Determinantes de la Salud: Físicos, Psíquicos y Sociales - Prof. 1989, Resúmenes de Bioquímica

¡Descarga Determinantes de la Salud: Físicos, Psíquicos y Sociales - Prof. 1989 y más Resúmenes en PDF de Bioquímica solo en Docsity! TEMA 2 CONCEPTE DE DETERMINANT DE LA SALUT La OMS (1998) defineix els determinants de la salut com els factors personals, socials, econòmics i ambientals que poden exercir un efecte positiu o negatiu determinant de l’estat de salut dels individus i comunitats. Tipus de determinants de la salut: físics, psíquics i socials Els determinants físics de la salut són tots aquells factors biològics i del medi físic que poden afectar l’equilibri i el benestar humà, tant positivament com negativament. Els factors biològics i físics més coneguts que afecten la salut es poden diferenciar segons la seva procedència. Els externs al cos humà són els exògens: ― Microorganismes i altres éssers vius: els primers són productors de múltiples malalties infeccioses, altres éssers poden actuar com a transmissors d’aquests microorganismes i contribuir a altres malalties o produir altres riscos per a la salut per intoxicació o agressió directa ( ― Medi ambient físic: factors físics, químics, de temperatura, geològics, pressió, radiacions, nutrients de tot tipus, etc. de l’entorn o ecosistema humà que poden afectar el nostre equilibri i la resposta metabòlica Endògens: ― Genètica: càrrega genètica amb què compten les nostres cèl·lules en néixer que ens protegeixen o ens fan febles enfront de certes malalties o riscos per a la salut (p. e.: una trisomia del cromosoma 21 provoca la síndrome de Down). ― Alteracions metabòliques i sistèmiques: totes aquelles afeccions i alteracions dels sistemes del metabolisme humà que contribueixen al nostre equilibri i benestar vital Exemples de tipus de determinants psicologics són: - Personalitat: que explica la menor o major susceptibilitat de patir alguna malaltia o alteració i aconseguir el benestar - Experiències vitals: situacions viscudes o expectatives vitals segons la generació, el gènere, etc. L’OMS 7 defineix els determinants socials de la salut com: Les circumstàncies en què les personesneixen, creixen, viuen, treballen i envelleixen, inclòs el sistema de salut. Aquestes circumstàncies són el resultat de la distribució dels diners, del poder i dels recursos en l’àmbit mundial, local, que depèn a la vegada de les polítiques adoptades. Segons aquesta definició podem dir que els determinants socials de la salut són circumstàncies que ens vénen condicionades segons els factors culturals, econòmics i polítics del context social on vivim, des d’una perspectiva global. 1 CAUSA(agent agressor) 1 EFECTE (malaltia) Els factors psicosocial commencen a tenir rellevancia per entendre la salut de les persones, el médico fisc, però sobretot social, agafa importància com a mediador en la producció de salut. Es l’anomenada tríada ecològica: hoste, medi i agent totes les situacions de salut presenten múltiples causes que la determinen, és el que es coneix com la multicausalitat: Les situacions de salut són el resultat de la interacció i interrelació de diferents determinants de la salut: els físics, els psíquics i els socials. La participació dels diversos determinants de la salut és sempre més que la suma simple dels seus impactes, és un resultat complex i dinàmic. Els impactes es poden comportar com causes de futurs impactes en salut, i també interaccionen de manera complexa i dinàmica. Així doncs, podem entendre la salut com un procés continu d’interacció complexa de factors determinants que produeixen impactes també complexos i dinàmics d’acord amb les seves tres dimensions: bio-psico-social. En aquestes estratègies d’adaptació (assistència, cures, intervencions, etc.), hi poden participar agents externs al propi individu o col·lectivitat, seria el paper dels professionals de la salut multidisciplinaris. Les situacions de salut abasten una complexitat de causes i impactes que hi poden participar, per tant, hem de preveure una complexitat en les intervencions que tinguin en compte les tres dimensions de la salut i els seus determinants físics, psíquics i socials. La intervenció en la salut que abraça les seves tres dimensions i que també aborda tots els àmbits que hi participen, no sols el Múltiples influències al llarg del cicle vital : Aquest model explica les desigualtats en l’àmbit de la salut i les seves iniquitats produïdes per una vulnerabilitat diferent creada per l’exposició a les distintes posicions socioeconòmiques de les persones, des del moment de la gestació fins al final de la seva vida, amb contínues interaccions amb el nivell d'exposició a diferents factors biopsicosocials Model sintètic de la Comissió del DSS: tipus de DSS i la seva interacció Les idees clau d’aquest model són: 1. Tipus de determinants: estructurals i intermediaris. 2. Què s’entén per con text sociopolític i pendent social? 3. Àmbits en què es poden abordar les desigualtats en salut Determinants Socials Estructurals: Son els factors socials del medi que expliquen, i son la base de, les desigualtats en salut en un context social en un lloc i temps específic. - Macroestructurals: context socioeconòmic i polític :El govern ,La economia ,Valors socials i culturals y El medi ambient - Microestructurals: la estructura social : Aquests determinants són els que creen l’estratificació i pendent social Determinants socials intermediaris : són tots aquells que tenen que veure amb les condicions de vida, més o menys saludables, que els propis recursos poden posar a l’abast. - les circumstàncies materials - els estils de vida DRET A LA SALUT LES DESIGUALTATS SOCIAL EN SALUT: Contenen una dimensió ètica, política i moral de la diferència natural o social. Són diferències en la salut que són injustes, injustificades, evitables i innecessàries. Benach i Muntaner , característiques comunes de les desigualtats en salut en qualsevol context social: ― Són enormes. ― Són graduals a través de tota l'escala social. ― Persisteixen i augmenten. ― Són adaptatives i canviants a lo llarg del temps. ― Són històriques. l’OMS, defineix l’equitat com: L’equitat en salut suposa que, idealment, tots hem de tenir una oportunitat justa per aconseguir plenament el potencial de salut, d’una manera pragmàtica, que ningú no ha d’estar desfavorit per aconseguir-ho en la mesura que es pugui evitar. Sonis (2001) considera que es dóna l'equitat en salut quan es compleixen tres criteris bàsics: 1. Disposar del mateix accés d'atenció davant la mateixa necessitat de salut. 2. Mantenir el mateix ús de recursos davant la mateixa necessitat de salut. 3. Oferirlamateixaatenciódequalitatperatots. Per a l'OMS, Ginebra (2009), per poder aconseguir un nivell d'equitat acceptable per a tots cal: ― Crear oportunitats i llevar barreres per aconseguir el potencial de salut màxim per a totes les persones. ― Que hi hagi una distribució adequada dels recursos necessaris per a la salut, accés a les oportunitats disponibles i suport a les persones malaltes. ― Que els resultats suposin una reducció de totes les diferències sistemàtiques de la salut entre els diferents grups socioeconòmics, amb la qual cosa s'elevaria el nivell de salut dels més desavantatjats. Hi ha una evidència abundant i potent que la falta d'equitat està relacionada directament amb la falta de salut. Les desigualtats socials i el seu impacte negatiu en la salut són fets provats. ― El rol del professional de la salut ha d'anar dirigit a realitzar una atenció que disminueixi l’impacte sobre la salut de la falta d'equitat. Encara que explica que també implica lluitar per a una major equitat i justícia social i evitar la desigualtat en matèria de salut. Els professionals de la salut han de desenvolupar diferents intervencions que assegurin el dret a la.salut, minvant les desigualtat socials i promovent l’equitat en salut. Aquestes intervencions les podem resumir en tres: 1. Com experts en coneixements sobre la salut, això vol dir que hem d’actuar com intèrpretsassessors explicant a les persones i comunitats com els factors socials podem determinar la seva salut i crear desigualtats injustes i injustificades.