Resumen mòdulo 1 ètica, Esquemas y mapas conceptuales de Ética

¡Descarga Resumen mòdulo 1 ètica y más Esquemas y mapas conceptuales en PDF de Ética solo en Docsity! MÒDUL 1: PER QUÈ ÉS IMPORTANT L’ÈTICA APLICADA, AVUI? Canimas (2020) refereix que fins fa poc, parlar d’ètica aplicada era parlar de bioètica, reflexió dirigida a resoldre situacions moralment problemàtiques en l’àmbit de la Salut. Actualment, es refereix a molts altres àmbits com l’acció psicosocioeducativa i la sociosanitària, ja que són professionals que prenen decisions que afecten la vida d’altres persones. Exemple: Quan mitjançant un informe d’abandonament i maltractaments, a una mare li lleven la guarda del seu fill, la desesperació i l’enorme dolor que allí es donen també són un acte de resistència en el qual es manifesta amor i llibertat. Quines possibilitats es manifesten aquí que el professional també ha de canalitzar? Aquest acte de resistència hauria de fer-nos veure, per exemple, que ens trobem davant d’un esdeveniment construït per una infinitat de processos entre els quals possiblement es destaca la pobresa, l’abandó i el maltractament als quals la mare també s’ha vist abocada. Davant d’això, els professionals no només han d’actuar, sinó també narrar, fer públic. No poden guardar silenci davant les problemàtiques que atenen ni davant les formes d’atendre-les. Qui escolta diàriament la veu de la injustícia ha de convertir-se, almenys, en altaveu d’això, si no vol ser còmplice o esdevenir sord. Els professionals de l’acció psicosocioeducativa i sociosanitària no solament han de donar bones respostes tècniques i humanes als problemes concrets que aborden, sinó que també han de situar-les en el seu context polític i proclamar-les. Abordem primer les dificultats i els perills de les professions de l’àmbit de l’acció psicosocioeducativa i sociosanitària, per passar després a les seves possibilitats ètiques. Les dificultats i perills de les professions provenen d’almenys quatre àmbits: • Són professions que indaguen i pretenen influir en la vida de les persones, la majoria de les quals solen trobar-se en situació de vulnerabilitat. • En moltes ocasions és difícil disposar o ajustar l’«àrea de separació» (o «de vinculació») entre el professional i l’usuari. • De vegades hi ha una dificultat i fins i tot una impossibilitat d’entendre la veu de l’altre o dels altres als quals s’atén. • Són professions amb un elevat grau d’incertesa predictiva, pròpia de les ciències psicosocioeducatives. Canimas, considera que hi ha, almenys, 4 factors que expliquen l’expansió de l’ètica aplicada en l’àmbit professional: 1. La secularització: Influència i paper de la religió disminueix en la vida pública, institucions i decisions individuals. Amb la secularització, la referència ètica ja no pot ser Déu, ni tan sols els grans valors amb els quals pretenem substituir-lo, per més nobles (intimitat, dignitat, igualtat, llibertat, etc) que siguin sinó els semblants especialment el més feble, depenent o vulnerable. La secularització erigeix reflexió, diàleg i explicacions. Escoltar tenir en compte les diferents morals i les vides concretes dels éssers que habiten la Terra, a fer-nos responsables davant d’elles. Impedeix tenir respostes úniques i totalitzadores per a totes les situacions, ens obliga a donar respostes concretes, no generals. No existeix la pregunta a la qual donar resposta, sinó només persones que preguntem i esperem respostes adequades. L’ètica aplicada és una forma d’escoltar i donar respostes apropiades a cada veu. La secularització augmenta la necessitat de l’ètica per tres raons: a) perquè la dissolució d’absoluts als quals agafar-nos ens fa responsables de les nostres accions. b) ens obliga a atendre i cuidar allò quotidià i efímer, a respondre adequadament a cada situació particular. c) perquè les societats intermorals requereixen una reducció de la moral de mínims però, al seu torn i de moment, un augment de la reflexió i una codificació de les pautes de convivència entre morals de màxims. 2. El creixement econòmic i tecnocientífic: - L’ètica aplicada s’ha convertit en un poderós aliat de les iniciatives empresarials que, per la seva complexitat, requereixen creativitat i comunicació o que, més enllà d’aquest factor productiu, desitgen comprometre’s amb una economia social i ecològicament responsable. Martin Heidegger i Hans Jonas, la ciència i la tècnica han canviat la relació de la humanitat amb la naturalesa: abans formàvem part del seu curs capritxós i sovint terrible, mentre que avui la matèria és emplaçada i dominada perquè ens doni, cada vegada més, allò que n’exigim. - L’enginyeria genètica, la fecundació in vitro, les enormes possibilitats de la medicina per rescatar-nos de la mort, l’allargament de la vida, els implants de tot tipus amb la fusió de la biologia amb la mecànica i l’electrònica, els psicofàrmacs, la neuropsicologia, les noves tecnologies de la informació i la comunicació i els sistemes de vigilància (càmeres, localitzadors, etc.), els sistemes alternatius de comunicació, etc., situen els professionals de l’acció psicosocioeducativa i sociosanitària davant una gran varietat de nous reptes ètics que no fan més que augmentar. - A mesura que la societat capitalista (creixement del consum i la producció), En la nostra època, i tot i que se sol insistir en el contrari, la vida dels altres ens importa, i la majoria de les persones consideren que el benestar i el progrés d’un país depenen de la qualitat i la capacitat organitzativa de la seva ciutadania i de les seves estructures de govern. L’ètica era una pràctica reflexiva de la llibertat, un procés per mitjà del qual les persones tenim cura de nosaltres mateixes i dels altres a fi de respondre a l’abús de poder i no ser esclaves. L’ètica aplicada a l’acció psicosocioeducativa i sanitària hauria de ser, en aquesta tercera manera de dir i viure l’ètica, una possibilitat de crear noves realitats, de construir situacions en les quals es facin efectius els drets i desitjos de les persones vulnerables i injustament tractades, d’incentivar canvis, ruptures i revolucions en la seva vida quotidiana. Crear, en definitiva, situacions i relacions humanes, moments que facin realitat l’art de viure. Quan l’Administració retira a una mare el seu fill nounat per protegir-lo mitjançant un acolliment d’urgència i diagnòstic, l’agressivitat i el dolor de la mare és també una pràctica de dignitat, llibertat i resistència que l’ètica aplicada ha de fer parlar. També ho és l’actitud de l’addicte que persisteix en la seva dependència, la del sensesostre que es resisteix a l’ajuda, la del lladre, la del violent… Aquestes vides i situacions no poden ser abordades únicament des del dret, la psicologia, la pedagogia, la medicina, la sociologia, etc. Requereixen també una mirada filosòfica, que és ètica i política. Es tracta d’escoltar d’una altra manera una veu que massa sovint patologitzem o lumpenitzem, de contemplar que en les aigües de més amunt de l’ètica aplicada no necessàriament hi ha una ètica fonamental, sinó un crit de dolor i de resistència - Biopoder: poder que s'exerceix sobre les poblacions i la vida biològica dels individus. Se centra en la gestió i el control de la vida en el seu conjunt. Implica la regulació i el govern de la salut, la reproducció, la població, la higiene i altres aspectes relacionats amb la vida física i biològica dels individus. - Biopolítica: estratègies i pràctiques utilitzades pels Estats i altres institucions per a exercir aquest biopoder. Es tracta d'un conjunt de tècniques i dispositius que busquen gestionar i regular la vida de les persones en funció d'interessos polítics, econòmics i socials. La biopolítica implica la intervenció en la vida de les persones a través de polítiques públiques, regulacions i pràctiques socials que afecten la seva salut, reproducció, benestar i qualitat de vida. MÒDUL 2: QÜÈSTIONS DE LA FILOSOFIA MORAL, QUÈ ÉS NECESSARI CONÈIXER? En el primer dels usos assenyalats, molt utilitzat en el llenguatge ordinari, ètica s’utilitza com a sinònim de moral, és a dir, com «un conjunt de valors i de regles d’acció que es proposen als individus i als grups per mitjà d’aparells prescriptius diversos, com poden ser-ho la família, les institucions educatives, les esglésies, etc. Hi ha tres maneres d’emprar la paraula ètica: ÈTICA PRESCRITA ÈTICA VISCUDA ÈTICA REFLEXIVA - Les persones o organitzacions solen insistir en l’elaboració de codis prescriptius de tot tipus i solen concebre les problemàtiques ètiques principalment en termes de conflicte de valors o principis que l’ètica reflexiva està cridada a resoldre. - Assenyala el que està bé o malament. - (moral de màxims) quan parlen d’ètica es refereixen a valors, principis i formes de vida optatius que les persones escullen perquè els estimen bons per al seu pla de vida o la seva felicitat. - (moral de mínims) la paraula moral per referir-se a valors, principis i formes de vida que es considera que tots els membres d’una comunitat política han de seguir perquè es consideren justos i universalitzables. - ‘’Què he de fer?’’ - Les persones o organitzacions especialment sensibles a aquesta forma d’entendre l’ètica solen insistir en la importància dels processos educatius i socialització de les persones. - Permet considerar l’ètica com el procés per mitjà del qual l’excel·lència del caràcter es va adquirint amb l’hàbit, amb les virtuts que és necessari forjar i modelar - ‘’Quin tipus de persona he de ser i vull ser?’’ - Les persones o organitzacions especialment sensibles amb aquesta forma d’entendre l’ètica solen insistir en els llaços d’afecte, amor i cura que caracteritzen la condició humana, en l’alegria i la responsabilitat d’existir en i amb l’altre, en la nostra finitud i vulnerabilitat. - L’ètica viscuda és, més que un caràcter, una forma de ser al món i amb els altres. Una forma d’existència. - ‘’Com haig de i vull respondre a la presència de l’altre i d’allò altre?’’ ‘’Quin ser-en-el-món-i-amb-els-altres vull viure? - L’ètica reflexiva té la funció d’orientar-nos en el camí de «el que fem» a «el que podem i hauríem de fer», de «el que som» al que «podem arribar a ser», perquè podem i de vegades volem canviar el que fem, el que som, on som, les relacions que mantenim, el que esperem. - Activitat reflexiva sobre allò moral. És l'ètica que es fa preguntes i a través d'aquestes fa qüestionar-te la moral. - És pensament, reflexió que fonamenta, justifica, raona, orienta, adapta situacions concretes, els valors, principis i normes morals ( ètica prescrita) i les maneres de ser i viure (ètica viscuda). - És la que amb el pas del temps i evolució de la societat fa que canviïn les coses. - ‘’Què vol dir això?’’ (El perquè de les coses.) - Pot aconseguir que alguns fets que abans eren correctes/bons ara es considerin dolent/intolerants i a la inversa. - ‘’Què i com podem arribar a ser?’’ ‘’Què fem i què podrem arribar a ser?’’