Resumen sobre historia de Grecia antigua, Esquemas y mapas conceptuales de Historia de la Grecia Antigua

¡Descarga Resumen sobre historia de Grecia antigua y más Esquemas y mapas conceptuales en PDF de Historia de la Grecia Antigua solo en Docsity! ESPARTA L’origen de la polis espartana Assentament dels doris a la vall del riu Eurostas (hi havia aigua tot l’any). Unió de 5 aldees als segles IX-VIII (sinecisme, naixement i consolidació de la polis.). S’unifiquen les institucions i cultes (s.IV) i el s.VIII s’assenta la 5a aldea. Una monarquia doble Diarquia: doble reialesa. Un rei podia anar a la guerra i altre controlar la terra. Com per exemple a la Batalla de les Termopiles. Durant fins l’època hel·lenística. Arquegetes, el rei. Conquesta de la Messènia Dues guerres messèniques (s.VIII-VI a.C): situació de semiesclavatge (propietat de l’Estat, ilotes). Esparta era una polis normal (havia poetes). Però amb la segona guerra messènica tot canvia: els espartans demanen ajuda a altres polis gregues, ja que els messans quasi guanyen la guerra. Finalment guanyen els espartans i la situació comporta aquestes conseqüències:  Ciutadania hoplita: Abans del s.VII a.C: Esparta és una polis com les altres. Es un estat bel·licista que ho dirigeix tot. La ideologia es que cal ser forts i valents per mantenir l’ordre i la supremacia espartana. A vegades és un estat que es venja d’altres polis, a vegades és una polis que ajuda a altres (a enderrocar tirans, Pisístrat). Després del s.VII a.C: - Estat fortament militaritzat (ciutadania hoplita) - Estat completament tancat a l’exterior.  La lliga del Peloponès: Comprenia diverses polis dels Peloponès. Aquesta Lliga Militar que servia per donar-se ajuda mútuament. Condicions: - Membres independents - Membres que no paguen tributs per estar a la lliga - Aportar tropes a la lliga en cas de necessitat - Lideratge militar d’Esparta La constitució espartana Gran Retra, “allò que s’ha dit”, de Licurg (s.IX-VIII a.C). Lleis que es transmetien oralment es van posar per escrit. Responsable de totes les característiques de la vida i l’educació espartana. El que es coneix sobre ell es de Platurc (Vides de Licurg): La Gran Retra Després d’erigir un temple a Zeus Silà i Atenea Silània, d’atribuir les tribus i obeir les obai, prèvia institució d’una gerúsia de trenta amb els arquegetes, reunir l’apel·la d’estació en estació entre Babica i Cnació: fer propostes i rebutjar [les contrapropostes]: [...] victòria i poder. Si el poble escull torçadament, que el dissolguin els ancians i els reis. (Plautarc, Vida de Licurg, 6) Organització política espartana ÒRGANS DE GOVERN: - Gerúsia: consell dels ancians (30 membres: 28 geronts + 2 reis). Aquests membres eren escollits per l’apel·la entre els ciutadans espartans d’edat mínima de 60 anys, era un càrrec vitalici. Són la màxima instancia judicial (també poden jutjar els reis) i s’encarregava de fer propostes judicials i aprovar-les, que després es passaven a l’assemblea dels ciutadans. - Apel·la: assembla popular, reunió de tots els ciutadans espartans adults. Es convocava regularment (un cop al mes). Era convocada pels reis o els geronts per aprovar o rebutjar les propostes de lleis que arribaven des de la gerúsia. També escollien els geronts quan algú moria. - Cinc èfors (inspectors/vigilants): no apareixen a la Retra (s.IX-VIII), sinó que són posteriors (s.VIII). Són els magistrats més important de la ciutat. Vigilaven que els ciutadans compleixen les bones costums. Eren 5, pot ser un per cada una aldea (alcaldes o dirigents de cada aldea). Són magistrats anuals, cada any es renovaven. Eren escollits per l’apel·la. Un d’ells es epònim i dona nom a l’any. Vigilen el compliment de la llei. Encarregats dels afers exteriors: son els responsables de decidir si Esparta va o no a la guerra. Arribaven a competir amb els reis. Xenofont arriba a dir que cada any els èfors feien un jurament amb els reis pels quals els reis juraven preservar les lleis i els èfors juraven no fer trontollar l’autoritat dels reis. Organització social COMPOSICIÓ DE LA SOCIETAT ESPARTANA: - Homoioi (els iguals): ciutadans - Ilotes: esclaus rurals de Messènia. No son esclaus, sino estrangers - Periecs: artesans Activitat dels homoioi: Són els descendents dels doris que van conquerir la regió de Lacònia. Són ciutadans soldats que tenen un lot de terra “cleros” assignat. Poden tenir més terres al llarg de la seva vida com a recompensa de campanyes bèl·liques. Els que fugien de batalla “tressantes” havien de pagar impostos especials, eren expulsats d’equips on entrenaven, de les taules comunes, etc. Només es podien rehabilitar anant a la batalla i cometent un acte heroic. - Taula comuna: (syssitia): taula comunitària on menjaven tots els homes adults. Cada homoio aportava aliments i begudes. Els infractors o bastards eren els hypomeiones, els que no portaven una mínima quantitat. Inici als 20 anys. A Creta era l’estat qui aportava els aliments. - Rapte ritual de l’esposa: herència del substrat dori, el ritual nupcial consistia en el rapte de la núvia. Gran llibertat de la dona. Pisístrat Tirania de Pisístrat (561-528 a.C) en tres moments diferents: - 1a tirania (561-560 a.C): Heròdot explica que Pisístrat es va fer una ferides i va dir al poble que havia estat atacat i va demanar una guàrdia personal de 300 persones. Licurg i Megacles s’alien per fer fora a Písistrat i així acaba la primera tirania. - 2a tirania (559-556 a.C): Licurg i Megacles es barallen entre ells. Megacles reclama la presència de Pisístrat i va aliar-se amb ell per fer fora a Licurg. Així doncs, Pisístrat s’alia però queda com a tirà. Per reforçar aliança, Pisístrat es casa amb una filla de Megacles, però no volia tenir fills per evitar conflictes entre tots els seus fills. No consuma mai el matrimoni amb la filla de Megacles, aquest s’ofèn i li retira suport a Pisístrat. Megacles expulsa a Pisístrat. - 3a tirania (545-528 a.C): Retorna a Atenes i es fa amb el poder. Deixa el poder als seus fills. Pisístràtides (528-511 a.C) a) Bases del poder: política anti-aristocràtica; confiscació i repartiment de terres entre la gent que no tenia res. Intimidació militar; guàrdia personal i partidaris armats. Repartiments de diners: dona crèdits fàcils de pagar pels comerciants, dona diners per terres, fa excepcions fiscals (perdona impostos). Potenciació del comerç. b) Centralització de l’Àtica: subordinació de l’interès local al nacional (enfocalització a l’asti), disminució del poder aristocràtic, cultes i festivitats comuns (Panatenees, en honor a Atenea. Les Petites Panatenees es feien cada any i les Grans Panatenees cada 4 anys), Atenes era una ciutat monumental i grandiosa (es construeixen grans monuments a Atenes, a l’acròpolis es construeix el gran temple a la deessa Atenea, el Gran Patenón o Eregdompenon de 100 peus de llargada), cohesió suprarregional: Atenes, capital cultural del món grec. c) Política exterior: intenta mantenir bones relacions amb altres polis (les que tenien tiranies), evitar aliances anti-ateneses, reforçament de vincles amb altres tiranies (Naxos, Samos), presència dels Dardanels (perquè és la porta d’entrada i sortida del blat del mar Negre, una terra fèrtil), fundació de Sigeu (colònia), conquesta del Queronès traci (porta d’entrada al Mar Negre). Pisistràtides: Hipíes i Hiparc (528-511 a.C) Mort de Pisístrat el 528 a.C i successió dels seus fills, com si fossi un monarca. Hipíes, el fill major va governar. Durant els primers anys es va comportar de manera moderada, com el de Pisístrat (tranquil·litat política). Va permetre el retorn de molts dels exiliats, alguns dels aristòcrates rivals de Pisístrat van poder ocupar l’arcontat. El 514 a.C Híparc es assassinat per dos aristòcrates (els Tiranicides: Armodi i Aristogiton) públicament i després es suïciden. Híparc es va tornar molt desconfiat, va reforçar la seva guàrdia personal i es va tornar més despòtic. Va incrementar els impostos a la població. Els espartans, que tenien un pacte amb Pisístrat el trenquen i envien tropes a Atenes, els atenesos amb l’ajuda dels espartans i fan fora a Hipíes el 511 a.C. Es exiliat i es refugia a Persia. Més endavant, ajuda a Darios. Clístenes És el responsable de la introducció de la democràcia a Atenes. Per aconseguir la democràcia debilita les bases del poder de l’aristocràcia i enfortir les bases del poder del poble. Isonomia davant la llei. Reforma territorial: Unitat bàsica: demos (municipi –més de 100 -) governats per demarques (alcaldes). Per identificar-se s’havia de dir el demos al que es pertanyia. Crea 10 filai (tribus). Aquestes tribus són de 3 zones de l’Àtica. Va agafar cada una d’aquestes parts i va dividir-les en 10 parts, les tríties. Cada tribu té tres tríties. o Asty: ciutat (10 tríties). o Paralia: costa (10 tríties). o Mesogea: interior (10 tríties). Cada part es divideix en 10 tríties (30 tríties). Cada tribus té 3 tríties (1 de paralia, 1 d’asty i 1 de mesogea). L’objectiu es destruir els partits de base territorial. Reforma política Els membres de les assemblees s’escullen per sorteig; i són anuals. Però no les magistratures. Els arconts han implementat el seu nombre de 9 a 10. Assemblees: - Bulé (poder legislatiu i executiu): augment de 400 membres a 500 membres. Cada tribu, tenia 50 membres (buletai). Elecció per sorteig entre els candidats que presenta cada tribu. El lloc de reunió era el buleuteri (antic buleuteri s.VI i nou buleuteri s.VI). Era un càrrec anual i només dues vegades no consecutives. Només exerceixen el poder per un mes: 10 grups (pritanies) de 50 buletai (50 buletai en un mes). Cada dia s’escollia un president (epístata) que durava 24 hores, aquest havia de romandre a l’edifici les 24 hores del dia per fer de guàrdia. Supressió progressiva de l’Areòpag. - Helialia (poder judicial: formada per 6000 membres. Cada tribu presentava uns candidats i es escollien 600 per tribu (heliastai). Es dividien en grups de 600 persones pels 10 mesos (10 grups de 600 membres). Elecció per sorteig. Utilitzaven fitxes per votar perforades que indicaven si era culpable (perforada) o innocent (massissa). L’atímia era la pèrdua dels drets cívics. - Ecclesia: tenia molta importància. Comprenia tots els ciutadans d’Atenes. Es convoca i es reneix una altra vegada al mes al turó de Pnyx. Convocada pel president de la bulé. Decisions vinculants. Índex d’abstenció molt alt perquè es convocava una vegada al mes i la gent vivia lluny. Es votaven les propostes de lleis. Fòrum mínim de 6000 ciutadans. Funcions de l’ecclesia: 1. Votar l’ostracisme: castigar als partidaris de Pisístrat Desterrament per 10 anys sense la pèrdua de la ciutadania i els béns. Al sisè mes de l’any es feia una votació per veure qui havia de marxar de la ciutat. Al vuitè mes es torna a fer. Es votava en ceràmiques (ostraka) a la persona per prevenir tiranies. 2. Votar les lleis Debat obert als ciutadans. Decisions vinculants. Primera Guerra Mèdica (491-490 a.C) Darios I; Marató (490 a.C) Les ciutats jòniques estan sotmeses als perses i es produeix la revolta jònica. Demanen ajuda a Atenes i Eubea, però tard. La revolta es esclafada i Darios I exigeix la rendició dels grecs. Els grecs es neguen i Darios I comença la invasió. El rei de Macedònia avisa els grecs de tot el que es ve a sobre. Com que els grecs veuen que aquesta amenaça es molt gran fan una aliança per poder combatre contra els perses. Els perses desembarquen a la planura de Mataró i els atenesos donen avís als espartans, però aquests estaven en una festa religiosa i no podien participar en activitats bèl·liques. Així doncs, els atenesos i els aliats s’enfronten als perses. Darios I es enderrocat, es retira i els perses perden. Segona Guerra Mèdica (481-478 a.C) Xerxes I; Salamina (480 a.C) i Platea (479 a.C) Deu anys més tard, Darios I ja ha mort i governa el seu fill Xerxes que vol vanejar al seu pare i prepara una expedició naval i terrestre. Fan un pont per travessar i mentre les tropes terrestres van per terra, la marina els acompanya pel mar. Avisats, els grecs, els espartans es posen a la feina. Decideixen que passaran pel pas de les Termopiles. Malauradament els perses troben un pastor que els indica un pas de muntanya per on poden anar contra els grecs. Els grecs es retiren per tal de reorganitzar-se i avisar a la resta. Allà es queda el rei espartà Leonida amb la tropa dels 300 guàrdies personals i resisteix fins el darrer moment, moren tots menys un que es el que va donar una notícia del que ha passat. Els atenesos evacuen la ciutat. Hi havia un oracle que deia que Atenes es podia salvar gràcies a una muralla de fusta i aquests van intentar fer una muralla. Els atenesos que havien marxat es van reorganitzar i gràcies a Demistocles van presentar la batalla naval (“muralla de fusta”) contra els perses (batalla de LES GUERRES MÈDIQUES Macedònia és un regne al nord de Grècia de base territorial amb una monarquia de tipus heroic, no és un model de polis. El rei havia de mostrar les seves aptituds a la guerra i justificar la seva posició davant dels soldats. Tenia la capital a Egas (capital de tipus religiós) i posteriorment a Pel·la (cort). La llengua era el dialecte grec del nord, no tan tancat, i la religió grega. El mont Olimp es trobava a Macedònia. Hi ha un cert menyspreu dels grecs, els consideraven bàrbars ja que tenien una monarquia i no una polis. Filip II (356-336 a.C) No estava destinat a ser el rei, era el germà del rei, però Filip va assumir la regència perquè el pròxim rei era un nen. Els soldats el proclamen rei, oblidant la successió hereditària. Filip II expandeix el territori de Macedònia cap al nord, cap a Tràcia. Volia arriba fins al Danubi, per establir la frontera i controlar les mercaderies del mar Negre. Volia ser acceptat entre els grecs i era apassionat d’ells. Per educar el seu fill Alexandre, contractà Aristòtil. Va voler acabar amb la situació de decadència, on les ciutats s’enfrontaven una amb les altres. El nou enemic eren els perses: Demóstenes escriu les Filípiques, contra Filip. Els atenesos s’alien amb els perses per enfrontar-se a Filip. Incorporació de Grècia a la seva esfera de poder. El 337 a.C aconsegueix la victòria de Queronea sobre els atenesos, beocis i corintis (aliança). Envien a Alexandre com a ambaixador a Atenes per portar els soldats caiguts a la batalla. Creació de la lliga grega (excepte Esparta) per lluitar contra els perses sota comandament de Filip II. L’objectiu era crear una lliga que unifiqués tota la ciutat i que posés fi a les disputes entre ciutats i fixar com a enemic comú a Persia. Disputes domèstiques a la casa de Filip: traïcions, violacions. Tot va acabar amb la mort de Filip, víctima de la conspiració. La seva dona principal era Olímpia, princesa d’Epir, la mare d’Alexandre. Filip es va casar amb la filla d’un general seu, per enfortir lligams, però va emprenyar a Olímpia. Alexandre preparà el banquet de noses, el general Atal va fer un brindis que ofèn a Alexandre i aquest va llençar-li la copa al cap. Filip va treure la espasa i es va llençar sobre el seu fill per matar-lo. Alexandre es va burlar d’ell. Filip es retirà amb la seva mare a Epir. Filip també estava embolicat amb un membre de la seva guàrdia, Pausànies. El va canviar per un altre Pausànies del general Atal. Pausànies li diu a Pausànies que l’han ascendit pel que és. Pausànies llença a Pausànies a la següent batalla. Atal convida a Pausànies i el viola. Decideixen casar Cleopatra (germana d’Alexandre) amb el seu oncle, rei d’Epir per fer un nou matrimoni dinàstic i fer un lligam reial. Quan estaven en la seva boda Olímpia no va anar. Filip havia d’entrar al teatre sense escolta i Pausànies el va matar. Alexandre III el Gran (336-323 a.C) Quan mor Filip II, Alexandre el Gran accedeix al tron. Consolidació del poder macedoni a Tràcia i Grècia. Quan mor Filip II justament Alexandre estava en les campanyes a les ciutats macedònies, i aquestes ràpidament se revolten. Va a Tebes i fa la guerra. Es reactiva la Lliga grega, sense Esparta: Lliga de Corint. Alexandre es troba amb els delegats a Corint, va anar per vacil·lar i es va riure de Diògenes. Destrucció i conquesta de l’Imperi Persa (334-330 a.C). Entra per Troia. Els sàtrapes de la zona menor no li fan cas: - Granic (334 a.C) - Issos (333 a.C). Darios III l’espera, però va abandonar el campament. Alexandre es proclama faraó d’Egipte i funda Alexandria, com a fill de Zeus Amón. - Gaugamela (331 a.C): enfrontament amb Darios, que fuig, tercera victòria d’Alexandre. Persèpolis (capital dels perses). Quan conquereixen Persèpolis es va un gran banquet amb Alexandre i els seus generals. Thais., La companya del general Ptolomeu volia venjar-se dels perses incendiant el seu palau. Alexandre volia parar. Aquest es el fi dels perses. Es posa punt i final a la lliga grega. Alexandre envia cap a Persia les tropes gregues. Continua la persecució de Darios. Aquest estava fugint amb uns pocs fidels. Alexandre agafa uns arbres en forma de x i lliga als assassins de Darios. Alexandre es proclama rei de Macedònia, Egipte, Persia, etc. Alexandre volia assimilar-se a les cultures i ensenya als soldats a fer la guerra com els grecs. El final de campanya asiàtica. Conquereix Egipte i es proclama faraó. Fundació d’Alexandria (331 a.C). Constitució de la campanya fins a la Índia i fi de la campanya (326 a.C). Retorn a Suïssa (326-324 a.C) on es casa amb una princesa i mor el seu millor amic. Mort a Babilònia (323 a.C), abans de complir els 33 anys, per malària o assassinat. Les claus de l’èxit d’Alexandre ÈXITS COM A ESTADISTA a. Com a “hegemon” de la Lliga grega. Campanya contra perses, alliberació dels esclaus grecs pels perses. b. Com a rei persa, respecte per les tradicions. Respecte per l’administració persa, deixa els governants. Matrimonis mixtes. Es casa amb Roxanna, després amb la filla de Darios i una neboda de l’anterior rei a pella. Convida als seus homes casar-se amb altres dones nobles. Alexandre es compromet a pagar tot de tothom perquè es casin amb una dona persa. Implantació models grecs a l’exèrcit. Èxits com a general Política de divinització Successió d’Alexandre. Nous reis: - Alexandre IV - Filip III Arrideu, fill de Filip II i altre dona (era retardat mental, es deia que Olímpia li va donar un eriçó). Si naixia una nena governaria Arrideu, si naixia un nen governaria els dos. Va néixer Alexandre IV. Arrideu va ser assassinat per Olímpia, després Olímpia, Roxanna i Alexandre IV van ser assassinats. S’acaba la línia successòria. Cada general es va proclamar rei en cadascun dels territoris. Durant uns anys es van enfrontar entre ells i van fer aliances.