Resumen Tema 5 Historia Vicens Vives, Resúmenes de Historia del Mundo Contemporáneo

¡Descarga Resumen Tema 5 Historia Vicens Vives y más Resúmenes en PDF de Historia del Mundo Contemporáneo solo en Docsity! Tema 5: Innovació i domini colonial Nous sectors econòmics i industrias Sectors energia: electricitat i petroli 1. CREIXEMENTS DEMOGRÀFIC I DESENVOLUPAMENT URBÀ -CREIXEMENT DE LA POBLACIÓ MUNDIAL 1 rev industrial: Creixement demogràfic i desenvolupament urbà gràcies a higiene i es produeix més alimentació per la maquinaria: - S.XIX: creix. demogràfic (1800: 900 milions i 1900: 1600) - S.XX: continents ↑ habitants (particularment Amèrica i Europa). -LA REDUCCIÓ DE LA MORTALITAT -S.XIX poblacions industrialitzades: transició per mantenir altes taxes de natalitat (↓ taxa mortalitat especialment la infantil i ↑ vegetatiu) -2n meitat S.XIX: ↓ mortalitat → reducció de factors de segles anteriors ( crisis de subs., epidèmies, guerres), sobretot millora en dieta i en avenços de higiene i sanitat. -Progressos mèdics: -Vacuna de Pasteur contra ràbia (1885) -Tuberculosis de Koch (1883) -Instruments (agulla hipodèrmica o anestesia amb èter i millora intervencions) 1846 -Ús guants goma (1890) -Antibiotics - ↑ Taxa supervivència quirúrgica i control endèmies. -Còlera a Europa causa milions morts (última gran epidemia 1923). -↑ esperança de vida europa. -1880 i 1930→ paisos + industrialitz: amplíen frontera biológica 20 anys aprox. -NATALITAT -S.XIX natalitat alta (30-40%) sobretot: països desenv. economic baix. -1880 a Europa: redueixen taxes per què mortalitat infantil ↓, renda càpita i urbanització ↑, mètodes anticonceptius, no treball infantil… -L’EXPANSIÓ DE LES CIUTATS Descobriments i rapidesa mitjans de transp i oportunitats països industrialitzats: migrants Ciutats petites o mitjanes creixen: èxode rural: població rural cap ciutats (Londres, Paris..) Creixement ciutats provoca: eliminació cultura, separació de barris i ↑ insalubre. 2. LES NOVES FONTS D'ENERGIA -Meitat s.XIX fins 2 Guerra Mundial: Transformacións que impulse 2n Rev. industrial. -Innovacions científiques i desenvolupament industrial -Agricultura té creixement LES NOVES FONTS D’ENERGIA -S.XX: carbó recurs 1 en indústries i llar. Va decreixent perquè arriben 2 fonts noves: 1. Petroli: comencen a explotar a Pennsilvània (1859) per iluminar, calefacció i lubrificant. Invenció motor gasolina (Benz 1885) i gasoil (Diesel 1895) permeten: ús combustible en automòbils, vaixells i avions. 2. Energía elèctrica: gran desevolupament gràcies a: transformadors,cables alta tensió… permeten: generació i trasllat electricitat fins punts llunys. Estimula sectors: transport (metro, tranv) ,telecomunicacions (telèfon) i oci (cine) Transformació llum carrer i llar de gas a filaments de carboni (Edison 1880). Creació electrodomèstics, difusió motor elèctric (permet mecanització total processos producció). Augment producció i flexió localització empreses. NOVES INDÚSTRIES I FORMES ORGANITZACIÓ INDUSTRIAL 1873: caiguda preus (oferta productes agrícoles) i provoca ↓ consum i tancament empreses. - Gran Depressió: cerca noves fórmules per millorar la producció. 1. Innovació (laboratoris,unis i empreses): avenços sector químic. 2. Perfecció siderúrgia i electrometal·lútgia: nous materials (alumini i acero inox) 3. Peces metàl·liques: rev, sectors automoció, armament, aeronàutica i tècniques constructives. - ↑ competència i necessitat capital → concentració empresarial a través de: 1. Trust: fusió diferents empreses 2. Càrtel: acord preus i quotes entre empreses. 3. Hòlding: societat financera co trola activitats i capital empreses. NOVES FORMES DE PRODUCCIÓ - Taylorisme (producció en cadena): augmenta producció→baixen preus→estimulen el consum. Producció massiva→ consum massiu, comença la compra a terminis (families es començen a endeutar) - 1913: Henry Ford: posa en pràctica taylorisme (fàbrica Detroit). Aconsegueix: ↓ preus i fàbrica 1 automòbil per classes mitjanes. MUNDIALITZACIÓ DE L’ECONOMIA -1870 i 1913: volum comerç internacional x4 i Europa principal mercat productes i capitals (controlava 80% comerç mundial) -Integració mercat gràcies rev.transports i comunicacions per baixar preus productes. -Patró or (sis.monetari on bancs centrals: suport divises en or) permet: articulació monetària internacional fins 1914. -1914 London: cor financer mundial i lliura esterlina (moneda de referència). Dos grans imperi i objectiu: França i Regne Unit Objectiu R.Unit: Territoris més importants que poseía un imperi i l’altre: - França: Argelia, África Occidental Francesa, África Ecuatorial Francesa, Madagascar, Marroc, Senegal - Regne Unit; Egipto, Nigeria, Sudàn, África Oriental Británica, Union sudafricana 4. Que van fer les potències europees per repartir-se el continent Africà ,evitant guerres entre elles? La Conferencia de Berlín de 1884, que reguló la colonización y el comercio en África. En el último cuarto del siglo xix existían considerables rivalidades políticas y económicas entre los imperios europeos. El reparto de África se llevó a cabo en gran medida sin que los europeos entraran en guerra. Fue convocada por Francia y el Reino Unido2 y organizada por el canciller de Alemania, Otto von Bismarck, con el fin de solventar los problemas que implicaba la expansión colonial en África y resolver su repartición. De que forma van fer el repartiment segons la Conferència de Berlín? Es va repartir tota Africa, decideixen que el primer que arribi a un territorio el fara seu, i desde alla se estableixen uns límits.Van repartir el territori d'Àfrica, amb el mapa, amb una regla (per aixó les fronteres d’Africa son rectes) Conseqüències de Conferencia de Berlin: es van separar comunitats per la meitat, mentre comunitats qe eren enemigues es van quedar juntes, i van provocar nombroses guerres. Països que van participar: Imperi alemany, austohungares, bèlgica, dinamarca, frança, R.Unit, Itàlia, P baixos, portugal, imperi rus, espanya, regne de suecia i noruega, I. Otomà ACTIVITAT: Països més importants i alguna colonia d’aquest països de Asia. (llibre pàg 84) -Presencia británica, França, Japó, Rússia, i altres potències menors: Holanda, Alemanya, Espanya. Algunes colònies d’aquests països: - França (Indoxinesa, es converteix en tres països diferents) - Japó (Península de Corea) - Què es la joya de la corona? La posesión de la India fue el eje del imperio inglés y la llevó a consolidarse como una gran potencia imperial. -Anglesos intenten entrar a xina i fer colonia pero no ho aconsegueixen i fan guerres de l'opi l’opi(droga), van traficar americans droga a la xina, i xina no volia→guerres. Xina: cedeix hongkong durant alguns anys. Estats Units practiquen neocolonialisme: estat controla l’economia de altre país pero políticament es independent (mai han tingut colònies) van lluitar contra els espanyols per aconseguir independencia de cuba. -L'ADMINISTRACIÓ DE LES COLÒNIES -Colònia: territori sense govern propi i total dependència de metròpolis. Administra 1 governador, ajudat x funcionaris i exèrcit. (Índía Britànica, Congo Bèlga…) -Protectorat: es respecta el govern del territori pero li deixe funcions escasses -Domini: colònia de poblament pròpia de L'imperi Britànic. Amb organització política, pero sota sobirania britànica (Canadà, Austràlia…) -Concessió: temporal d’enclavaments per a la seva explotació per part de metròpolis (hong Kong, Xangai) -LA RESISTÈNCIA DELS TERRITORIS COLONITZATS 1. 1839-1842 i 1856-1860: Guerres de l’opi a Xina, perque prohibeixen que britànics. Suposa obertura ports xinesos i britànics es queden amb Hong Kong. 2. Revolta dels sipais 1857 per: l’utilització de greix de porc i vaca en la munició. 3. Revolta de boxers a Xina, 1899: membres d’una societat secreta que expulsaven estrangers. Derrotats per coalició internacional (G.Bretanya, França,Alemanya…). 1911 revolució: enderroca l’emperador i s’instaura república. -ELS CONFLICTES ENTRE LES POTÈNCIES COLONIALS Potències volien estendre seus dominis→confrontacions. - Sud Àfrica, estableixen grangers holandesos (bòers) i van construir repúbliques d?orange i Transvaal. Descobriment or i diamants→ guerres dels bòers (1880-81 i 1899-1902) després que Imperi Britànic s’incorpora als territoris. - Nord Àfrica, control de l’alt Nil→ col·lisió interessos britànics i francesos, i exercits s'enfronten a Fashoda (Sudan, 1898). No es va acabar enfrontiment, per la retirada de francesos davant de l'exèrcit britànic. - Japó atura expansió russa per Manxúria i el nord de Corea en la guerra rusojaponesa 1905, i Corea com protectorat. -Tensió entre Alemanya i França al Marroc→ crisis marroquines 1904-11, va acabar amb conferència d’Algesires 1906, que va establir protectorat francoespanyol al Marroc. -L'IMPACTE (consecuencia) SOBRE ELS POBLES COLONITZATS Territoris colonitzats van rebre impacte que els va desordenar l'economia i societat, es van sotmetre a procés d'aculturació. -Economic: colònies obligades a participar en sistema econo. internacional de manera desigual. Dependència econòmica: ruina act. artesanals i espoli riqueses naturals. -A zones mineres (Congo, Rhodesia, Sud Àfrica) població explotada en semiesclavitud, i es fan atrocitats (genocidi congoles 1885-1908). Terres van ser expropiades per plantacions monocultiu (cafè, cotó, cacau…). Tot això→ deteriorament equilibri ecològic de regions tropicals. -Construcció infraestructures en benefici de interessos metropolis, → mà d'obra indígena en condicions precàries. -Polític: administració occidental posa fi a jerarquies tribals, i imposen nova elit dirigent europea: va gaudir dels privilegis + grans, i va tenir suport d’elits locals (pq van oferir privilegis a canvi de fidelitat). -Repartiment colonial: traça fronteres artificials→ va provocar fractura étnica, ajuntament de tribus enfrontades…→ molts conflictes -Sociocultural: procés aculturació → extinció de costums, religions, llengües en favor de les europees. També va causar desarrelament i segregació de població autòctona. Encara que arribada de vacunes i mesures higièniques, el escas desenv. economic i corrupció→ fams periòdiques