Resumen film un perro andaluz, Resúmenes de Periodismo

¡Descarga Resumen film un perro andaluz y más Resúmenes en PDF de Periodismo solo en Docsity! UN PERRO ANDALUZ: El cinema neix com una màquina, sense cap vocació artística. Es concebut com un instrument popular, publicitari i de consum. Els artistes de les avantguardes apuntaven a la història artística de les formes cultes. Caracteristiques: Una postura explícita de rebuig cap a les estructures comercials de la producció, la distribució i l’exhibició. Rebuig de les convencions i principis de la narrativa clàssica. Identificació dels directors amb l’estatut de l’artista. Tècniques cinematogràfiques que exploren i reflexionen sobre les potencialitats i els límits del llenguatge Audiovisual. Estreta relació amb altres tipus d’art, especialment la pintura i la música. Surrealisme: “És en el cinema on es celebra l’únic misteri absolutament modern” (Breton). Cinema que inclou allò real i allò meravellós dins del mateix espai, guions escrits a partir de l’”escriptura automàtica” Pel·lícules que giren entorn de temàtiques com la bogeria, els somnis, l’erotisme i els impulsos irracionals i les paradoxes. Films on s’imposa la idea del collage: una coexistència de motius que no responen a cap lògica i on un d’ells apareix en règim d’estranyament respecte al context lògic de l’altre. Pel·lícules significatives: El clérigo y la caracola (Dulac,1928) Un perro andaluz (Buñuel,1928) La edad de oro (Buñuel,1930) La sangre de un poeta (Cocteau,1930). Perro andaluz: El guió fou escrit per Buñuel i Dalí, sota la norma de no acceptar cap idea que tingués una explicació racional. Pel·lícula feta a partir d’un seguit d’exercicis d’associació lliure d’idees. Es un discurs poètic subversiu que produeix missatges sense codis prefixats. Critica a una societat que reprimeix i institucionalitza l’amor. Concepció violenta de l’experiència fílmica, que no manté cap punt de contacte amb la bellesa rítmica, la modulació visual i l’orquestració dels sentits. Reivindica una poesia de l’absurd. L'avantguarda cinematogràfica sustentada en gran part per les experimentacions abstractes del cinema alemany i el "cinema pur" francès, va aconseguir entre altres coses "marginar" la pel.lícula d'argument, obrint noves vies creatives que situaran a aquest mitjà, a la mateixa alçada pel que fa a innovació, que el sofert en la resta de les arts plàstiques. Mentre els diferents moviments o "istmes" sorgits des de principi de segle, tenien gairebé tots una "versió fílmica" dels seus postulades estètiques-El Expressionisme alemany; "El Gabinet del Doctor Caligari" de Robert Wiene 1918, el Dadaisme: "Entreacte" de René Clair i Francis Picabia, 1924 i fins i tot la incipient tendència de Abstracció estava representada pels films de Hans Richter-el Surrealisme va haver d'esperar a que Buñuel juntament amb Dalí fessin "El Gos Andalús", 1929, i "L'Edat d'Or" , 1930, obres totes dues, que amb una riquesa plàstica notable, van treure per primera vegada a la llum, el complex món interior del pensament humà, portant a la pantalla els impulsos, desitjos i emocions del subconscient. Amb "Un Gos Andalús" i "L'Edat d'Or", els seus creadors van aconseguir un doble i meritori objectiu, d'una banda es va dur l'estètica surrealista al cinema i de l'altra, es va contribuir de manera eficaç a la seva extensió universal. Un gos andalús és un curtmetratge de 17 minuts, mut (el 1960 es van incorporar els motius de Tristán i Isolda de Richard Wagner i un tango), escrit, produït, dirigit i interpretat per Luis Buñuel el 1929 amb la col·laboració en el guió de Salvador Dalí. El rodatge va durar 15 dies. Un gos andalús va néixer de la confluència de dos somnis. Dalí li va explicar que va somiar amb formigues que pululaban a les seves mans i Buñuel al seu torn com una navalla seccionaba l'ull d'algú. Un gos andalús està considerada la pel·lícula més significativa del cinema surrealista. La pel·lícula pretén provocar un impacte moral en l'espectador a través de l'agressivitat de la imatge. Remet constantment al deliri i al somni, tant en les imatges produïdes com en l'ús d'un temps no cronològic de les seqüències. Origen: "El Gos Andalús", realitzada el 1928 i estrenada al juny de 1929, és una pel·lícula deguda a la conjunció de dues persones unides per una forta amistat i un mateix esperit que van aconseguir una obra mestra: Luis Buñuel i Salvador Dalí. "Un Gos Andalús", concedeix una contribució mínima a Dalí, emfatitzant la de Buñuel. "Un Gos Andalús" és un pel·lícula pertanyent als dos, el tractament cinematogràfic es deu a Buñuel: picats, fosos, sobreimpressions , ralentí, encadenats, etc. La posada en escena de gran part del film té la influència plàstica de Dalí, mentre que l'argument o guió pertany per igual a ambdós. Salvador Dalí: Era avantguarda d'una classe ingènua, i l'escenari consistia en l'edició d'un diari que s'animava amb la visualització de les notícies, notes còmiques, etc. Al final es veia el diari en qüestió tirat a la vorera i tirat al riu per l'escombra d'un cambrer. Títol: no hi ha cap al·lusió visual a andalusos ni a gossos. El títol no té res a veure amb el contingut, constituint una creació literària independent, relacionada amb les experiències automàtiques, tenint un cap de contrast i sorpresa per a l'espectador entre el que es llegeix i el que se li mostra. Anàlisi: El film no és la descripció d'un somni, el medi ambient i els personatges són tipus reals. La seva diferència fonamental amb altres pel·lícules rau en el fet que les funcions dels seus protagonistes estan animades per impulsos, les fonts primordials es confonen amb la irracionalitat. Aquesta pel·lícula anava dirigida als sentiments d'inconscient humà i, per tant el seu valor és universal. Le Ballet Mécanique: Dadaisme: Volen apartar-se de les convencions habituals del cinema, ridiculitzen el concepte dramàtic i burgès de “personatge”. Practiquen la subversió de les estructures narratives clàsiques. Defensen un cinema espontani, absurd, lliure, immediat, aleatori i contradictori. S'experimenta amb els efectes òptics i cinètics. No abandona el punt de vista irònic. Engloba diferents tendències: Cinema pur i cinema absolut: tendeixen cap a l'abstracció i porten a la seva màxima expressió el concepte d'arts plàstiques en moviment, reivindiquen els aspectes del cinema més intrínsecament cinematogràfics: muntatge, moviment de la càmera.. Cinema pur : tendeixen a l'abstracció a partir d'imatges extretes de la realitat. Cinema absolut: abstracció total en moviment Alemanya. El cinema és un mitjà de col·laboració, i sens dubte una de les col·laboracions més estranyes i més interessants del cinema de tots els temps ha de ser l’avantguardista pel·lícula Ballet Mécanique. Un desconegut jove cineasta americà anomenat Dudley Murphy, que vivia a París va veure Li Retour à la Raison de Man Ray. Murphy estava tan impressionat que va buscar Man Ray i li suggerí que treballessin junts. Els dos homes van començar a filmar escenes, Murphy també va buscar l'ajuda del poeta Ezra Pound. El grau de participació directa de Pound en la fabricació de Ballet Mécanique és una qüestió oberta, però es creu generalment que ell va exercir certa influència estètica, sobretot en les preses d'imatges prismàtiques múltiples. Pound va escriure una vegada, "és el punt de màxima energia. Representa, en la mecànica, la major eficiència’’. "El títol de la pel·lícula va ser presa d'una peça de 1917 per l'amic de Man Ray, el pintor dadaista poblats d'estranyes claus, xifres o narracions enigmàtiques Protagonisme de la fantasia. Interpretacions estilitzades i basades en l'excés gestual. Motius visuals habituals: Ombres, reflexos, sobreimpressions i siluetes retalladles. Decorats delirants. Escales i més escales. Figures grotesques, monstruoses El Gabinet del Dr.Caligari: Història que es desenvolupa al voltant del flashback i d’una estructura especular. Rebuig de tot naturalisme en la concepció dels decorats. Interpretació exagerada i convulsa. Atmosfera amenaçant i sinistra. Interès per concebre cada pla aïlladament. L'expressionisme a Hollywood: L'expressionisme influencia al cinema nordamericà per dos camins: L'èxit de les pel·lícules alemanyes d'aquesta època a Estats Units: ja al cinema mut nord-americà es nota. L'arribada de Hitler al poder l'any 1933 i la progressiva invasió d'altres països per part del Tercer Reich comporta l'exili de centenars de professionals del cinema centreeuropeus que exporten elements de l'expressionisme a Hollywood. La influència es fa palesa sobretot a través de dos gèneres: Noir: hi exporten les temàtiques, el to fatalista, les ambientacions i els jocs de llums i ombres. El terror/fantàstic: hi exporten també la fotografía tenebrista i els motius escenogràfics. Cinema soviètic: Es tracta d’un cinema al servei de l’Estat. Es pretén fer un cinema revolucionari Consideraven que la realitat no s’havia de reproduir, sinó descomposar. No buscaven la transparència, sinó que un muntatge constructiu que estimulés a l’espectador el conduís a una reflexió ideològica sobre la realitat establís una relació dialèctica entre les imatges. L’efecte Kulechov és el nom que va rebre la investigació teòrica de Lev Kulechov sobre el poder del muntatge i sobre el pla. CONCLUSIONS: Allò important no és tant el contingut dels plans, sino la manera de combinarlos. Gràcies a la combinació de dos plans diferents però col·locats consecutivament en el muntatge, s’aconsegueix que l’espectador cregui que aquests dos plans han estat rodats en el mateix espai. Cada pla s’ha d’entendre com un signe. Per tant, hem d’unir-los de manera coherent, per tal que formin “paraules”, “frases”, “paràgrafs”. L'efecte Kulechov pot definir-se com qualsevol conjunt de plans que en absència d'un pla de situació dugui a l'espectador a deduir tot l'espai a partir de la visió només de porcions d'aquest espai. BONA PART DE CULPA D'AQUESTA INCLUSIÓ LA TÉ LA POPULAR ANTOLOGIA PUBLICADA PER L'HISTORIADOR I CRÍTIC CARLOS CLARENS EN ELS ANYS 60, AN ILLUSTRATED HISTORY OF THE HORROR FILM, EN QUÈ ES VA APLICAR PER PRIMERA VEGADA A AQUESTES PEL ·LÍCULES, AMB CARÀCTER RETROSPECTIU, LA SEVA PERTINENÇA A UN CINEMA DE GÈNERE QUE NO NAIXERIA OFICIALMENT FINS ANYS DESPRÉS A L'ALTRE COSTAT DE L'ATLÀNTIC I EN EL SI DE HOLLYWOOD. AQUESTES I ALTRES PEL·LÍCULES NO PRETENIEN ATEMORIR CONSCIENTMENT L'ESPECTADOR, SINÓ REFLECTIR MITJANÇANT UN NOU CANAL D'EXPRESSIÓ ARTÍSTICA, L'ANGOIXA INNATA DEL POBLE GERMÀNIC, CONJUNTURALMENT AGREUJADA PER LA DIFÍCIL SITUACIÓ SOCIOPOLÍTICA DE LA NACIÓ DESPRÉS DE LA I GUERRA MUNDIAL. EN EL TRÀNSIT DEL SEGLE XIX AL XX LA NARRACIÓ GÒTICA VA CAURE PRESA DE LA SEVA PRÒPIA AMBIVALÈNCIA MORAL I VA RESULTAR INCAPAÇ D'ADAPTAR-SE ALS NOUS TEMPS I IDENTIFICAR UN ÚNIC FOCUS DE MALDAT. ELS ANYS MÉS INESTABLES DEL PERÍODE D'ENTREGUERRES ES VAN CORRESPONDRE AMB UN ESPECTACULAR INCREMENT DE PRODUCCIONS CINEMATOGRÀFIQUES ORIENTADES A SATISFER LES NECESSITATS DEL MERCAT INTERIOR. TAL ANGOIXA ES CANALITZARÀ CONCRETAMENT A TRAVÉS DEL CORRENT EXPRESSIONISTA, QUE HAVIA FLORIT A ALEMANYA DURANT ELS PRIMERS ANYS DE SEGLE XX, EN PLENA EXPANSIÓ DE LES AVANTGUARDES ARTÍSTIQUES, I QUE S'ADAPTARÀ AL PLA CINEMATOGRÀFIC DURANT LA POSTGUERRA. LA PEL · LÍCULA QUE VA INAUGURAR EL CICLE EXPRESSIONISTA VA SER L'ESTUDIANT DE PRAGA (1913). EL GABINET DEL DOCTOR CALIGARI VA DESAFIAR LES CONVENCIONS CINEMATOGRÀFIQUES EN TRENCAR EXPLÍCITAMENT AMB QUALSEVOL TIPUS DE REALISME. LES OMBRES ES CREAVEN AMB PINTURES I ELS DECORATS, BARROCAMENT RECARREGATS, ESTAVEN FORMATS PER LÍNIES TRENCADES I ANGLES IMPOSSIBLES. ELS CONTRASTOS ENTRE LLUMS I OMBRES EN EL MOVIMENT EREN UN CLAR REFLEX DE LES TENSIONS DE L'ÀNIMA, ATRAPADA ENTRE CONTRADICCIONS ANGOIXANTS I CLAUSTROFÒBIQUES. L'ÚS DE LLUM ARTIFICIAL NO VA CONSTITUIR UNA RESTRICCIÓ PER ALS DIRECTORS DE FOTOGRAFIA. LA SEVA PRESÈNCIA S'EMPRAVA PER REFLECTIR ESTATS D'ÀNIM. AMAGAVA NOMBROSES LECTURES SOCIOLÒGIQUES. ELS GUIONISTES MAYER I JANOWITZ VAN CONCEBRE LA HISTÒRIA EN FORMA DE PARÀBOLA POLÍTICA SOBRE ELS PERILLS DE L'AUTORITARISME. EL ESCLAVITZAT CESARE SIMBOLITZA EL POBLE SOMNÀMBUL QUE ÉS ENVIAT A L'ESCORXADOR, CALIGARI REPRESENTA EL INFLEXIBLE ESTAT, QUE OBLIGAVA AL COMPLIMENT DEL SERVEI MILITAR PER SUSTENTAR LES SEVES DECLARACIONS DE GUERRA. "PER TOT ARREU HI HA ESPERITS, ESTAN AL NOSTRE VOLTANT , M'HAN ALLUNYAT DE LA MEVA LLAR, DE LA MEVA DONA I FILL"., EL PRÒLEG I EPÍLEG AFEGITS PER WIENE DEIXEN CLAR QUE EL NARRAT NO ÉS MÉS QUE EL DELIRI D'UN DEMENT. EL GABINET DEL DOCTOR CALIGARI S'HA CONVERTIT AMB EL TEMPS EN UNA DE LES ICONES I REFERÈNCIES FONAMENTALS DEL CINEMA DEL TERROR. LA FIGURA DEL DEMIÜRG MALVAT QUE PERSONIFICA CALIGARI ES REPETIRÀ AL DOCTOR MABUSE, QUE VA NÉIXER COM A PERSONATGE LITERARI DE LA MÀ DE JACQUES. MABUSE S'AUTODEFINEIX DURANT LA PEL · LÍCULA COM UN "ESTAT DINS D'UN ESTAT CONTRA EL QUE SEMPRE HE LLUITAT". DURANT EL REGNAT EXPRESSIONISTA, ELS CINEASTES NO ES VAN LIMITAR A EXPLORAR ELS VIARANYS DE L'ÀNIMA. EL CICLE EXPRESSIONISTA ES TANCARIA AMB EL TESTAMENT DEL DOCTOR MABUSE (1933). JSENSE CAP TIPUS DE PUDOR EL DOLENT PROTAGONISTA EXHIBIA TRETS HITLERIANS. ELS HORRORS FUTURS QUE PRESAGIAVA EL CICLE EXPRESSIONISTA ALEMANY NO VAN TRIGAR A MATERIALITZAR POCS ANYS DESPRÉS.