Resumen sobre el libro terra baixa, Apuntes de Catalán

¡Descarga Resumen sobre el libro terra baixa y más Apuntes en PDF de Catalán solo en Docsity! AI] Seneralitat de Catalunya A Departament d'Educació A : Institut de Vic GUIA DE LECTURA DE TERRA BAIXA Context ¡ temática Ángel Guimerá ja és un autor consagrat de l'escena catalana grácies, sobretot, a l'éxit de Mar ¡ Cel al Teatre Romea (1888), durant la seva primera etapa dramatúrgica. És durant la segona etapa (1890-1900) que assoleix un model propi, amb barreja d'elements romántics ¡ realistes/naturalistes: En Pólvora (1893), Maria Rosa (1894), La festa del blat (1896), Terra baixa (1897), La filla del mar (1900). En aquestes obres, el tema de les relacions de poder stimbrica amb la relació amorosa d'un triangle en el qual la dona objecte de desig ocupa el centre del conflicte social entre l'obrer o el jornaler, d'una banda, ¡ el capatás o l'amo, de l'altra, que mostra una actitud clarament caciquista. S'hi observa, a més, la desaparició del mite edénic, ja que el món rural no és presentat com un paradís en qué hi regna l'harmonia social, sinó com una part del món on també hi trobem la crueltat ¡ l'egoisme inherents a la condició humana. Terra baixa marca el punt culminant de la visió pessimista de Guimera: la llibertat, la bondat o lPamor esdevenen aspiracions que estan abocades al fracás en aquesta societat, de manera que la salvació només és possible en la propia solitud, fora del món real condicionat per les relacions de poder ¡ les miséries humanes. | com millor es manifesta aquesta impossibilitat és a través dels personatges marginals (orfes, bords, mestissos, desarrelats...). Estructura Lestructura del drama és la clássica d'introducció, nus ¡ desenllac, en tres actes. En aquest cas, pero, el desencadenant de la trama ja es dona al final del segon acte, concretament a l'escena VIII, mentre que el tercer acte queda reservat al penediment del cor de personatges secundaris, per una banda, ¡a la lluita entre en Manelic ¡ en Sebastia, per l'altra. El primer acte (12 escenes) té un ritme més trepidant que el segon ¡ el tercer, ¡ ens ofereix tota la informació necessária per al desplegament de la trama ¡, mitjancant tot un seguit d'elements premonitoris ¡ simetries, ens anticipa el possible desenllac. A l'escena V| el somni d'en Manelic anticipa premonitóriament la seva relació d'amor-dolor tot presentant la protagonista com a mare de déu ¡ bruixa (bé i mal, Maria ¡ Eva). A l'lescena V s'associa la Marta a una cabra, mentre que a l'escena XII s'associa en Sebastiá a un llop. Aquesta escena anticipa gairebé literalment l'escena X del tercer acte: la mort del *llop”. A l'escena IV, el primer monoleg de la Marta, s'evidencia el tipus de relació passional entre la Marta ¡ en Sebastiá: l'abseéncia d'autoestima ¡ el sentiment de culpa d'ella la porten a no rebutjar alló que la destrueix i, doncs, a fer cas de les ordres d'ell. A l'escena VI s'insinua la relació d'amistat de la Nuri amb en Manelic, que es concreta a les dues primeres escenes del segon acte. El temps de la historia coincideix forca amb el de la representació, malgrat que entre el primer acte ¡ el segon passin deu dies, ¡ entre el segon ¡ el tercer passin algunes hores. ATobra hi apareixen tres monólegs de la Marta: un a l'escena IV del primer acte, un a l'escena lll del segon, ¡ un a l'escena VII! del tercer. Tots tres mostren l'evolució psicológica ¡ sentimental de la protagonista. Aquestes formes de diáleg interioritzat entre un jo emissor i un jo receptor exterioritzen una lluita de consciéncia. Els breus aparts d'en Manelic que apareixen al llarg del segon acte també tenen una funció semblant. El segon acte (10 escenes) apunta a la resolució del conflicte, peró no aporta elements nous a la trama. Se sap el passat de la Marta quan ella mateixa l'hi explica a en Tomás (escena IV), que lPacaba estimant com a una filla; es desfá l'equívoc entre mariti muller, ¡ es fa evident el poder d'en Codi imprés: Versió: 01 Guia de lectura de Terra baixa 2 BAT 2019-2020 1de3 AI] Seneralitat de Catalunya A Departament d'Educació A : Institut de Vic Sebastiá sobre els personatges del cor. El tercer acte (11 escenes) mostra l'expiació dels personatges secundaris i el progressiu enfonsament d'en Sebastiá fins a les escenes finals. Sinicia amb el penediment dels personatges del cor, tafaners, covards ¡ hipoócrites, per la seva actitud contra els que són diferents. Més endavant la Marta retreu als Perdigons aquest carácter mesell (escena VI). El personatge d'en Sebastiá apareix en tot el seu patetisme ¡ esdevé la veritable víctima de la seva propia passió. L'ombra d'en Manelic plana per tot l'acte fins que, recorrent el mateix camí que el “lladre”, aconsegueix matar “el llop”. La lenta acumulació de la tensió dramática esclata en un rápid cop d'efecte final que fa evident el carácter simbólic d'un conflicte latent en tota l'obra: la lluita del bé contra el mal. Al llarg del text l'autor alterna escenes cómiques amb escenes dramátiques, sobretot al primer acte ¡ al principi del segon. Les escenes humorístiques en qué en Manelic és presentat com un babau contrasten amb aquelles en qué els personatges que se'n reien s'acovardeixen a l'hora de plantar cara, de manera que al final la situació s'inverteix: els burladors resulten patétics, mentre que el burlat s'erigeix com a protagonista conscient del seu destí. Lobra conté tres formes narratives diferents que s'integren en el text. La primera és el somni d'en Manelic (escena VI del primer acte), de carácter premonitori ¡ proper a la parábola religiosa, i que inclou un element llegendari popular (fades, dones d'aigua...). La segona és la história de la Marta (escena IV del segon acte), que reprodueix elements del melodrama naturalista. | la tercera és la rondalla que en Tomás explica a les Perdigones (escena V del segon acte), subgénere de la literatura tradicional. Personatges Els personatges secundaris presenten els principals abans que aquests apareguin en escena, de manera que, quan ho fan, ja en tenim informació per poder-los situar en relació amb les seves paraules o els seus fets: la Marta del molí s'ha de casar (escena l); l'hereu Sebastiá és l'amo de “tot” (escena Il); ¡ en Manelic és un “rucás” (escena I11). Els personatges protagonistes Marta ¡ Manelic es caracteritzen per un procés d'aprenentatge a través de la seva experiéncia amorosa: mentre que ella descobreix el bé, ell descobreix el mal. Ella deixa enrere el sentiment de culpa ¡ passa a una relació basada en el perdó, o sigui que passa de la dependencia tóxica del Sebastiá a l'enamorament alliberador del Manelic. Al final del segon acte (escena X) s'acaben de concretar les expectatives que obre la presentació d'en Manelic al primer acte: és quan l'amo perd la seva categoria moral i esdevé "lladre” que en Manelic comprén que se! pot atacar. La Marta no només és l'amor, sinó també l'agent que fa reaccionar Manelic per mitjáa del dolor, un dolor que será alliberador per als esposos (i condemnatori per a en Sebastiá). A partir d'aixó, se sentiran segurs per afrontar les consequencies del seu amor: la simbologia de "l'aigua” explicita alló que els defineix mútuament. Finalment, pel que fa als personatges secundaris, cal destacar-ne dos. Un, en Xeixa, que com que sap destriar el gra de la palla, sap el que passa al molí ¡ és l'únic que planta cara a l'amo d'una manera decidida. Laltra, la Nuri, alter ego ¡ alhora competidora de la Marta, que finalment se solidaritza amb en Manelic ¡ ajuda la Marta en l'intent de fugida cap a la terra alta. Els Perdigons no acaben de tenir un comportament prou decisiu en el conjunt de la trama; en Tomás, el bonhomiós ermitá, acaba descobrint la veritat ¡ fa costat a la Marta com si fos la seva fila; ¡ el Mossén simplement segueix la veta d'en Sebastiá. Codi imprés: Versió: 01 Guia de lectura de Terra baixa 2 BAT 2019-2020 2de3