Estructura y personajes de la obra 'Terra Baixa' de Jacint Martorell, Apuntes de Catalán

¡Descarga Estructura y personajes de la obra 'Terra Baixa' de Jacint Martorell y más Apuntes en PDF de Catalán solo en Docsity! LECTURES TERRA BAIXA D'ANGEL GUIMERÁ Terra Baixa és una obra d'Angel Guimerá publicada l'any 1897. Es pot considerar que pertany a la tradició literária del Realisme, perqué els seus personatges són de classe social pobra i no pas gent burgesa, ciutadana, així com també hi trobem treballadors sotmesos a les ordres dels seu amo, que és “amo detot”. Terra Baixa és un drama, que pertany a la segona etapa (entre 1890 i 1900) de Pobra literaria d'Angel Guimerá, el seu veritable moment de plenitud. En aquesta época va escriure tres grans drames realistes: La filla del mar, Terra Baixa ¡Maria Rosa. Resum de l'argument En el primer acte se'ns presenten els personatges (carácters, importáncia dins de la trama, relació amb els protagonistes, etc.). En aquest acte, es dóna a entendre que en Sebastia ¡ la Marta festegen, peró per pagar els deutes, en Sebastiá s'ha de casar amb una pubilla de bona família. Com que tothom s'imagina que la Marta festeja amb ell, cap pubilla el vol per marit. Per tapar aquesta situació, ell decideix casar la Marta amb algú de fora. A través d'en Tomás, que és l'únic que no sap res del muntatge, sap d'en Manelic, un pastor, a qui proposa en matrimoni la Marta. En Manelic está molt content ¡ baixa de la Terra Alta per casar-se amb la Marta, a qui estima purament. Per a ell, el matrimoni no és de conveniencia, sinó d'amor. La Marta, pero, no hi está d'acord, i tot i que en Manelic li fa fástic, s'hi casa per ordre d'en Sebastiá. Un cop viuen junts, el Manelic stadona que la Marta no l'estima, ¡ aixó el fereix molt. En el segon acte, en Manelic ja está casat amb la Marta i sembla que en Manelic només s'entén amb la Nuri, ja que la resta del poble es riu d'ell. Aixó atrau l'atenció de la Marta, que comengca a estar gelosa ¡a veure d'una manera diferent en Manelic. La Marta explica el seu passat i com va conéixer en Sebastia, a en Tomás. En Manelic, a mesura que s'adona del muntatge, stenfada cada cop més, ¡ cansat de tanta burla i malícia, vol tornar a la Terra Alta. Aleshores és quan veu que la Marta també l'estima ¡tots dos volen fugir, d'en Sebastia i de la Terra Baixa que, segons Manelic, és plena de boira ¡ falsedat. En l'intent, són interceptats pel Sebastia ¡ el Mossén. Quan en Sebastia s' adona de les intencions d'ells dos, fa tancar la Marta al molí, sota vigilancia dels pagesos ¡en Manelic és desterrat de la Terra Baixa. ¡En el tercer acte, els pagesos stadonen de la seva equivocació, ja que haver fet fora en Manelic ¡ haver seguit les ordres d'en Sebastiá, no havia estat tan bona idea. En Manelic torna a la Terra Baixa per enfrontar-se a en Sebastia ¡ endur-se la Marta que está malalta. La Marta diu que no pot viure sense en Manelic. Durant l'enfrontament, en Manelic mata en Sebastiá (és en aquest moment quan Sebastia és comparat amb un llop), seguidament marxa amb la Marta a la Terra Alta, ja que la Terra Baixa és una terra egoista i corrompuda. Lestructura d'aquest drama realista és la propia: tres actes, que representen introducció o plantejament, nus ¡ desenllac. Cal dir que el desenllag de l'obra ja s'observa al final del segon acte ¡ que el tercer desenvolupa tota la lluita entre els dos personatges antagónics: Manelic, el protagonista, ¡ Sebastiá, antagonista. A més a més, en el tercer acte trobem el penediment dels personatges secundaris que, com si es tractés d'una obra grega, configuren un cor. Tota la trama ve marcada per una série de fets premonitoris que ens avisen del que succeirá més endavant. Així, per exemple, el primer acte ens ofereix de cop tota la informació necessária per entendre la trama de l'obra i ens apunta ja un possible desenllac. El primer acte presenta un ritme prou trepidant, agil, que contrasta amb la calma dels altres dos actes. El pas, el canvi d'escena, sempre ve marcat en aquesta obra per l'entrada o la sortida d'algun personatge, cosa propia en el teatre de l'época. Les escenes són d'extensió diversa, segons el rol o funció que desenvolupen a la trama: hi ha escenes que fan avancar l'acció, la trama; d'altres que aporten un toc humorístic... Aquest recurs es veu molt clar al primer acte de l'obra. El temps de la historia és lineal: entre el primer ¡ el segon acte passen deu dies (la Nuri diu al Manelic: “Ja fa deu dies que ets casat”), entre el segon ¡ el tercer, unes hores. LECTURES Lobra presenta tres monolegs lírics de la Marta: a l'escena IV del primer acte, a l'escena ll del segon ¡ a l'escena VIII del tercer. Aquests monólegs mostren l'evolució de la Marta, que és un personatge rodó, que evoluciona al llarg de l'obra. També tenen una funció similar els aparts de Manelic durant l'acte segon. Cal dir que aquesta técnica és poc usada en el drama realista, en general, peró a Guimera li és útil per expressar qué hi ha a Pinterior de la consciéncia de cada personatge. Terra Baixa és 'obra menys coral de Guimerá, és a dir, no hi tenen un paper destacat tots els personatges, el poble en general, sinó que el centre d'atenció és el triangle format per Manelic, Sebastia i Marta. Els tres personatges estan molt ben definits, més que no pas els secundaris. Els personatges principals Marta: És una noia bastant jove, psicológicament la Marta és un personatge una mica inestable, ja que al llarg de l'obra els seus sentiments van canviant. De primer, se'ns presenta com una dona freda, distant, i reservada, també com una dona bastant innocent ja que l'obliguen a casar-se amb una persona a qui no estima, ¡ ella no fa res per impedir-ho, sinó que accepta ¡ es resigna a casar-se amb en Manelic. Entre el primer ¡i mitjan segon acte, la Marta no es té respecte a ella mateixa, ni tampoc s'estima la seva propia vida, té una autoestima molt baixa. Peró en el moment que comenga a estimar una altra persona (en Manelic) comenca a respectar-se ¡a valorar-se cada cop més. La Marta es pot considerar en certa manera també un personatge marginat, ja que els seus orígens són molt pobres. Ella i el seu pare adoptiu van anar a parar a la Terra Baixa d'en Sebastiá ¡ van ser acollits per ell ¡ comencen a treballar al molí. Molta de la gent de la Terra Baixa té certs prejudicis contra la Marta, pels seus orígens. En fer-se gran, la Marta es deixa endur per en Sebastiá, que li va donar acolliment, ¡ la va encegar amb maltractaments psicologics. La Marta es mostra feble davant d'ell peró és capac de posar-se ferma davant d'una altra persona, com per exemple el Manelic, també és amable ¡ dócil per Una part, pero, per una altra, sap ser agressiva. Manelic: En Manelic és originari de la Terra Alta, símbol de la puresa, la simplicitat i la tranquil-litat. Peró en passar un cert temps a la Terra Baixa, aquesta societat urbana ¡ hipocrita el fa canviar, tornant-lo desconfiat, ¡ finalment perd la innocéncia ¡ acaba matant en Sebastiá. En tota la seva vida no ha vist més persones que els seus pares i en Tomás, un ermita, ¡ ha viscut sempre de les seves ovelles. És una persona innocent, amb trets ¡ instints animals. Arriba de la Terra Alta a la Terra Baixa per casar-se amb la Marta, la noia amb qui sempre havia somiat. El seu casament, pero, és un engany, i de ser el que més desitjava en aquest món passa a ser una tortura que l'empeny a tornar a la Terra Alta. Així, els sentiments d'en Manelic cap al poble, la Marta ¡ la Terra Baixa canvien al llarg de l'obra fins arribar a un punt que són insostenibles per a ell. A la Terra Baixa, en Manelic és discriminat pel fet de no ser d'allá. És el personatge marginat, víctima de la Terra Baixa. En Manelic mata el seu contrincant, en Sebastia, ¡se'n torna amb la Marta a la Terra Alta, per tant, el final de l'obra és felic. Sebastiá: És un personatge arrogant, amb un gran sentiment de superioritat que no canvia en cap moment de l'obra, creu que tot ho té sota control, ¡ aixó és el que el mata. Ell és llamo de tot. És una persona que el poder el fa ser egoista i pensar només en ell mateix. Es fa respectar pel seu fort carácter, que imposa sobre els altres. El seu sentiment per la Marta és molt clar ¡ li fa molta de rábia que ella es porti bé amb el Manelic, perque ell vol la Marta per a ell tot sol. Aixó connota que és un personatge, molt masclista, que es creu superior a les dones, només pel fet de ser home, ¡ aixó es percep clarament quan ell tracta amb la Marta. Elements oposats i/o antagónics entre en Sebastiá i en Manelic: En comparar els dos personatges, es veu que són totalment oposats. En Sebastiá és un feudal poc generós, gens amable, una persona que només pensa en ell mateix, fins arribar al punt d'imposar un casament, el de la Marta ¡ en Manelic, per obtenir els diners que deu. En Manelic és un personatge que, clarament, s'oposa a en Sebastia: és un bon home, innocent ¡i carinyós, que estima la natura ¡ el seu entorn. En arribar a la Terra Baixa, no encaixa en aquella societat de jocs i enganys. També es veu que són molt oposats, en la relació que tenen amb la Marta, ja que en Sebastia, arriba a xantaxejar-la psicologicament, ¡ en Manelic, encara que ella al principi no l'estimés i no el tractés massa bé, continua estant amb ella ¡ estimant-la. Mossén: És l'aliat d'en Sebastia. Li diuen així perque havia estudiat per ser mossén, peró en la realitat no ho és. Actua com si fos el majordom d'en Sebastia: és molt fidel al seu amo. No podem dir massa del seu carácter per l'escassetat d'intervencions. Tomás: És l'ermitá que casará la Marta ¡ en Manelic, i no sap res de l'engany que es porta a terme. Té molta estima a en Manelic, se'l sent com a fill seu, i per aixó sent molta rábia quan s'adona de LECTURES comenga a fer patent en alguns personatges ¡ es veu, clarament, com el que domina és el temps personal. La tercera part está dominada per la fantasia ¡ fa acabar l'univers novel-lístic de forma poética amb el monoleg després de la mort. Temps historic El temps historic s'inicia a principis de segle xx i acaba després de la Guerra Civil espanyola. Es pot entreveure l'época pels fets histórics que de tant en tant se citen (l'esclat de la insurrecció, el canvi de carretes de cavalls a automobils, els tramvies i la proclamació de la República el 1931 en són exemples clars). Tot ¡ així, i sens cap mena de dubte, no és pas el temps históric el que més influeix a la novel-la (que tot ¡ ser important per a situar els personatges ¡ fer-los actuar de forma determinada no és el centre de les seves accions); el temps que influeix realment és el temps personal. Aquest temps personal, totalment subjectiu per a cada personatge ¡ marcat per les seves vivencies, sol ser un temps estancat en el passat i sempre pensat en els records felicos. Així el present importa ben poc per aquests personatges ¡ es margina l'acció, deixant lloc a la memoria i la idealització del viscut. Arbre genealogic L'arbre genealógic segúent correspon a la família Valldaura-Farriols. Está marcat amb línies discontínues aquelles relacions amoroses extramatrimonials o aquelles que no han acabat derivant en matrimoni. Miquel "Nicole Taresa Salvador Amada ¡nl 2) Bárbara E canstáncia Masdéw Rovira Goday Validaura Riera -tsinyonas” Jesús Soña Eladi Faros. | Plaregura | — |ttrmanda Mssdóu Valldsura Elsa) Jaume Ramon Una nola que feia he Mara Farriols Fartiols Fariols de motista Personatges Amadeu Riera: és el notari de moda a la Barcelona de l'*poca. És un home esvelt, distingit, amb una rosa vermella damunt la seva taula de treball al despatx. Está casat amb la Constancia, una dona poc atractiva. Será l'amant de Teresa, relació que recordará quan ja sigui gran. Armanda Valls: esdevé cuinera dels Valldaura de molt jove, recomanada per una parenta seva, també minyona de la casa. Resultará ser, finalment, el membre del servei més fiable de la casa ¡ al final de la vida de la Teresa, li fará de confident. Anirá descobrint diversos secrets de la família Valldaura al llarg de la seva vida, que no donará a conéixer mai. Idealitzará el temps que fou l'amant de l'Eladi Farriols, ¡ guardará el present que aquest li va fer: unes arracades, com a símbol d'amor. Barbara: és una violinista que coneix Salvador Valldaura a la refinada Viena. Bárbara, físicament, és prima, rossa ¡ d'ulls clars. El seu comportament és curiós: no suporta els miralls, canvis inesperats d'humor d'un dia per l'altre, ... Está lligada a les violetes que li fa enviar Valldaura dia rere dia després d'un parell de dies dels primers contactes erótics amb aquest, Bárbara es llencará al canal morirá, sense explicació aparent. Resulta ser un dels personatges més enigmátics ¡ atractius de tota la novel-la. Begú: és el propietari de la Joieria Begú del passeig de Grácia de Barcelona, on Nicolau Rovira i Teresa Goday van a comprar un fermall de gran valor. És ben plantat, rosat de pell i amb els cabells arranats i les celles espesses (capítol | de la primera part). Al capítol VIII de la primera part Eulália comunica a Teresa Goday la mort del joier, notícia que trasbalsa Teresa pels records que li porta. LECTURES Climent: és el nou cotxer de Salvador Valldaura i Teresa Goday. És escardalenc, amb patilles negres ¡ uns ulls com el carbó (capítol V de la primera part). El lloguen poc temps després de casar-se, quan en Viceng, l'antic cotxer de Nicolau Rovira i Teresa Goday, s'ha retirat al seu poble, Igualada. Constáncia: és l'esposa de 'Amadeu Riera. Baixa i mancada de bellesa, sempre va carregada de joies (potser per suplir aquesta manca). És una dona una mica maniática. Mor sense arribar a sospitar l'adulteri del seu marit amb Teresa Goday. Eladi Farriols: després d'intentar exercir d'altres oficis, treballa de botiguer a la botiga d'un familiar. Incapac de fer res a la seva vida, es casa per interés amb Sofia, per qui havia sentit una lleugera antipatia des del principi, pel menyspreu mostrat i per la feina que li donava a l'hora de vendre. De la seva relació amb Pilar Segura (Lady Godiva) en naixerá Maria que, casat amb Sofia, s'afillará. És una persona amb grácia peró mediocre ¡ es caracteritzará per la seva passió per les dones (tindrá relacions grotesques ¡ ridícules amb les minyones, fins a arribar al punt d'observar-les d'amagat mentre juguen despullades al pati). La darreria de la seva vida la passará tancat a la biblioteca de la casa, envoltat de llibres de Proust. La seva rápida mort, i la troballa d'una ampolleta sospitosa, fa sospitar un possible suicidi. Eulália: és una amiga de Teresa. S'ho arreglará per fer coincidir Salvador Valldaura i Teresa Goday a la seva festa de Carnaval. Sentirá una certa enveja respecte a Teresa, i quan aquesta comenci la seva relació amb el notari, Eulália se'n separará. El seu marit, Rafael Bergadá, morirá assassinat un dia sortint de la fabrica, suposadament a causa de les tenses relacions amb els obrers. Ella trobará suport psicologic en Joaquim Bergadáa, per qui inicialment sentia una forta antipatia. El temps i les afliccions faran que recuperi l'afecte per Teresa, de la qual s'havia distanciat arran de l'adulteri amb el notari Riera. Jaume: és el segon fill de la Sofia ¡ l'Eladi. Potser a causa del seu naixement prematur és molt malaltís. És sensible ¡ será la víctima i el canal de la crueltat de la Maria i en Ramon. Només trobará asil en l'habitació de la seva ávia (Teresa Goday) i será l'únic que podrá entrar al seu "santuari": la sala plena de records (l'armari japonés, l'última copa d'un joc que el seu avi Salvador Valldaura portá de Viena, ...). En Ramon i la Maria creuaran el límit de les trapelleries i en Jaume morirá ofegat a l'estany per culpa d'aquests. Jesús Masdéu: fill de la Teresa i en Miquel Masdéu, sempre será vist com una cárrega per la Teresa, per no voler deixar-lo desemparat. Miquel Masdéu, ja casat, se l'afillará, ja que el matrimoni no pot tenir fills. Tot ¡ així, anirá de visita a la torre de forma regular dient ser el fillol de la Teresa. Es topará amb l'ofici de pintor i durá una vida pobra i resignada. Durant la Guerra Civil espanyola es fará milicia republica i entrará a la casa dels Valldaura durant l'ocupació d'aquesta. Li proporcionará un pis, on viure apartada dels soldats, a l'Armanda. Finalment morirá heroicament, al front, combatent el feixisme. Joan Rodés: és el professor de piano dels fills de l'Eladi i la Sofia. Mutilat, es recolzará en la imatge d'artista incomprés i desaprofitat. Constantment ofés per les trapelleries de la Maria i en Ramon, intentará acostumar-se a aquest estil de vida sense rancors envers la família Valldaura. Inconscientment, descobrirá l'origen de la Maria en mostrar un retall de diari a Teresa amb la fotografia de Lady Godiva. Joaquim _Bergadá: amic i company de Salvador, fou qui li presentá la Bárbara a en Valldaura. Enamoradís i poc donat a la constancia, no és vist amb bons ulls ni per la Teresa, ni per la Sofia, ni l'Eulália (la dona del seu germá). Quan Rafael mor assassinat, ell es fa cárrec de l'Eulália i se l'enduu a París. La solitud de tots dos els unirá, finalment. Maria: filla de l'Eladi ¡ la Pilar Segura, és afillada per la Sofia com a mostra de forca. És el personatge més poétic de la novel-la. De gran bellesa, será el centre del món infantil. És cruel ¡ tendra alhora, mostra de la seva inestabilitat familiar. Després que l'Eladi els digui que ella i en Ramon són germans morirá caient de la teulada. Es dissoldrá, així, amb la naturalesa i passará a formar part, des de l'altre LECTURES món, del pati i de la casa. El símbol de la seva existencia després de morta será una teranyina que toca tots aquells que s'acosten a la casa. Será redimida per l'Armanda. Marina Riera: és la germana de l'Amadeu Riera, el notari. Casada amb un empresari del sector metal-lúrgic, tindrá una filla (Marina), que tindrá una filla amb el mateix nom. Nascuda uns quants mesos després que en Ramon Farriols l'acollirá a casa seva quan aquest marxi de casa, perqué la seva filla i ell són companys d'estudis. Precisament aquesta filla stenamorará d'en Ramon. Miquel Masdéu: és un fanaler. Coneix Teresa essent casat ¡ té un fill amb ella, Jesús Masdéu, que després s'afillará. És el primer amor de Teresa, un episodi que amb el transcurs dels anys ella recordará com una bogeria de joventut. Nicolau Rovira: és el primer home amb qui es casa Teresa. Un home vell ¡ amb riqueses guanyades a la borsa, que li proporciona a Teresa -d'origen humil- l'ascens social i económic. Li regalará una joia de gran valor a la Teresa, que aquesta revendrá per ajudar a Miquel Masdéu ¡ el seu fill, i la tornará a comprar sense adonar-se que és la mateixa. Allo que el simbolitzará será l'armari japonés, un regal que féu a la Teresa ¡ que no va agradar-li, tot i¡ haver-li costat car, peró que ella mantindra fins a la torre sigui derruida. Pilar Segura: cupletista del Paral-lel. El seu sobrenom és "Lady Godiva". S'enamorara de l'Eladi Farriols ¡en quedará embarassada de la Maria. Donará Maria, juntament amb un bracalet de plata, al seu empresari perque l'adoptin uns senyors rics desconeguts, l'Eladi i la Sofia. Pilar Segura morirá en un hospital després d'haver estat durant anys l'artista preferida del Paral-lel. Rafael Bergadá: és el marit de l'Eulália i el germá d'en Quim Bergada. Tindrá problemes amb els obrers de la fábrica, ¡ será assassinat violentament. Ell i l'Eulália són els que conviden a la Teresa ¡ en Valldaura a una festa de Carnaval perqué es coneguin millor. Ramon Farriols ¡ Valldaura: és el primer fill del matrimoni de la Sofia i l'Eladi. De petit estará ple de vida ¡ será el més fort, el líder dels nens. Será cruel amb en Jaume, el record del qual el seguirá tota la vida i llamargará. L'estiueig que passa a casa els Balsereny amb la Maria será el seu despertar de la sexualitat. El seu amor per la Maria anirá més enllá dels jocs infantils. Després de la revelació del seu pare, que li diu que la Maria ¡ ell són germans, marxará de casa ¡ s'instal-lará un temps a casa la Marina Riera. De gran patirá una estranya malaltia (l'aigua li produirá vertigen, que es pot deduir a causa de l'incident amb en Jaume) ¡ es convertirá en un home resignat, amb la cárrega dels records, que intentará oblidar. L'última visita a la torre representará l'acceptació del seu deute amb el seu traumátic passat. El taló que li proporciona Sofia abans d'acomiadar-se'n li permetrá sortir de la miseria en qué viuen ell ¡ la seva família. Rosa: la senyoreta Rosa és la institutriu. D'origen modest, no acceptara ni perdonará les vexacions a qué la sotmeten en Ramon i la Maria. Al final, despatxada, revela a l'Eladi, com a veritat, les seves sospites sobre la relació entre la Maria ¡en Ramon. Marxará de la torre proferint una maledicció. Salvador Valldaura: amb una cridanera barba rossa, alt i d'aspecte de bona persona, Salvador Valldaura viurá tota la vida sota el record del seu amor a Viena per Barbara. Es casará amb Teresa i aquesta li fará abandonar la carrera diplomática i mudar-se a Barcelona, pero el record del seu primer i més intens amor el fará tancar-se en ell mateix. Intentará repetir la história de Viena amb Teresa (les violetes, ...) pero fracassará. Posará tot el seu amor en la seva filla, la Sofia, a qui li promet que será l'hereva de tot. És un personatge cálid i bo, pero viurá tristament estancat en el passat. Sofia: de caracter fred, manipulador ¡ distant, és completament diferent de la seva mare Teresa. Físicament no destaca ¡ tampoc té tendencia a anar gaire cuidada. La relació amb la seva mare será d'enveja i odi des d'un principi. Quan aquesta mor, i Sofia esdevé la propietaria de tot, descobreix per Teresa uns sentiments que mai no havia sentit. Pel seu pare sent un amor profund fins que descobreix que aquest no l'ha feta hereva, com I'hi havia promés. El seu matrimoni amb l'Eladi será una indiferencia i una humiliació des d'un principi, i quan la nit de noces aquest li diu que té una filla la separació es fa abismal. Sofia decideix afillar-se la Maria per poder controlar, així, el seu marit. Sofia