resumen modulos 2, Resúmenes de Psicología

¡Descarga resumen modulos 2 y más Resúmenes en PDF de Psicología solo en Docsity! LA IDENTITAT La identitat social i la identitat individual no són realitats separables sinó que es constitueixen mútuament i ho fan per mitjà d'allò social, cultural i ideològic que es inherent al llenguatge que fem servir. Ja que el llenguatge és un vehicle de transmissió de formes culturals i històriques. Cal dissoldre aquest concepte de que allò social i allò individual s'ha de separar i entendre que es relacionen (psicosocial). La identitat no és una cosa fixa i immutable, no es pot separar de la societat i de les circumstàncies on està definida, perquè aquestes són la condició que en fa possible la definició i l'ús social. L'homosexualitat sol es pot entendre en una societat amb una clara separació masculí / femení i on imperi el prototip de família nuclear. La forma com entenem la identitat depèn de la societat, la història i els grups que han participat en la seva interpretació i narració. • DES DE LA PERSPECTIVA INDIVIDUAL Existeixen dos perspectives àmpliament conegudes que han participat en la separació d'allò individual i allò social i es van decantar cap a l'individual: • Perspectiva biologicista. Centrada en l'estudi de les bases biològiques. Pretén traslladar els principis de l'evolució a l'estudi de la identitat i estudiar l'herència genètica. • Perspectiva de la psicoanàlisi. Centrada en l'estudi de l'inconscient i de l'impacte que les relacions afectives de la infantesa han deixat en l'edat adulta. PERSPECTIVA BIOLOGICISTA. La presència física o la coneixença dels trets físics és una condició gairebé imprescindible en qualsevol relació. Es per mitjà de l'experiència pròpia del nostre cos que podem saber si ens passa alguna cosa i en quin estat ens trobem (nerviosos, cansats...). L'experiència del cos és fruit de l'aprenentatge de la interpretació del que sentim. També prenem consciència del cos a través de les accions i dels moviments i finalment, acabem donant forma a les nostres accions segons les reaccions de les persones. Qualsevol vivència i experiència psicològica associada a la identitat tindrà un correlat biològic en el cos (hormonal, bioquímic...) al mateix temps que en té un de social i un de contextual. Hi ha dues grans teories que estudien les bases biològiques: • La d'Eysenck. Va dedicar-se a analitzar la forma com s'agrupen els diferents trets de la personalitat. Hi han dues dimensions centrals que estructuren la personalitat de l'individu, que són la base de l'estructura general de la personalitat: • Extraversió – Introversió. • Neurosi – Estabilitat. Les característiques de la personalitat provenen de les disposicions innates marcades per la biologia. Els aprenentatges que fem amb l'entorn es consideren modelats per la biologia. • La sociobiologica de Wilson. També considera que molts aspectes de la personalitat depenen de condicions innates però se centra en l'anàlisi del comportament social. Es a dir, se centra en l'estudi de les persones però com a grups, la base biològica que tenen els grups per adaptar-se al medi i no es preocupa per les diferencies individuals dels membres del grup. Podem veure que les teories biologicistes no tenen en compte en compte la naturalesa simbòlica del llenguatge, l'ús de símbols ni la cultura que també formen part de la nostra identitat personal. La identitat està organitzada per mitjà de significats que socialment i culturalment s'estableixen. Per tant, les teories biologicistes no són les més adequades des de la psicologia social per entendre i explicar la identitat. S'ha de vigilar en les perspectives biològiques perquè són molt temptadores a l'hora de discriminar grups. Moltes vegades es tendeix a la cosificació de la identitat (interpretar que la causa del nostre comportament es natural, biològic) per legitimar la marginació d'altres grups. PERSPECTIVA PSICOANÀLISI el corrent psicoanalític es refereix a la noció de personalitat i no d'identitat, però ambdós termes fan referència a la forma com sentim i actuem. Freud va considerar dues qüestions bàsiques per entendre la personalitat: • La història individual se centra i es forma a partir dels processos emocionals. • La personalitat es produeix per una desconnexió entre el que ens passa i el que pensem. Segons aquesta perspectiva, el passat de la persona incideix decisivament en la identitat. La personalitat no es considera innata sinó construïda per les experiències personals que hem tingut a través de les interaccions socials més significatives. La influència de les experiències emocionals que hem tingut durant la infantesa molt sovint passent desapercebudes, però són aquestes experiències les que donen significat al que fan, o al que els passa, molt diferent i allunyat del que té realment. La psicoanàlisi es proposa d'estudiar com el passat de la persona afecta el present, la qual cosa implica considerar la identitat com una cosa dinàmica. La idea bàsica es centra en que la personalitat es configura per l'experiència de dues pulsions bàsiques: L'eros (referida al plaer) i thánatos (referida al dolor). Aquestes dues puulsions són el centre de l'univers motivacional de la persona. Les pulsions són forces internes, arrelades a la biologia però que no són instints, que ens condueixen cap a la relació amb els altres. La font de l'energia pulsional, en el cas de l'eros, eren les zones erògenes. A partir d'aquesta consideració, Freud va proposar un model de desenvolupament psicosexual amb 4 fases que cap superar per tal de defugir l'ansietat i els conflictes mentals, aquestes fases estan centrades en les zones erògenes: fase latent, fase bucal, fase anal i fase fàl·lica. La impossibilitat de superar alguna d'aquestes fases de desenvolupament psicosexual pot tenir una incidència en la vida adulta en relació amb la fase no superada. efectes concrets i modela el que fem i el com ens sentim. Pensar-nos com a intel·ligents té efectes diferents en la nostra vida que si ens pensem com a incapaços. Alguns autors consideren que part de la nostra identitat depèn de les situacions que hem tingut que afrontar, ja que els diferents contextos exigeixen de nosaltres diferents manifestacions. La mateixa persona pot actuar en un moment determinat de forma autoritària i en un altre moment de forma solidària. També els diferents tipus de relació que establim requereixen que ens mostrem diferents depenent de la persona que tenim davant. Part de la identitat és dependent del ventall de relacions que posem en acció i de les diferents situacions en que ens hem trobat. Cal mencionar que la cultura també modela la nostra identitat. La cultura és entesa com el conjunt de tradicions, normes, símbols i valors que conformen una societat. En resum, la dimensió fenomenològica és el coneixement que tens sobre tu mateix, de entendre i saber el perquè actues d'una determinada manera, saber perquè et sents feliç o trista davant una situació (consciència del jo). CATEGORIES SOCIALS. Al principi hem esmentat un doble sentiment d'identitat: identitat social (identificació envers altres persones) i identitat personal (considerar-nos únics), dos de les teories anteriors estan basades en el vessant personal de la identitat. Ara ens centrarem en el vessant més social. A la pregunta qui soc jo, podem respondre fent ús de categories grupals. Cada categoria assenyala els grups socials de pertinença i l'estrat social que ocupa. Cada categoria implica un conjunt específic de rols, atributs i percepcions socials. A més a més, la representació que tenim d'una determinada categoria depèn de la ideologia que defensem. Des de la ideologia dominant es pot considerar que les dones no han d'exercir determinades feines perquè la biologia les limita. Quan la ideologia dominant es la progressista es considera que aquestes diferencies no són certes. Cada societat té unes categories depenent de la seva història i que determinen les identitats socials que són possibles. No existeix el terme banyuda en una societat on existeixi la poligàmia. TEORIA DE LA IDENTITAT DE TAJFEL La teoria de la identitat social de Tajfel ens permet entendre aquests processos de identificació i desidentificació. Aquesta teoria engloba tres processos psicosocials: • Comparació. • Categorització social. • Identificació. Els tres processos fan referència a la forma com percebem a les altres persones i a nosaltres mateixos, prenent com a base d'aquesta percepció la pertinença de les persones als grups. No actuem ni ens relacionem amb la gent per allò que les persones són sinó per com les percebem i les interpretem. Aquestes percepcions dels altres estan afectades pel sentiment de pertinença a determinats grups. Aquesta categoria grupal ens proporciona una identitat En aquesta percepció de l'altre sempre hi ha implícit un procés de comparació social, a partir d'un patró que actuarà de guia de la comparació. Depenent dels criteris de l'eix de comparació. (color pell, idees polítiques...) arribarem a una determinada valoració. La comparació és dependent del procés de categorització social (conjunt de processos psicològics que porten a ordenar l'entorn en categories). Creant la il·lusòria de semblança entre les persones que formen part d'una mateixa categoria i la creació exagerada de diferències entre les persones pertanyents a categories diferents. Per tant, la categorització té un valor instrumental, serveix per organitzar, estructurar i simplificar la informació i alhora té un valor ideològic, estructura la societat per grups segons els interessos i valors del grup dominant. Segons aquesta teoria podriem definir la IDENTITAT com el coneixement de la pertinença a determinats grups socials juntament amb els significats valoratius associats a aquestes pertinences. Identificació: Per establir una comparació social amb un altre grup, l'establirem de manera que hi sortim guanyant. Escollirem comparar-nos amb aquelles categories que ens permetin sortir afavorits de la comparació (distintivitat social positiva). Amb aquest procés de comparació s'estableixen diferenciacions del tipus nosaltres vs ells. La majoria de vegades, aquesta comparació es fruit d'una competència social. La conseqüència d'aquesta divisió és l'etnocentrisme (el favoritisme cap al grup propi i el menyspreu cap al grup contrari). La funció de les categories socials (sobretot les considerades naturals) és la de legitimar la dominació i obstaculitzar la solidaritat entre posicions socials diferents. Es tendeix a tindre un prejudici favorable cap al propi grup però en determinats casos es pot trobar una preferència cap a l'exogrup (prejudici sociocèntric). PREJUDICIS No totes les categories socials funcionen de la mateixa manera, algunes són més utilitzades i més visibles socialment que altres. Es a dir, no totes les categories tenen el mateix valors sinó que hi han algunes que són més acceptades socialment que altres i d'aquesta manera neix el prejudici. Amb relació amb la noció de prejudici hi ha el concepte d'estereotip que esta format pel conjunt de creences que s'associen a una categoria. Aquests estereotips envers determinades categories fomenten els prejudicis amb aquells grups. Els estereotips són la conseqüència directa dels processos de categorització social i els prejudicis apareixen com a conseqüència dels estereotips en els que creuen les persones de la societat. El fet d'utilitzar l'estereotip com a referent d'interpretació ens portarà a fixar-nos només en les accions de la persona que siguin coherents amb l'estereotip i a desestimar aquelles informacions que no siguin coherents. Aquest mateix procés de percepció per mitjà dels estereotips també pot fer-nos veure allò que no hi és sinó que es fruit de les nostres expectatives. Aquest concepte s'entén com una actitud negativa cap a determinades persones pel fet que pertanyen a determinades categories socials.