Docsity
Docsity

Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity


Consigue puntos base para descargar
Consigue puntos base para descargar

Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium


Orientación Universidad
Orientación Universidad

Resumen Terra Baixa por escenas, Apuntes de Catalán

Resumen de terra baixa per escenes

Tipo: Apuntes

2019/2020
En oferta
30 Puntos
Discount

Oferta a tiempo limitado


Subido el 10/11/2020

usuario desconocido
usuario desconocido 🇪🇸

5

(1)

1 documento

Vista previa parcial del texto

¡Descarga Resumen Terra Baixa por escenas y más Apuntes en PDF de Catalán solo en Docsity! TERRA BAIXA Introducció Terra Baíxa és una obra d'Angel Guimerá publicada l'any 1897.Pertany a la tradició Ititerária del Realisme, perqué tracta sobre les vides d'uns personatges d'una clase social pobra, de treballadors “dominats” per un amo, un “amo de tot”. Terra Baixa és un drama, pertany a la segona etapa ( entre 1890i 1900), un moment de plenitud pera Ángel Guimerá. En aquesta época va escriure tres grans drames realistes: = La filla del mar » Terra Baixa - Maria Rosa RESUM PER ACTES DEL LLIBRE + Primer Acte: En aquest primer acte s'ens presenten tots els personatges de Pobra, comencant primer per en Xeixa, na Pepa i n'Antonia, al llarg de la resta del primer acte van apareixent la resta de personatges. En aquest acte en Sebastia que és l'amo de tot, vol casar la Marta, que és com una mena de filla adoptada per a ell pero que entre ells hi ha més que aixó. La vol cassar per motius economics ja que ningú pot saber que entre ell ¡la Marta hi ha alguna relció amorosa, sino, no podra cobrar certs doblers. El marit que han cercat per la Marta és en Manelic, un noi procedent de la Terra Alta ¡ que demostra que de veritat estima la Marta ¡i que ell no es casa per conveniencia. Tothom al poble sabia que el casament era tot un muntatge d'en Sebastiá, tots menys un, el Tomas que era l'ermitá. Abans del casament, en Xeixa es nega a anar al casament ¡ per aixo en Sebastia el fa fora. Un cop casats el Manelic ¡la Marta ¡ visquent junts, la Marta « Hi ha també com a tema a tractar, els plans del Sebastiá que ha fet per guanyar diners casant la Marta amb en Manelic. Es per tant un tema d'enganyifa perque en teoria cap ni un del poble hauria de saber res de que tot és un pla elaborat per el Sebastia. + Un altre tema a tractar és la manera de tractar a en Manelic que té la gent del poble, la manera tan discriminatoria amb la que el tracten, el veuen com a una persona inculta i com un babau prl fet de pertanyer a un lloc diferent del seu. +» Larebelació d'en Xeixa contra en Sebastiá és un altre tema que apareix en el llibre. En Xeixa es nega a anar al cassament perqué ell sap que és tot un muntatge ¡en Sebastiá el treu fora. La maldat de les perdigones seria un altre tema a tractar, sobretot es veu en la manera de tractar a en Manelic. | es veu reflexada en el conte d'en Tomás Els personatges: Manelic: En Manelic és originari de la Terra Alta. En tota la seva vida no ha vist més persones que els seus pares ¡en Tomás, un ermitá, i ha viscut sempre de les seves ovelles. És una persona innocent, amb trets iinstints animals. Arriba de la terra alta, simbol de la puresa, la simplicitati la tranquil-litat, a la terra baixa, tot el contrari, per casar-se amb la Marta, la noia amb qui sempre havia somiat. El seu casament, perú, és un engany, i de ser el que més desitjava en aquest món passa a ser una tortura que l'empeny a tornar a la Terra Alta. Així, els sentiments d'en Manelic cap al poble, la Marta i la Terra Baixa canvien al llarg de Pobra fins arribar a un punt que són insostenibles per a ell. En Manelic és un personatge que es podria considerar paral-lel al personatge de l'Ágata de l'obra La filla del mar, també d'Angel Guimerá. Com l'Agata, ha estat enganyat en un festeig on l'altre persona no l'estimava ¡ l'utilitzava per tapar un altre festeig que no hauria estat ben vist. Com l'Agata, és innocent i esta ple d'il-lusió per la nova etapa que comenca en la seva vida; com ella, és un personatge diferent dels altres, marginat, pero que al final s'acaba guanyant el cor de l'altre persona. Tots dos anhelen tornar als seus orígens ¡acaben matant a un altre personatge de Pobra. Precisament d'aquesta última similitud prové la que és prácticament l'única diferencia entre ells dos. L'Ágata acaba matant el seu estimat, per la qual cosa ella també s'acaba suicidant ¡ l'obra té un final fatalístic. En l'extrem oposat, en Manelic mata el seu contrincant, el seu enemic, ¡ conseqiientment se'n trona amb la Marta a la Terra Alta, sent aquest un final felig. Marta: La Marta es pot considerar en certa manera també un personatge marginat. Els seus orígens són molt pobres, de demanar caritat amb un pare adoptiu al peu de les escales de les esglésies. Ella ¡ el seu pare adoptiu van a para per casualitat a la terra baixa d'en Sebastia, i són acollits pel poble, comencant a treballar al molí. Molta de la gent de la terra baixa té certs prejudicis contra la Marta, pels seus orígens, pero en Sebastia se n'enamora. La Marta es deixa dur per en Sebastia des de ben petita, quan arriba al poble, i davant d'ell es mostra feble. Sap ser amable i docil per una part, i agressiva per l'altre. Quan accepta casar-se amb en Manelic es pensa que ell sap tota la trama que s'ha d'ocultar amb el casament, pero ella també ha estat enganyada sense saber-ho pel Sebastiá. Els seus sentiments respecte en Manelic canvien al llarg de l'obra. Primer no l'aguanta i li fa fástic, mentre que posteriorment, pel seu caracter innocent ¡ bondadós comparat al d'en Sebastia, se n'enamora, ¡vol fugir amb ell a la Terra Alta. Es podria establir una relació paral-lela del personatge de la Marta amb el personatge del Pere Mártir a La filla del mar. Tots dos estimen a una persona que els correspon perú que, per Nuri: Germana petita de les Perdigones. Té un caracter similar al de la Marta ¡és per aixo que la seva amistat és molt gran. La Marta se l'estima molt ¡li fa de germana gran. És una persona bona ¡ innocent, que veiern com canvia també el carácter al llarg de l'obra, adonant-se de la realitat de la terra baixa, despertant, ¡ comencant a ser menys innocent. És l'objecte de burles fácils del grans ¡al mateixtemps representa l'única persona decent del poble. Mossén: Li diuen així perque havia estudiat per ser mossén, pero en realitat no ho és. És el majordom d'en Sebastia, totalment obedient a ell. No podem dir massa del seu carácter per la escassetat d'intervencions. Xeixa: Només surt al comencament i té la importáncia de ser el que ens deixa veure que les coses al poble no van bé, que hi ha algun misteri del qual ningú vol parlar. Aixó desperta l'intriga de l'espectador. És també gairebé l'única persona que planta cara al Sebastiá, marxant del poble. Pagesos i pageses: Dins d'aquest grup hi podriem considerar en Nando, en Josep, la Pepa, l'Antónia i el Perruca. Els seus carácters són similars. En el fons tenen bon cor, peró els seus prejudicis i la seva tafaneria fan mal a la Marta. D'aixó ells no se n'adonen fins ben al final de l'obra, durant la qual només fan que criticar i fer cas a l'amo, tot i sabent que és un tira. El símbol del llop: El siímbol més a destacar que apareix a l'obra és el simbol del llop. En Manelic és la persona que fa servir aquest símbol. De bon comencament, explica históries de com ell a la muntanya anava a la caca del llop perque aquest es menjava les seves ovelles. El llop era vista com un signe dolent, malvat, un personatge animal amb maldat. El punt culminant d'aquest simbol, peró, és al final de l'obra quan en Manelic mata en Sebastiá tot cridant: “He mort el llop!” D'aquesta manera és com En el tercer acte es veu com els pagesos s'adonen de la seva equivocació d'haver fet fora en Manelic i d'haver seguit les ordres d'en Sebastiá. En Manelic torna per enfrontar-se a en Sebastia ¡ endur-se la Marta que está malalta i diu que no pot viure sense en Manelic. Durant l'enfrontament, en Manelic mata en Sebastiá ¡pot marxar amb la Marta de la Terra Baixa. Entorn: L'obra se situa a la Terra Baixa, símbol de la corrupció, la miséria moral i material humana, les complicacions, els mals esperits, la tafaneria, la malícia, la pressió social i els prejudicis. En contraposició a la Terra Baixa, existeix la Terra Alta, a les muntanyes d'on ve en Manelic, símbol de la puresa, la llibertat, la veritat, la simplicitat i la vida digne i honrada. Sense mals entesosi burles, ni persones marginades. De personalitat més primitiva, més natural i més animal. Conclusions A aquesta escena ens trobem que la Marta comenga a veure q el Manelic és així realment i q está ple de pureza i pertant será un punt de inflexió important en els sentiments de na Marta per que cambien totalment de l'odi a l'enamorament. També podem veure un adelant del que será el final quan es veu la llum ¡el Manelic es possa furiós
Docsity logo



Copyright © 2024 Ladybird Srl - Via Leonardo da Vinci 16, 10126, Torino, Italy - VAT 10816460017 - All rights reserved