Resumen poder ejecutivo y legislativo, Apuntes de Sistemas Políticos

¡Descarga Resumen poder ejecutivo y legislativo y más Apuntes en PDF de Sistemas Políticos solo en Docsity! SEGONA ACTIVITAT AVALUABLE – SISTEMA POLÍTIC ESPANYOL El poder legislatiu i executiu El concepte sobre la divisió de poders està relacionat amb fets històrics, els quals d'alguna manera van associats amb l'aparició de les democràcies, la teoria de Montesquiu va ser la que va definir això en el segle XVIII. Aquesta divisió es definiria com una mesura de defensa de les llibertats de diferents nacions. Aquest fet és dona perquè s'acumulen una sèrie de poders i sota els mateixos subjectes s'associa a models d'estat totalitaris. A través de la distribució de les responsabilitats governatives, es crea un control entre els respectius dirigents, si un sistema polític fracassa en algun àmbit, hi hauria d'haver un control amb la força de poder fer front a qualsevol conducta que no fos correcta. Per tant, en la nostra societat la divisió de poder ha de ser capaç d'instaurar una correlació d'igualtat entre les elits polítiques, per tal de generar una mesura de defensa a la ciutadania, d'aquesta manera es poden evitar situacions de danys en el sistema o bé establir un control i aplicar un càstig si es donés el cas. La manera d'organitzar-se en concret a la Comunitat Autònoma de Catalunya estaria marcada per la divisió de poders, derivades en els següents estrats socials: El poder legislatiu a Catalunya està format pel Parlament de Catalunya, el qual se situaria com el màxim representant del poble i està format per un total de 135 diputats. És el que té més força i en l'àmbit institucional i més importància en la Generalitat. Cal destacar que el Parlament de Catalunya és unicameral, és a dir, està representat per una sola cambra de manera independent i és totalment inviolable. A Diferència del poder legislatiu, es troba el poder executiu, a Catalunya el poder executiu el dirigeix el President de Catalunya, el qual selecciona el Parlament i nomena el rei d'Espanya, actualment al President de Catalunya és Pere Aragonès. El president té atorgada la responsabilitat més alta de la Generalitat, i com a tal te potestat per decretar les lleis en nom del rei. Com a president de Catalunya també té la funció de dirigir i coordinar el Consell Executiu. Per últim també podríem trobar el Poder judicial, aquest vindria regulat per l'article 95 de l'Estatut d'Autonomia, aquest exposa que el Tribunal Superior és el màxim òrgan en l'àmbit judicial de Catalunya. Sistema de govern català L'Estatut d'Autonomia de Catalunya és la norma institucional bàsica de Catalunya, en el text es defineixen les institucions polítiques de Catalunya, les competències i la relació que té amb l'estat. La seva entrada en vigor va tenir lloc el 9 d'agost de 2006. Va ser aprovat per les Corts espanyoles i més tard ratificat per la ciutadania de Catalunya a través d'un referèndum. El govern té tres òrgans fonamentals, el Parlament, La Presidència de la generalitat i el Govern. El parlament representa a la ciutadania de Catalunya, està format per una sola cambra, la qual de manera independent aprova les lleis i genera un control executiu. Segons l'article 55 de l'Estatut d'Autonomia, el Parlament és el màxim representant del poble català. És el que realitza la potestat legislativa, aprova els pressupostos de la Generalitat, i impulsa l'acció política d'aquesta. El parlament és inviolable. La presidència de la Generalitat vindria ajustada per l'article 67 de l'Estatut d'Autonomia. El president/a té atorgada la representació més elevada de la Generalitat, per tant, dirigeix l'acció del Govern. Aquest és seleccionat a través dels membres del Parlament. Un cop passats dos mesos des de la primera votació d'investidura, en cas que no hi hagués un candidat triat, el Parlament és dissolt i el president/a en funció convoca unes eleccions. El president/a de Catalunya és nomenat pel rei d'Espanya. L'article 68 de l'Estatut d'Autonomia ajusta que l'òrgan superior que dirigeix l'acció política i l'Administració de la Generalitat és el Govern. Aquest efectua la denegar del seu president del Govern d'Espanya o el president de la respectiva comunitat autònoma. El Congrés dels Diputats pot requerir una responsabilitat política al govern a través de l'adopció per una majoria absoluta en la moció de censura. Ha d'estar proposada per un mínim de la dècima part dels diputats i s'ha d'incorporar un candidat a la presidència del govern. No pot ser votada fins passats cinc dies des de la seva presentació, durant els dos primers dies es poden presentar mocions alternatives. En cas que no sigui aprovada pel Congrés, els seus signataris no en podran presentar cap més durant el mateix període de sessions. Al llarg dels anys a Espanya s'han produït total de cinc mocions de censura. La primera va ser contra Suárez l'any 1980, després va venir la de González al 1987, la de Rajoy al 2017 i 2018 i per últim la de Sánchez al 2020. Cal destacar que d'aquestes mocions de censura només una va tirar endavant, i va ser la segona moció de censura en contra de Rajoy al 2018. Qüestió de confiança Podríem definir la qüestió de confiança com un instrument polític el qual té el president del Govern o bé el primer ministre, en les formes de govern que són de tipus parlamentari, per tal de poder fer front a una situació de debilitat del poder executiu enfront del parlament i a través de la qual el govern demana una ajuda a una política o programa en concret. El president del Govern podrà plantejar davant del Congrés dels Diputats la qüestió de confiança envers el seu programa o una declaració relacionada amb política general. Segons l'article 174 del Reglament del Congrés la qüestió de confiança es presenta de manera escrita a la taula del Congrés, amb la certificació del Consell de ministres, un cop aquest estigui tramitat donarà part a la Junta de portaveus i convocarà el Ple. El debat es desenvoluparà amb les mateixes normes que s'estableixen pel procés d'investidura. Un cop finalitzat el debat, la proposta de confiança serà sotmesa a votació, aquesta no podrà ser votada fins que passin un total de 24 hores des del moment que sigui presentada. La confiança es considerarà concebuda quan hagi obtingut el vot de la majoria simple dels Diputats. Independentment de quin sigui el resultat, el President del Congrés li transmetrà al rei i al President del Govern. Aquest haurà de culminar en l'organització en l'àmbit judicial de la Comunitat Autònoma i haurà de protegir tots els drets de l'Estatut d'Autonomia. En aquelles matèries que es requereixin garanties constitucionals correspondrà al Tribunal Constitucional. Control parlamentari al Govern El control parlamentari al govern es basa en la teoria de la divisió de poders i la proporció que hi ha entre ambdós, això fa que qualsevol poder hagi de tenir un control establert per un altre poder que li pugui reclamar unes necessitats. A Espanya aquest control el trobem establer en l'art 9.3 CE. Podem trobar dues responsabilitats: Responsabilitat jurídica: Seria la que englobaria la part penal, civil, patrimoni o administrativa. Tindria la seva procedència dels controls de constitucionalitat o legalitat. Responsabilitat Política: És una responsabilitat política de manera formal, i sustenta la relació de confiança entre tots dos poders. Un sistema es pot determinar com a parlamentari si el seu principi és la confiança parlamentària per dur a terme les seves funcions principals. Per altra banda, podem dos controls diferents: Control – fiscalització: Es tracta d'aquella activitat portada a terme per les deus cambres legislatives, amb l'objectiu de controlar el govern fent ús de tots els instruments parlamentaris. Control – responsabilitat: Aquest control es basa en l'ús d'instruments com poden ser la moció de censura i la qüestió de confiança. És a dir, el poder legislatiu a través de mecanismes jurídics pot jutjar la manera d'actuar de l'executiu i exigir-li la seva dimissió. El govern està sotmès a un control per part de les Corts Generals. El fet que el Congrés pugui intervenir és fonamental per garantir la seva formació i perquè pugui fer un cessament. La gestió política que el Govern implementa, ha de poder ser resposta i argumentada enfront del Congrés dels Diputats. El control parlamentari al qual està sotmès el Govern no només té força en l'inici i l'etapa final dels Governs, el control es sosté al llarg de tota la trajectòria d'aquest. Aquest control es pot veure regulat en els següents termes: La investidura del Govern, després de cada renovació electoral en el Congrés dels Diputats i supòsits de cessament del Govern, és necessari construir un nou Govern, i a través de la investidura del Govern es regula com s'ha de produir la investidura. La Moció de censura i qüestions de confiança, a través d'aquestes el Congrés dels Diputats té la potestat de gènera la caiguda del Govern. Ambdues testimonien la ruptura de la relació de confiança que s'ha de generar entre el Govern i la Cambra. Les Interpel·lacions, preguntes i compareixences, els diputats fiscalitzen la manera en la qual actua el Govern, i a través d'aquesta la de la Administració Pública. Proposicions no de llei, mocions i resolucions, aquests són actes no legislatius pels quals el Congrés declara la seva postura sobre un tema o un problema en concret. El seu contingut es basa en un acord, una manifestació de voluntat del Congrés, el seu seguiment es basa més en la part política que en la jurídica.