que s havia format en el franquisme , director de TVE . aquest govern es ca constituir el 12 de desembre de 1975, 3 dies despres van fer una delaració pública en que deia quins eren els seus objectiu, limpulsor era manuel fraga. El que volia fraga era fer una reforma legal a partir del propi sistema, una reforma controlada desde el poder, continuista per tant LIMITADA. El govern deia que pretenia reformar algunes de les leyes fundamentales del estado, es comprotemia a elaborar una llei de reunió ¡ assiació que permetés la existencia legal de partits polítics, nova llei de sindicats de classe, refroma del sistema tributari de impostos c. 1976 > va quedar clar que aquest projecte era impossible per 2 motius i.. Una part del franquisme eren contraris a qualsevol tipus de reformar li. Totes les organitzacions de oposició van rebutjar el projecte de reforma limitada ¡ es va manifestar en portestes, vagues, conflictes, desordre públic d. Durant la primera meitat del 76 es van declarar 18000 vagues, 2000 manisfestacions, +300 tancaments > desordre que fa impossible el projecte e. En un rpime moment el govern reacciona amb la repressió ¡es va produir al 3 de marc una gran vaga a la industria sidelurgica del país vasc que concentrava milers de treballadors. Va ser especialment important a alava, va tenir lloc una manifestació a vitoria. Va intervidnre la policia peró va disparar contra els manifestants i¡ van morir 5 persones +100 ferits. Aixó va crear un gran escándol> posc dies despres 26 marc es crea COORDINACIÓN DEMOCRATICA, uneix per primera vegada tota la oposició e incloia a la junta democrática ¡ plataforma de convergencia = ells el que proposaven era la ruptura democrática, un trencament amb el passat ¡ el establiment d'una veritable democracia. Va fer que el rei es veies obligat a prendre alguna decisió > va demanar la dimissió a ARIAS NAVARRO, el dia 3 de juliol JOAN CARLES PRIMER va anomenar com a president a ADOLFO SUAREZ ( amb aquest nomenament comenca realment la transici democrática). Els pactes de la moncloa van ser resultat del concens polític, de carácter social ¡ economicc, pretenien solucionar o alleugerir la importantíssima crisi económica de espanya. España tenia 3 grans problemes económicament: deficit exterior (esp importava la majoria de la energia i matéries primeres), inflació ( molt elevada, afectava a les clases mitjanes ¡ baixes, amenacaca al benestar ¡ nivell de vida de la classe mitjana), taxa altíssima de Atur (crea problema social). Els pcates de la moncloa pretendien reduir tot aixó. En un pacte les dues parts que el signen renuncien a alguna cosa ¡ obtenen algun altre, els signava el govern ¡ per un altre part els representants dels partits de esquerres ¡ sindicats . els de esquerres van acceptar que no hi hagués un aument dels salaris, van acceptar una moderació dels salaris ¡ el govern es comprometia a fer un seguit de reformes de carácter económic, social, fiscal , reformes que havíem de significar unareforma del estat espanyol EXEMPLE ( el govern es compromet a ampliar el subsidi de atur, el pressupost de la seguretat social, garantir l'ensenyament gratuit, etc,etc). L'objedtiu era reduir la inflació, van aconseguir fer-ho peró no aturar el creixement del atur. 1979 s'inicia la segona crisi del petroli quan es produeix la revolució islámica a l'irán , significa que va pujar els preus del petroli,l'atur a esp a créixer encara més. El fet essencial va ser a aprovació de la constitució de 1978 - Es van constituir unes corts, una de les decisions va ser escollir una PONENCIA CONSTITUCIONAL formada per diversos diputats encarregats de redactar lavantprojecte de la constitució, estaria formada per pocs membres, 7. Van ser escollits en funció dels resultats i nombre de diputats, 3 eren de UCD, 1 del PSOE ,1 del PCE/PSUC, 1 ALIANZA POPULAR, 1 NACIONALISTES. Aquesta ponencia va treballar en la seva elaboració , principis de maig de 1978 ja tenia redactat l'avantproject ¡ va ser presentat en la comissió constitucional formada per 36 diputats que van fer una primera revisió i discussió de l'avant projecte. A principis de estiu la comissió el va aprovar, durant l'estiu i tardor va passar al parlament on s'hi van fer centenars de ESMENES (propostes de correcció). Es va fer la ultima votació ¡ una majoria dels diputats del parlament van aprovar el projecte. Els diputats de alizana no van votar a favor ¡ es van abstenir ¡també els 8 del partit nacionalista basc, un copt fet aixó encara no podia entrar en vigor, calia. Ees va convocar un referéndum, el 87% van votar a favor , al país basc va ser molt inferior. El referendum es va celebrar el de decembre de 1978 que es el dia de la constitució. Les característiques son les segúents: LUNES: dilluns 31-06-21 la constitució és un estat de dret... el títol va un llistat de tots els drets que tenen els ciutadans espanyols. La constitució defineix tres tipus de drets: Primer el drets fonamentals: el dret a la vida, a la residencia, a la lliure circulació. Pero estableix el dret a l'educació com un dret fonamental, el segon, son les anomenades llibertats públiques, estableix la llibertat de pensament de reunió, d'expressi finalment el tercer tipus de drets son els drets económics ¡ socials, és a dir, segons la constitució l'estat a de protegir la familia la infancia, la tercera edat, és a dir, estat a de garantir la igualtat d'oportunitats económiques ¡ socials, és a dir, l'estat a de promoure el benestar de la població. TÍTOL 2: ambient de malestar militar. A mes a mes del problemes terrorista espanya també va tenir una crisi económica molt profunda, que es la qúestió de la crisi del problema de la crisi del petroli, es coneix com a segona crisi del petroli i per tant la situació a espanya és pitjor ¡ la inflació és més gran ¡ el problema de l'atur es converteix en un gran problema. A tot aixó s'hi ha d'afegir una crisi politica que es la crisi de la UCD, que era la coalico que estava governant d'aquest problema. MIERCOLES 1981 adolfo suarez va dimitir com a president del govern. Quan dimitia el president del govern se havien de celebrar unes sessions d'investidura (23 feber 1981 el candidat de la UCD era leopoldo calvo sotelo 23 febrer es produeix un cop de estat militar , es va inicciar amb la ocupació del congres dels diputats per part de uns 200 guardia civils dirigits per ANTONIO TEJERO van detenir ¡ segrestar a tots el diputats, representaven a la sobirania nacional era part d'una conspiració que havien organitzat alguns militars que contava de diversos elements, la primera era aqeuest ocupació aquesta conspiració militar estava encapcelada per ALFONSO ARMADA. Armada havia estat l'antic secretari general de la casa del rei, durant molt de temps havia estat el militarmés important i havia colaborat amb el rei directament la conspiració preveia que surtirie al carrer els vehicles blindats de la DIVISIÓN ACORAZADA BRUNETE (la divisió més moderna i profesional) els tancs van sortir e opucar la ciutat preveien que al mateix temps es capitans genreal de las diferents regions militars farien el mateix ¡ ocuparien les grans ciutats, només es va complir a valencia preveien que un cop ??? “proposarien la formacio de un govern d salvació nacional (de coalició) que solicionaria els problemes com terrorirsme etc alfonso armada pretenia ser rebut pel rei pero no va ser aixi, no va donar suport al cop de estat 24 de febrer a TVE se emet un missate del rei: he donat les instruccions per a que es restableixi a espanya el orden constitucional dentro de la legalidad vigente ¡ a esp es mantenia el sistema politic democraris el cop de estat va servir per el contrari, va servir per sonsolidar la democracia 25 de febrer es va reemprendere la sessió de investidura la epoca de transició va tindre un govern debil, es van prendre algunes mesures politiques relativament importants juny 81, es va signar entre el govern partits de esquerres ¡ empresaris el anomenat : ACUERDO NACIONAL SOBRE EL EMPLEO, intentava solucionar el problema del atur maig 1982, govern de calvo sotelo va recibir el ingres de la OTAN EN LA CUAL LA ESPANYA FRANQUISTA mai havia estat admesa. aquesta admisio es va fer amb la oposició dels aprtits de esqueres 1982 juliol s'aprova la llei de LOAPA (ley organica de armonización del proceso autonomico) resultat de un acorde entre PSOE ¡ PP amb obejctiu de recentrlitar espanya. leopoldo calvo sotelo va dimittir i convocar eleccions el 28 oct 1982 (s'inicia la 4 fase de la transició democratica 280ct 1982, 22 juny 1986) 4 FASE Les eleccions es vanc elebrar enun moment molt dificil i critic, es va considerar que tenien un sentit especial i havien enfortt el sistema democratic espanyol. Va fer que la gent tingues en compte que era importan e hi va haver una partiipacio molt al ta 80% les va guanyar el psoe, va obtenir + 10 millions, es a dir el 48 dels vots ¡ 202 diputats = MAJORIA ABSOLUTA. el no el secretari general del PSOE era FELIPE GONZALE (president del govern 182-1986), va guanyar 4 eleccions la UCD practicament va dsapareixer , va tenir el 7% dels vots. Es va compensar amb que alianza poopular va augmentar enormament 106 diputats el PCE va tenir molts mals resultats, 4 diputats Convegenica ¡unió 12 diputats, el partit vasc 8 1982 = primer govern de felipe gonzalez, es va presentar amb un programa reformiste, volia solucionar les diverses crisis. era clarament socialdemocrata REFORMES PROBLEMA MILITAR: pocs dies abans de les elecions es va descubir una cospiracio militar que pretenia fer un cop de estat per a que no es celebresin 1984 s'aporva la ley organica e la defensa nacional