Resumen Terra Baixa para selectivitad., Esquemas y mapas conceptuales de Catalán

¡Descarga Resumen Terra Baixa para selectivitad. y más Esquemas y mapas conceptuales en PDF de Catalán solo en Docsity! Terra baixa El teatre d'Angel Guimerá Llegiu el proleg de Terra baixa, págines 36-37 i 57-60 i redacteu les característiques del teatre d'Angel Guimera. Etapes de la producció guimeraniana: a) b) Etapa de la tragedia romántica. Comenca amb Gal-la Placídia (1879) i continua amb Judith de Welp i altres. Es tracta d'un grup de tragédies on es recreen ambients passats, medievals, amb un plantejament subjectiu de la historia (que converteix en llegenda). Té influencies de Victor Hugo ¡ de Shakespeare. L'obra més destacada és Mar ¡ cel, que ja abandona l'ambientació medieval. Quiestió: - Cerqueu l'argument de Mar i cel. Si algú ha vist la versió musical de Dagoll Dagom la pot comentar. Etapa del drama realista. Entre 1890 ¡ 1900 la seva dramatúrgia se centra en problemes de la história contemporania. Hi influeix el seu compromís catalanista. És Vetapa de plenitud de Guimerá. A partir d'ara escriurá en prosa o en vers, segons la funcionalitat que li vulgui donar o la temática. Amb En Pólvora (1893) i La festa del blat (1896), tracta la questió anarquista tot denunciant la violencia ¡i l'esclavitud del treball, ¡ proposa unes solucions que predicaven la bondat. D'aquest període destaquen tres obres: Maria Rosa, Terra baixa ¡ La filla del mar. La técnica és la mateixa a les tres: s'exposa un plantejament ¡ el drama es va condensant fins al tercer acte amb lexplosió dels conflictes acumulats. Els personatges principals són apassionats ¡ provoquen un seguit de violencies que acaben amb la mort d'un d'ells. Aquestes tres obres plantegen un problema de possessió amorosa que arriba a una situació límit en el desenllac. Aquest conflicte pot anar acompanyat d'altres, com ara el de la possessió económica, la discriminació económica o racial. Elements realistes que hi trobem oposats als romántics: % Refús de la fantasia. Retrat de la vida tal com és. «+ Actitud narrativa: abandó del vers, escriptura en prosa. <* Predomini de l'objectivitat i distanciament de l'autor davant de les situacions. «+ Visió del món racionalista i materialista Preferéncia per temes d'actualitat. «<+* Personatges de classes socials poc afavorides. «< desgraciades. «<+ Rebuig de l'ampul-lositat, recarregament o retoricisme romántics. Les altres dues etapes tenen una importancia menor en el conjunt de la seva obra. Llegiu- ne la informació del próleg. c) d) Etapa modernista de desorientació Etapa de represa fallida Terra baixa a . Argument ACTIVITAT: elaboreu un resum escena per escena de tot el drama. Podeu treballar en grup i que cadascú s'encarregui d'una part. b. Característiques del drama realista. Vegeu les comentades en explicar l'etapa de la producció dramática. ACTIVITAT: a partir de la informació donada en el punt anterior sobre el drama realista ¡ també la donada sobre els trets dels moviment realista en general, Cc. Estructura estructura del drama és la característica de tes actes amb introducció, nus ¡ desenllac. Tot i que en aquest cas es pot dir que el desencadenament de la trama és fa ja patent al final del segon acte ¡ el tercer queda reservat només a la lluita entre Manelic ¡ Sebastiá per una banda ¡ el penediment del cor de personatges secundaris per !' altra. La dinámica de l'acció ve marcada per un seguit d' elements premonitoris que avancen fets que es concretaran més endavant. De fet, el primer acte ens ofereix de cop tota la informació necessaria per el desplegament de la trama ¡ ens apunta ja el possible desenllac. Tota aquesta quantitat d'acció dona un ritme forca trepidant al primer acte que es veu contrastat per la relativa calma dels altres dos. El segon acte no aporta elements nous a la trama, apunta ja cap a la resolució del conflicte. En ell sabem més coses sobre el passat de la Marta. També hi ha un malentes entre el Manelic i la Marta ¡ es fa evident el poder del Sebastiá sobre tots els personatges. El punt d'intensitat dramática amb qué acaba contrastat per la delectació que l'autor es permet en el tercer acte en que la figura de Sebastiá apareix amb tot el seu patetisme com a veritable víctima del a seva propia decisió. L'escena primera s'obre amb el penediment dels personatges secundaris per haver separat el Manelic del Sebastia tot ¡ que es destaca, sobretot, el carácter de submissió. Aquests personatges simbolitzen també la societat que actua contra els que són diferents per covardia. Trobem, doncs, l'expiació dels personatges secundaris i el progressiu enfonsament de Sebastiá. L'ombra de Manelic plana per tot l'acte fins que es troba definitivament amb Sebastiá. Guimerá acumula tota l'atenció dramática per reforcar el cop d'efecte final. Així es fa patent el conflicte —el bé contra el mal- que és present en tota l'obra. Les expectatives creades al final del segon acte ¡ l'alentiment de l'acció del tercer acte desvetllen en l'espectador la sensació de trobar-se davant una situació eminentment trágica. Entretant, assistim a la caiguda de Sebastiá. La famosa menció final al llop recull tots els elements premonitoris que ja apareixen al primer acte. Al llarg del text, l'autor alterna les escenes cómiques amb les dramátiques. Aquest procediment és molt clar al primer acte i decau a partir de la meitat del segon, a mesura que el desplegament de la trama porta cap al desenllac trágic. L' humorisme de les escenes de Manelic com a gamarús contrasten forca amb les escenes del tercer Un altre tema, que enllaca amb la biografia de Guimera, és el del rebuig als marginats. El trobem en el cas de la Marta, que mai fou acceptada pels companys de la possessió, ¡en l'atac tan cruel que rep en Manelic només arribar a la terra baixa ¡ ser rebut pels criats. La possessió, 'amor: Per una altra banda tenim el tema amorós. Les relacions amoroses són conflictives, ¡ van lligades al concepte de possessió. Primer és en Sebastiá qui posseeix la Marta, i després será en Manelic. La Marta no deixa de ser l'objecte a posseir, no pot evitar el casament amb en Manelic, peró acaba estimant-lo i acceptant la nova situació, que li suposa més llibertat. L'amor de Manelic i amor de Sebastiá són ben diferents. El primer és pur, es conforma amb el rebuig de la Marta al principi, no s'atreveix a agredir-la quan ella li ho demana. Grácies a aquest amor se salvará la Marta del seu destí; té, doncs, una funció purificadora ¡ redemptora. En canvi en Sebastia l'amor és erótic, agressiu. En el 3r acte, quan és rebutjat per Marta, expressa l'augment del seu desig davant de la violencia d'ella. g. Técnica discursiva Angel Guimera recorre a diversos procediments narratius per introduir narracions dins del drama. - — Latécnica del somni, que conta Manelic per explicar la presumpció del casament. - L'analepsi o retrospecció (flash back), que serveix a Marta per explicar el seu origen desgraciat i justificar-se davant del pastor Tomás. - — La rondalla. El pastor, quan vol denunciar la tafaneria de les dones que tafanegen sobre Martai Manelic, introdueix una narració, la rondalla de Sant Miquel. - Altres técniques són emprades per oferir informació sobre els personatges, per presentar-los o definir-los. o El monoleg ¡ els aparts. L'únic personatge que empra el monoleg és la Marta. Un a cada acte. Serveixen per mostrar al públic els seus sentiments i com va evolucionant al llarg de l'obra. En el cas d'en Manelic aquesta funció la realitzen els aparts. o La premonició: algun personatge presenta un indici que fa preveure accions posteriors. o La presentació previa: un personatge explica coses d'un altre que encara no ha aparegut en escena. h. Llenguatge i estil A- La llengua literária del segle XIX La llengua que empra Ángel Guimera reflecteix el catalá del segle XIX. Caraterístiques que hi trobem: - Ús de l'article masculí LO ¡ LOS (no amb valor neutre) - — Subjuntius en —a (venga) com en el valencia actual - — Formes plenes dels pronoms febles: me, te, se. - — Castellanismes léxics i sintáctics ( a + CD) - — Ús abusiu del pronom HI per HO ¡ LOS (com a Cl) - —Az+vocal=AN (p. ex. AN ELL) - — Reducció del pronom -VOS enclític: ESPEREREU-VOS > ESPEREU'S-E Cal recordar que en l'época que Ángel Guimerá escriu les seves obres el catalá encara no está normativitzat, ¡ per tant no hem de pensar que no coneixia una normativa que no existia. En aquest sentit, Guimerá es movia entre els dos sectors principals que pretenien establir una norma per a la llengua. B- Lestil Els recursos estilístics emprats tenen la funció de remarcar la forca del discurs. Ho veiem sobretot en la presencia de moltes exclamacions breus. En les intervencions de Manelic abunda l'anáfora ¡i el polisindeton amb la mateixa funció de remarcar la passió del personatge. També hi trobem comparacions, elements simbolics, paral-lelismes, ironia... Cal tenir present que en teatre les paraules prenen forca en la interpretació dels actors.