Resumen historia económica y social, Apuntes de Historia Social y Económica

¡Descarga Resumen historia económica y social y más Apuntes en PDF de Historia Social y Económica solo en Docsity! TEMA 1: LA INDUSTRIALITZACIÓ I LES REVOLUCIONS LIBERALS L’EDAT MITJANA (finals s. V) Feudalisme Cau l’Imperi romà Monarquia feudal: manen els nobles; hi ha reis però son com feudals. El poder no esta concentrat, sinó segmentat. Treballen els camperols pel senyor feudal. L’església justifica l’ordre social com a institució. Tot el poder polític de la terra és una representació del poder celestial. L’EDAD MODERNA (S.XVI – XVIII) Inici: 1492. Descobriment d’Amèrica. Arribada del colonitzador occidental. Final: 1789. Revolució Francesa. Com en l’edat mitjana, continuen treballant els camperols = serbs. Apareix una nova classe social, la burgesia (aquell que viu a la ciutat; ciutat -> burgo). La burgesia, el comerciant, volen el poder polític. Qui mana? El REI – Monarquia absoluta – Absolutisme: el rei és la llei. Qui diu que això està justificat? L’església. (origen diví) Han de crear un exèrcit permanent, l’exèrcit del rei, de l’estat. Crear una burocràcia o crear un poder polític centralitzat, concentrat, a diferencia de l’edat mitjana amb monarquia feudal i estat descentralitzat. Dos esdeveniments que marcaran la transició al món contemporani: 1. Reforma protestant (s. XVI) 2. Absolutisme vs Parlamentarisme: la Revolució parlamentària Anglesa (s.XVII) (!) parlamentarisme  ≠ democràcia -> tota la democràcia és parlamentària, però no tots els parlaments són democràtics, ja que perquè hi hagi democràcia, ha d’existir el sufragi universal. 1. REFORMA PROTESTANT Tots són cristians però de branques diferents i moltes vegades enfrontats violentament: ortodoxos, catòlics, protestants. Els catòlics tenen com a màx. Autoritat religiosa al papa de Roma. Moviment religiós que origina Martí Luter, que no reconeix el Papa de Roma, i per tant crea una nova branca religiosa: el protestantisme. La bíblia en aquell moment nomes la podia interpretar l’església. Luter lluita amb la idea de que cadascú pot interpretar-la pel seu compte, lliurement, sense necessitar cap tipus d’intermediari; i per tant, treure les seves pròpies conclusions. A partir de les idees de Luter, neix la impremta de Lutemburg, per poder distribuir la bíblia a tothom (És la clau per poder entendre les idees de Luter). El primer document va ser una bíblia. La població era analfabeta i no podien interpretar la bíblia, feien falta professors per això. Luter diu que no s’ha d’obeir al papa, que no hi ha una única autoritat. Llibertat immensa: cadascú pot interpretar la bíblia com vulgui. Què està fent això, doncs? Unir la política i la religió, es a dir, els catòlics contra protestants. Carles V, l’emperador d’Espanya i Alemanya. És el màx. Defensor del catolicisme, és a dir, del Papa. Els prínceps alemanys recolzen amb armes i diners a Luter perquè volen independitzar-se de l’emperador (guanyar poder polític). Així, es fan protestants per lluitar contra els catòlics. Un altre protestant, Joan Calví, que explica quina influencia té el protestantisme en el capitalisme amb la idea de la Predestinació: Catolicisme -> anar al cel si es fan bones accions, no cometre pecats. Predestinació -> Déu ja ha escollit qui va al cel i qui no. No es pot comprar amb bones acciones la salvació de cadascú. Per saber si s’està predestinat per anar al cel, si s’és un elegit de Déu, es busca l’èxit material (patrimoni, riquesa). “ si tens èxit a la terra tindràs èxit al cel”. Max Weber: relació entre religió i economia: l’ètica protestant i l’esperit del capitalisme. Thomas Müntzer, interpreta la bíblia d’una forma revolucionaria i la terra pels camperols. Lliure interpretació gracies a Luter. Mil·lenarisme -> en aquella època es creia que a l’any 1000 seria la fi del món, i es pensaven que estaven en aquest any. Aprofitant la fi del món, es crearia un altre món agafant com a model el món paradisíac, un món passat (Adan i Eva). L’origen era el model ideal. D’això es tracta el mil·lenarisme. Els prínceps alemanys no estan d’acord i s’inicia la Guerra dels camperols (1524-25). Müntzer diu als seus camperols que no ataquin fins esperar la senyal divina, però els prínceps si que van atacar ja que no esperaven cap senyal. Müntzer va ser detingut, executat i esquarterat. La interpretació en funció dels interessos, objectius. Tots dos tenen raó però interpreten les coses de manera diferent. Quan hi ha canvi i moviment -> hi ha conflicte.  Per a l’església catòlica no hi ha alternatives, estem en un llac tancat on no hi ha moviment ni canvis, s’ha de preservar el coneixement, no investigar més.  Pels protestants la vida és un riu: hi ha canvi, moviment constant, hi ha conflicte. On tot és possible.  L’edat mitjana nega el canvi. Va durar 1000 anys pensant que el canvi no era possible (tot i que van haver protestes). INDUSTRIALITZACIÓ A ANGLATERRA Enric VIII (1941-1547), es va casar moltes vegades. Amb una de les dones que es va casar, Catarina d’Aragó, li va demanar el divorci al Papa de Roma però aquest no li concedeix. Però evidentment ell s’acaba divorciant i trenca amb l’església catòlica. A partir d’això, es crea un conflicte polític i religiós a través del tema personal. A l’any 1534 es proclama la Llei de Supremacia, on Enric VIII és la màx. Autoritat religiosa a Anglaterra -> neix l’església Anglicana. Enric VIII cap suprem de l’església Anglicana, la majoria de gent es fan anglicans; la reina Isabel II actualment és la màx. Autoritat de l’església Anglicana. Enric VIII, al ser el màx. líder de la religió, confisca tots els béns de l’església catòlica a Anglaterra. Al 1539 agafa totes les terres de l’església catòlica i les ven, mobilitza quantitat enorme de recursos productius, mobilització de recursos productius a causa de la confiscació de béns (s. XVII): les ven a la gent noble, aleshores aquests comencen a produir més. Abans aquestes terres produïen molt poc, però al haver-les venut els nobles produeixen més -> més riquesa. Amb tot això neix una nova classe social: noblesa aburgesada (noblesa que produeix més, amb l’objectiu de Volen produir, volen fer diners. Majors beneficis. SECTOR AGRARI: PRODUCCIÓ I DISTRIBUCIÓ Món pre-industrial, rural, al camp, dins d’un règim senyorial. Inicis de l’Edat contemporània (E. Mitjana – E. Moderna).  Predomini de la petita explotació pagesa. La família treballa la terra de manera conjunta, amb una petita explotació (explotar les terres). Les terres no eren seves, sinó dels senyors feudals.  Rendiments baixos. Escassa disponibilitat de matèries: fertilitzants; Guaret: s’ha de fer ús del guaret -> deixar una part de la terra sense explotar perquè es pugui renovar. Això implica que hi ha una part de la terra que no produeix res.  Existència règim senyorial. Feudalisme: treballen els camperols amb una renta per sobreviure, perquè puguin viure els altres (sr.feudal)  Producció suficient per: 1. alimentar-se 2.reiniciar el cicle productiu 3.mantenir l’aristocràcia laica i eclesiàstica. Característiques regionals diferencials dins del món agrícola europeu: Tres zones amb algunes variants. Zona 1: Nord d’Europa. Islàndia, Escòcia, Països Escandinaus. La productivitat és baixa perquè les eines i tècniques de conreu són molt bàsiques, primitives. En aquesta zona l’estructura feudal és molt feble -> no té poder. La societat s’organitza per “clans”. Un clan és una família molt extensa (ex: Viquins), i amb molta importància de les terres comunals: tota la comunitat por accedir a elles, són terres comunitaries. La zona 1 no s’industrialitza en el s. XVIII. Zona 2: Europa oriental, de Alemanya a Rússia. Caracteritzada per un règim senyorial fort, dur i agressiu –> són gairebé esclaus, esclavitud: no es pot deixar la terra sense permís del senyor feudal. Si aquest la ven, hi ha total dependència. Poques ciutats i molt poc poblades, molt poc desenvolupades. No hi ha mercat intern; el camperol està lligat a la terra. La productivitat és escassa, poques eines i sense ganes de treballar. La gent treballa més que mai però no produeixen, no tenen cap incentiu. Zona 3: Europa occidental. Divisió entre la basant Mediterrània i Atlàntica. Diferencies:  Mediterrània: règim feudal està consolidat, no és tant fort com a l’Europa occidental. Això limita la capacitat del camperol. Hi ha un règim de guaret molt rígid, que s’ha de respectar i complir estrictament. Els ramats són transhumants -> una part és utilitzada pels animals. No hi ha combinació entre agricultura i ramaderia, cadascuna per un costat.  Atlàntica: el règim senyorial no és especialment fort, no hi ha un control social tant alt, hi ha més llibertat. El clima és humit , el règim de les pluges molt alt, no fa falta fer guaret de forma tant rígida. La pluja permet tenir més terra per produir, es regenera més. Les terres comunals: condicions més favorables, però a més a més tenim dues: Anglaterra i Holanda. Tenen moltes similituds, tenen en comú: països molt plans que han integrat l’agricultura amb la ramaderia -> vol dir que tota la terra està produint mentre es regenera alimenta al ramat , per tant, augmenta la productivitat. Noves tècniques més sofisticades; un imperi comercial marítim (Holanda és el 1er imperi). Anglaterra és la que s’industrialitza primer. Per la ubicació no és, ja que es troben molt a prop, sinó per: - Disposa de més matèries primeres -> carbó mineral (Holanda no en té). - Més mercat que Holanda, ja que té molta més població, més compradors i més demanda. Sense demanda interna la economia no pot créixer (mercat intern). Les diferencies entre ciutats marquen les facilitats per la industrialització. ACTIVITATS NO AGRÀRIES. LA MANUFACTURA - Pes reduït en les societats pre-industrials: la manufactura tan sols té activitat en la ciutat ja que al camp no consumeixen. - Tres limitacions: 1. La producció agrària és la que determina el creixement, la agricultura (camp) és bàsica. 2. La manufactura té un caràcter orgànic -> la producció d’energia és base en matèries primeres orgàniques: vegetals i animals. S’ha de respectar el cicle productiu. Es depèn de les m.primeres. 3. Les estructures organitzatives: els gremis (grup de treballadors que es dediquen a lo mateix). Organitzacions d’una activitat determinada productiva, lligada a les manufactures. Tenen un control intern ja que limiten l’extensió de la competència; diuen qui pot treballar i qui no, fixen els preus i el volum del producte manufacturat. El control es un impediment, no beneficia la industrialització: és més difícil introduir novetats; no és un mercat lliure, és un mercat tancat; no es pot fer diners, generar riquesa -> no serveix perquè no es pot acumular riquesa, nomes dona per viure, sense capacitat d’enriquir-se. Per tal d’evitar això, s’origina un mercat negre, escapant dels mètodes tradicionals marxant de la ciutat cap al camp. Aquí s’inicia la protoindustrialització: inici de la industrialització escapant dels gremis, que ho controlen tot. Els comerciants busquen satisfer la demanda al marge dels gremis, anar al camp i fer treballar als camperols, així aprofiten la mà d’obra desocupada o subocupada als camps. El comerciant que ve de la ciutat, ofereix les eines i la matèria primera perquè el camperol treballi a casa, així produeix manufactures, però no es queda en el mercat rural sinó que ho porten a la ciutat. Aquest sistema s’anomena putting-out system. Quan el camperol ho ha de portar tot, ha de buscar-se les eines i les m.primeres, el comerciant no li subministra res, se’n diu domestic system. Tots dos tenen en comú que estan externalitzant la producció, la quantitat de producció la que vulguin. Aspecte positiu: el gremi estava en monopoli, però arriben els productes dels caps i llavors es baixen els preus, els gremis ja no poden competir amb això, amb aquests preus. Neix el mercat lliure, lliure competència. Tothom té la capacitat d’enriquir-se en el lliure mercat, però si no són competitius tindran pèrdues, menys seguretat (amb els gremis era segur per tots els productors). REVOLUCIÓ INDUSTRIAL BRITÀNICA (1780-1830) 1. PERQUÈ ANGLATERRA? a) Creixement demogràfic i urbanització. La població augmenta en les ciutats perquè hi han més recursos, la gent no es mor de gana. Més consumidors, més demanda… (causa-efecte). Un creix. Demogràfic que fa que Anglaterra sigui un dels països més poblats. En 120 anys triplica la seva població, en comparació als Països Baixos, França, Alemanya i Itàlia. No hi ha cap altre que creix al mateix ritme. La taxa de natalitat es manté molt alta, i la de mortalitat baixa gracies a la producció de la Rev.Ind. la gent pot adquirir, subsistir. També canvien les ciutat: creixement a les ciutats. La gran ciutat és Londres. La resta mitjanes i grans també creixen molt. Les fabriques es posen a les ciutats, no als camps -> immigració a la ciutat. b) Degut a diverses transformacions agràries, la gent deixa el camp:  Openfields. Terres comunitàries, comunals del poble, de la vila. Al llarg del s.XVIII el parlament decideix tancar-los i apareixen els enclosures.  Enclosures. Parlament tanquen les terres comunals, i els posa a la venda. La burgesia és qui les compra, els senyors feudals, persones que tenen capital. Convertir-les en propietat privada i a partir d’aquí treure el màx. Rendiment.  Estructura trinitària en el camp anglès. On trobem als Landlord, que cedeix la terra al arrendetari capitalista a canvi d’una renda. Aquest té als seus jornalers que ofereixen els seu treball a canvi d’un salari. Els camperols pateixen canvis enormes: optimitzen recursos, fiquen fertilitzants...ja no es necessiten tants camperoles, són expulsats dels camps (la majoria). Aquests que es queden sense treball se’n van a la ciutat, per això les ciutats creixen tant-> a la ciutat hi ha molta feina perquè es creen fàbriques.  Modernització dels sistemes de conreu -> Sistema Norfolk. Nous sistemes de rotació de conreus. El sistema elimina el guaret i integra activitat agrícola i ramader. En el camp es crea un procés d’acumulació de capital, que aquesta s’inverteix en la ciutat en les fàbriques, com per exemple en la indústria tèxtil. La Revolució Anglesa és un precedent de la Revolució lliberal (no ser esclau) LLIBERTAT Al món contemporani, què és ser lliberal? A part de no ser esclaus, implica poder decidir políticament, amb un dret de sugrafi universal; llibertat de comerç; llibertat de drets individuals: dret a la llibertat religiosa, a la propietat, i el més important de tots el dret de la vida. Tres maneres d’entendre la llibertat:  LLIBERTAT IL.LUSTRADA Llibertat pels il·lustrats; il·lustrada vol dir llibertat. - Kant (1783) diu: Què és la il·lustració? “il.lustració significa l’abandó per part de l’home d’una minoria d’edat el responsable de la qual és ell mateix. Aquesta minoria d’edat significa la incapacitar per servir- se del seu enteniment sense veure’s guiat per algún altre”.  Deixar de ser menor d’edat significa atravir-te a parlar per tu mateix. Hem d’actuar de forma reflexiva, raonada, hem de pensar, deixar de ser nens petits. És una crida al lliure pensament, que ningú digui el que s’ha de pensar.  LLIBERTAT LIBERAL - J.S. Mill diu: “l’única part de la conducta de cadascú per la qual és responsable davant la societat ´s la que refereix als altres. (jo puc fer el que vulgui mentre no molesti als demes, i al reves; els altres limiten la meva llibertat). En la part que li concerneix merament a ell, la seva independència és, de dret absoluta, sobre ell mateix, sobre el seu propi cos i esperit, l’individu és sobirà”. Un dels principis del liberalisme és el individualisme -> l’entenen de forma individual.  LLIBERTAT EN SOCIETAT El centre no és l’individu, sinó el col·lectiu, la societat. - K. Marx -> la societat està organitzada d’acord com es produeix, el treball, i a vegades no ho podem veure, per la cultura, religió, etc. que la base de tot és la producció. Per canviar les coses, la producció, si no ens agrada hem d’associar-nos, perquè les persones associades poden ser capaces de ser conscient per canviar. La meva llibertat quan arribeu vosaltres, s’amplia. Si ens posem d’acord s’amplia, tots conjuntament podem participar i canviar les coses. - Marshall -> “actuar libremente es regular conscientemente la vida de uno de acuerdo con un plan establecido”. Són tres formes diferents de veure la llibertat, totes correctes però diferents al mateix temps. LIBERALISME El liberalisme d’aquesta època té dues cares, una és la política i l’altre l’economia. Comporta dues teories que poden o no ser complementaries. Un liberal ens diu com hem de viure i també com hem de treballar. Ideologia política i teoria econòmica que acompanya el procés de revolució industrial. Liberalisme polític: els liberals son comerciants, emprenedors, de negocis, etc. No defensen el dret de sufragi universal, per tant, no son democràtics, però tampoc son absolutistes. Avui dia si que ho son però quan van aparèixer no. Principis del liberalisme (caract.):  Un dels principis del liberalisme és el govern representatiu a traves del parlament, d’acord amb el sufragi censatari.  Organització de la resta de les institucions: Separació de poders -> hi ha un poder legislatiu, que fa les lleis, el parlament; un poder executiu, govern, i el poder judicial.  La tercera caract. És el reconeixement de drets, reconegudes per l’imperi de la llei, amb lleis que reconeixen els drets individuals. És qui marca les lleis, els drets de les persones. Ara està escrita la llei, s’ha de complir, tots estem sotmesos a ella. En teoria hi ha igualtat jurídica, tots som iguals davant la llei. Liberalisme econòmic: - Propietat privada: apropiació privada dels beneficis, l’ha de protegir l’Estat. - Iniciativa individual: l’individualisme és el motor del mercat. - Llibertat absoluta d’intercanvi: absoluta llibertat en el mercat, i l’estat no pot interferir, no pot distorsionar-lo amb impostos. El mercat és un espai de llibertat per intercanviar tot allò que considerem mercaderia. Les normes distorsionen el mercat. En contra dels impostos, normatives, tases. El mercat està regulat únicament per ells sols, es a dir, s’autoregula amb la llei d’oferta i demanda (mà invisible) de Adam Smith, que acaba portant el benestar per a tothom. 1era idea -> Es fa una distinció entre que és i que no és la mercaderia. En principi les persones no ho són, però en aquell moment si que es podien intercanviar. 2na idea -> concepció de l’espai de mercat: l’espai és de llibertat o de necessitat? El mercat és un espai de la necessitat, hem acudit al mercat per satisfer les nostres necessitats, per tant, no és lliure... Jeremy Breithan i Stuart Mill -> per ser realment lliure, igualtat d’oportunitats. Hem de fer correccions, amb unes mínimes necessitats, sinó som esclaus de les nostres necessitats. El mercat no és un lloc d’igualtat d’oportunitats perquè hi ha relacions de poder. Per ser realment lliures hem de corregir el mercat perquè no pateixin els pobres. Jeremy Breithan: Restringir dret a l’herència (impostos alts a les herències); Assegurança medica i de bellesa; Polítiques redistribuïdes. Stuart Mill: Dret a l’educació Aquests dos autors lliberals pensen que hem de tenir més mínimes necessitats satisfetes. Amb mes mínimes necessitats cobertes podem ser lliures al mercat. Els lliberals es defineixen independentment del context històric, no tots son iguals. (circumstancies, ideologia molt amplia). Ideologies complexes, tradicions diferents. Hem de conèixer idees bàsiques però n’hi ha molts matisos. David Ricardo, llei de rendiments econòmics marginals decreixents. Thomas Malthus, preocupació creixement demogràfic. REVOLUCIÓ AMERICANA: primera Revolució liberal = Guerra Independència Americana Lluiten contra Anglaterra, gran revolució lliberal. EE.UU va experimentar la Rev. Liberal en primer lloc. EE.UU contra Anglaterra, França i Espanya. Estats Units al 1750 EE.UU en aquella època no existeix, hem de veure un territori, tros de terra sense nom ni propietari, no és un país. Hi ha tres potències europees amb colònies en aquest territori: Gran Bretanya, França i Espanya. A la colònia de GB és on hi ha major població consistent per constituir societat, i més endavant un país. És coneguda com Nova Anglaterra (població – britànics – Nova Anglaterra) -> hi ha forta concentració de població. Colònies espanyoles 2.500 habitants. Colònies franceses 6.500 habitants. Colònies britàniques 1.500.000 habitants. Els britànics són anglesos, d’aquí sortiran els EE.UU (gran concentració de població). La colònia britànica ha d’obeir a la metròpoli, el Regne Unit. Jordi II, rei d’Anglaterra decideix endurir les condicions del “pacte colonial”, de la política de les colònies, pujant els impostos. Al parlament només hi ha la burgesia anglesa, no hi ha burgesia nord americana. Han de pagar impostos i no poden decidir res. La burgesia no vol pagar impostos si no té poder polític. “no hi haurà contribució sense representació”. No volen pagar impostos si no tenen parlament, llavors creen un parlament propi -> s’independitzen. Com a nord-americans han de tenir parlament propi. Guerra de la independència (1776-1783) Procés de consciencia per pensar que lo millor és la independència. Volen començar a explotar les terres, a créixer. Neix la idea de la consciencia nacional, lluiten per la seva independència. Un antecedent de la guerra de independència és el Boston Tea Party -> Anglaterra decideix que únicament pot portar-te a América a través d’aquesta companyia. Marginant a les companyies americanes. Anglaterra és un monopoli. Aquests fets no comporten encara a la guerra, però si a molts conflictes, contradiccions: El 4 juliol 1976 es proclama la independència de les 13 colònies americanes. Anglaterra no reconeix la independència i neix una guerra entre colons i anglesos; és la primera vegada en la historia que se’n diu en un document polític, que tots els homes neixen lliures i iguals, que tenen dret a la felicitat; pel fet de néixer ja tens drets. Que al final això no s’acaba aplicant, però es duu en paper i està reconegut. La victòria de les colònies sobre les metròpolis va suposar la signatura de la pau de París en el 1783. Van comptar amb el suport de França i Espanya per debilitar l’imperi britànic. França es va involucrar molt en la defensa dels colons enviant pròpies tropes i invertint molt diner. Els soldats francesos, es van contagiar d’aquest esperit de llibertat, que ells no tenien a casa, i tornen amb aquestes idees que més tard originarà la Revolució Francesa. La lluita de la independència té un fort contingut revolucionari, on es posa de manifest la constitució del nou estat (1787): - Igualtat entre homes. Excepte esclaus i indígenes. - Sobirania popular (parlament bicameral). Neix al poble, constitueixen homes blancs i propietaris. - Separació de poders. - Llibertat religiosa, política i de premsa. Monarquia constitucional (1791-1792) S’implanta la monarquia constitucional i es crea la Constitució del 1791, no democràtica (sufragi censatari -> només poden votar la gent amb diner, propietat...) i lliberal (divisió de poders i reconeixement de drets). El rei conspira contra l’Ass.Nac. amb ajuda d’altres països per tornar a l’absolutisme i així evitar que la revolució s’extingís per Europa. El 10 d’agost 1792, caiguda de la monarquia, dissolució de l’Ass.Nac. i es crea una nova -> la Convenció, en mans dels girondins, que són la burgesia moderada, no són demòcrates i no utilitzen el sufragi universal. La República (1792 – 1804) Al 21 gener 1793 van executar al rei a la guillotina i uns mesos desprès hi va haver un cop d’estat dels jacobins, grup radical de la burgesia a favor de reformes i canvis polítics, de la democràcia. Creen la nova Constitució 1793 (sufragi universal i drets socials). Cada grup nou que arribi al poder canviarà les lleis de la constitució, per posar-les d’acord als seus ideals. Implanten el sufragi masculí, sense importar la economia i reconeixen els drets socials (treball, educació, etc). El problema d’aquesta constitució és que mai arribarà a aplicar-se per la situació de guerra del país amb l’estranger. Al 1794, el líder dels Jacobins, M. Robespierre, mor a la guillotina (cop d’estat) i els girondins tornen amb una altre constitució. Directori (1795 – 1799) Nova constitució 1795, sufragi censatari-> el poder executiu es concentra en mans de cinc membres = Directori. Al 1799, cop d’estat de Napoleó Bonaparte contra el Directori, recolzat per la burgesia. Napoleó es proclama Cònsol vitalici (1802). Consulat (1799 – 1804) Nou règim polític on hi han tres cònsols en el poder executiu. 1802 Napoleó es proclama Cònsol vitalici i va acumulant més poder. Al 1804 es proclama Emperador i termina la República -> reformes administratives, redacció codi civil, concordat amb l’església i creació d’un sistema educatiu centralitzat. No és lliberal perquè no hi ha divisió de poder; no hi ha sufragi, tot el món és igual davant la llei menys ell. Primer Imperi francès: Imperi Napoleònic (1804 – 1814) Napoleó crea l’imperi, i col·loca a la seva família en el govern, aquest no podrà disputar a Anglaterra el poder marítim, però França perd en la Batalla de Trafalgar (degut a l’enorme fortalesa dels anglesos); intenta el bloqueig continental (proteccionisme continental) perquè ningú comerciï amb Anglaterra, però va fracassar-> 1812 domini directe o indirecte sobre Europa occidental. Espanya suposa un problema per ell, ja que les seves guerrilles provoquen un gran desgast a l’exèrcit francès. Napoleó és derrotat el 30 de març de 1814, la ciutat de París és ocupada per un front internacional: austriacs, prusians i és enviat a la Illa d’Elba. Rússia, amb el fred és el gran problema de Napoleó, que s’escaparà de l’Illa d’Elba, on li van fer presoner. Torna a París i es fa amb el poder. S’enfrenta a les potencies -> 1815 tornada de Napoleó però és derrotat per una Coalició internacional en la Batalla Waterloo (el seu imperi acaba amb aquesta batalla). EL CONSTITUCIONAL (Diari del Poder) Desprès de Napoleó van prendre el control els Borbons. Aquest diari publicava segons les modificacions en el poder; sobre Napoleó van dir: - “el ogro sanguinario ha abandonado su guarida” y “el bandido de corsega està en Francia”, quan s’escapa de Elba. - “bonaparte se encamina hacia París”, quan arriba a França els comentaris són més neutrals. - “napoleón prosique su avance triunfal”, quan es fa amb l’exèrcit. - “mañana hará su entrada en París el emperador de los franceses”, quan es dirigeix a París amb l’exèrcit. - “su majestad Real e Imperial ha llegado a la capital de su Estado”, quan entra a París amb l’exèrcit. La Revolució francesa espanta a la resta dels monarques. Símbols de la revolució: llibertat guiant al poble, la Bastilla, la guillotina i el més important, la Marsellesa, l’himne revolucionari de França, que es va extingir per tot el món amb els ideals de llibertat, igualtat i fraternitat. REACCIÓ CONTRA PROGRÉS Desprès de la Rev.francesa hi han intents de instaurar l’antic règim, els monarques tenen por de perdre el cap i volen evitar revolucions. Posen en marxa la Restauració, i fer veure que la revolució no havia existit mai. Al 1815 es reuneixen al Congrés de Viena per reconstruir el mapa polític d’Europa; expulsen a tots els monarques col·locats per Napoleó i posen als que estaven anteriorment. Per dur-lo a terme, es dissenya la Santa Aliança, aliança militar entre Àustria (catòlics), Prússia(protestants) i Rússia (ortodoxos) per a mantenir l’ordre establert i intervenir militarment contra les revoltes liberals. Tenen en comú que són cristians i defensen l’absolutisme. LES REVOLUCIONS LIBERALS del S.XIX 1820: Comença la guerra de la independència de sud-america per alliberar-se d’Espanya i Portugal. Espanya torna al absolutisme amb Fernando VII i al mateix any, hi ha un pronunciament del Coronel Riego (cap d’estat), un militar liberal que vol recuperar la constitució de Càdiz (la Pepa) de 1812, que va ser creada pels lliberals que van lluitar contra l’exercit francès junt amb les guerrilles. Fernando VII, per no perdre la Corona accepta la constitució. Però 3 anys desprès crida a la Santa Alianza per acabar amb aquesta constitució per instaurar l’absolutisme i ser rei absolut, no constitucional. Envia al exercit francès per dissoldre el règim liberal que entren a Espanya amb por, degut a l’anterior mala experiència amb les guerrilles. Però, el poble els rep de bones maneres, ja que ve per protegir la religió i el absolutisme. 1821: Revolució liberal a Grècia. Inici de la lluita per la independència contra l’Imperi Turc (1821-1831). El moviment de moda és el romanticisme que diu que es te que tornar a l’època clàssica; decideixen recolzar a Grècia ja que és on neix la civilització occidental. És exitosa, el primer intent de trencar amb l’antic règim. La Santa Alianza no recolza a l’imperi otomà ja que no son catòlics. 1830: La segona revolució liberal va donar lloc al 1830, amb una crisis agrícola i econòmica, en un moment molt sensible per a tothom. A França hi ha una altre revolució, on es substitueix i treuen del poder a Carles X (Borbó), per posar a Luis Felipe de Orleans, un monarca constitucional i liberal, representant de la burgesia, era conegut com Rei Burgés i Ciutadà Rei. Instaura una Monarquia Constitucional i liberal. Han canviat un monarca absolut per un liberal. La SANTA ALIANZA te masses problemes oberts i o pot actuar a França. -Bèlgica: revolta liberal i nacionalista que s’independitza d’Holanda. Els belgues s’independitzen dels Països Baixos. Les revoltes liberals s’estenen per Europa. 1848: Les classes mitjanes i el proletariat reivindicant els ideals liberals més radicals: Sufragi universal + sobirania popular + igualtat social = època coneguda com LA PRIMAVERA DE LOS PUEBLO, una aliança interclassista de burgesos i el poble, seguint les idees radicals dels Jacobins; són les idees liberals que encapçalen una revolució de les masses. S’ instaura la II República Francesa: Sufragi masculí, sense importat la classe social, aquest votaran a qui coneixen. és escollit president de la república, el nebot de Napoleó Bonaparte que s’ auto proclama emperador el 1852, llavors instaura el II imperi francès. Fins la derrota en la guerra contra Prussia en 1870, creant el II Imperi (militars) alemany. L’antic règim cau i no podrà aguantar el canvi, la SANTA ALIANZA no havia pogut aconseguir evitar els moviments liberals. A Rússia segueix l’ antic règim (absolutisme) fins el s.XX. LA UNIFICACIÓ D’ALEMANYA El Romanticisme busca una cosa en comú: llengua nacional, literatura, folklore, música, mitològica i historia… tot això provoca a dir que som una mateixa nació, tots els territoris estaven dividits en 38 estats independents. Al 1834 Prússia (Estat més industrialitzat i amb molt poder militar) promou el Zollverein (Unió duanera) entre 25 estats del nord. Àustria queda fora de la unió per motius polítics. Mitjançant Guillem I rei de Prussia i el seu Primer Ministre Canceller Otto Von Bismarck (canceller de ferro) fan una política d’unificació mitjançant enfrontaments bèl·lics i accions diplomàtiques. La industrialització fou propicia a la unificació i sentiment nacionalista. Després de tot aquest procés Guillem I crea el II Reich erigint-se líder polític. Guerra Austre prussiana: Derrota austríaca a Sadowa (1866) Després de la derrota austríaca es crea la Confederació alemanya del nord (excloïa Àustria al perdre la guerra) = Estat federal sota del rei Guillem I de Prússia. 1870: Guerra entre Prússia i França (per territoris Alsacia i Lorena). És una zona rica industrialment ja que te molts jaciments de carbó. Parlen l’Alemany i Prússia vol aquell territori i guanyen la guerra a Napoleó Luís Bonaparte (nebot de Napoleó que proclama el II Imperio Francès) és una derrota absoluta. 1871: Derrota II Imperio Francès : Pau de Versalles, es fa a París, per simbolitzar poder i humiliació, això provoca el esquamós i sorgiment de venjança, nacionalisme. (a la mateixa sala es firmarà la pau després de la II Guerra Mundial). Això provoca que sorgeixi el II Imperio Alemany = II Reich = 26 estats federals que conservaven institucions pròpies. Els Estats mantenen certa autonomia. Degut a això Alemanya és més descentralitzada. LA UNIFICACIÓ ITALIANA Italià era nomes una expressió geogràfica i una única unitat cultural amb diferents dialectes. Tenen l’origen gloriós dels romans (antic imperi romà). L’italià literari era la llengua de cultura per influencia dels humanistes. Dividida en regnes i en part ocupada pel Imperio Austríac. També havia els estats pontificis del Papa. Una part del nord imperi austríac. Sicília i Nàpols són absolutistes. El moviment cultural del Rissorgimento (Verdi) diu que tenen la mateixa identitat cultural i sentiment nacional per tot el territori promulgat per la burgesia del Nord d’ Itàlia, per motius polítics i econòmics i que volia consolidar un Estat liberal independent i moderat, liberal. La burgesia del Piemont- Cerdanya ; nord d’Itàlia(Estat industrialitzat amb Monarquia Constitucional) amb Víctor Emmanuel II i el seu Ministre Conde Cavour. Projecte d’unificació política, per aplicar-lo a tota Itàlia. 1859: Guerra contra Àustria: incorporen a Llombarda, ja que està ocupada amb Prussia i expulsen als austríacs d’ Itàlia. Al 1860 es crea un Exercit voluntariós “camises vermelles” , liderat per G. Garibaldi, és demòcrata i el seu modelo d’estat es crea una Itàlia unificada i democràtica. S’apodera de Nàpols i Sicília (expulsió de Borbons). Guanyen fàcilment ja que tenen el recolze popular. Aquest exèrcit de voluntaris decideix anar cap al nord i són detinguts pel Regne de Piemont- Cerdanya, per la meitat d’Itàlia, ja que no volen que es faci democràcia. Garibaldi renúncia als seus ideals polítics per mantenir la unificació a Itàlia i accepta a Víctor Emmanuel II, decideix ser realista. El rei del territori que encapçala la unificació al final s’erigeix líder polític d’ Itàlia, declarant-lo rei d’Itàlia. 1870: Incorporació de Roma, la unificació finalitza amb èxit però amb diferencies entre el nord industrialitzat i un sud més pobre i agrícola. Roma és elegida capital d’Itàlia i el Papa perd poder polític. França tenia un compromís històric de defendre els Estats Pontificis. Però els Italians van aprofitar que França estava de guerra amb Prússia. LES INSTITUCIONS COL·LECTIVES DEMOCRÀTIQUES Un sindicat és una institució col·lectiva democràtica, que s’associa per millorar les seves condicions de treball, sorgeix per la industrialització. Els partits polítics ja que degut a les monarquies absolutistes no podien participar i poder governar, sorgeix en la revolució francesa. Organitzats i units podem ser més forts. Lluiten per aconseguir poder polític, sufragi universal. Idees: - un no és ningú; per sobreviure a un clima advers si ens ajuntem tenim més possibilitats de sobreviure, la unió fa la força, origen camperol. - les idees han de ser organitzades: las idees no viuen sense organització. Ja que si no ens associem no podem duu a terme aquelles idees i si no es duen a terme desapareixen. La organització salva vides. - associació o mort (vaga general a Barcelona, 1855) perquè puguin haver associacions que comercialitzin amb els comerciants. Hem de lluitar pels drets que no estan reconeguts, practicant-los per poder mirar de legalitzar-los. ELS PRIMERS PASSOS DEL MOVIMENT OBRER BRITÀNIC. Del ludisme al cartisme. Com Anglaterra és el primer país en industrialitzar-se, és el primer on sorgeix el moviment obrer. Ens trobem a Anglaterra en condicions d’explotació molt dures, jornades de 14 a 16 hores. El ludisme forma de protesta més senzilla en el cartisme són més elaborades. Quan veuen que la gent per millorar les seves condicions s’associa, es veuen explotats neix la consciència de classe i vol reivindicar els seus drets arribant a governar; llavors al 1800 sorgeixen/s’aproven les Combination Acts, que prohibeixen les associacions; tot i que existeix aquesta llei, hi hauran associacions d’obrers clandestins. La resistència adoptarà altres formes. Negar la realitat no la fa desaparèixer. El moviment obrer optarà altres formes de lluita. El ludisme o antimaquinisme és un moviment obrer primitiu perquè no actua sobre les causes, actua sobre les conseqüències. Els luddites consideren que les maquines són el problema. Es pren el nom de Capitan Ludd, que destrueix les maquines mi les instal·lacions obreres, sorgeix el the luffite triangle. Intentaran destruir maquines els artesans ja que els hi afecta, ja no poden competir amb ells, també els obrers ja que es veuen amenaçats per les innovacions tecnològiques que fan que hi hagi més atur. Era una forma protestant. A la llarga, davant la inevitable industrialització i proletarització del sector tèxtil, els artesans van abandonar les accions violentes i van obrir els seus sindicats als obrer ->Es donen compte per això que destruint la maquina no s’aconsegueix res, ja que no es veu que sigui el problema. Arriben a la conclusió que el problema no és la maquina sinó qui la te i on van a parar els bf’s que produeix la maquina. Veuen que han de deixar el ludisme i potenciar el sindicalisme. Tradicionalment, el ludisme s’ha considerat com la primera forma de lluita obrera contra el capitalisme que, s’oposa a la industrialització. Naixement del sindicalisme britànic durant el 1820: Al 1820 es revoquen les Combination Acts, i per tant es poden associar i crear sindicats. Es produeix la creació de sindicats de classe moderna: -1829 Grand Union of Spinners (filadors) -1834 Grand National Consolidated Trades Union La paraula Union reflexa realment el significat del sindicat. Exerceixen un paper fort en l’empresa. Però hi han problemes que han de regular el parlament: treball infantil, pensió de bellesa, llargues jornades de treball. El moviment obrer serà el protagonista per la lluita per la democràcia, per poder canviar realment les coses, hem d’estar al govern. El moviment va agafant una altura més important. Mitjançant la lluita es donen compte que tenen que arribar més lluny, això fa que neixi el cartisme: per aconseguir les coses has d’arribar a la democràcia. Al 1838 publiquen un manifest People’s Charter que contenia altres reivindicacions: - Sufragi Universal per tots els homes majors de 21 anys. - Eliminació de la exigència de tenir propietats per ser escollit parlamentari. Qualsevol persona independentment pugui ser escollit pel poble. - Votació secreta (per evitar possibles condicionaments) - Sou pels parlamentaris (ja que vull votar a gent com jo i per tant tinguin un sou per viure, ja que com no tinc propietats, vull poder viure d’una manera). 1839: Es presenten aquestes reivindicacions als parlamentaris i són rebutjades. A pesar d’aquesta oposició del parlament no es produeix una desil·lusió del moviment. La gent hauria de votar independentment de la seva condició social i econòmica. El moviment obrer fa que es produeixi una profunditat del sistema polític britànic. La democràcia és un assoliment del moviment obrer (votar home) i sufragisme (votar dona). Al 1841 la organització tenia: 282 filials (sindicats, associacions obreres) Uns 50.000 afiliats. Al 1842 havien recollit : 3.315.752 firmes per recolzar una “segona petició” Fou rebutjada pel parlament, un tercer intent es va donar al 1848, tampoc va aconseguir prosperar. El moviment havia fracassat, però: - Anota alguns èxits parcials: llei de les 10 hores (1842) - va aconseguir consciencia i mobilitzar un gran número d’obrers. Serà una cosa progressiva, però ha arribat a aconseguir una consciencia de lluita pels seus drets tot i que el moviment fracassés. El sindicat és important però és més poder governar. Resumint: - Reacció ètica i moral al patiment dels treballadors. - Reacció davant el fracàs de les promeses liberals. - Substitució de la propietat privada per formes de propietat col·lectiva i intervenció de l’Estat en la regulació de les relacions laborals. - Pacifistes, partidaris de predicar amb l’exemple; rebuig de la via revolucionaria. - Fe en la ciència i el progrés industrial (excepte Fournier) Els liberals no compleixen les seves promeses i està fracassant i en lloc del lliure mercat, intervingui l’Estat per regular-ho. Creuen que es pot convèncer amb la paraula, que els propietaris compartiran les seves propietats. Qui era la segona branca de la família socialista que havíem d’analitzar? El marxisme:  EL SOCIALISME MARXISTA Els marxistes a sí mateixos es defineixen com realistes, Socialistes utòpics, no es diuen a si mateixos utòpics, en canvi els socialistes científics si que es diuen a si mateixos científics.  Socialisme científic El pare del socialisme científic és Karl Marx (1818-1883). Qui és? Una persona que dona nom al marxisme, però no és fàcil explicar-ho, bàsicament perquè abans de morir, ell diu que no és marxista, que passa aquí? No és que Marx hagi canviat, ni el moviment hagi canviat, sinó que Marx no comparteix que les seves idees s’hagin transformat en una ideologia, que és una ideologia? una visió tancada del món, el món és així i ja està; Marx no creu en això, posa idees per comprendre i transformar el món, ell posa mètodes d’anàlisis per entendre i transformar, no proposa ideologies, però els seus seguidors han convertit les seves idees en una ideologia, en una visió tancada, analitzada, i ell no està d’acord amb això. Una de les frases més famoses d’ell: “els filòsofs, no han fet més que analitzar el món” , Marx diu que no només analitzar, sinó també transformar, per això la ideologia no serveix perquè és massa rígida, esquemàtica. No vol crear una nova religió, només proposa idees per canviar el món. Pares del socialisme científics -> K. Marx i F. Engels (el seu escriptor), van establir-ne els principis teòrics, els altres són utòpics. Parteixen d’una anàlisi científica de la realitat social, l’anàlisi és clau per poder comprendre la realitat; hem d’analitzar-ho, estudiar-ho, científicament la realitat, hem d’entendre el món on vivim. I com ho hem d’estudiar? Quina és la base per fer això? La història, té un paper central per entendre la realitat social. Per entendre el món en que vivim i per fer una anàlisis científica de la realitat, la història té un paper cabdal; ens dona les claus explicatives d’aquest món. “la historia és estudiar el passat, per comprendre el present i transformar el futur”, per fer-ho la història és fonamental. Dins d’aquest estudi, el motor de la història és la lluita de classes, és el concepte clau de Marx/idea fonamental del marxisme. Què està dient amb això? Que les classes socials entren en conflicte, i aquest conflicte provoca canvis, i aquests canvis són el motor de la història. Marx té dues besants, és un científic social, historiador, filòsof, economista, però a més a més és un analista polític; ell analitza però també proposa: Per tant, vol arribar a la societat comunista, que no es donarà de manera espontània, natural, sinó que s’ha de planificar aquesta evolució. Com s’ha de preparar? Amb una revolució proletària -> treballadors industrials, capitalistes. Depèn de la circumstancia serà violenta o pacifica. Un cop que està la revolució, el proletariat haurà de prendre el poder (ocupar l’Estat, manar). Com ha de ser aquest govern? S’instaura la dictadura del proletariat com a pas previ a la instauració d’una societat comunista. La dictadura és un concepte complex, no és senzill: no és res democràtic, el proletariat mana... l’hem d’entendre pel seu context; ens posem al S.XIX: quin és el món que coneix Marx? un món on qualsevol forma de govern ell l’entén com una dictadura i democràcia a la vegada, analitza amb més profunditat, com s’entén això? És democràcia per uns, i dictadura per altres. Exemple: el sufragi censatari, pot votar els que tenen propietats, diners, segons Marx, el sufragi censatari és una democràcia pels burgesos, i una dictadura pel proletariat. Marx diu que hem de crear un regim polític on sigui democràcia per la majoria (decidir i manar) i dictadura per la minoria burgesa que es resisteix al camp, aquells que no volen repartir la riquesa, en contra del canvi, utilitzarem la força de l’Estat; l’Estat sempre fa ús de la violència. “Qui mana i contra qui mana?” On es va equivocar Marx? Doncs que el nom podia haver-lo canviat per una democràcia del treball, tot i que significaria lo mateix, ara, aquest és molt dur, i la experiència històrica del s. XX encara ho va endurir més perquè s’havia identificat alguns règims dictatorials amb aquesta experiència, que poc té a veure amb les idees de Marx, però ell parla de dictadura del proletariat. Marx ens proposa comprendre el món a través del materialisme històric -> és la teoria que proposa per analitzar el món, el passat, a través de la historia. La comunitat més primitiva: o Natura <-> humans. Tenim un conflicte amb la natura, per sobreviure haurem de fer alguna cosa, caçar, recollir fruita, explotar. Aquest conflicte el solucionem mitjançant el treball: o Primer conflicte natural. Per sobreviure hem de treballar. És el nostre primer conflicte amb la natura. Com fem això de treballar? En grups: o Cooperació: societat. Cooperem per explotar la natura. En aquest treball cooperatiu neix la societat. Com vivim en societat? En base a que tot allò que produíem ho consumim: o Comunisme primitiu -> producció = Consum. Llavors el que no hi ha és excedent, i per tant no hi ha riquesa, no hi ha mercat (no tenim cap mercaderia per intercanviar): o Societat primitives, funcionen a través del: - Mite -> és un exemple, transmetre informació, explicar allò que és inexplicable. La ciència ocuparà aquest lloc després. El mite compleix una funció social: donar explicació a allò que és inexplicable. - Costum ->Qui diu que està bé o malament? El costum, el que s’ha fet tota la vida, el costum ho és tot: gerontocràcia-> mana la gent gran. - Divisió tècnica de treball-> concepte important. Tècnica vol dir que cadascú fa el que vol, el que pot, (capacitat i tècnica de cadascú) i d’això no se n’extreuen conseqüències socials. o Producció ≠ consum, apareix l’excedent econòmic, produïm més del que consumim -> provoca el mercat -> neixen les classes socials: com ens organitzem ara? o Segon conflicte social: contradicció secundaria. Explotem als homes; ara no són els homes que exploten la natura. Perquè han nascut les diferencies socials, les classes, llavors tenim un conflicte social. Llavors, la societat no funcionarà igual (mite, costum...); ara ja hi ha classes, gent que mana gent que obeeix, hem de fer més complexa l’estructura social: o Societat: - Religió institucional -> el mite es converteix en religió-> neix un grup especialitzat a explicar lo inexplicable: els sacerdots, de qualsevol religió; abans eren mites de generació en generació... tot això es justifica amb una religió institucional, la religió legitima les diferencies socials, explica que això ha de ser així, la religió justifica la nova societat. El costum es transforma en llei: - Lleis-> ja no podem basar-nos a que siguin els més grans de la tribu qui mani. Les lleis són aquelles normes que marquen el que es pot fer i el que no. Posar normes per escrit. La llei serà la voluntat del més fort. Tot s’està complicant. - Divisió social del treball-> cadascú feia el que volia (divisió tècnica del treball) i ara en funció del que facis tens un lloc o un altre, ara no és divisió tècnica, també és divisió social; el teu treball té conseqüències, en primer lloc per tu, depèn el que facis et diré qui ets, ets un esclau? Doncs no ets res; la teva activitat productiva et col·loca en una posició, en una classe social, dins la societat (classe dominant o dominada, a dalt o a baix). Amb això neix: o La explotació del treball -> ens explotem entre nosaltres, explotem el treball aliè, i d’aquí s’urgeix un concepte clau per entendre a Marx i per entendre el materialisme històric com a eina per comprendre la historia de la societat que és el mode de producció; o Mode de producció: forma d’organitzar el treball i forma de distribuir l’excedent. Ens diu qui treballa i qui recull el fruit del treball, com treballem qui treballa i qui es queda el fruit del treball. També diu que cada mode de producció és una forma de domini polític, és a dir, no només diu qui treballa i qui recull la riquesa, també diu qui mana i qui obeeix. Llavors és economia (qui treballa) però també és política (qui mana). Principalment el mode de producció és econòmic. Marx diu que a partir d’aquí comença el mode de producció, que no desapareixerà al llarg de la historia. Mode de Producció Esclavista: (Antic Imperi Romà)  Patricis: defensen el poder polític i econòmic, tenen poder.  Plebeus: ciutadans lliures, que no tenen poder polític, lluitaran per tenir-lo.  Esclaus: els que treballen. Els plebeus lluitaran contra els patricis i els esclaus contra tots. La democràcia atenent era un mode de producció esclavista, democràcia per a una minoria. Tot això es trenca per les contradiccions entre ells, lluites entre ells i la estructura es trenca. Sorgeix una nova estructura que és el Mode de Producció Feudal:  Noblesa: tenien el poder  Burgesia urbana  Camperols Des de la monarquia feudal a la monarquia absolutista. Conflicte entre classes també entre camperol i noblesa i burgesia. Neix un nou Mode de Producció Capitalista:  Burgesia  Proletariat: Treballador assalariat. Democràcia censatària cap al sufragi universal. Fa una proposta de futur. Marx diferent al analitza el passat, per superar el Capitalisme. Fa una proposta que és el Mode de Producció Socialista:  Treballadors (classe dominant) exerciran la dictadura proletariat.  Violència contra les antigues classes burgeses. Expropiar perquè sigui públic.  Hem d’arribar al Mode de Producció Comunista: El comunisme és una reacció al capitalisme.  No conflicte social, si no hi ha classes no hi ha conflicte.  No ideologies. No conflictes no ideologies, sense religió.  No Estat, no fa falta que s’utilitzi la violència, l’Estat no és necessari.  No govern dels homes: haurà Administració de les coses.  Com hi haurà abundància, a través de la producció haurà riquesa. Cadascú aporta segons la seva capacitat i rep segons les seves necessitats. Ell planteja una societat utòpica, decreta que s’acaba la historia si no hi ha conflicte. Mai ha hagut societats comunistes tal i com volia Marx. El Manifest Comunista (1848) Marx serveix per entendre el sistema capitalista, a part té la proposta revolucionaria, el text clau és el manifest comunista. És el segon llibre més publicat en la historia de la humanitat. Perquè busca el canvi i progrés, tenen un missatge per a tots, que són universals, hi ha salvació i pots accedir a ella. Els condemnats en la terra algun dia triomfaran. El món és un canvi constant, al mateix temps que les persones. FRACÀS I INTERNACIONAL Bakunin acció directa contra l’Estat (liquidar-lo) Marx no pensa el mateix i això termina amb una tensió entre els seguidors de Bakunin i Marx, termina amb l’expulsió de Bakunin en el 1872 en el Congres de la Haya. Fracàs de la Comuna de París. Dissolució de la Internacional. Termina per la divisió interna i el fracàs de la comuna de parís, el primer intent d’organització internacional de treballadors. II INTERNACIONAL (1889-1916) SOCIALISTA Exclouen als anarquistes i nomes haurà partits marxistes. Estem d’acord en que volem ocupar l’estat (governar) i hauran divisions sobre com agafar el poder polític. Divisió entre revisionistes i revolucionaris. - Eduard Bernstein (revisionistes) Crear la democràcia i volen guanyar les eleccions i arribar a governar. - Rosa Luxemburgo (revolucionaris): hem d’estar preparats per l’enfrontament violent. No descarta les eleccions, no és contraria a la democràcia, es contraria a la Rev. Russa perquè la considera poc democràtica; diu que en la Rússia soviètica no hi ha llibertat. La revolució no serà pacifica, terminarà amb un enfrontament. La llibertat és com tractem els pensaments de la minoria. La II Internacional està en contra de la I Guerra Mundial, no volia que lluitessin entre obrers de diferents països ja que són de la mateixa classe i haurien de seguir lluitant junts però aquesta provoca la dissolució de la I Guerra Mundial. Aquests van entusiasmats ja que tenen un sentiment nacionalista molt fort, van amb un excés d’eufòria pensat que serà ràpida, fàcil i que el seu país guanyarà. El nacionalisme és més fort que la solidaritat de classe. La II Internacional és dissolta perquè els treballadors de diferents països treballaran entre si. Ens sentirem més propers als obrers del nostre país que no a un sentiment de classe. El causant de la I Guerra Mundial és l’imperialisme. III INTERNACIONAL COMUNISTA (1919-1943) Per ara sempre hi ha hagut una divisió interna, per tenir diferents formes de pensar. El Segon Congres de la Internacional Comunista (1920) acorda que les condicions d’ingrés en la mateixa són les següents: - Ruptura total i absoluta amb els reformistes. (seguidors de Ernstein, vida pacifica) per evitar debats. És menys popular, més estricta, eficient, però és més disciplinari amb unes normes molt clares i exigent. - Quan les colònies i les nacionalitats oprimides tenen el deure de donar suport de fet, no de paraula a tomo moviment de llibertat, d’educar als obrers del seu país és un esperit d’autèntica fraternitat cap als treballadors de les colònies i nacionalitats. És anti imperialista, vol ajudar als països que estan sotmesos pels països imperialistes per afavorir la llibertat d’aquests, encara que siguin seves. Va en contra del corrent de l’època. - Els partits han d’estructurar-se sobre la base del principi del centralisme democràtic. Ens diuen com ens hem d’organitzar. Tot i estan en contra del que ha succeït, has de lluitat pel que s’hagi decidit, aplicant-lo fins les ultimes conseqüències, volen crear “l’exercit de la revolució”, van tots a una. Són molt disciplinats per aconseguir els seus objectius. - Totes les decisions del congres de la internacional Comunista, tots els acords del seu comitè executiu, són obligatòries per tots els partits adherits. El que diu la direcció s’ha d’aplicar en tots els partits, s’ha perdut debat, però es guanya en eficiència, disciplina i jerarquia. Inclús posant el nom del partit. - Cada partit que vulgui entrar a la Internacional Comunista ha de ser aquest títol: partit comunista de X país. Volen fer la revolució a tots els països. La III Internacional acaba per la II Guerra Mundial per la lluita dels aliats (USA, URSS, Anglaterra) contra el nazisme. En la II Guerra Mundial es vol oblidar la revolució contra el Govern per guanyar la guerra contra els nazis. Els aliats pressionen a Stallin per que dissolgui la III Internacional, toca unir esforços per guanyar la guerra als nazis. IV INTERNACIONAL (1938) MARXISTA, LENINISTA I TROTSKYISTA Lev Trotsky (1879-1940) És l’organitzador del exèrcit vermell que possibilita la revolució russa, és company de Lenin, aquest mor i hi ha una lluita de poder entre Stallin i Trotsky. Guanya Stallin i Trotsky és expulsat del país ; des del exili funda una IV Internacional, ja que diu que la revolució russa s’ha trencat pel camí. Trotsky termina en Mèxic on és assassinat per un català, Ramon Mercader, que treballa a l’agencia russa de espionatge, KGB. TEMA 3. LA CRISI DEL CAPITALISME LIBERAL I L’EXPLOSIÓ DE L’IMPERIALISME L’ Imperialisme és una de les solucions al capitalisme liberal. Crisis de tipus antic (època preindustrial) Hi ha una insuficient producció agrari, degut a una mala collita. Això provoca una creixent tensió entre població i recursos, es lluita per ells. Per tant es produeix un augment de preus dels productes de primera necessitat. Crisis capitalista (crisis de sobreproducció) Excés de capacitat productiva Saturació de mercats Acumulació d’estocs (productes) baixen els preus baixen les garanties Desaparició d’empreses Augment d’atur L’agricultura europea no podia competir amb l’agricultura dels països de colonització recent, d’USA, Brasil i Argentina que exporten degut a les novetats tecnològiques. En els camps americans hi ha maquinaria agrícola mecanitzada. Com no podem competir trobem solucions: divisió científica del treball , integració de les empreses, migració i proteccionisme. Intensificació de la emigració transoceànica europea sobretot en el 1881-1915 se’n van més de 32 milions d’europeus. Gracies a això no hi van haver augments significatius d’atur. Els emigrants són els que tenen més iniciativa per sortir de la crisis. La procedència és sobretot a USA entre 1881-1915 arriben 21,76 milions alguns es queden a la costa Est i altres decideixen anar-se cap a la costa Oest. Els activistes polítics no entraven, els malalts tampoc, la gent amb poc coeficient intel·lectual no entraven. Intensificació de la carrera imperialista (altre resposta a la crisis del capitalisme) Motivacions del imperialisme dels 80: - Econòmiques: Col·locar els productes excedents a les colònies i trobar noves matèries primes, explotant els seus recursos. - Política: dominar el món, convertir el teu país en un imperi per tenir la màxima expansió territorial. - Ideològiques i religiosa: la ideologia ve donada per la superioritat racial, si són superiors tenim el dret a dominar el món però a la vegada tenim el deure de civilitzar les rases inferiors. Pensament racial superioritat. La gent s’ho creu. Superioritat d’una religió cap a una altre, les hem d’evangelitzar i portar la nostra religió que és la vertadera, portar la paraula de Deu. La política i ideològica i religió és una forma de legitimar les mesures econòmiques. A diferencia dels antics imperis, aquests volen controlar i administrar tot el territori i per això, fa falta el domini militar, tenint burocràcia i exercit. És possible degut a la superioritat tecnològica que es tradueix a la vegada en superioritat militar. (¡!) antecedents del nacionalisme: invasió napoleònica, romanticisme i imperialisme. IMPERIALISME VUITCENTISTA (S. XIX) L'imperialisme vuitcentista es caracteritza per una sèrie de motivacions: - Motivacions econòmiques: Obtenir més primeres matèries i a col·locar els seus productes a les seves colònies per poder guanyar més beneficis aquestes suposaven un nou mercat. - Motivacions polítiques: La més gran era la de crear un gran imperi, per augmentar el patrimoni nacional i el patriotisme, i ser una nació poderosa un motiu d'orgull nacional per dominar altres territoris. - Motivacions ideològiques i religioses: Fan referència a la creença amb la superioritat racial, cultural o religiosa, i com som superiors hem de dominar a les altres races, a les altres religions. És un imperialisme que té una característica nova respecte als anteriors, aquesta característica és un control efectiu del territori mai vist abans en altres imperis com per exemple és espanyol, ara hi ha administració (democràcia) i un exèrcit (soldats) que controla el territori, controlar el territori vol dir que el que jo dic es fa, la llei es compleix, si vull pujar els impostos, reclutar soldats o fins i tot posar lleis que obrin el mercat ho faig. Felipe II podia dir que en l'imperi espanyol no es posava el sol, però no tenia un control tan eficaç del territori, també és el cas de Portugal amb l'amazones que era incapaç d'expulsar als indígenes però aquesta selva els pertanyia. Antigament la mentalitat que tènia la població i els monarques era que si no tens un imperi no ets res, i d'aquesta forma, a través de les tres motivacions justificaven les invasions i atacs a les civilitzacions indígenes autòctones dels països en els quals volien estendre el seu imperi. (Llegeix un fragment de text): El fragment de text conté una motivació econòmica amb la idea d'expandir-se i trobar nous mercats on col·locar els seus productes, ja que Europa sofreix una crisi de sobre producció i s'han de col·locar els productes en nous mercats perquè no passada, perquè la política d'Europa és cada any produir més i anar a més, aconseguir nous consumidors. En el S.XIX Anglaterra té un problema amb l'Índia que era un gran potència del tèxtil, l'Índia exportava les seves teles a Anglaterra, els anglesos no estaven molt d'acord amb això perquè implicava una competència, llavors els anglesos envaeixen l'Índia i les fabriques de tèxtil índies les tanquen, però per no fer-ho d'una forma radical i practica el que fa és posar-los a aquestes fabriques uns impostos altíssims, perquè ara governen el territori, i a causa d'aquests impostos els tallers indis han de tancar. I ara els teixits que compressin els indis seran els anglesos, això és obrir mercats i trobar nous consumidors, si aquests no apareixen ja els obligarem a aparèixer i a comprar. Jules Ferri, (Francès) Motivació econòmica per a l'imperialisme, expandir-se per crear nous mercats, a causa de les crisis de sobreproducció, el consum europeu està saturat i s'han de trobar nous compradors, sinó volem que s'enfonsi l'economia. Ex: Quan els britànics colonitzen Índia com els exporten teixits a Anglaterra una vegada la colonitzen els pugen els impostos als tallers per veure'ls obligats a tancar i que compren teixit britànic. John Rhodes és un dels grans polítics imperialistes del segle XIX, era polític, comerciant, empresari, propietari de mines de diamants a Àfrica; era un colonitzador tant important que li va donar el seu nom a un país africà, Rhodèsia, actualment Zimbabue, (ensenya una foto) a la foto es veu a Rhodes en el mapa d'Àfrica amb un peu en El Cario (Egipte) i un altre a Sud-àfrica, era una idea que tenien els anglesos d'unificar Àfrica de nord a sud amb el propòsit de construir un ferrocarril que travessés tota Àfrica, mai es va arribar a construir però van tenir un gran domini de territori. Les motivacions que portava a Rhodes a té aquestes idees eren polítiques, per col·locar a l'excés de població; i econòmiques, per col·locar l'excés de producció. Ja que si hi ha molta població hi haurà molt atur i molt pocs recursos i si el poble passa gana farà revolucions, guerres civils o insurreccions, i és un problema greu, i Rhode li Obtenir tot aquest territori en tant poc temps és possible gràcies a tres grans avantatges dels europeus: o Coneixement del territori interior mitjançant els vaixells de vapor a través dels rius. o Superioritat tecnològica, traduïda en superioritat militar traduïda en superioritat política traduït a PODER. El vaixell de vapor permetrà explorar rius i conèixer l'interior d'Àfrica, es mouen per motius econòmics, religiosos i científics, ens permet conèixer-ho amb relativa facilitat. o Superioritat militar, la superioritat tecnològica es tradueix en superioritat militar i aquesta es tradueix en superioritat política (poder i domini) Ja que ells tens armes de foc molt primitives. El territori que va ser més difícil de conquistar per als anglesos va ser Sud-àfrica, on estaven instal·lats els Boers, un poble europeu provingut d'Holanda que s'instal·len en aquest territori en el S.XVII. Van crear la república dels Boers, els quals explotaven i feien treballar als negres per adquirir els recursos de la terra, per la qual cosa no els va fer falta industrialitzar-se. Aquests es van negar a la colonització anglesa i van ser molt dificultosos per als anglesos perquè té armes de foc perquè tenen contacte amb Europa, que són les mateixes que les dels colonitzadors. La malària era l'arma més mortífera contra l'home blanc que no estava acostumat a aquests territoris i s'arriba a nombrar a Àfrica com la tomba de l'home blanc, transmesa a través dels mosquits. No hi havia remei contra la malària, però si un profilàctic (protector), extret de la planta de la quina, anomenat quinina del que s'obté la tònica, el qual té un sabor molt amarg, i els soldats anglesos ho acompanyaven de ginebra i d'aquí va néixer el Gintònic. Topen dues expedicions militars, una francesa i una altra britànica, en Fashoda, els anglesos arriben més tard, però no s'enfronten contra els francesos, però cap es retira, les dues forces romanen al territori, es produeix molta tensió. Esperen ordres de les metròpolis, per veure quina decisió prendre; i els francesos creuen que si s'enfronten contra els britànics tenen les de perdre i intueixen que en un futur tindran problemes amb un altre país europeu (Alemanya), i que Anglaterra els serà d'ajuda i és bé tenir-los d'aliats, llavors els francesos es retiren i els anglesos continuen amb la seva conquesta. Retirar-se és una humiliació nacional, motiu de vergonya, per això els francesos diuen que han regalat Fashoda als anglesos. L'IMPERIALISME A ÀSIA Xina és un estat molt més fort que els estats que hi ha a Àfrica, amb una cultura i tradició mil·lenària, la seva noció del temps és diferent a la de la resta del món, tenen consciència de país molt abans que nosaltres, molt més avançat que el nostre. Era un país desenvolupat, amb un territori comercial enorme, avançat durant molts segles, però el problema dels xinesos és que es queden endarrerits en un moment determinat de la història, el S.XVIII, en la revolució industrial, ja que es neguen a industrialitzar-se, i això ho paguen molt car. Era un imperi molt tancat en si mateix que no tenia relacions comercials amb l'exterior, i les que hi havia estaven molt limitades per ells mateixos, ells no volen res de la resta del món. No reunia les característiques d'Anglaterra per a la revolució industrial. Era un país tancat en si mateix, però els altres si volien comerciar amb ell, Anglaterra a través de la companyia comercial de les índies oriental serà protagonista de la guerra de l'opi, els anglesos volien aconseguir el te xinès però aquests no volien vendre-ho, no ho necessitaven, llavors Anglaterra buscava alguna cosa que Xina necessités, sinó el seu govern la seva població llavors donen amb una part de la població que s'ha aficionat al consum de l'opi, llavors els anglesos produiran opi en grans quantitats i a Xina canviaran opi per te, el govern xinès estava en contra d'això perquè a sobre que no surten guanyant atonten a la seva població. XINA DURANT EL S.XVIII: Expansió imperialista a la China Expansió imperialista a Xina, era un estat, xina no ha fet la revolució industrial pel qual queda enrederit respecte a altres societats. Xina no té cap interès per comerciar. No obstant els interessa el te xinès, transportar a la East Indian Company, companyia d’una empresa britànica, i proposa un negoci que es canviar el te xines per l’opi, que produeixen els anglesos a la Índia; l’imperi xines no està d’acord amb aquest pacte lògicament i introdueix l’opi a partir del contraban de forma clandestina llavors la població xinesa comença a estar enganxada a l’opi i a partir d’aquesta introducció d’aquesta mercaderia s’estableix un intercanvi desigual d’opi per te xines; els xinesos intentaran tancar les fronteres per que no entri l’opi i tampoc voldran perdre el te. Com acaba aquest conflicte? Amb les famoses guerres de l’opi. El govern imperial xines al 1720 havia intentat prohibir el tràfic però els anglesos a partir del contraban havien aconseguit passar. El que s’està discutint aquí és un tema de sobirania política i comercial. Qui té la sobirania a la xina? Qui mana, decidir en un territori? Els xinesos o els occidentals? Els occidentals volen decidir que venen i que compren els xinesos. Els britànics volen vendre opi de la índia i volen comprar el te xines. Els xinesos es neguen hi ha una lluita de sobirania, els xinesos volen conservar la seva sobirania política, volen continuar decidint que són ells els que acorden que fan amb el comerç internacional. Els britànics Intentaran imposar les seves normes. Al començament del s. XVIII, les importacions britàniques de te son 400.000 lliures, és el valor de les importacions britàniques, el te xines que aconsegueix importar els britànics cap a GB. A començaments del s. XIX les importacions són 26 milions de lliures, en 100 anys, una demanda creixent enorme de te xines, per tant, cada cop més opi que entra a la Xina, de 200 cofres d’opi a 40.000. Augmenten les importacions de te xines i les exportacions de l’opi progressivament al pas del temps. Els britànics volen te, els xinesos no el volen vendre, tenen una economia tancada no volen negociar amb l’exterior. A GB mercat il·legal, negre per part dels britànics, produeixen l’opi a la colònia de la Índia (treballen per ells) i el porten a la xina canviat l’opi per te xines, que s’acaba portant a GB. Tot això es fa amb els Clippers -> tipus de vaixell famós, molt ràpid que faran el comerç de l’opi. Ex: Cutty Sark, vaixell tipus clipper que portava el te de la Xina. GB Índia Xina o Dinastia governant: quing. o Expansió imperialista: imperi amb una marcada vocació autàrquica i que vivia tancat en si mateix: - Limitacions importants al comerç exterior (importació). - Obligació d’utilitzar intermediaris locals. o Creix la pressió de potències estrangeres o Les adquisicions de te xinès les compensa amb la introducció fraudulenta d’OPI. o D’aquesta droga se n’havia estès el consum entre els xinesos amb finalitats lúdiques. L’addicció a l’opi va augmentar. o El govern imperial el 1720 ja n’havia prohibit el tràfic, però els anglesos n’organitzaren un actiu contraban. o La prohibició no va frenar ni el consum, ni evidentment el tràfic... que anava augmentant a mesura que creixien les importacions britàniques de te i, sobretot, seda. Aquest enfrontament acaba amb: PRIMERA GUERRA DE L’OPI (1838 – 1842): - Enfronta la Xina amb Gran Bretanya. - Derrota obliga als xinesos a signar al tractat de Nanquín (1842). Els anglesos volen obrir el mercat xines, volen els seus productes. Acaba aquesta guerra amb la derrota dels xinesos, son mes població que els britànics, les tropes son una minoria, però perquè guanyen els britànics? Per que estan industrialitzats, sobretot a nivell de vaixell, tenen vaixells de vapor i de ferro amb canons més sofisticats contra els vaixells de vela i fusta xinesos. La victòria dels britànics es absoluta i es signa el Tractat de Nanquín quan els britànics aconsegueixen que xina obri els seus mercats i hagin d’acceptar aquest comerç. - Segona guerra de l’opi (1850 – 1860): Els xinesos no es queden contents d’aquesta guerra i intentaran tornar a aixecar-se per tancar les seves fronteres: una segona Guerra de l’Opi; en aquesta, els francesos que ja veuen que hi ha negoci recolzaran als britànics i tornaran a guanyar, torna a perdre l’imperi xines. Quines conseqüències tindrà aquesta segona guerra? Obrir mes mercat, nous drets i privilegis a la Xina. Els xinesos tenen la consciencia de que són imperi i que en aquella regió ells manen, però ara hi ha uns altres més forts que ells, perquè han fet la revolució industrial i els estan obligant a sotmetre’s, subordinar-se, els estan humiliant, estan introduint normes que ells no volen, comprar productes que no volen, a vendre productes que no volen. Llavors aquest descontentament i humiliació de la població xinesa portarà revoltes, guerres, el descontentament popular del país es canalitzarà a traves de la violència. Aquestes revoltes tenen com a causa aquest malestar de Xina, la societat s’està trencant perquè l’Estat no té autoritat per l’impacte del model occidental. ALTRES REVOLTES:  REBEL·LIÓ DELS TAIPING (1850 – 1864) Aquesta és una guerra civil xinesa, enfrontament civil entre xinesos. A causa del malestar de Xina. El Taiping era un moviment religiós i revolucionari, volen instaurar un estat teocràtic, inspirat i legitimat per Déu. Taiping traduït vol dir el “regne celestial de la gran pau”. Els dirigeix un cristià convers que es presenta com el germà petit de Jesucrist. Perquè hi ha gent en aquets anys que s’ho creu això? Perquè estan desfent la seva societat i això és una forma de resistència; els taipings prohibeixen l’alcohol, la prostitució, droga, la propietat privada... per això la gent els segueix. L’imperi xines no es capaç de derrotar els taipings, llavors demana ajuda als occidentals i derrotaran als taipings. Conseqüències: més concessions als occidentals. Cada cop l’imperi xines és més dèbil, es desintegra, i en canvi els occidentals tenen més força a la Xina, fan el que volen. Moviment històric que ens recorda als taipings -> el mil·lenarisme: buscar una solució religiosa als problemes de la terra. Inspirats per Déu. Hi haurà una altre revolta: GUERRA RUSSO - JAPONESA (1904 – 1905) Guerra, conflicte entre potencies imperialistes, ja no és un territori colonitzat que es resisteix, sinó que ara s’enfronten dos imperis. o Finals s. XIX: Orient Llunyà ,creix el centre de tensió entre les potències, per dominar a Àsia. A Àsia hi ha una potencia regional-> Japó. A africà no hi ha cap, totes venien de fora; per la qual cosa el Japó considera que Àsia es la seva àrea d’influència natural, GB, Rússia, Japó, EEUU volen tenir influencia a Àsia, totes són potencies imperialistes, unes d’Europa, altres d’Àsia i altre d’Àfrica, totes volen influir a Orient. Hi ha tensió per influir a Orient, bàsicament Xina, Corea és la zona en disputa. Aquestes tensions provoquen la recerca d’aliances per estar preparats de possibles enfrontaments. Llavors al 1902 es produeix: o Signatura de l’aliança britànic-japonesa (1902) prepara el terreny per a la guerra entre Japó i Rússia. Els japonesos es volen protegir de Rússia. Japó el que veu és que tard o d’hora entrarà en conflicte amb Rússia per dominar Àsia (Xina i Corea). Aquest conflicte es resol amb una guerra. Russos van convençuts de la victòria perquè són una potencia occidental, l’home blanc que lluita contra els salvatges orientals, (poble europeu, pensament racista, els japonesos són inferiors) però: o La victòria japonesa va ser total tant en terra com en el mar, i sense necessitat d’acudir a l’ajuda britànica. Perquè guanyen els japonesos als russos? Rússia no ha fet encara la industrialització, Japó si; els vaixells japonesos són més ràpids. La industrialització dona poder tecnològic i aquest dona poder militar. o Conseqüències: - Predomini japonès sobre Corea i augment de la seva influencia a la zona. - Rússia no pot tenir influencia a Àsia llavors va girar la seva atenció cap als Balcans (Europa), que va acabar amb la 1era Guerra Mundial. Conflicte amb l’imperi d’Àustria-Hongria. TEMA 4. LA GRAN GUERRA: CAUSES I CONSEQÜÈNCIES I GUERRA MUNDIAL (1914-1919) Va lligat a l'imperialisme la dinàmica del capitalisme més la de l'imperialisme, cap a la lluita dels recursos i feia inevitable la guerra. Es tracta del primer conflicte mundial perquè involucra a diferents països de diferents continents, això és perquè són estat bel·ligerants ja que si França va a la guerra tot el seu imperi lluita al seu favor; Ex: el Marroc a favor de França. Per això s'implica a tots els continents. Ningú la volia però es veia com a inevitable, per tant veient que es produirà la guerra s'han de preparar i buscar aliats en cas de conflicte bèl·lic. Van participar països europeus, americans i asiàtics. Política d'aliances entre les potències o Triple Aliança (1882) : NO són els aliats de la II GUERRA MUNDIAL La formen: - Alemanya - Àustria - Itàlia (canvia de bàndol en el 1915) o Creació de la Triple Entente (1905) - Regne Unit (GB) - França - Rússia El sistema d'aliances fa que si t'ataquen et deuen defensar i per tant d'un conflicte regional, es genera un conflicte mundial. La tensió imperialista: Les crisis del Marroc ; protectorat francès es mantenia local) (1905-1911): Conflicte pel repartiment colonial. Els alemanys no estan d'acord amb que tot el Marroc sigui francès i volen tenir una part d'aquest país. La conflictivitat balcànica Decadència de l'Imperi Turc: va retrocedint i perdent territori. Lluita de les potències europees per fer-se amb el control de territoris en aquest territori: Rússia: en perdre el domini a Àsia a causa de Japó. Àustria: També vol tindre influencia en aquesta part d’Europa. Pobles balcànics: Sèrbia Sèrbia i Rússia històricament han anat sempre junts, aliats històrics, Rússia recolza a Sèrbia, Àustria també vol incidir. - Guerres balcàniques (1912-1913): on participen les nacionalitats balcàniques per treure territori a Turquia, és una zona de molta tensió i conflictivitat i no intervenen Rússia i Sèrbia. S'adonen que Bulgària ha aconseguit molt territori i es produeix una II Guerra balcànica per llevar el territori que ha guanyat Bulgària, van tots contra ells fins i tot l'imperi Otomà. La cursa armamentística La indústria produeix per si a cas en la indústria armamentística que aquesta convenç als estats de la seva indefensa i inferioritat respecte als altres països. Cas de l'armada Alemanya. Una de les causes que porten a la I Guerra Mundial. El punt de partida (no causa) és l'atemptat de Sarajevo (28 juny de 1914) on s'assassina a l'arxiduc Francesc Ferran, hereu de l'Imperi Austrohongarès , per un nacionalista serbi ja que vol treure als austríacs de Bòsnia. El govern serbi malgrat que sigui un terrorista ho veu amb bons ulls, malgrat ser qui no ho ha organitzat, els austríacs es creuen que estan darrere dels serbis i Àustria demana a Sèrbia entrar al seu país a buscar els culpables i que tinguin llibertat per fer el que vulguin, sense donar comptes a ningú. Sèrbia aquesta clar que no accepta, aquesta disposat a col·laborar i Àustria decideix declarar la guerra a Sèrbia i Rússia (gran aliada) declara la guerra a Àustria; Alemanya (aliada d'Àustria) declara la guerra a Rússia, que alhora entra en guerra amb França i Anglaterra (Alemanya). D'un atemptat (conflicte regional) local sorgeix una guerra mundial. Hi ha dues potències en els Balcans que tenen interessos enfrontats Rússia i imperi Àustria-hongarès, Àustria té annex a Bòsnia que la seva capital és Sarajevo, en aquesta mateixa zona aquesta Sèrbia que no aquesta d'acord amb això ja que vol Bòsnia, vol crear el seu petit imperi, que alhora també ho volen els austríacs que ara com ara és seva. Hi ha un moviment nacionalista serbi que vol que bosniana s'incorpori a sèrbia. La gent va a lluitar amb un clima d'eufòria perquè creuen que seria fàcil, curta i econòmica. Manifest de la majoria a favor (nacionalistes), els obrers s’esdevenen “soldats de la llibertat”, degut al sentiment nacionalista, en la lluita contra el règim autocràtic dels imperis centrals. La “solidaritat de classes” queda arraconada, i es posa per davant la “solidaritat nacional, defensa de classes”, gran fracàs de la II Internacional. Degut als mitjans de comunicació, l’educació, etc, s’adopten valors nacionalistes. Hem de defensar el nostre país davant els altres, la nació es més important que la classe obrera, neix el nacionalisme de classes. La gent no fa cas a la II Internacional, i van a la guerra, per defensar el seu país, la seva nació. El sistema educatiu inculca uns valors, la guerra va començar entre un clima d’eufòria. Al S.XIX, es crea l’assignatura d’història per formar a ciutadans responsables i patriòtics, el nacionalisme que promou la pàtria, inculca valors de defensa de la pàtria. Proporciona una identitat compartida (creure que formen part d’una col·lectivitat), a través de mites i símbols, parlar d’un destí i missió comuna, som un país amb un passat en comú i un millor futur. Generar sentiments de solidaritat social i orgull patriòtic, legitima l’ordre existent. Nosaltres ja estem bé, però ens arribaran gent de fora i ens hem de defensar, definir la responsabilitat dels individus. Definir la responsabilitat dels bons ciutadans, els sentiments nacionalistes cada país els va treballant, per mobilitzar el seu país. Un cop que comença la guerra, la gent es mobilitza. La gent havia de ser curta, dissenyada pels Alemanys. Els alemanys tenien planejat que fos una guerra curta (guerra llampec) pel pla Schliffen (cap d'Estat major alemany) era conscient que es produiria una guerra i sap contra qui serà , contra Rússia i França, per tant tindrà dos fronts. EL TOMBAT DEL 1917 Entra EE.UU en la guerra (abril de 1917) per recolzar als aliats, triple entente: -Guerra submarina -Telegrama Zimmermann 1917 és el moment en el qual la guerra canvia, aquesta es trobava en un punt mort, el factor que canvia el desenvolupament de la guerra és l'entrada dels EE.UU, contra Alemanya del costat de França i Anglaterra. EE.UU entra en guerra per diversos motius, el primer és l'enfonsament del vaixell de passatgers nord-americà “Lucitania” enfonsat a causa de l'intent de bloqueig d'Anglaterra per part dels Alemanys ja que els anglesos es proveïen per mitjà dels subministraments rebuts per vaixell ja que és una illa i posseïa la flota més potent del món, i Alemanya va intentar evitar això mitjançant la lluita submarina. L'única manera de fer front als anglesos per mar era amb l'ús de submarins (invent alemany) i intentaran bloquejar a Anglaterra amb una guerra submarina, l'ultim que va bloquejar a Anglaterra va ser Napoleó cosa que no va aconseguir, igual que els alemanys. En la guerra submarina els alemanys atacaran a tots els vaixells que es dirigeixin a Anglaterra, principalment vaixells de mercaderies però van enfonsar un vaixell de passatgers, moren moltes persones en aquest vaixell i unes quantes desenes de nord-americans, EE.UU davant aquest atac fa un advertiment a Alemanya, va dir que si tornava a repetir-se això (atacar un vaixell amb nord-americans) li declararien la guerra i Alemanya va decidir no enfonsar vaixells nord-americans, i això és un problema, perquè des de sota l'aigua no saps si un vaixell és d'un país o d'un altre i Alemanya té un dilema, no sap si continuar la guerra submarina amb el perill que suposa atacar a un vaixell nord-americà i que entre EE.UU en guerra o detenir la guerra submarina. Paral·lelament a aquest episodi, es produeix el “Telegrama Zimmermann”, Zimmermann era el ministre d'afers exteriors d'Alemanya, envia un telegrama al seu ambaixador a Mèxic i l'hi envia per proposar-li a Mèxic una aliança militar contra EE.UU, dient-los que si EE.UU entra en guerra, que Mèxic es posi del costat d'Alemanya i ataquin als Estats Units, el problema d'aquesta estratègia és que Mèxic no té ni exercit, però la intenció d'Alemanya és que si EE.UU entrés en guerra en saber de la seva aliança amb Mèxic tingués por i no entri en guerra, però Estats Units no té por de Mèxic i els mexicans lògicament rebutgen aquesta proposta. Aquests podrien entrar en guerra perquè EE.UU al segle passat els llevo Arizona, Nou Mèxic, Califòrnia i els alemanys els diuen que si entren en guerra al costat d'ells podran recuperar aquests territoris, aquests per descomptat que volen recuperar els territoris, però ho veuen impossible ja que no té la capacitat militar suficient, no tenen cap possibilitat. El problema es que aquest telegrama està descodificat per als Britànics, li passen als EEUU nord-americans, ara EEUU ja té una excusa per entrar en guerra. Una vegada els EEUU entren en guerra, els Alemanys van a per totes. Vaixells enfonsats, Britànics i Nord-americans aprenen a com protegir els vaixells, envoltats de vaixells militars, els vaixells de mercaderies porten escoltes, front Occidental. Front Oriental, Revolució Russa, Rússia enmig de tota la revolució abandona la guerra, deixa de lluitar. Els aliats canvien els Russos per als Nord-americans. Els Russos abandonen la batalla, però entren els Nord-americans. Els Nord-americans seran una gran ajuda, Rússia ara tenia problemes. La Revolució Russa fa que Rússia deixi la guerra. Al Octubre del 1917 canvia la guerra. La guerra es tanca amb el Tractat de Versalles del 1919. Aquest fer per als Francesos provoca una humiliació, es molt dur, han vingut a Versalles per celebrar que han guanyat. A la I Guerra Mundial guanya França, aquets proposen signar el tractat a la mateixa sala. Signar el tractat de pau per humiliat per Alemanya. Es creu que el responsable de la guerra va ser Alemanya, però en realitat tots van ser responsables. Diuen que els Alemanys no els responsables, i com sempre, aquets son els que han de pagar, pagar indemnització enorme a la resta de països. Un país que s’ha empobrit per la guerra ah de pagar. Alemanya es humiliat, país maltractat, els nazis s’aprofiten d’això. Això provocarà la II Guerra Mundial. Les causes del inici de la II Guerra Mundial, les trobarem a finals de la I Guerra Mundial. Els Alemanys queden maltractats. Conseqüències de la derrota dels imperis centrals. Alemanya, Àustria i Hongria, el mapa d’Europa canvia, els vençuts queden fragmentats. Com queda Europa després de la I Guerra Mundial? L’Imperi Austrohongarès desapareix; queden 2 països independents, Àustria i Hongria. Txecoslovaca surt com a país independent després de la I Guerra Mundial. Iugoslàvia també surt de les runes de l’imperi Austrohongarès. A la vegada, també una part de Romania surt d’allà. Rússia havia abandonat la guerra, enmig de la I Guerra Mundial, la tractem com a perdedora. Rússia tot i que està al bàndol dels guanyadors, veurà com la resta de països reconeixeran la independència de molts territoris seus. Aquets territoris independents seran Finlàndia i els Països Bàltics (Lituània, Letònia i Estònia). Els països guanyadors reconeixeran la independència de Polònia, el qual portava molts anys formant part de l’Imperi Rus, ara serà un país independent. El Tractat de Versalles, ens diu que Polònia tindrà dret a una sortida al mar, es a dir, a tindre consta. Polònia s’ho mereix, li treure’m territoris d’Alemanya. Alemanya queda amb Prússia tallada, ha perdut continuïtat territorial. Tot va començar a Prússia, una part d’aquesta queda tallada. Polònia ha aconseguit un passadís al mar. Hitler quan arribi al poder voldrà aconseguir tot Polònia, Alemanya també per Sacia i Lorena. El territori Alemany queda afectat, ha perdut territori a Orient i a Occident, territoris fragmentats. Tot aquest malestar serà canalitzat per Hitler a la II Guerra Mundial. D’aquí sortirà un mapa amb més països, més complex. Wilson, president dels EEUU, va fer una proposta després de la guerra, un pla per organitzar el món després de la guerra, però aquesta no va funcionar, pla anomenat els 14 punts del Wilson:  Promoure el lliure comerç, no al proteccionisme, fora aranzels.  Reduir arsenals militars per enviar més guerres, però ningú li va fer cas.  Els pobles tenen dret a la autodeterminació, escollir el destí de cadascú, decidir democràticament el futur.  Es dirigeix als pobles d’Europa, no a les colònies.  Creació d’un organisme internacional per solucionar conflictes de forma pacífica, societat de nacions, antecedent a la ONU, s’assembla però encara té mancances més greus.  Evitar noves guerres, però tot i que es va crear, no va tindre èxit.  No va funcionar per dos motius: - No va tindre capacitat per complir resolucions, deia una cosa i si ningú li feia cas, ningú podia fer res, encara serveix menys que la ONU. - EEUU no forma part, la gran potencia no entra aquí. Wilson està a favor però el Congres no està d’acord ja que volen aïllar-se en el món. Sempre hi ha un dilema mundial entre intervenir o aïllar-se (ja que Europa queda molt lluny). Wilson és intervencionista, però la primera potencia mundial no entra, fracàs. - Es produeix simultàniament, quan EEUU entra en guerra, s’han d’explicar motius, s’ha de justificar d’alguna manera “La lluita per la democràcia al món”, les guerres són per defensar la democràcia, a vegades serà veritat i d’altres no, hem de defensar la democràcia al món. - Els Imperis Centrals, Àustria i Hongria, tenen governs autocràtics, no democràcia, governa la monarquia, anem a lluitar a Europa per imposar la democràcia al món, en aquest cas es dubtós que es faci. - A EEUU, per les dones no hi ha democràcia, no voten, la majoria de la gent no tenen democràcia, agafa força el moviment sufragista; moviment de les dones per aconseguir el dret a vot, poder votar en condicions d’igualtat. - Cap al 1920, les dones a EEUU aconseguiran el dret a vot. - A Espanya es reconeixerà a partir del 1932. - França i Itàlia van aconseguir el dret a vot de les dones, després de la II Guerra Mundial, al 1945. - Aquesta guerra va significar moltes coses per molta gent, l’art i la cultura expressa desitjos, etc. Pagament d’Alemanya - Alemanya derrotada a la I Guerra Mundial, encara avui en dia ha de pagar indemnitzacions. - Es realitza una conferencia a Londres per reestructurar el crèdit, i que almenys Alemanya pugui pagar les indemnitzacions. - Quan es reunifiqués Alemanya, s’acabaria de pagar una part del deute, però un cop es posa en marxa la unificació, s’acaba de pagar el deute. - Els Alemanys veuen que els interessos dels deute son molt alts, no accepten que a la I Guerra Mundial es pensi que tota la culpa va ser seva, en canvi a la II Guerra Mundial, Alemanya si que accepta la culpa plenament. Últim competent de la I Guerra Mundial - Quant va entrar la submarina, veien l’entrada de l’adversari deshumanitzat. REVOLUCIÓ DEL 1917 La situació és igual que en el 1905, tornen a passar gana, el Rei te poder absolut i no hi ha repartiment de terres. Rússia torna a entrar en la guerra, a la I Guerra Mundial. Quan Rússia entra a la I Guerra mundial; escassetat de productes, e inflació, el front de guerra no s’avança, el poble Rus està indignat. El poble Rus es comença a revelar contra la guerra i es produeixen vagues polítiques contra la guerra i contra el Tsar, on es demanen reformes dels drets politics (volen canviar el sistema polític, volen carregar-se al Tsar). La gent torna a organitzar-se en Soviets, per fer vagues contra el Tsar i guerres per canviar les coses. Llavors el Tsar envia el seu exèrcit a disparar. Però ara l’exèrcit no dispara, ja que els soldats volen acabar amb la guerra, els soldats no reprimeixen al poble. A partir dels Soviets, els pagesos comencen a repartir les terres per el seu compte, els hi treuen a la aristocràcia i a l’església. Quan s’enteren els soldats abandonen el càrrec i se’n tornen a anar al camp. Si l’exèrcit es nega a disparar, ara el Tsar esta enfonsat, els soldats se’n van al camp, ja no tenen consens (credibilitat) ni força (exercit). El Tsar haurà de marxar. Es produeix abdicació del rei, el Tsar deixa de ser un monarca. La revolució ha aconseguit acabar amb la monarquia. Instauració d’un govern provisional, comença una nova etapa. Govern provisional fruit d’un acord entre Petrograd i la Duma (parlament), arriben a un acord de govern provisional a Sant Petersburg, govern que substitueix al Tsar. El líder més destacat d’aquest govern és A. Kerensky, social revolucionari i populista, ha de governar. Es prenen dues decisions que marcaran el seu destí i final: 1. Complir els compromisos exteriors de Rússia, fer la guerra, continuar la guerra (I), la revolució l’han feta per sortir de la guerra, obligat a continuar amb la guerra, continuïtat del malestar i les ganes de canvi. 2. Permeten el retorn dels exiliats, entre ells Lenin, els que estaven perseguits per la monarquia. Lenin estarà en contra del govern provisional, i insistirà en el programa dels Bolxevics: Pau (fora de la guerra), Pa (que no passin gana) i Terra (repartiment)les 2 postures marcaran la fi del govern. Per sortir de la guerra, repartiment de la terra, i millorar les condicions de vida dels treballadors. Programa polític, per llegir les demandes de la població, el govern provisional no llegeix això. Lenin vol enderrocar el govern provisional, no ha complert les seves promeses, enderrocar el govern. Per Lenin, hem de fer la revolució. Per Kerensky, hem de fer la guerra. Aquesta decisió acaba amb la Revolució d’Octubre: REVOLUCIÓ D’OCTUBRE Fins ara 2 tipus de poders; un ha estat eliminat. A Rússia, una situació de dualitat de poders:  Govern provisional, amb un poder més teòric que real, diuen que s’ha de continuar la guerra, estan al palau d’hivern.  Soviets, havien sortit de la revolució de 1905, agrupats en assemblees, estan en contra de la guerra, els Bolxevics estan dintre d’aquest grup. Dualitat de poders, un d’aquets poders s’ha d’eliminar, enfrontaments. Lenin reclamarà “tot el poder per als Soviets”. El govern provisional es l’enemic. Eliminar el govern provisional, poder per als Soviets. Es porta a terme la Insurrecció d’Octubre, on els Soviets retiren el seu suport al govern provisional, insurrecció contra govern provisional al Novembre del 1917, a Sant Petersburg. A la insurrecció van al Palau d’Hivern havia d’estar el govern, però es troben que el govern ha fugit i els Bolxevics ocupen el poder (Els Soviets son com la pressa de la Bastilla). Els Bolxevics es retiren de la guerra, entren al govern amb Lenin. Creen un nou govern, “El consell de comissaris del poble”, una de les primeres decisions es marxar de la guerra. Nou govern presidit per Lenin. Signen la pau amb Alemanya, els aliats estan molt empipats davant aquesta decisió. - Confiscació de les propietats de la corona; nobles i església, es reparteixen per als camperols. - Reconeixement del dret a la autodeterminació dels pobles, que cada poble pugui decidir sobre els seu futur. - El nou govern decideix que l’Imperi Rus es basi en la autodeterminació. - Aprova la Nacionalització de la banca, ferrocarrils i les grans industries, formen part de l’estat. - Els crèdits estrangers també es nacionalitzen, passen a ser de l’estat, nacionalitzar sectors de l’economia, seran públics. - L’estat controlarà totes les empreses de més de 5 treballadors. - Aquest programa es de tipus socialista, l’aproven. - Suposa un canvi radical en la política Russa, un abans i un després al mon. - Influencia al S.XX a la resta del mon, canvi de concepció política. - Els treballadors ocupen el poder per 2ªcop, (1ª cop a la Comuna de París). No es va aplicar a cap país, però va ser un model d’esperança per a molta gent. Estar associat sempre ajuda a aconseguir els objectius. Termina aplicant la dictadura del partit únic. Perquè va sobreviure la Revolució? CARACTERÍSTIQUES Com són capaços de mantenir-se al poder els Bolxevics en caus de desordre?  Disposaven d’un instrument extraordinari: partit comunista=partit dels Bolxevics. -Militància amb molts morts de forma centralitzada i disciplinaria: centralisme democràtic; un cop hem votat una cosa, tots hem d’anar a una. - Els Bolxevics son l’exèrcit de la revolució. -Invent d’enginyeria social, ordre monàstic del S.XX, ens diu moltes coses del perquè de la capacitat de sacrifici, disciplina militar i concentració, l’entrega es total.  L’únic govern que pot mantenir Rússia com a país unit, desordre, ningú sap qui té el poder, tothom fa el que vol, els únics capaços de mantenir el ordre son els Bolxevics. -Hi ha molta gent que no es comunista, veuen que l’elecció entre els Bolxevics i el caos, recolzaran al Bolxevics. - Bolxevics mantenen l’ordre social i la unitat del país. - Si no governen aquets, no governa ningú.  La revolució havia premés que els camperols ocupessin la terra. - Els Bolxevics han repartit terres. - Una part important de camperols també recolzaran als Bolxevics. GUERRA CIVIL (1918-1922) Serà una guerra molt dura, on hi hauran moments que s’enfronten tots contra tots; però els que lluiten amb més intensitat (3 bàndols principals) són:  Bolxevics.  Partidaris del Tsarisme, exèrcit blanc. Els Tsaristes els recolzaran l’aristocràcia, els nobles i els països Occidentals perquè no s’estengués la revolució, contagiosos. Els Occidentals recolzen als Tsaristes, enviaran tropes, per lluitar a favor del Tsarisme. Bolxevics tenen una situació desesperada, sols contra el mon, han de lluitar contra tots 2. Els Bolxevics posen en marxa l’exèrcit Roig, el creen del no res, el gran organitzador és Leo Trotsky, organitzador de l’exèrcit Roig. Trotsky crea un exèrcit poderós, el crea amb l’ajuda d’oficials Tsaristes que es canvien de bàndol perquè aquets poden mantindre l’ordre. Creuen que els Bolxevics poden mantindre l’ordre i el país unificat. Aconsegueixen guanyar terreny i els occidentals tenen que enviar més tropes o fugir; finalment acaben fugint i per tant la guerra la guanya l’exercit roig, els Bolxevics. La guerra ho determina tot Un regim que aconsegueix poder per les armes, desprès difícilment podrà mantenir-se per la democràcia. Qui arriba al poder es perquè té feina a fer, la seva legitimitat és la força. Al principi els Bolxevics són democràtics i convoquen unes eleccions al Gener del 1918, , a una assemblea constituent “constitució”. Guanyen les eleccions els partits populistes perquè tenen el recolzament del camp. Els Bolxevics guanyen a les ciutats, obrers industrials i dels membres de l’exèrcit. Han guanyat els populistes, haurien de governar ells. En TERMES ECONÓMICS hi ha un canvi: Qui ha de manar? Ha de manar Stalin. Tema pendent el tema de com organitzem l’economia. Stalin es partidari de treure la NEP, nova economia política, industrialitzar-se el més ràpid possible, una part d’ells ja s’han industrialitzat. Els altres països es tornen com a colònies, hem de fer un esforç enorme, això implica treballar molt mes, hem de treballar molt, sacrifici enorme. Això implica abandonar la NEP, fa falta portar recursos del sector agrari a la industria, tota la riquesa per fer inversions a la industria, camperol ha de treballar per enviar a la ciutat, capital industrial. Treu la NEP , i instaura els PLANS QUINQUENALS, plans de 5 anys, objectius de producció imposats pel govern: - primer pla del 1928-1933, molt rígids, objectius de la producció s’hauran d’assolir a qualsevol preu.  Col·lectivització, no hi ha propietat privada, ara la terra serà per l’estat, els camperols havien recuperat la terra per la revolució. - Ara la terra queda en mans de l’estat.  Els camperols s’agrupen en cooperatives sobjos, l’estat te la propietat de la terra, l’estat els hi passa el mínim als camperols. Es va obligar als pagesos a agrupar-se en koljos (supuestas cooperatives, tenien més llibertat) i sovjos (granges de l’estat), tot el que treballen són per la industria, estan en contra, els hi passen un mínim sou, la terra ja no es seva, la terra esta en mans de l’estat. Descontentament dels camperols, hi haurà revoltes a la col·lectivització forçosa, son forçats a la col·lectivització comporta revoltes. Stalin amb repressió, deportarà moltes persones a altres llocs, aquesta reorganització de recursos per tot a la ciutat, comportarà pobresa al camp. Resultats Milions de persones moren de gana als camps russos. Pobles sencers foren deportats en negar-se a acceptar la col·lectivització, la fam es fa estendre per diverses parts del país, cost traumàtic però necessari. Això industrialitza al país, això permetrà que el país guanyi la II guerra mundial. Durant la dècada de 1930, la URSS va tenir un creixement espectacular, s’industrialitza, la II guerra es guanya al front oriental. La industria pesada, acer ferro és la de major creixement, la industria escassa serà la de bens de consum ,la de primera necessitat serà escassa, els bens de consum seran escassos, hi hauran pocs productes de consum, no serà comparable amb els pobles occidentals. Això termina amb la mort de Stallin al 1953 Deixa problemes: - Escassetat de bens de consum, la gent no passa gana, consum és més petit. - La corrupció és enorme, tothom que vol fer algun tipus de negoci, tots en un parit. -Genera mercat negre perquè tot està controlat per l’estat, en el mercat negre no controla l’estat, fraudulent. - manca d’innovació, tot està decidit per un centre, problema de control centralitzat. - Cost enorme per culpa de la cursa armamentística, els estats dediquen molts recursos en armament, la cursa condiciona economies dels estats. - La cursa hipoteca als estats. Cal fer reformes a nivell econòmic i polític quan mort Stallin, enfonsa regim. Al 1955 Kruschev, seguidor de Stallin, inicia el procés de DESESTALINITZACIÓ: critica a Stalin; no ho havia fet abans per por. El denuncia, rehabilita a molts executats, son innocents, injustícia, es critica a Stallin, el regim no serà ni tant repressiu ni tant dur. TEMA 6. INESTABILITAT ECONÒMICA EN EL PERÍODE D'ENTREGUERRES Forma políticament correcte parlant d’una crisis a Àustrica, similituds i diferencies amb la crisi actual: Crisi del 29 comparada amb la d’avui. Anys 20; EEUU (els bojos i feliços anys 20): fort creixement econòmic industrial. Difusió de les innovacions que s’havien produït abans de la Guerra Gran en el context de la Segona Revolució Tecnològica. - Electrificació massiva (demanda d’electrodomèstics) - Expansió de la industria de l’automòbil. - Innovació en el camp de la química. - Mecanització de l’activitat agrària. - Taylorisme Augments bens de consum Rússia tenen escassetat de bens de consum, comparat amb EEUU. Està creixent la producció, els que rep els guanys, es beneficia El PROBLEMA és com s’havien de repartir els guanys d’aquest increment de la productivitat. Tant la producció com la productivitat a USA han incrementat molt, però el salari no ha pujat tant i fins i tot baixen en els últims anys. La plusvàlua s’incrementa, s’incrementen els beneficis que van a parar a poques mans, s’està concentrant en molt poques mans, el poder adquisitiu no puja però en canvi l’economia va molt bé, per tant, els treballadors perden poder adquisitiu i s’han d’endeutar amb crèdits. El consum es manté per l’endeutament i això a la llarga comporta problemes. El president Calvin Coolidge declarava un missatge d’optimisme, i diu que els feliços 20 es prolongaran durant els 30, no es donarà compte que li queda un any per les eleccions. Creixement és il·limitat, el mercat s’arregla sol, el mercat es distribueix i estem creixen. El proper president Hoover, similar al anterior, un any abans del crac del 29, comença a governar l’any 29, tindrà que fer front al Crac, i també és completament optimista. Viu en una bombolla el somni americà; optimistes en el futur i creixement il·limitat. Personatge il·lustre, economista, si te iniciativa privada, pot fer el que vol. ELS FELIÇOS 20 Increment consumista basat en: - desenvolupament del mercat de bens de consum (electrodomèstics, telèfons, radio, automòbil) - Salari baix, perden poder adquisitiu. - Els bancs ens donen crèdit per consumir. - Creixement a base d’endeutar-nos, amb uns diners que no tenim. Vigent la llei seca (1919 – 1933): es diu que l’alcohol perverteix a la joventut i denigra la societat, per això es prohibeix la seva venta i la seva compra. Però això crea un problema: neix el mercat negre Al Capone, contraban, empitjora la salut publica, perquè l’alcohol pot que no tingui bona qualitat (intoxicacions), sorgirà el crim organitzat per omplir la demanda. La màfia compleix una funció social de l’Estat, de forma criminal. En definitiva: - Possibilitat de creixement del consum, cada cop eren més limitades. - El camp es mecanitza molt, es produeix més, hi ha més producció. - Els pagesos baixen preus, bf’s, no podran consumir, hi ha competència. - Els treballadors industrials perden poder adquisitiu. - El consum el mantenen gracies als crèdits que donen els bancs. - Sistema capitalista: aconseguir el major bf en el mínim temps possible i al menor cost possible. - Acumulació de riquesa que feia que hi hagués un capital que es canalitzava cap a: (tenim un capital, vull tenir mes benefici, vull fer mes diners i rapis, aniré a la borsa i allà invertiré el meu capital) - A la inversió exterior (préstecs internacionals) - A la especulació borsària (no s’inverteix en empreses perquè és un procés lent, s’ha de fer diners més ràpid). S’inflava els valors borsaris, mentre es va venen el producte no passa res, però quan es dona compte que no és el seu valor real, el valor de les accions s’enfonsarà (especulem fins al punt que ningú compri els que nosaltres venem) -> Crac Borsari del 29, el Dijous Negre. El pànic s’acudeix Wall Street. La bombolla ha explotat i tothom vol vendre, el pànic s’apodera del mercat, ningú vol comprar i s’enfonsa el valor de les accions. El pànic borsari es transforma en pànic bancari: El banc a perdut els nostres diners; els bancs fan fallida, molta gent perd els seus diners. - La inversió exterior s’acaba la inversió alemanya, retracció de la inversió exterior. - Alemanya recupera amb la inversió exterior. - Alemanya torna a enfonsar-se econòmicament. - Amb la crisi econòmica, el nazisme creix, el nazisme s’aprofita de la crisi econòmica, sense crisi econòmica el feixisme no neix. - A nivell EEUU, cau el consum, no hi ha crèdit al consum, s’ha acabat el crèdit al consum, el consum interior s’enfonsa, tampoc tenim crèdit a les empreses. - Les empreses no tenen crèdit dels bancs i no compren els seus productes. - Les empreses tanquen, EEUU perd producció industrial, baixa la producció, creix molt l’atur, similituds continuen, atur, estem igual a actualment. - com aturem això? La gent no te crèdit ni per consumir ni per invertir. - perquè van donar ajudes a la banca? Donar diners a la banca perquè la banca donés crèdits a consumidors i banca, problema es que la banca a comprat deute públic, ara li donem diners a la banca. - Els beneficis es privatitzen, les pèrdues es socialitzen. Crisis bancària Pèrdua de la inversió exterior (Provoca que Alemanya s’enfonsi econòmicament, fet que afavoreix a Hitler, que s’aprofita de la crisis econòmica) Reducció del crèdit interior Caiguda del consum (població, degut a la crisis bancària) Caiguda de la inversió (empreses, degut a la crisis bancària) Això sorgeix amb un atur del 24,9%. Hi ha molta similitud amb la crisis econòmica espanyola. TEMA 7. LA CRISI DE L'ESTAT DE DRET I ELS FEIXISMES El feixisme és un terme que nega el principi de sobirania popular (el poder no resideix al poble), nega el pluralisme polític (règim de partit únic) y neguen la democràcia parlamentaria. És un règim dirigit per un líder carismàtic que pot substituir al poble ja que tots els poders resideixen en ell i el seu partit. Desplaça el centre de gravetat política dels individus al estat, l’estat ho es tot i l’individu no val res, l’estat passa per sobre d’ells i no poden decidir, l’individu es anul·lat pels conceptes de pàtria, nació y raça. Es un règim totalitari, pel qual es farà el que el líder digui. Defensa el nacionalisme exacerbat, una nació excloent, agressiva i violenta, amb un bon exèrcit orientat a l’expansionisme i d’imperialisme, moviments de política exterior, com més territori més gran serà i es considerarà aquesta nació, es militaritzarà la societat en tots els aspectes de la vida, és una política bel·licista. A nivell econòmic defensarà una forta intervenció de l’estat a l’economia creant infraestructures i altres obres públiques, no obstant això les empreses no les toquen, seguiran sent privades i els feixistes no entren en elles. Els feixistes són d'una gran orientació autàrquica (autoabastir-se) no volen dependre de l'exterior nomes d'ells mateixos, això podria desembocar en una gran crisi com va ser el cas d'Espanya ja que era una petita extensió de terreny, però en el cas d'Alemanya i els nazis no va anar així ja que aquests controlaven pràcticament tota Europa, no van tenir cap problema. A nivell social propugnen la substitució del sindicalisme lliure de classe que defensa la lluita de classes (poble contra propietari) pel sindicalisme interclassista, volen dir que la lluita de classes no val per res i tots som un mateix col·lectiu i hem de ser solidaris els uns amb els altres perquè tots formem part del mateix col·lectiu, en cas de no ser solidaris podran produir-se tensions en el col·lectiu si el propietari perjudica als seus treballadors (poble) per beneficiar-se el. Insuficiència de la raó i el racionalisme, diuen que això ha de ser substituït per l'instint i la voluntat, hem de deixar- nos portar per les nostres passions. Desigualtat entre els individus, no tothom té els mateixos drets, tot dependrà de la raça, sexe i cultura de cada persona. L'extrema dreta i el feixisme són el mateix? Són termes similars però no tenen perquè anar lligats, pots ser d'extrema dreta i no ser feixista, tots dos tenen els mateixos enemics (il·lustració, liberalisme, socialisme, moviment obrer organitzat) i tenen els mateixos mecanismes de defensa davant la subversió (exèrcit, policia i cossos paramilitars), tots dos tenen la mateixa concepció del terme patriota, nacionalisme exacerbat i excloent. Es diferencien perquè el feixisme mobilitza a les masses des de sota, vol que la gent sigui al carrer actuant, manifestant-se i utilitzant la violència per aconseguir les coses, en canvi l'extrema dreta vol a la gent treballant a casa perquè desconfia d'ells, no confia en la massa perquè poden manifestar-se i temen aquesta situació. El feixisme és una ideologia revolucionària perquè volen construir un món nou, el seu món nou, són revolucionaris contra la revolució perquè lluiten contra altres grups o països que també intenten canviar el món per poder imposar la seva forma de pensar e ideologia, i l'extrema dreta l'única cosa que pretén és tornar al passat als seus costums. Els feixistes no utilitzen als guardians històrics de l'ordre conservador, com són l'Església i la monarquia, l'estat feixista és un estat laic, el qual substitueix això per un nou mètode de lideratge (el líder és considerat el conductor del poble), l'home ha d'estar fet a si mateix i legitima el suport a les masses. EUROPA OCCIDENTAL ALS ANYS 20 La majoria de països europeus després de la Primera Guerra Mundial són democràtics però són democràcies febles, ja que es veuen afeblides per les classes dominants i les classes populars que s'havien acostumat a viure en una societat feixista i volen tornar a viure d'aquesta manera, a causa d'això hi ha grans dificultats per crear majories parlamentàries el que es tradueix en inestabilitat política. Existeixi l'anomenat “Perill Bolxevic”, era una por que s'havia incrustat en les classes dominants, por al fet que hi hagués una nova revolució russa a Europa, però és un fantasma polític i ho usessin per reprimir a aquesta part de la població. Apareix una gran inestabilitat econòmica vinculada a l'herència de la guerra durant els anys 20 i a causa de la crisi de 1929 que solucionessin els nazis i les polítiques feixistes reduint l'atur incrementat la fabricació d'armes per crear llocs d'ocupació. REVOLUCIÓ ITALIANA Al principi dels anys 20 planeja sobre Itàlia el fantasma d'una revolució, la burgesia, els grans propietaris les classes mitjanes i la monarquia necessiten assegurar l'ordre establert per així evitar la conflictivitat i frenar l'avanç de les forces de l'esquerra i així allunyar el fantasma de la revolució comunista, per això aquesta sèrie de grups socials recolzessin a Mussolini (la solució). La Marxa sobre Roma A Itàlia regnava una situació de moltes vagues a l'agost de 1922 on els feixistes “neutralitzaven” als manifestants i Mussolini intenta arribar en poder a través d'una revolució de masses, una revolució dels seus militants, la gent que li recolza, i d'aquesta manera fer caure a l'actual govern i assumir el poder per restablir l'ordre i la pàtria. El govern demana permís al Rei per declarar l'estat d'excepció i manar a l’exèrcit contra la marxa feixista de Mussolini, el Rei es nega perquè té por als feixistes i creu que ells poden solucionar el problema de les vagues, llavors el govern en veure que aquesta desautoritzat dimiteix, llavors el Rei posa als feixistes en el poder amb Mussolini al capdavant. De certa forma la marxa triomfa perquè els feixistes aconsegueixen arribar al poder, però des d'un altre punt la marxa fracassa ja que la marxa feixista mai va arribar a Roma. 1923: Es crea la nova llei electoral favorable als interessos feixistes, encara no controlen el govern. 1924: Es convoquen les eleccions generals i Mussolini obté la majoria absoluta però encara no es considera un règim feixista plenament perquè encara hi ha parlament, altres partits i llibertat política. Juny de 1924: Es dóna el cas Mateotti, en el qual aquest diputat socialista italià (Mateotti) és segrestat i assassinat per ordre de Mussolini, com encara no era una dictadura feixista s’investiga l'assassinat i es va descobrir la relació de Mussolini amb est, el Rei té l'oportunitat de destituir-ho però no obstant això no ho fa, li salva. 1926: Es dóna lloc a l'expulsió de l'oposició política de Mussolini del parlament, per tant els feixistes ja tenen molt poder si han pogut aconseguir això. Creen la policia política que s'encarrega de perseguir i assassinar als opositors polítics de Mussolini i implanten el partit feixista, el partit únic. En aquest moment si es considera un estat o govern feixista plenament amb totes les característiques. REVOLUCIÓ ALEMANYA (1918 – 1919) (Hitler; com el partit nazi es fa amb el poder alemany) Els alemanys van perdre la I Guerra Mundial. Com van ser els últims mesos de la I Guerra Mundial? Finals del 1918 el comandament militar reconeix que no pot guanyar la guerra, nomes queda rendir-se -> derrota a Versalles. A més d’això, els soldats també són conscients que la guerra està perduda, tot i això se’ls demana als soldats continuar lluitant, que surtin a lluitar la batalla per honor; sense possibilitats de poder guanyar i morir per honor, no a tothom li ve de gust, llavors els soldats es neguen a combatre, i en comptes d’això, es dediquen a organitzar assemblees i a discutir sobre la política, es reuneixen (ens recorda als Soviets); diuen que la culpa és del emperador i que la guerra aquesta és un error, llavors Alemanya avança cap a la rendició i comencen ha haver-hi revoltes populars, amb soldats i obrers, el que es coneix com a la Revolució alemanya del 1918 i 1919 en contra de la guerra i del govern, del Kaiser, l’emperador. Aquestes revoltes provocaran que l’emperador fugi del país. A la vegada hi haurà llocs on proclamaran repúbliques socialistes, és a dir, hi ha una revolució a Alemanya, finalment la revolució és reprimida, hi ha un govern provisional que ocupa el lloc de l’emperador, i s’instaura la república -> en aquests anys Alemanya es converteix en una república. Que ha passat? L’emperador ha marxat, qui ha de signar la pau de Versalles? Els republicans. Els demòcrates que ara entren al govern, no han declarat nio gestionat la guerra, no són els responsables, ara bé, com l’emperador ha marxat, ara ells són el govern, llavors ells han de firmar la pau humiliant, per tant, es firmarà amb el nou govern provisional. La democràcia arriba a Alemanya amb un context difícil, perquè arriba associada a la humiliació de Versalles. -> El govern provisional de la nova república alemanya ha de signar la pau de Versalles, una pau humiliant. A més, hi ha unes indemnitzacions enormes, això provoca una situació difícil a nivell econòmic: hiperinflació... acaba d’arribar la democràcia i s’associa amb la humiliació i la crisi econòmica (pels deutes de guerra), és un mal context; la culpa no és de la democràcia, ells no estaven al govern, però clar han de gestionar la derrota de Versalles i el crac del 29 i les indemnitzacions, llavors la democràcia tindrà un context molt advers, i no se’n sortiran, al final s’acabarà amb la democràcia. Per tant, s’identifica la democràcia amb humiliació i crisis; i per una altre banda, es comença a crear el mite de que la guerra no es va perdre al camp de batalla, sinó que es va perdre als despatxos, és a dir, perquè els politics es van rendir, mentre que l’exèrcit estava guanyant la guerra; un mite perillós; el mite té una dada que és real, i es que quan acaba la I Guerra Mundial no hi ha cap soldat d’un país enemic trepitjant el territori alemany, i és més, els alemanys encara estan ocupant territoris d’altres països (no vol dir que guanyin la guerra). A partir d’aquí, es construeix el mite de que són els polítics han traït, és la democràcia que els ha humiliat i el seu gloriós exèrcit estava guanyant la guerra (cosa que és falsa).