Vida de Anton Makarenko: Educación de jóvenes problemáticos, Resúmenes de Pedagogía

¡Descarga Vida de Anton Makarenko: Educación de jóvenes problemáticos y más Resúmenes en PDF de Pedagogía solo en Docsity! 
 TEORIA DE L’EDUCACIÓ - T2 1er curs ! Referència del llibre (Autor, títol, ciutat, editorial, any) Anton Makarenko Poema pedagògic, Jarkov 1925-1935 Editorial Omegalfa !! Breu presentació de l’autor del llibre i descripció i comentari general de l’obra (entre 30 i 40 línies; Times 12 o similar; interlineat sencill) !!!! Anton Semionovich Makarenko va néixer a Bilopol el 1888, i va morir a Moscou l'any 1939. Va ser un brillant pedagog rus que va treballar profundament en la rehabilitació i educació de joves problemàtics. D'origen molt humil, i amb enormes sacrificis que va realitzar la seva família va poder completar els seus estudis de pedagogia a l'any 1917. Va aconseguir així el diploma de l'Institut pedagògic, amb una excel·lent puntuació, que pràcticament va ser la màxima. 
 Entre els anys 1905 i 1917, es va realitzar la seva formació com a futur mestre i com un innovador en els nous sistemes educatius. Va ser un idealista i apassionat partidari del moviment revolucionari obrer, es va introduir a la lectura més entusiasta de la literatura democràtica de llavors. Podem destacar en la seva biografia, el seu nombrament com a director de l'escola a la ciutat de Poltava. El seu principal esforç es va dirigir especialment a la reeducació de nens i joves inadaptats, incompresos i necessitats de suport. Va sostenir que l'educació és un procés que es produeix amb disciplina i esforç dirigit i l'objectiu és exercir una socialització productiva. Va afirmar que el treball col·lectiu és el millor per aconseguir no només educació si no socialització. El seu criteri va ser que no hi ha adolescents dolents o extraviats, hi ha joves que no han tingut un bon condicionament social. Va aplicar aquests principis en la Colònia Gorki, internat per adolescent extraviats i petits vagabunds, on malauradament es van evidenciar també les seves discrepàncies amb alguns cercles pedagògics, discrepàncies que van conduir a 1928 a la ruptura de relacions i al seu allunyament de la colònia. D'aquesta experiència parla en la seva obra Poema pedagògic. La seva segona obra, Banderes a les torres, de 1932, tracta de l'experiència de la Comuna Zerginski, la segona colònia que va dirigir. En els últims anys de la seva vida va vèncer la dura batalla pel reconeixement públic de les seves idees, i va acceptar càrrecs de gran responsabilitat: des de 1935 fins 1937 va ser vicedirector de la secció de les colònies obreres del Comissariat del poble per a assumptes interns d'Ucraïna. Posteriorment, es va traslladar a Moscou, on es va dedicar intensament a organitzar programes educatius i a la seva activitat d'escriptor. !!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!! El "Poema Pedagògic" és una obra d'estil novel·lístic amb la característica que està basada en fets reals. En aquesta se'ns presenten els diferents mètodes pedagògics utilitzats per Antón Makarenko. L'autor ens explica pas a pas, la gran quantitat de problemes que han de solucionar els pedagogs de la colònia i especialment ell mateix ja que és el director. La relació que guarda Makarenko amb la seva obra és molt directa perquè podem apreciar durant el transcurs de la mateixa com s'implica profundament en ella intentant per tots els mitjans que els seus colons rebessin l’educació socialista. L'autor al principi de l'obra no veia gens clar aquest projecte, ja que els seus sis primers alumnes presentaven un "passotisme" molt descarat, llavors Makarenko va començar a pensar que si tenia tants problemes amb sis adolescents que faria quan tingués una multitud. Però la solució la va trobar un dia en el qual el van afartar de tal manera que va pegar a un d'ells, això va produir que els adolescents tinguessin des d'aquest dia un respecte especial cap a ell. Makarenko es va adonar que el respecte, la disciplina, el treball, eren termes molt importants que ell hauria d’inculcar als seus colons. El que podem apreciar en l'obra és que l'autor a través d'una disciplina militar basada en l'ordre i el respecte mutu, el treball al camp, a la fusteria... volia aconseguir que els seus colons estiguessin organitzats, nets i en moltes ocasions feliços, una cosa que possiblement no havien aconseguit fins a aquest moment. La solució que podem observar en l'obra és la de cedir part del poder als colons, l'exemple que podem posar és la creació del soviet de Caps, en el qual es decidia el preu que havia de pagar el noi per haver-se saltat les normes. També al principi lliurava a Zadorov molts diners perquè els portés al poble. Makarenko confiava en ell plenament, la solució que expressava l'autor era la gran confiança que cal donar-lis perquè se sentin estimats. L'objectiu principal és inserir als nois en la societat havent après un ofici mitjançant la disciplina i l'educació socialista. S'ha de tenir en compte que les causes per les quals els nois arriben a la colònia són de diferents tipu, però tots ells tenien en comú el desarrelament produït per la falta de família, per aquesta raó ha de enfrontar-se amb tot tipus de casos i destacar que no tots poden ser mesurats de la mateixa manera. El coneixement més important per a l'autor era l'educació socialista. Aquest aprenentatge era l’objectiu principal i els mètodes utilitzats per inculcar era mitjançant les classes a les aules, les lectures de llibres, el treball i el dia a dia. El llibre, des del meu punt de vista, és molt bó, encara que en algunes parts és molt dens i detallat. En aquesta obra apareixen una sèrie de problemes, els quals per a mi no tenen sempre una solució correcta com per exemple, els càstigs eren excessius per exemple, a la colònia de Kuriazh en la qual van estar un mes sense parlar amb un colon que era apartat a l'hora de dinar i treballar. Aquesta situació des del meu punt de vista va arribar a ser maltractament psicològic. O l'embaràs d'una resident, on ella demanava per favor amb súpliques durant molt de temps a Makarenko que li donés l'autorització per avortar però aquest no li va concedir. Quan la noia va donar a llum estava molt feliç i li va agraï a Makarenko que no l’hagués deixat. No em sembla correcte ja que la llibertat de decisió que Makarenko donava als colons no es va veure reflectida en aquest cas adoptant una postura molt conservadora. El que si em va semblar bé per part de l'autor va ser el trasllat a Kuriazh, colònia que estava destrossada i els colons patien de fred i de gana. Va ser un període d'adaptació en el qual altres molts adolescents, van tenir l'oportunitat de sentir-se persones i part d'una comunitat.