Resumen dinamica tierra, Resúmenes de Biología

¡Descarga Resumen dinamica tierra y más Resúmenes en PDF de Biología solo en Docsity! -FES UN ESQUEMA DE LES CAPES DE LA TERRA I INDICA EL SEU NOM I LES DISCONTINUÏTATS:  ESCORÇA: constituïda majoritàriament per silicats d’alumini. La seva natura i història es diferent als fons oceànics que als continents: escorça continental i oceànica.  MANTELL: capa de roques ígnies riques en silicats de ferro i magnesi (peridotita, mineral principal de la qual és l’olivina). Es divideix en mantell superior i mantell inferior, separats per una zona de transició en què les propietats físiques de les roques del mantell superior van variant a causa de l’increment de P i T, dona lloc a materials + densos.  NUCLI: format per ferro pur, mesclat amb un petit percentatge de níquel i sulfurs de ferro. 2 parts amb un estat físic diferent: nucli extern (líquid) i nucli intern (sòlid). La fluïdesa del nucli extern és semblant a la de l’aigua, i està agitat per violents corrents de convecció que originen el camp magnètic terrestre o magnetosfera. DISCONTINUÏTAT DE MOHOROVICIC--DISCONTINUÏTAT DE GUTENBERG—DISCONTINUÏTAT DE WIECHERT-LEHMANN -PER JUSTIFICAR LA SEVA TEORIA SOBRE LA MOBILITAT CONTINENTAL, WAGNER VA PRESENTAR PROVES. EXPLICA DUES. PERQUÈ ES VA REFUSAR LA TEORIA DE LA DERIVA CONTINENTAL? -PROVES GEOGRÀFIQUES: l’encaix dels perfils dels continents havia estat observat i esmentat per altres autors, Benjamin Franklin XVIII o Alexander von Humboldt XIX. -PROVES PALEONTOLÒGIQUES: trobat fòssils animals i plantes molt semblants en continents diferents , cosa que no es podia explicar llevat que haguessin estat en contacte en el passat. Va ser refusada perquè va caure en descrèdit perquè no tenia proves, i en aquell moment la tecnologia i la ciència no estava res desenvolupada. -EXPLICA LES CARACTERÍSTIQUES DE LES DORSALS OCEÀNIQUES QUE JUSTIFIQUIN LA TEORIA DE L’EXPANSIÓ DELS FONS OCEÀNICS: L’ expansió del fons oceànic té lloc a les dorsals, on es forma l’escorça oceànica nova mitjançant l’activitat volcànica i el moviment gradual del fons, que es fa cap a fora de la dorsal. La dorsal oceànica és una extensa cadena muntanyosa submarina que es forma a causa de l'acció de les plaques tectòniques que s'alteren i mouen constantment i a la calor que s'emet des del nucli de la Terra. La dorsal oceànica és la responsable de dividir els oceans i atès que la calor emesa des de la terra és continu, resulta que aquestes crestes oceàniques s'alteren i es formen contínuament a el mateix temps. És un tipus de relleu submarí que és comú trobar-ho en els fons de la mar al voltant de la planeta, principalment en la part central de la mateixa. Les dorsals oceàniques són producte directe de l'activitat volcànica i de el moviment de les plaques tectòniques. -OCEÀ ATLÀNTIC CADA VEGADA MÉS EXTENS, PACÍFIC DISMINUEIX, PER QUÈ? Perquè a l’oceà atlàntic hi ha una dorsal oceànica, una serralada extensa. És tan alta que pot sortir de l’oceà formant illes. És la frontera de les plaques més extensa del planeta i on es formen de noves. On es troben els límits de les plaques Nord-americana i sud-americana, que es mouen separant-se de les plaques d’Eurasia i Àfrica. Aquesta separació fa que l’oceà Atlàntic fa que es faci més extens. El pacífic és més petit perquè la placa nord-americana es mou cap a l’oest, la d’eurasia i Austràlia cap a l’est. S’estan ajuntant. -PENÍNSULA ESCANDINAVA SOTMESA A PROCÉS LENT D’ELEVACIO. PLANTEJA HIPOTESI DE PER QUÈ I COM S’ANOMENA EL FENÒMEN: La península escandinava s’està aixecant perquè fa anys va desaparèixer un casquet de gel i cada vegada desapareixen més. Llavors el pes sobre la litosfera és menor i far que s’elevi. Això passa gràcies als moviments verticals de la litosfera. Aquest fenomen s’anomena elevació. Si el pes augmentés seria subsidència. -EXPLICA AMB DETALL EL PRECÉS DE LA FOTO I POSA EL NOM A LES PARTS: LITOSFERA/MANTELL-CORRENT DESCENDENT-CORRENTS DE CONVECCIÓ DE L’ENDOSFERA-ZONA D-CORRENT ASCENDENT-FLUX TÈRMIC. El motor de la dinàmica interna de la Terra són els corrents de convecció en els que al mantell, el corrent ascendent seria originat pels plomalls tèrmics o columnes de magma procedents de la capa D. El corrent descendent es deu a la gravetat que actua sobre les plaques litosfèriques. En els corrents de convecció el material calent, menys dens i més lleuger, ascendeix cap a la superfície. Al refredar-se aquest material augmenta de densitat i es torna a enfonsar. Aquest flux de material és generat per la variació de T entre la litosfera i capa D. Quan les capes no es poden mesclar per densitats diferents (nucli metàl·lic i mantell rocós) es produeixen corrents de convecció independents. -QUÈ PASSA AL JAPÓ, AL RIFT AFRICÀ I A LA TERRA DE FOC AL CHILE: El cinturó de foc a la costa del pacífic té una forta activitat sísmica i volcànica relacionada amb el moviment de les plaques tectòniques. Zones de subducció més importants del món. La secció oriental del cinturó és el resultant de la subducció de la placa de Nazca i la de Cocos davall la de sud- amèrica. Passa el mateix als punts on col·lideixen la placa Pacífica i la Nord-Americana, la Filipina i la Indoaustraliana. Ha estat una de les proves més importants per confirmar la tectònica de plaques. Xile és un dels països més proclius a patir terratrèmols perquè està situat just a el límit de la placa tectònica de Nazca, que xoca contra la placa Sud- americana. La placa de Nazca (que limita en el seu costat esquerre amb la placa Pacífica) està sent empesa per sota de la placa Sud-americana. La fricció entre les dues plaques en les profunditats de l'escorça terrestre generen una poderosa pressió, i quan s'allibera aquesta pressió ocorre un terratrèmol. La col·lisió d’una placa oceànica amb una altra oceànica genera un arxipèlag d’illes volcàniques, denominat arc d’illes, com al Japó. El rift africà és una gran fractura geològica. Es produeix per la separació de les plaques tectòniques a l'expandir-se la escorça terrestre pels processos divergents al llarg de l'propi rift o vall tectònica (vora divergent). El procés és invers a la col·lisió de plaques tectòniques que formen cadenes muntanyoses com l'Himàlaia o els Alps. Per contra, a la separació de plaques es forma una llarga rasa amb vessants de gran pendent, esglaonades a favor de falles normals, on la zona central es fragmenta i s'enfonsa formant la fossa tectònica o gravin. Per tota la Vall de l'Rift l'escorça terrestre s'aprima i és escalfada pel magma, que pot ascendir a la superfície per fissures i xemeneies volcàniques.