¡Descarga Resumen metodos cualitativos o cuantitativos y más Apuntes en PDF de Estadística solo en Docsity! OBJECTE D’ESTUDI Un objecte d'estudi ha de ser validat amb dades que confirmin la seva coherència i validesa. S’ha de tenir un pla de recollida de dades esbossat en el moment de decidir què, com, i on es estudiarà. La pregunta d'investigació ja prefigura l'objecte d'estudi i la seva forma de tractar-lo. L'investigador en comportament es troba davant del dilema de triar entre direccions de generalització oposades en la dimensió experimental-observacional o artificial-natural. Aquesta dimensió es refereix al grau de generalització o validesa dels resultats en relació amb les condicions de registre. La generalització pot entendre's com la possibilitat de repetir o replicar els resultats en les mateixes condicions o com la possibilitat d'aplicar-los a condicions diferents de les que van ser obtinguts. OBSERVACIÓ-ESPERIMENTACIÓ - En l'observació, l'investigador adopta un paper passiu, registrant la realitat tal com és, sense modificar-la. - En la experimentació, l'investigador adopta un paper actiu, operant sobre la realitat abans de registrar-la. Aquesta diferència implica que en l'experimentació, l'investigador simplifica la relació entre variables independents i dependents mitjançant el control, assegurant-se que la complexitat de la relació quedi reduïda. S’han d’establir relacions causals en l'observació i l'experimentació. L’experimentació permet establir-les amb més garantia (mitjanant el control de variables) que l'observació. Malgrat que l'observació no exclou totalment l'establiment de relacions causals, les dades observacionals tenen limitacions i requereixen precaució. Es planteja la idea que l'observació és la fase prèvia de l'experimentació i que aquestes dues vies metodològiques són complementàries. Mètodes d'inferència causal - Mètode d'acord →implica registrar una seqüència antecedent-consegüent en un individu o grup al llarg del temps - Mètode de diferència, que compara dos situacions diferents per establir relacions causals - Mètode mixt, que integra els dos anteriors en una estratègia comparativa entre canvis intrasubjecte i intersubjecte. Per establir relacions causals és important la comparabilitat entre subjectes o grups i plantejar si l'estratègia experimental s’aplica a nivell individual (N = 1) o comparatiu de grups. SISTEMATITZACIÓ DE LES DIFERÈNCIES ENTRE EXPERIMENTACIÓ I OBSERVACIÓ (VALIDESA INTERNA I EXTERNA) 1. Controls: L'experimentació implica control, especialment sobre variables estranyes, incloent variables ambientals i de mostra. ● El control ambiental pot implicar la insonorització d'un entorn o l'establiment de constants. ● El control de mostra es realitza per assegurar la comparabilitat entre grups, utilitzant la aleatorització o la distribució homogènia segons característiques. 2. Manipulació de les variables independents: ● L'investigador pot assignar valors a les variables independents. ● Les variables independents poden ser creades per l'experimentador o existir independentment. ● Ha d’haver-hi amplitud de la variació i nombre de valors assignats. 3. Altres característiques: ● Situació de registre: El laboratori representa una situació artificial, mentre que la situació de camp és més natural i espontània. ● Grandària de les unitats i nivell d'anàlisi: Diferències entre comportaments visibles a simple vista (molars) i respostes més detallades i localitzades (moleculars). ● Tipus de dades: Preferència per dades quantitatives en l'experimentació i qualitatives en l'observació. 4. Validesa interna i externa: ● L'experimentació prioritza la validesa interna, assegurant que els efectes observats siguin deguts a les variables independents. ● L'observació, més orientada a la validesa externa, busca aplicar els resultats a altres situacions i contextos. 5. Validesa ecològica: ● L'observació, amb la seva orientació idiogràfica, pot aspirar a una validesa externa alta quan la situació de registre es assembla a la situació d'aplicació. Hi ha mètodes híbrids que combinen components experimentals i observacionals. Hi ha una relació entre els mètodes quantitatius (experimentació) i els mètodes qualitatius (observació) en termes de validesa interna i externa. Els objectes d'estudi poden situar-se en una dimensió simple-complex, i aquesta elecció està relacionada amb la simplificació o complexitat amb què es representa la conducta humana o animal.
