RESUMEN PRUEBAS DE SINTESIS, Apuntes de Técnicas Experimentales

¡Descarga RESUMEN PRUEBAS DE SINTESIS y más Apuntes en PDF de Técnicas Experimentales solo en Docsity! TÉCNICAS DE ANÁLISIS DE DATOS CUALITATIVOS PRUEBA FINAL DE SÍNTESIS 1 Enero 2016 El Museo de Arte Contemporáneo de una ciudad, en colaboración con el Ayuntamiento, decide hacer una investigación sobre la valoración que niños y niñas de las escuelas hacen de los museos. Para empezar, se seleccionan los alumnos de 5º de primaria de 2 escuelas de un barrio del centro, las cuales ya tienen organizada su visita al Museo. Esta visita se ajusta a un protocolo, de modo que los niños ven las salas dedicadas a la pintura (todos ven las mismas), y durante la visita no se les da ninguna explicación, pero tienen que ir tomando notas. Antes de marchar, y con la ayuda de los profesores acompañantes, se les pide que escriban una breve redacción (máximo 25 líneas) sobre la valoración que hacen del Museo como institución conservadora y exhibidora de arte pictórico. De los primeros análisis se concluye que los niños y niñas se dividen en tres grupos muy definidos: uno pequeño, en el que los niños valoran la función del Museo, otro más grande en el que las opiniones positivas y negativas se mezclan, y un tercero, también pequeño, donde predominan los juicios negativos. PREGUNTAS 1) a) ¿Qué tendrían que hacer los organizadores de esta investigación para llevar a cabo un muestreo gradual teórico? Da un poco de detalle. b) ¿En qué momento llegarían a la saturación teórica? a) Tendrían que ampliar la muestra en diferentes direcciones no desarrolladas en la muestra inicial. Básicamente, harían falta sujetos de otras edades y niveles de escolarización, al menos dentro de primaria; y harían falta diferentes tipos de escuelas (privadas, públicas, subvencionadas, etc.) situadas en diferentes zonas de la ciudad. Quizás haría falta igualmente completar la muestra según el grado de educación ecológico-ambiental recibido y el nivel socioeconómico de la familia de procedencia. b) La saturación teórica llegaría cuando las nuevas muestras estudiadas ya no aportaran más información al tema bajo estudio, es decir, cuando las valoraciones de las muestras de niños y niñas recién incorporadas ya no añadieran ningún matiz a la información almacenada e interpretada hasta ese momento. 2) Incluimos a continuación un fragmento de una de estas redacciones: “Estoy contento porque esta vez me ha gustado el Museo. Cuando era pequeño no me gustaba ir al Museo y pasarme un rato dentro. En algunos letreros de los cuadros, justo debajo, el Museo ha escrito que es muy antiguo el cuadro, de cuando nació el abuelo más o menos. El Museo sirve para conservar obras de arte. El Museo las salva de perderse o romperse. Nos enseña qué han hecho los pinceles importantes. Ahora bien, también es verdad que el Museo no enseña las pinturas a la mayoría de la gente, las esconde tras las paredes. Yo no quiero que las pinturas se echen a perder. Pero el Museo no deja libertad a los cuadros, es una prisión de cuadros. Cuando sea grande compraré cuadros de estos y me los llevaré a casa." Trata de categorizar este breve fragmento tomando como segmentos las frases entre dos puntos, incluyendo la primera frase, entre inicio y punto. Evidentemente, hay diferentes opciones. Una opción, entre otras, sería dividir las frases en dos subcategorías, las de cariz negativo y las de cariz positivo. Estas subcategorías “colgarían” de dos categorías generales: en una de ellas, el agente o referente sería el Museo, y en la otra, el agente o referente sería el niño autor del párrafo. Con todo, se admiten otras opciones. Museo como agente o referente: Positivas: En algunos letreros de los cuadros, justo debajo, el Museo ha escrito que es muy antiguo el cuadro, de cuando nació el abuelo más o menos.. El Museo sirve para conservar obras de arte. El Museo las salva de perderse o romperse. Nos enseña qué han hecho los pinceles importantes. Negativas: Ahora bien, también es verdad que el Museo no enseña las pinturas a la mayoría de la gente, las esconde tras las paredes. Pero el Museo no deja libertad a los cuadros, es una prisión de cuadros. Sujeto cómo agente o referente Positivas: Estoy contento porque esta vez me ha gustado el Museo. Cuando sea grande compraré cuadros de estos y me los llevaré a casa. Negativas: Cuando era pequeño no me gustaba ir al Museo y pasarme un rato dentro. Yo no quiero que las pinturas se echen a perder. 3) a) Calcula la frecuencia relativa (pC) de la unidad textual “cuadro(s)", singular y plural, dentro de este fragmento. b) Calcula la frecuencia relativa de coocurrencia o contingencia de las palabras “cuadro(s)" y “Museo", con referencia a la línea (no puede haber más de una coincidencia por línea; si hay una línea incompleta se cuenta como completa). c) Si clasificamos los segmentos simplemente según que incluyan la palabra Museo o no la incluyan, obtenemos la siguiente secuencia: Museo, Museo, Museo, Museo, Museo, No Museo, Museo, No Museo, Museo, No Museo. Dibuja y rellena la Tabla de Contingencia Secuencial correspondiente, con sus frecuencias de transición. a) Frecuencia relativa (pC) de ”cuadro(s)" = 5 / 134 = 0,037. b) Frecuencia relativa de coocurrencia de “Museo(s) y “cuadro(s)” por línea = 2 / 9 = 0,22 NOTA: Este último resultado se desprende de la configuración del texto en el formato y configuración de este WORD. En la prueba presencial presentada el día 13 la disposición de líneas podía ser distinta, y ello se ha tenido en cuenta al valorar el resultado. c) Museo No Museo Total Museo 4 3 7 2) a) Índice de diversidad respecto a estas 4 categorías, a partir de la información dada en el enunciado. b) Se analiza la secuencia formada, en el texto reproducido, por las frases donde aparece la palabra "Museo" y las que no contienen esta palabra. La tabla de contingencia resultante es que la que incluimos debajo: Museo No Museo Total Museo 4 3 7 No Museo 2 0 2 Total 6 3 9 ¿Cuál será la probabilidad condicionada de que en dos frases (o segmentos) seguidas aparezca la palabra "Museo"? ¿Cuál será la probabilidad condicionada de que en dos frases (o segmentos) seguidas no aparezca la palabra "Museo"? a) Índice de diversidad = 4 / 10 = 0,4. b) probabilidad condicionada de Museo –> Museo = 4 / 7 = 0,57. probabilidad condicionada de No Museo –> No Museo = 0. 3) Incluimos a continuación la transcripción de un fragmento de una entrevista realizada a un niño a la salida del Museo. Omitimos las preguntas del entrevistador. 1. Sí, he ido al Museo (3), he ido al Museo dos veces, uno con mis padres y una con (2) la otra escuela a la que iba. 2. ¿Qué? ¡Uiiii! ¡Que va! A MÍ Me GUSTA mirar pinturas. 3. =Está claro. Muchos cuadros se estropearían si no estuvieran en el Museo. 4. Se perderían, se (.) no sé:::: 5. .hhhhh Sí, ya lo sé todo eso, me lo han explicado en la escuela. Interpreta los signos de transcripción incluidos. 1. Pausa de 3 segundos y después pausa de 2 segundos. 2. Cambio de tono al decir ¡Uiiii! Levanta la voz a mitad de la frase. 3. Interviene sin dejar pausa después de la pregunta del entrevistador. 4. Pausa muy corta. Alarga la sílaba final. 5. Inspiración inicial y pausa muy larga (línea partida). : 4) a) ¿Hay alguna anáfora en el texto? Señálala, si es así. b) ¿Hay alguna antítesis? Señálala. a) Por ejemplo: "... El Museo sirve para conservar obras de arte. El Museo las salva de perderse o romperse...". Repite "Museo" al inicio de dos frases seguidas. b) A pesar de que no hay ningún segmento que, entero, sea antitético, no obstante hay muchas frases consecutivas que lo son. Por ejemplo, al comparar que de pequeño no le gustaba ir al Museo y de mayor sí; o al contrastar las funciones positivas del Museo (conservar, preservar) con las negativas (ocultar las pinturas, sustraerlas a la atención pública). 5) Fíjate en esta imagen que hay en una residencia para ancianos y ancianas. a) ¿Qué profundidad de campo tiene? b) ¿Desde qué ángulo de visión vemos la imagen de la silla de ruedas? c) ¿Qué connotaciones suscita esta imagen?. a) No tiene profundidad de campo, dado que no tiene relieve. Es una imagen en dos dimensiones. b) Lateral. c) Desgracia, desdicha, accidentes, hospitales, rehabilitación, jubilación, baja laboral, vejez minusvalía... (esta última más cerca de la denotación). TÉCNICAS DE ANÁLISIS DE DATOS CUALITATIVOS PRUEBA FINAL DE SÍNTESIS 3 Enero 2016 Un alumno de una escuela ha visitado el Museo de Arte Contemporáneo de la ciudad. A él y a los otros niños y niñas de la escuela se les pide que hagan una redacción corta (40 - 50 líneas) sobre la valoración que hacen del Museo. Se quiere analizar el nivel y tipo de valoración que hacen los alumnos en relación al nivel socioeconómico de la familia a la que pertenecen y al nivel cultural correspondiente - por ejemplo, en relación a si en la familia hay hábitos de lectura, y a qué lecturas se refieren estos hábitos (se posee esta información gracias a una encuesta previa). En una primera fase del análisis sólo se tienen en cuenta las redacciones de los niños y niñas de 5º de ESO, descartando de momento las de los alumnos de 4º y de 6º, que también han visitado el Museo. De las redacciones de 5º se descartan aquellas que no cumplen con el número de líneas exigido o incluyen temas no previstos en las instrucciones dadas por los maestros. Quedan definitivamente, después de estas restricciones, 19 redacciones susceptibles de ser analizadas. Incluimos a continuación un fragmento de la redacción del alumno mencionado al principio, de la clase de 5º de ESO. “Estoy contento porque esta vez me ha gustado el Museo. Cuando era pequeño no me gustaba ir al Museo y pasarme un rato dentro. En algunos letreros de los cuadros, justo debajo, el Museo ha escrito que es muy antiguo el cuadro, de cuando nació el abuelo más o menos. El Museo sirve para conservar obras de arte. El Museo las salva de perderse o romperse. Nos enseña qué han hecho los pinceles importantes. Ahora bien, también es verdad que el Museo no enseña las pinturas a la mayoría de la gente, las esconde tras las paredes. Yo no quiero que las pinturas se echen a perder. Pero el Museo no deja libertad a los cuadros, es una prisión de cuadros. Cuando sea grande compraré cuadros de estos y me los llevaré a casa." 1) Es obvio que en el fragmento afloran dos concepciones de los Museos: una positiva, en la medida que estas instituciones conservan y exhiben las pinturas (u otras obras de arte) y otra negativa, fundamentada en el hecho de que las pinturas quedan encerradas y, hasta cierto punto, ocultas detrás de las paredes del Museo. Relaciona mediante un cuadrado semiótico estos dos valores contrapuestos. CUADRADO SEMIÓTICO Rol o Función Prescrita: Conservar las obras de arte. Rol o Función Prohibidos: Esconder las obras de arte. Rol o Función No prohibidos: No esconder las obras de arte. Rol o Función No prescritos: No conservar las obras de arte. TÈCNIQUES D’ANÀLISI DE DADES QUALITATIVES PROVA FINAL DE SÍNTESI 1. JUNY 2015 PREGUNTES 1) a) En quina fase de la categorització en la teoria fonamentada cal establir relacions verticals i horitzontals entre les categories o codis? b) En quina fase de la categorització en la teoria fonamentada es crea una categoria central? c) En quina fase de la categorització en la teoria fonamentada cal utilitzar un paradigma de codificació? a) En la fase intermèdia, de codificació axial. b) En la fase última, de codificació selectiva. c) També en la fase de codificació axial. 2) Pareu atenció a aquest fragment del diari d'una mestra: "Durant l'eclipsi del passat dijous el sol no ens va deixar veure com s'amagava. Potser el sol és molt tímid, deien uns nens. Potser tenia vergonya, deien unes nenes. Però jo els vaig explicar que en altres indrets el sol havia estat molt més descarat. Sense núvols, no havia tingut por de mostrar-se. Potser és que sou uns nens i nenes molt entremaliats, vaig dir. Potser per això no volia que veiéssiu com s'amagava. No, va ser la lluna, va dir un nen. No, van ser els núvols, va dir una nena. Quin embolic! Sol, lluna, núvols.... De tant mirar el cel em fa mal el clatell." Analitzeu aquest breu fragment dividint-lo en segments delimitats per cada punt i seguit (n'hi ha 12). Categoritzeu-lo segons el criteri de si conté o no conté el mot "sol". a) Quina serà la seqüència de segments / categories. Pots etiquetar, com a categories, les que contenen "sol" amb S (majúscula); i les que no contenen "sol" amb s (minúscula). b) Freqüència relativa de S i s. c) Freqüència relativa del mot "sol" respecte a la totalitat del text. d) Índex de diversitat categorial entre S i s. a) S, S, s, S, s, s, s, s, s, s, S, s b) pS = 4 / 12 = 0,33 → 33% ps = 8 / 12 = 0,66 → 66% c) psol = 4 / 107 = 0,037 → 3,7% d) Id = 2 / 12 = 0,17 3) En una classe pràctica d’un màster d’Anàlisi Textual, el professor i un estudiant fan un buidat d’un text, i comproven després el grau d’acord assolit. La proporció d’acord observada és 0,72, i la proporció d’acord esperada és 0,30. a) Quin valor tindrà kappa? b) Quin tipus de control de qualitat de les dades s’ha aplicat aquí? Com ho saps? a) kappa = (po – pe) / (1 – pe) = (0,72 – 0,30) / (1 – 0,30) = 0,42 / 0,70 = 0,6 b) S’ha aplicat un control de precisió, atès que el professor actua com a expert i dóna els valors de referència, respecte als quals es situen els de l’estudiant. 4) a) Denotació principal del mot “Bolígraf”. N’hi ha prou que facis una aproximació al significat denotatiu. b) Digues almenys tres connotacions lògiques o ontològiques del mot “Bolígraf”. c) Digues almenys tres connotacions experiencials, culturals o associatives del mot “Bolígraf”. a) Estri per a escriure a mà, proveït d’un dipòsit de tinta tancat en un cap per una bola d’acer que gira sobre el paper i hi deixa la tinta (definició del diccionari de l'IEC). b) Estris que serveixen per a escriure, dibuixar, guixar, etc.: llapis, ploma estilogràfica, retolador, carbonet (llapis amb mima de carbó), guix, pinzell, sanguina, etc.. També diferents tipus de bolígrafs: amb caputxa, sense, amb punta múltiple (multicolor), etc... c) Poden ser diverses. Per exemple: Classe, aula, pupitre... Escola, institut, acadèmia, universitat... Diari, apunts, notes, carta, novel·la... Fàbrica, papereria, botiga de regals (bolígraf senzill, de luxe). Taques, tinta indeleble, tinta vessada.... .................................................... 5) a) A la vista d'aquest anunci de pinso per a gossos (gossos forts!), digues quins trops o figures de retòrica visual hi pots descobrir. b) Quin és l'entimema, sil·logisme o argumentació de l'anunci. c) Quin és l'angle de visió? d) Com està il·luminat? a) Hi ha una antítesi potent en oposar la carn o el cos del gos, suau i tou, a la duresa del asfalt; en contrastar el que és biològic amb el que és mineral; el que es viu amb el que és no viu; etc.. Es pot acceptar que la imatge sencera és una metàfora, ja que equipara el gos a una excavadora o a una perforadora. Naturalment, el missatge és hiperbòlic: el que veiem és una exageració, no pot passar de veritat. b) Si dones al teu gos pinso PEDIGREE, serà tan fort que podrà fer un forat al mig de l'asfalt per tal d'amagar-hi un os o trobar-lo. c) Lleugerament picat. d) Frontal - lateral i una mica des de dalt. 5) a) En quin tipus d'espai social, segons Hall, estan ubicats els participants en el míting? Com ho saps? b) També segons Hall: quina categoria de distància separa el polític orador del públic? En quina fase dins d'aquesta categoria? Com ho saps? c) Digues algunes característiques del codi fotogràfic. a) És l'espai informal, un espai regulat per regles d'interacció, socials i etològiques. No està determinat per elements fixos o semifixos del mobiliari, la decoració, l'arquitectura, etc.. b) Es troben en la distància pública: "... l'entorn del cos .... ocupa més àrea de visió que el cos mateix i la cara sencera és el mínim detall que es pot veure. La veu només se sent si s'emet amb un volum considerable". I dintre d'aquesta distància es troben en la fase llunyana: "... correspon a la zona que es buida de persones al voltant dels personatges públics, amb autoritat o carisma: líders religiosos, polítics, actors de cinema, cantants, futbolistes, etc. (750 cm o més)". (Mòdul 5, p. 35). c) Angle de visió: lleugerament picat. Enquadrament: pla general. Profunditat de camp: total (figura i fons) Il·luminació: zenital (llum solar). ……… TÈCNIQUES D’ANÀLISI DE DADES QUALITATIVES PROVA FINAL DE SÍNTESI 3. JUNY 2015 PREGUNTES 1) Una facultat de periodisme fa un estudi qualitatiu de les tècniques oratòries i retòriques utilitzades pels polítics en les campanyes prèvies a les eleccions. L’estudi complet contempla analitzar un discurs de campanya, en mítings, de cada un dels/es secretaris/àries generals de cada un dels 4 partits principals, en cada una de les 17 comunitats autònomes. L’objectiu és comparar la retòrica utilitzada en funció de la ideologia del partit i de l’entorn cultural de cada comunitat, tractant d’aïllar alguns principis generals. Es pot considerar aquesta investigació un estudi de casos múltiples? Per què? Sí. S’hi aplica perfectament la caracterització que en fa el mòdul 2, p. 7: “Una recerca qualitativa es pot proposar com un estudi de casos múltiples, en el qual el conjunt de casos estudiats sol formar part d'un projecte de més volada i, per tal de tenir algun sentit, ha de cobrir una certa variabilitat de subjectes, situacions o comportaments dintre del ventall que fixi la temàtica abordada. Llavors la selecció sí que implica càlculs més precisos i una planificació més acurada, atès que els resultats i la interpretació final han de referir-se al mapa general que dibuixin aquests casos com a totalitat o com a sistema”. A més, es volen trobar principis generals, i els estudis de casos múltiples tenen com a objectiu una certa generalització. 2) A continuació adjuntem un fragment d’un dels discursos analitzats. Pareu atenció al text, transcrit d’un míting. “Creieu-me. El nostre Partit és el Partit, l’únic que viu en el món de la realitat. Poc ens hem sacrificat; poc hem aguantat a l’oposició per sentit d’estat. El partit ha passat un calvari; tots hem suat i hem vessat moltes llàgrimes en la foscor. Però ha estat una nit lluminosa; ens ha senyalat el camí de la maduresa. I ara el nostre Partit podrà governar amb coneixement de causa, sense cometre els disbarats que han comès els nostres amics de l’altre costat de l’amfiteatre”. El discurs va exhibir, els següents trets prosòdics o paralingüístics: - Una pausa menor d’un segon després de “Creieu-me”. - Una pausa de 3 segons després de “és el Partit”. - Un augment de volum de veu aplicat a la frase “l’únic que viu en el món de la realitat”. - Una pausa molt llarga després de “realitat”. - Un canvi de to de veu aplicat a la frase “El Partit ha passat un calvari”. - Una inspiració d’aire abans de la frase “El Partit ha passat un calvari”. - Una prolongació de la darrera síl·laba d’ “amfiteatre”. Representeu aquests trets mitjançant la notació de Silverman. “Creieu-me (.). El nostre Partit és el Partit (3), L’ÚNIC QUE VIU EN EL MÓN DE LA REALITAT. Poc ens hem sacrificat; poc hem aguantat a l’oposició per sentit d’estat. .hhhhhh El Partit ha passat un calvari; tots hem suat i hem vessat moltes llàgrimes en la foscor. Però ha estat una nit lluminosa; ens ha senyalat el camí de la maduresa. I ara el nostre Partit podrà governar amb coneixement de causa, sense cometre els disbarats que han comès els nostres amics de l’altre costat de l’amfiteatre:::”. 3) Suposeu que dividim el text transcrit en segments que van de l’ inici al primer punt i seguit, i que després es delimiten entre dos punts consecutius. Alguns d’aquests segments fan referència al Partit (contenen la paraula en qüestió) i altres no (no contenen la paraula en qüestió). Establim, doncs, 2 categories: aquelles referents al Partit (P+) i aquelles no referents al Partit (P-). a) Establiu la seqüència de categories tal com van apareixent en el fragment de text. b) Calculeu la freqüència relativa de transició de P+ , darrera de P- , o sigui de P-P+, en aquest fragment. c) A partir de les respostes anteriors, quina seria l’estratègia expositiva de l’orador? d) Li cal alguna categoria buida o zero a aquest sistema per tal de ser complert? Justifica breument la resposta. a) P- , P+ , P- , P+, P- , P+ b) freqüència relativa de transició de P-P+ = 3 / 3 = 1 c) Practica una tàctica d’alternança, que no falla en aquest fragment: totes les vegades que hi ha P- , segueix P+; cada vegada que hi ha una frase sense referència al partit en segueix una altra on aquest s’hi menciona. d) No li cal, ja que el sistema és exhaustiu semànticament: a la força es donarà o una categoria amb la paraula “partit” o una sense aquesta paraula. No pot haver-hi cap altre tipus de segment. 4) Enumera i caracteritza les figures retòriques que localitzis en el fragment de discurs (almenys quatre). Lítote: Poc ens hem sacrificat; poc hem aguantat a l’oposició per sentit d’estat. Metàfores: El Partit ha passat un calvari; tots hem suat i hem vessat moltes llàgrimes en la foscor. Però ha estat una nit lluminosa. Etc.. Antonomàsia: El nostre Partit és el Partit, l’únic que viu en el món de la realitat. Oxímoron: Nit lluminosa. Hipèrbole: El Partit ha passat un calvari; tots hem suat i hem vessat moltes llàgrimes en la foscor. Metonímia o Sinècdoque: els nostres amics de l’altre costat de l’amfiteatre (és a dir, l’oposició, el continent pel contingut). Ironia: Els nostres amics. Materials documentals: els àlbums de fotos i cartes mostrats a l'avi, ajuden al registre, encara que no són registre pròpiament dit. La versió final, definitiva, del text generat a partir de les transcripcions, és un document. 3) Incloem a continuació un fragment d'un dels texts finals generats a partir de les respostes de les entrevistes. "Encara ara m'agraden els trens. Quan vaig marxar en tren des de la capital de comarca sabia que tenia un bitllet per al futur. Durant el viatge pensava què faré, pensava què coneixeré, pensava què em passarà. Quan va arribar el tren a l'Estació de França vaig baixar al costat d'un altre tren i caminant per l'andana em semblava estar en un somni. Se'm va posar la pell de gallina sentint els altaveus de l'estació i el xiulet dels trens que arribaven o marxaven, en veure tanta gent, milions de persones! Estava tant espantat com feliç. Enmig del soroll i les llums creia que havia trobat el caliu de la vida. Tot aparença! Anys després m'he adonat que la gent de ciutat sap sobreviure en ple buit". a) Freqüència relativa de "tren", singular o plural. b) Freqüència mitjana de coocurrència per línia de "tren" (singular o plural) i "estació" a) Freqüència relativa de "tren", singular o plural = 5 / 127 = 0,04 = 4% b) Freqüència mitjana de coocurrència per línia de "tren" (singular o plural) i "estació" = .= 2 coincidències / 7 línies = 0,28 4) a) Senyala una hipèrbole en el text. Explica com l'has reconegut. b) Senyala un oxímoron en el text. Explica com l'has reconegut. c) Senyala una anàfora en el text. Explica com l'has localitzat. a) "... milions de persones!". No pot haver-les vist de cop. Exagera. b) "... en ple buit". "Ple" i "buit" estan en total contradicció, adjectiu respecte a substantiu. c) "Durant el viatge pensava què faré, pensava què coneixeré, pensava què em passarà". Repetició periòdica i rítmica de "pensava". 5) En quina de les distàncies previstes en la proxèmica de Hall estarien el psicòleg i l'avi entrevistat durant les entrevistes. Raona sense ambigüitats la resposta. Probablement estarien en la fase de distància social, la de les "tasques i activitats conjuntes", bé propera, bé llunyana, segons la proximitat afectiva o la personalitat de l'avi. En alguns casos l'entrevista fins i tot es podria dur a terme en el si d'una distància personal llunyana en la que l'individu interactua plenament però sense contacte. TÈCNIQUES D’ANÀLISI DE DADES QUALITATIVES PROVA FINAL DE SÍNTESI 2 Juny 2016 En una residència geriàtrica privada – Residència "El Paradís" – s'estudia el perfil generacional d'aquells avis i àvies que van immigrar al país des de la seva regió d'origen al llarg dels anys seixanta, tractant de descobrir un denominador comú de les seves representacions del món i la societat i dels seus valors. La residència té 14 usuaris que pertanyen a aquesta població i estan en condicions adequades, físiques i cognitives, per a ser subjectes de l'estudi. La investigació es desenvolupa mitjançant una metodologia d'històries de vida, construïdes entre cada avi/àvia i un dels dos psicòlegs que treballen al centre. Es fan entrevistes llargues i diàries, durant una setmana, a cada un dels subjectes seleccionats, les quals són gravades en audio i passades després a paper. Les respostes de cada subjecte, obertes i extenses en general, van formant un text que va sent corregit i modificat per l'entrevistat, amb l'ajuda del psicòleg, fins arribar a una versió final definitiva. La residència està situada en una ciutat industrial de 150,000 habitants on hi va arribar molta immigració fa dècades. A banda de "El Paradís", hi ha 3 residències més, una pública i dues privades, situades en barris diferents amb característiques socioeconòmiques i/o culturals així mateix diferents. Aquestes residències en un primer moment no entren en l'estudi, però posteriorment també hi entraran, una després de l'altra, completant així l'estudi en l'àmbit de la ciutat. La investigació, en el seu conjunt, està dissenyada i executada per dos departaments, de Psicologia Social i Sociologia, d'una universitat. PREGUNTES 1) a) Quin tipus de selecció o mostratge s'ha fet? Justifica molt breument la teva resposta. b) Quan s'hagi completat l'estudi de les 4 residències geriàtriques de la ciutat, s'haurà fet un estudi de casos múltiple? Justifica molt breument la teva resposta. a) S'ha dut a terme un mostratge designatiu, fet expressament o “a dit”. Els criteris de selecció de la mostra són purament de conveniència, pràctics, i no teòrics o estadístics. Els subjectes seleccionats són aquells que reuneixen els trets que demana l'objecte d'estudi. b) Sí que es pot considerar un estudi de casos múltiples. Cada estudi en cada una de les residències pot ser contemplat com un cas i el conjunt de casos forma part "... d'un projecte de més volada i, per tal de tenir algun sentit, ha de cobrir una certa variabilitat de subjectes, situacions o comportaments dintre del ventall que fixi la temàtica abordada" (mòdul 2, p. 7). Efectivament, aquí la variabilitat ve donada pel fet de que les residències són, o públiques o privades, i per la situació en barris socioeconòmicament i/o culturalment diferenciats. A més, "En un estudi de casos múltiples la planificació dels casos individuals escollits també recolza sobre una classificació prèvia" (mòdul 2, p. 8), classificació que aquí depèn precisament de la divisió privat / públic i de les distincions entre nivells socioeconòmics i tipus culturals. a) Símbols: Les lletres o els mots "Le Tour de France". Icones: La lletra "O" (amb un punt al centre) i les lletres "u" i "R", precedint el cercle gris de la dreta, conformen la silueta d'un ciclista damunt d'una bicicleta - una icona, per tant. Índexs: No hi ha índexs individualitzats, però la imatge sencera, arrossegada o mobilitzada per la figura del ciclista avançant d'esquerra a dreta, podria considerar-se un índex de direcció o moviment. b) Les icones i els índexs serien els components necessaris o motivats, ja que la seva significació depèn d'una relació d'analogia o semblança. En canvi, els símbols (lletres i mots) serien arbitraris o convencionals, atès que basen la seva significació en un acord o consens social. TÈCNIQUES D’ANÀLISI DE DADES QUALITATIVES PROVA FINAL DE SÍNTESI 3 Juny 2016 PREGUNTES En una residència geriàtrica privada – Residència "El Paradís" – s'estudia el perfil generacional d'aquells avis i àvies que van immigrar al país des de la seva regió d'origen al llarg dels anys seixanta, tractant de descobrir un denominador comú de les seves representacions del món i la societat i dels seus valors. La residència té 24 usuaris, 10 avis i 14 àvies, que pertanyen a aquesta població i estan en condicions adequades, físiques i cognitives, per a ser subjectes de l'estudi. La investigació es desenvolupa mitjançant una metodologia d'històries de vida, construïdes entre cada avi/àvia i un dels dos psicòlegs que treballen al centre. Les respostes de cada subjecte, obertes i extenses en general, van formant un text que va sent corregit i modificat per l'entrevistat, amb l'ajuda del psicòleg, fins arribar a una versió final definitiva. En una primera fase de l'anàlisi s'analitzen només els texts de les àvies, deixant els dels avis per a més endavant. Dels escrits tan sols s'estudien els fragments introduís espontàniament per les àvies, i es descarten les respostes directes a preguntes de l'entrevistador. Els texts s'analitzen sobre la base de frases considerades com a segments entre dos punts seguits i de dues categories: "Continguts relacionats amb el lloc d'origen"; "Continguts relacionats amb la ciutat que els acull". a) Compleix aquests sistema de dues categories la condició d'exclusivitat? Raona amb concisió la resposta. b) Compleix aquests sistema de dues categories la condició d'exhaustivitat? Raona amb concisió la resposta. c) Si en un dels texts la categoria "Continguts relacionats amb el lloc d'origen" ha aparegut 69 vegades i la categoria "Continguts relacionats amb la ciutat que els acull" 45 vegades, quin podria ser l'índex de direccionalitat entre totes dues? (tan pot ser positiu com negatiu). a) No la compleix. En un mateix segment poden aparèixer a la vegada referències al lloc d'origen i referències a la ciutat d'acollida. Caldria, doncs, una tercera categoria que recollís aquesta possibilitat. b) No la compleix. És possible que apareguin segments que no es refereixin, ni al lloc d'origen, ni a la ciutat d'acollida. Caldran, per tant, més categories que recullin cada una d'aquestes possibilitats, o una categoria calaix de sastre que les reculli totes. c) Calculant l'índex des del punt de vista del lloc d'origen, (69 - 45) / (69 + 45) = 24 / 114 = 0,21 2) a) Quin és el corpus que s'analitza en aquesta primera fase de l'estudi, segons l'enunciat. b) Quina(es) operació(ons) de mostratge textual s'ha(n) dut a terme? a) Corpus: els 14 texts derivats de les transcripcions de les entrevistes a les àvies. b) Mostratge textual: S'ha pres una decisió pròpia del mostratge intertextual, en seleccionar només els texts de les àvies, dintre de l'univers de 24 texts del qual es disposava. S'ha fet servir una estratègia de mostratge intratextual, en analitzar únicament les parts introduïdes per les àvies, deixant de banda aquelles altres que eren respostes directes a l'entrevistador. 3) Reproduïm ara un fragment d'una de les entrevistes realitzades per un dels psicòlegs a un avi, amb notació i signes de Silverman (E: entrevistador; A: avi). E: Així vostè ha après la llengua del país (2) parlant amb la seva néta::::::? A:= Sí, sí, oi que és curiós? .hhhhhhhhhh. E: És genial, sí, i TANT. A: Bé, tinc un altre nét però no el veig gaire. E: El veu [poc. A: Parlo[ per telèfon. Tradueix el significat de cada un d'aquests signes, copiant el diàleg i indicant el seu significat en el mateix lloc on figuren al text. E: Així vostè ha après la llengua del país (pausa de 2 dècimes de segon) parlant amb la seva néta? (allarga molt la darrera sílꞏlaba) A: (Contesta immediatament després de la pregunta anterior, en total continuïtat) Sí, sí, oi que és curiós? (fa una llarga inspiració). E: És genial, sí, i tant (el darrer mot ha estat dit en veu molt alta). A: Bé (pausa molt llarga), tinc un altre nét però no el veig gaire (els dos darrers mots dits en to molt agut). E: El veu poc. A: Parlo per telèfon ("poc" i "Parlo" s'encavalquen). 4) a) Connotacions ontològiques del mot "nét/néta". b) Connotacions associatives o experiencials del mot "nét/néta". a) Connotacions ontològiques. Seran conceptes dins d'una classificació lògica que, en aquest cas, en el sentit més estricte, ha de ser la del parentiu "descendent"; és a dir, el de familiars d'una generació posterior a la del referent o de menor edat que ell. Així, doncs, tindríem : nebot/da; fill/a; besnét/a. Amb un criteri més ampli podríem acceptar qualsevol parentiu: pare/mare; oncle/tia; germà/germana; cosí/sina, etc... b) Qualsevol lligada a experiències, emocions, biografia. Per exemple, infància, escola, jocs, regals, Reis, Nadal, festes, o moltes altres en altres línies experiencials.