Resumen Modulos Educacion Social, Esquemas y mapas conceptuales de Formación y Orientación Laboral

¡Descarga Resumen Modulos Educacion Social y más Esquemas y mapas conceptuales en PDF de Formación y Orientación Laboral solo en Docsity! RESUM FORMACIÓ I INSERCIÓ SOCIOLABORAL MÒDUL 1. ORIENTACIÓ, FORMACIÓ I INSERCIÓ LABORAL és el centre de la visió del món que hem anat construint des del segle XVIII (s’entenia com un factor de producció i com una relació per la qual queden vinculats individu i societat és el principal element d’identitat personal i social) ha estat el vehicle per a la integració social. El treball és producte de l’evolució històrica i social, és a dir una construcció social, el qual ha incidit en l’activitat social, en ideologies, rols, aprenentatge, etc. i evidentment ha estat un dels punts de la integració social. El treball és un símbol d'autonomia individual, la professió serveix com a mitja d'identificació social i la vocació professional com a nou model per el desenvolupament humà. Cada persona per mitja de l’ocupació construeix la seva identitat individual i col·lectiva; i uneix individualitat i sociabilitat, qualitats del treball: capacitat per descobrir-se a un mateix, capacitat per descobrir la pròpia sociabilitat i capacitat per transformar el món. Al segle XIX Marx va denunciar una societat i un tipus de treball que no tenien com a finalitat el desenvolupament humà. Els desocupats es transformen en persones en risc social i prescindibles per la societat. No només pateixen la manca d’ingressos econòmics, sinó que també senten sentiments de manca d’utilitat social i d’incertesa de la seva situació personal. Aquests queden com culpables de la seva situació, es transformen en persones en risc social, canviant la concepció de pobre (SVIII s’associa la imatge social del pobre com el lloc idoni per a confirmar la seva marginalitat; però això canvia: la pobresa és involuntària perquè la persona pot demostrar interès i voluntat per treballar s’anomenarà desocupació). La culpabilització de la no-activitat es va transformant en un sentiment d'utilitat social gràcies a la pressió econòmica i a una pressió moral constituïda al voltant de l'ètica del treball i la justificació del lucre. El lloc del desocupat tant en un paradigma d'intervenció basat en la provisió de benestar com en un paradigma basat en la mobilització de l'inactiu és el d'un recurs humà al servei de l'empresa. Els serveis d’ajut a l’aturat tindran una doble missió: ordenar el mercat facilitant l’aparellament oferta-demanda, i controlar i categoritzar els comportaments individuals. - Pag.44 estratègies d’inserció social intentant trobar equilibris davant de la pressió del mercat: L'educació no actua de manera directa sobre l'atur sinó que promou l'adquisició dels coneixements que permetran el subjecte noves possibilitats d'inscripció en el treball i en 1 RESUM FORMACIÓ I INSERCIÓ SOCIOLABORAL l'aspecte social. El subjecte del camp de la formació i la inserció laboral assumeix la responsabilitat sobre l'efecte de la seva participació en processos formatius. L'educador ha d'oferir estris per a que l'altre persona no solament per habitar-hi sinó per transformar- la. La principal funció de l'agent és despertar el seu interès per apropiar-se dels continguts que li permetin construir nous vincles amb el mercat de treball i ocupar un altre lloc. Ha de pensar quins són els continguts i com vincular-hi el subjecte. Un problema per a l'educador és que en el moment actual és difícil anticipar-se respecte de quins sabers permetran la inscripció del subjecte en el treball, acceptar la nostra ignorància és fonamental per no culpabilitzar el subjecte. El treball ha servit de mecanisme de regulació subjectiva i de via per a la construcció del vincle social. Es necessari tractar de manera diferenciada les situacions particulars de desocupació en què es poden trobar les persones per poder establir les condicions adequades per tal que s'apropiïn de nous coneixements que els puguin permetre nous recorreguts. És important no confondre l'oferta educativa i oferta laboral que permet desplegar un escenari en que aquests dos aspectes s'articulen: una oferta educativa que promou la recerca d'ofertes de treball. Diferenciant oferta de treball i oferta educativa aconseguim crear un espai en què la persona pot significar, elaborar, construir què s'espera d'ella en el mercat de treball i com respondre-hi. 2 RESUM FORMACIÓ I INSERCIÓ SOCIOLABORAL - Fonament de la contractació. - Creació directa d'ocupació. - Suport a l'autocupació i a iniciatives empresarials. - Accions i iniciatives locals. CAPÍTOL 3. EL SUBJECTE EN LA SEVA DIMENSIÓ LABORAL El llaç social és el fonament del que és individual i del que és col·lectiu. Per Freud la subjectivitat individual no es produeix per fora dels llaços col·lectius ja que aquests es constitueixen en ells. La pulsió es un concepte que involucra tots els desencontres i conflictes que impliquen la diferencia entre la necessitat i la interpretació que es fa d'aquesta. La mancança es la base del desig humà i és la que impulsa el subjecte a un moviment de recerca d'un objecte. La pulsió i el desig són el punt de partida necessari per treballar sobre qualsevol problemàtica que faci referencia a la subjectivitat. Per Freud totes les pulsions de vida estan regides pel principi del plaer que és el que impulsa l'activitat psíquica que busca evitar el displaer en eludir l'excitació que el genera i tenen el seu fonament en la sexualitat. La libido és la seva manifestació dinàmica en la vida anímica i la reserva d'energia sexual bàsica que organitza les formes de satisfacció diferents i successives. El valor que té el treball per a una persona depèn de com sigui investit aquest per la libido. La repetició és una operació lligada, el fenomen que anima a l'encontre d'algun objecte. Aquesta repetició que busca satisfer la tensió que genera la mancança d'un objecte amb que satisfer-se adquireix tot el seu abast anomenat la pulsió de mort. Les pulsions de mort s'oposen a les pulsions de vida i defineixen el centre de gravetat del conflicte. La inclinació agressiva que deriva d'aquesta està plantejada com una disposició originaria i la cultura és la recerca de dics i camins per la convivència. La persona busca establir alguns recorreguts, normes, institucions per a la convivència i d'aquesta manera regular les pulsions. Pel fet que hi ha malestar hi ha cultura, el malestar té aquest caràcter paradoxal que respon al desencontre estructural entre el que és pulsional i la cultura perquè no hi ha un saber preestablert per a la satisfacció pulsional i aquesta es fonamenta en una mancança i en la presència de la pulsió de mort. Hi han tres dimensions per a una lectura del subjecte en el llaç laboral: dimensió subjectiva, sociocultural i laboral. Estan involucrades a l'hora de pensar la inserció d'un subjecte en el camp laboral. 5 RESUM FORMACIÓ I INSERCIÓ SOCIOLABORAL En la dimensió subjectiva el subjecte es constitueix en el camp de l'altre, participen els processos de constitució psíquica i les operacions de subjectivització de la realitat. En el discurs es donen en el marc d'una relació de llenguatge encara que no hi hagi paraules, podem trobar discursos de l'amo, d'universitari, de la histèria o de l'analista. El vincle social sorgeix bàsicament d'una sensació de dependència mútua. Hi ha una gran fragilitat dels llaços socials, que produeix que el subjecte quedi ràpidament desenganxat. S'ha de promoure l'enllaç a la cultura a partir d'un desig propi que possibiliti la regulació de les seves impulsivitats. La dimensió sociocultural fa referència a les condicions del llaç social en l'actual discurs capitalista i de la raó tecnocientífic. La cultura té la funció de donar respostes a les necessitats, constitueix una trama la funció de la qual és teixir lligadures simbòliques, respostes a la necessitat de donar sentir davant el desemparament. La pèrdua del llaç social no és només la pèrdua dels vincles socials sinó del llaç identitari. L'exclusió afecta profundament a d'identitat de les persones. (+info pág 148). En la dimensió laboral és essencial el treball davant un subjecte que no troba un punt d'ancoratge que li permeti orientar-se. El llaç laboral es pot constituir en el sosteniment que manté les tres dimensions unides segons les condicions de cada subjecte. La desocupació és una forma d'exclusió. El treball com a llaç laboral constitueix un regulador de libidos, inhibeix l'origen pulsional. El treball com a llei social, com a ideal i com a regulador pulsional són la base dels beneficis inconscients que comporta. Quan el llaç laboral es desestabilitza produeix angoixa, hostilitat, agressivitat i el subjecte es sent danyat. Els principis de treball faciliten lligams que produeixen un buit de significacions preestablertes i que obren a la recerca de nous sentits per a cada subjecte. (+info pag 154 i 155) CAPITOL 4. ORIENTACIÓ VOCACIONAL Podem dir que l'orientació implica una acció que té els efectes de recórrer un camí a partir d'un sentit o arribar a un sentit. Orientar implica una lectura d'uns codis que ens permeti entreveure, discernir, entendre i conèixer el lloc ocupat, per poder localitzar-nos i a partir d'aquest lloc pensar opcions possibles per ocupar nous llocs possibles. Té com a resultat una direcció, un recorregut i la lectura d'un possible sentit. No hi ha educació o possibilitat d'educació sense una posició en relació amb el context en què s'inscriu. Tota opció educativa parteix d'una posició ideològica. 6 RESUM FORMACIÓ I INSERCIÓ SOCIOLABORAL Hi ha 3 lògiques fonamentals: -L'amo jo / -L'amo tecnologia / L'amo capital.  L'amo jo: El subjecte que atén l'orientador és un objecte que s'ha de modelar a si mateix mitjançant l'auto-coneixement  L'amo tecnològic: L'orientador és el tècnic que té el saber de la ciència, té les eines necessàries per aclarir-lo tot, es el posseïdor dels mitjans.  En el discurs de l'amo capital tot és consumible, els mercats es basen en l'oferta i la demanda. Totes aquestes concepcions s'articulen construint una cultura determinada, uns valors, una concepció del món, una ideologia global impliquen una elecció particular pròpia de cada subjecte en una època determinada, una elecció ideològica. ( + info pags 176 i 177) L'orientació implica un orientador que acompanyi el subjecte en un moment d'elecció perquè pugui fer una lectura d'uns codis i les seves condicions.. S'ha de pensar l'orientació com un treball per aclarir les condicions den les quals cada subjecte estableix un llaç social. L'objectiu de l'orientador, serà facilitar el subjecte el procés d'elecció dels objectes vocacionals. Els subjectes estan fortament condicionats per les seves situacions materials i simbòliques. El fet vocacional esta format per dues dimensions, la sociocultural i la subjectiva. La dimensió sociocultural té en compte les condicions econòmiques, polítiques i cultura. Els elements essencials en la dimensió subjectiva són el subjecte de l'inconscient, la dialèctica del desig i el mecanisme d'identificació: (Objecte vocacional) ( + info pag 182, 183 i 184) L'orientació és un treball de construcció - desconstrucció – reconstrucció, un procés marcat pel procés no per la finalitat, no per l'objecte que es vol aconseguir. L'orientador ha de possibilitar que el subjecte pugui entreveure alguna cosa en relació amb la manera de relacionar-se amb els altres i amb els objectes que són de la seva elecció. El marc de treball de l'orientador és un context històric determinat, uns objectes i unes condicions d'època i un subjecte singular. El proces de l'orientació consta de 3 parts: 7 RESUM FORMACIÓ I INSERCIÓ SOCIOLABORAL simbòlic des del qual es proposa que es faci aquesta feina d'adquisició dels continguts. L'oferta del servei és un seguit de coneixements de caràcter instrumental relatius a la circulació i promoció en el mercat del treball. Per accedir a una feina es valoren molt els coneixements aplicables i les competències que els optimitzen. Per sostenir el projecte professional cal una base de coneixements “sòlids” en els quals es puguin afegir altres coneixements, puntuals, esporàdics, útils per a determinats contextos i/o situacions. La demanda des de la perspectiva educativa sempre té present que el darrere hi ha d'haver un compromís amb un treball personal. La responsabilitat és sobre allò que un diu que vol i no sobre la situació que l'ha dut allà (+info pag 280 i 281). El pla d'inserció és la formalització de la línia de recerca de feina que s'ha acordat desenvolupar en la fase inicial d'acció. Permet articular les dificultats i expectatives de la persona amb els aprenentatges i el suports necessaris per aconseguir-ho. És un procés d'elaboració i desenvolupament que es presenta de manera molt dinàmica. Caldrà establir objectius i que aquests siguin el fonament dels coneixements que identifiquem com a necessaris. És molt important destacar que el pla d'inserció és la concreció del treball que es farà en el marc d'una institució determinada. En aquest pla d'inserció es marquen uns objectius laborals que són els que la persona es planteja aconseguir des de la perspectiva professional. (+info pág 284 i 285) Els continguts del pla d'inserció són els coneixements que permetran el subjecte una nova lectura i un posicionament diferent en relació amb el mercat de treball. Els continguts de la inserció estan totalment condicionats per les condicions d'accés a la feina. L'educador social ha de poder identificar quins són els coneixements necessaris per als diferents accessos al mercat de treball que es planteja cada individu. Hi han 3 àrees de coneixements fonamentals vinculades amb 3 aspectes clau per la recerca de feina:  En relació amb les ofertes de treball, àrea ocupacions.  En relació amb el tipus d'activitat, àrea discurs professional.  En relació amb la sol·licitud de feina, àrea de recerca. (+info pag 286 i 287) La valoració juntament amb la persona, tenint en compte els coneixements d'aquestes tres arrees, permet identificar de manera conjunta dos aspectes: els coneixements necessaris relatius a la feina que es busca i els coneixements que en té la persona. Una 10 RESUM FORMACIÓ I INSERCIÓ SOCIOLABORAL de les línies de promoció més clares consisteix a ampliar la gamma d'ocupacions possibles i la capacitat d'adequar els coneixements disponibles a nous entorns laborals per a l'individu. Un cop situats els coneixements que ens proposem que adquireixi el subjecte, cal pensar com es planifica el procés d'adquisició en el marc de la recerca de la feina. La planificació és l'estratègia que ens permet trobar l'equilibri necessari entre el que cal fer, la disponibilitat dels suports necessaris per fer-ho i el ritme de treball de la persona. S'ha de realitzar una estratègia de suport, on ens preocupem per les dificultats del procés del subjecte (+info pág 290). El desenvolupament de l'acció d'inserció laboral és el període de temps en què la persona fa les tasques que li han de permetre trobar feina. L'acompanyament cal entendre'l com una posició de l'educador des de la qual es deixa orientar per la persona en les dificultats que assenyala i en els termes que planteja el suport que necessita per resoldre-les. La hipòtesis de partida implícita en un procés d'inserció laboral és que la persona es fa càrrec d'allò que diu voler. Durant aquest procés d'inserció es poden trobar diferents dificultats:  Dificultats en relació els resultats (no trobar feina).  Dificultats en relació amb el procés (mala proposta metodològica).  Dificultats en relació amb la hipòtesis general (mala orientació). El fet que la nostra perspectiva de treball sigui de caràcter educatiu no implica que totes les persones que atenem en el marc d'un programa o servei d'inserció laboral siguin subjectes de l'educació. Tampoc no implica que amb totes les persones es pugui fer o calgui fer un treball d'aquestes característiques. 11