Primeros auxilios: Hemorrágias y heridas, Esquemas y mapas conceptuales de Histología

¡Descarga Primeros auxilios: Hemorrágias y heridas y más Esquemas y mapas conceptuales en PDF de Histología solo en Docsity! T-4 ALTERACIONS DE LA CONSCIÈNCIA LIPOTÍMIES Disminució de l’estat de consciència sense arribar a perdre-la per complet. Causes: reaccions vasovagals, deshidratacions, alteracions, endocrines, emocions intenses, calor, visions desagradables... Símptomes: Mareig, pell pàl·lida, freda i suada. Actuació: 1. Controlar la causa - Deshidratat → aigua - Hemorràgia → parar-la 2. Col·locar víctima estirada decúbit supí i en “lloc airejat o fresc”. Afluixar roba i aixecar cames. SÍNCOPIES / DESMAIS Pèrdua transitòria del coneixement. Més freqüents en adolescents i sobretot del sexe femení. Dins l’activitat esportiva pot produir-se per: Falta d’O2, de glucosa o de H2O (substrats energètics indispensables) Causes: (les mateixes que la lipotímia). ● Circulatoris ● Cardíacs ● No cardiovascular Símptomes: Simptomatologia de la lipotímia (mareig, pell pàl·lida, freda i suada) fins instauració síncope o a vegades simplement cau desmaiat de forma sobtada. Actuació: •Controlar la causa. •Posició en decúbit supí i revisar constants vitals (respiració i pols). •Portar el pacient a un lloc ventilat i fresc. •Posició en decúbit supí i amb les cames una mica enlaire. •Una vegada recuperat, posició lateral de seguretat. SHOCK Insuficiència generalitzada de l’O2 en tot l’organisme. Causes: principalment, forts traumatismes i hemorràgies severes . Símptomes: 1. Estat somnolent a coma. 2. Pell i mucoses pàl·lides. 3. Extremitats distals fredes. 4. Pols dèbil i ràpid. 5. Respiració superficial i ràpida. 6. Hipotensió arterial. 7. Reflexes normal. Actuació: 1. Fer desaparèixer causa. 2. Valorar les constants vitals. 3. Col·locar decúbit supí o PLS. 4. Mantenir constants vitals (FR i FC) 5. Mantenir calent / fresc. 6. Transport urgent. COMA Alteració quedant en estat de son-vigília. No respon estímuls externs. Situació de pèrdua del coneixement profund que no es recupera de manera espontània. Causes: Hemorràgies, traumatismes severs , contusions fortes, tumors… Símptomes: ● Col·locació en decúbit supí si l’hemorràgia és gran, per evitar l’estat de shock. ● Elevar l’extremitat afectada i fer compressió constant durant 8’ -10’ perquè es pugui formar un coàgul fisiològicament estable a la zona afectada. ● Sí continua l’hemorràgia s’ha d’exercir una compressió arterial a la zona Segons lloc on es produeix: - EXTERNA: pell i mucoses → ferides - INTERSTICIAL: entre teixits → hematomes i equimosi - INTERNES: interior de cavitat o viscera. Tenen noms específics. (hemorràgia nasal→ epistaxis) PUNTS SUPERFICIALS DE COMPRESSIÓ ARTERIAL Punts en que artèries de mig-gran mida es fan superficials i accessibles a pressió digital contra pla ossi. a) CAP: Facial (A) / Temporal superficial (B) b) COLL: Caròtida primitiva / Subclàvia (D) c) EXTREMITAT SUPERIOR: Axil·lar / Humeral (E) / Radial (F) / Cubital (F) d) EXTREMITAT INFERIOR: Ilíaca (G) / Femoral (H) / Poplítia (I) / Peu (J) Davant una forta hemorràgia a la mà o pèrdua d’algun dit: RADIAL - IMATGE PW Davant una forta hemorràgia al braç o avantbraç : CUBIT- IMATGE PW Davant una forta hemorràgia a la part baixa de la cama o peu: POPLITEA- IMATGE PW Davant una forta hemorràgia a la cama : FEMORAL- IMATGE PW TORNIQUET Fer-lo entre la ferida i el cor. És l'última solució ja que pot necrosar la zona no irrigada. S’ha d’afluixar cada 15’- 20’ . PROTOCOL D’ACTUACIÓ: 5.2 ASÈPSIA I DESINFECCIONS - Significa: “absència de sèpsia o septicemia”, és a dir, absència de gèrmens patògens. En primers auxilis , només podem actuar sobre els gèrmens que es poden introduir a través de la pell, o sigui evitar la infecció a través d’una ferida, i disminuir el risc d’infecció de la persona que dona el suport. La resta d’infeccions queden contrarestades per les vacunacions, que per norma tothom a passat des del moment de néixer. SÍMPTOMES d’una infecció: - Inflamació de les vores. - Vermellor al contorn de la ferida. - Calor local. - Dolor. - Sensació de punxades a la ferida. Quan la infecció és avançada: - Febre. - Malestar general. METODES DE DESINFECCIÓ I ESTERILITZACIÓ: A) Antisèptics - IODE: Antiseptic que una vegada aplicat, atesa la seva fixació, continua actuant.(Betadine) - CLORHEXIDINA : Antiseptic molt apropiat per cremades (Cristalmina) - ALCOHOL 96º: A causa de la irritació que provoca no és recomanable sobre ferides. B) Esterilització És el mètode que haurem de fer servir per eliminar els gèrmens dels objectes que haurem d’utilitzar (tisores, pinces...), com per exemple: -EBULLICIÓ: immersió de 20 minuts mínim en aigua bullent. Inconvenient → temps d’espera i disponibilitat. - FLAMEJAR: exposar l’instrumental a la flama d’alcohol dintre d’un recipient. Inconvenient → refredament posterior. -QUÍMICA : immersió en aigua barrejada amb el component químic. 5.3 LESIONS SOBRE LA PELL CONTUSIONS És el resultat de l’acció d’un cos o instrument que xoca violentament contra l’organisme sense ruptura de la pell. (l’acció de xocat contra un objecte contundent). La contusió és un traumatisme en l’organisme. SIMPTOMES - Dolor - Hemorràgia interna lleu - Hemorràgia forta CLASSIFICACIÓ - MÍNIMA: Dolor - 1R GRAU: Superficial. Equimosi (blau). - 2N GRAU: Hematoma. - 3R GRAU: Necrosi de teixits implicats. NORMES D’ACTUACIÓ MÍNIMA I 1R GRAU→ Aigua freda, gel o esprai fred 2N I 3R GRAU → Fred + embenatge compressiu immobilitzant per contenir hematoma i elevació de l’extremitat → han de ser controlades per un metge FERIDES És una lesió amb ruptura de la pell. En funció de la gravetat pot afectar a: part superficial de la pell, vasos sanguinis o òrgans vitals. CAUSES Qualsevol tipus d’objecte capaç de trencar o separar la pell. SIMPTOMES - Dolor, hemorràgia i separació dels extrems. - Generalment augmenta la gravetat a mesura que augmenta la intensitat (extensió i profunditat) de la ferida podent lesionar òrgans importants. - Abans de desinfectar primer cal netejar la ferida i la millor opció és la del sèrum fisiològic CLASSIFICACIÓ - HEMORRÁGIES + NORMES D'ACTUACIÓ - EXTER NES * Deixar sortir sang per treure cossos estranys (sí és lleu) » Col-locar decúbit supí per evitar shock + Venos —>» elevar extremitaticompressió constant (8'-10”) a Arterial Controle la hemorragia. e Evite el Shock - CONTUSIONS Normes d'actuació. Mínima i 1r grau > 2ni3r grau > Aigua freda / gel/ Esprai de fred Elevació extremitat. Aigua freda / gel -- Esprai de fred Embenatge compressiu immobilitzant per contenir hematoma ¡ elevació. “l 1d E Han de ser controlades per un metge. T-6 PRIMERS AUXILIS I HIGIENE EN L’ESPORT TRAUMATISME DE L’APARELL LOCOMOTOR I AGRESSIONS MECÀNIQUES (ACCIDENTS TRAUMÀTICS) TRAUMATISME Considerem traumatisme a tota agressió al’organisme, no únicament les de tipus mecànic com ara les contusions, ferides i fractures si no també d’altres tipus com biològics, mecànics, físics o químics. CLASSIFICACIÓ - TRAUMATISMES BIOLÒGICS; agressions produïdes per l’acció de microorganismes provocant processos tòxics o infecciosos. (bacteris, virus, fongs ...). - TRAUMATISMES MECÀNICS; agressions produïdes per una força externa (impacte d’una pedra) o interna (ruptura de fibres musculars, asfixia, lesions vasculars...) - TRAUMATISMES FÍSICS; agressions produïdes per fenòmens físics com canvis importants de temperatura, pressió, electrostàtics o radiació. (cremades, congelacions, mal d’alçada...) - TRAUMATISMES QUÍMICS; agressions produïdes per agents químics. (agents càustics i corrosius, intoxicacions medicamentoses, picades...) PROTOCOLS DE VALORACIÓ I SIGNES D’ALARMA 1. Si l’assitència sanitària ha d’arribar en poca estona, la lesió sembla estable i la víctima no refereix un dolor excessiu, hauríem d'optar per aplicar fred local i no fer una immobilització massa "definitiva" i deixar que fos el personal sanitari qui s'encarregués d'aquesta immobilització més ferma. Si hi hagués una ferida per sortida de l'os, l'hauríem de tapar amb un apòsit estèril o un drap net i embenar-los perquè aquesta cobertura no es mogués d'allà. 2. Si l’assitència trigarà molt en arribar, el dolor és insuportable o bé hem de ser nosaltres qui realitzem el trasllat, haurem de realitzar una immobilització més consistent amb el material que tinguem a mà: Mocadors, fulards, jerseis, paraigües, revistes… Interessant confirmar al 112 si és necessària la realització d'aquests tipus d'immobilitzacions. Cada cas en el que ens trobem tindrà les seves peculiaritats, i requerirà unes determinades adaptacions. LESIONS PER TRAUMATISMES LESIONS SOBRE L’ÓS: FRACTURES Segons direcció de línia fractura - Transversals - Longitudinals obliqües - En espiral. - Encastades. Segons localització dins del propi os - Diafisàries (en la porció llarga de l’os) - Epifisiàries (en els extrems de l’os) - Extraarticulars - Articulars Segons grau d’intensitat de fractura - Completes - Senzilles - Complicades (obertes) - Amb minuta (estelles) - Incompletes - “En tallo verde” - Fissures Segons possible grau d’infecció - Tancades - Obertes: - De dins a fora - De fora a dins (més risc d’infecció) SÍMPTOMES Dependran del tipus i localització. En general: - Dolor intens que augmenta al moure l’extremitat. - Inflamació i vermellor, en inici localitzats, que posteriorment es van expandint. - Incapacitat funcional, total o parcial. ACTUACIÓ - Tranquil·litzar a la víctima. - Retirar roba, calçat, etc.. TÍBIA / PERONÉ - Des de genoll fins als peus - 4 peces de roba per fer lligadures: 1 fent un vuit als turmells, dues més per sota i per sobre de la fractura i la quarta per sobre dels genolls. - Col·locar fèrula al cantó lateral de l’extremitat lesionada. FEMUR En aquest cas farem l' immobilització des dels malucs fins als peus, mitjançant el mateix sistema. Omplir l’espai entre les 2 cames. LESIÓ DE COLUMNA Sospitarem de lesió en qualsevol víctima inconscient on no haguem presenciat el mecanisme de lesió o davant traumatismes externs en coll i esquena; especialment sí es queixa de problemes de mobilitat o sensibilitat i sí el traumatisme ha provocat flexió brusca o girs de columna. Causes freqüents: - Cop contra el fons al saltar en aigües poc profundes. - Caigudes no controlades des d'una motocicleta o un cavall, en exercicis de gimnàstica o salts de trampolí. - Frenada sobtada d'un vehicle de motor (fuetada cervical). - Impacte d'un objecte pesat a l'esquena. - Caigudes des d'altures considerables. - Persones aixafades en aglomeracions humanes. ACTUACIÓ - Observar i controlar l’entorn. - Sí la víctima està conscient, tranquil·litzar-la, demanar-li que no es mogui i mentre avisar al 112. - Comprovar i controlar els signes vitals. - No la mourem de la posició en que l’haguem trobat; immobilitzant el cap i el coll amb molta cura. Fent servir peces de roba, reforçant amb materials que pesin més. - Si la víctima no respira, alinear cap, coll i columna agenollant-nos darrere la víctima i subjectant fermament els 2 costats del cap amb les mans sobre les orelles. Revisar les constants vitals. - En dits: Immobilitzem unint el dit fracturat amb el del costat. - En crani: No mobilitzem accidentat. Col·locar a l’accidentat en PLS. - En columna vertebral: Fractura especial degut a una possible lesió medul·lar. No mobilitzem accidentat. LESIONS ARTICULARS CONCEPTE Agressions que afecten a alguns dels components d’una articulació: cartílag articular, lligaments, membrana sinovial, superfície articular o fibrocartílags. CLASSIFICACIÓ Segons la part de l’articulació que s’afecti: 1. Membrana sinovial: contusió articular, commoció articular. 2. Càpsula i lligaments: distensió articular, esquinç articular, luxació, capsulitis. 3. Cartílag articular: condropatia, fractura-luxació. 4. Fibrocartílag articular: meniscopaties. 1) CONTUSIÓ ARTICULAR Lesió que es produeix per l’impacte directe d’una força externa (ex: caigudes). Les més freqüents solen ser en: dits, genoll, espatlla, colze i turmell en menor mesura. SÍMPTOMES - Dolor. - Mobilitat dolorosa i limitada. - Possible impotència funcional completa. - Articulació inflamada (hematoma). NORMES D’ACTUACIÓ - Evitar dolor i inflamació. - Repòs funcional. - Gel (15’-20’, 3 cops al dia i durant 24h). - Immobilització amb vena elàstica; si hi ha hematoma, embenat compressiu. - Elevació extremitat. 2) COMMOCIÓ ARTICULAR Produïda pel xoc de les cares articular d’una mateixa articulació. Petits traumatismes repetits, per sobrecàrrega. CAUSES Caigudes des de certa alçada. Les parts més afectades solen ser genoll i turmell. Dits. SÍMPTOMES Igual que en contusió articular NORMES D’ACTUACIÓ - Evitar dolor i inflamació. - Repòs funcional. - Gel (15’-20’, 3 cops al dia i durant 24h) - Immobilització amb vena elàstica; si hi ha hematoma, embenat compressiu. 3) DISTENSIÓ ARTICULAR Lligaments i càpsula es sotmeten a una tracció anormal, produint un estirament o elongació dels mateixos però sense arribar a d’esgarrar-los. CAUSES Doblegar-se el turmell per un mal recolzament . SÍMPTOMES SEMPRE comprovar que no hi ha res trencat - Dolor selectiu en el lligament afectat. - Dolor que afecta a la hipertracció del mateix. - Reacció inflamatòria escassa o nul·la. NORMES D’ACTUACIÓ - Repòs funcional de l’articulació. - Mantenir segment aixecat per damunt alçada del cor. - Gel 15’-20’ varies vegades al dia. - Immobilització de articulació, embenat compressiu si hi ha molta inflamació. 4) ESGUINÇ ARTICULAR Força superior al cas anterior, per tant pot arribar a trencar lligament. Hi ha diferents graus fins a la ruptura total. CAUSES Igual que en les distensions articulars. SÍMPTOMES Igual que en distensió articular encara que anirà en augment sobretot la reacció inflamatòria. NORMES D’ACTUACIÓ Igual que en distensió articular però sempre col·locant un embenat compressiu per a contenir reacció inflamatòria. Cal confirmar la lesió per personal sanitari (exploració, radiografia, ressonància ...) - Massatge descontracturant. - Realitzar pràctica física progressiva. - Es poden aplicar pomades antiinflamatòries. - Electroestimulació descontracturant. 4. DISTENSIÓ MUSCULAR Estirament sobtat i violent de totes les fibres musculars sobrepassant límits de màxima elasticitat. SÍMPTOMES - Generalment s’acaba l’activitat i és en fred quan es noten el símptomes. - Sensació desagradable en repòs. - Si es torna a fer activitat apareix dolor. - Dolor a la palpació. NORMES D’ACTUACIÓ - Aplicació de gel en un primer moment. - Repòs funcional durant uns dies. - Passat aquests dies iniciar l’activitat de nou de forma progressiva. - Es poden aplicar pomades anti inflammatories o termoteràpia. 5. ESTRABADA MUSCULAR Petita ruptura de fibres musculars produïdes per una elongació important del múscul. SÍMPTOMES L’esportista ha de deixar l’activitat que estava fent. - Impotència funcional important. - Dolor intens, també en repòs. - Palpació del múscul dolorosa. - Possible petit hematoma. NORMES D’ACTUACIÓ → per control de hematoma - Aplicació de gel . - Embenat compressiu elàstic. - Repòs funcional. - Portar a un especialista (ecografia). 6. RUPTURA MUSCULAR Trencament de les fibres musculars, per culpa de realitzar moviments intensos que requereixen una bona coordinació. També pot estar provocada per un escalfament deficient o per fatiga muscular. SÍMPTOMES. - Dolor en forma de pedrada o cruiximent de la zona afectada, forçant a deixar activitat. - Dolor viu, intens i localitzant en un punt o zona, també en repòs. - Impotència funcional molt acusada. - Hematoma. NORMES D’ACTUACIÓ - Aplicació de gel . - Embenat compressiu elàstic. - Repòs funcional. - Portar a un especialista LESIONS MUSCULARS-TENDINOSES TENDINITIS Inflamació de les cèl·lules que estructuren el tendó muscular, causades per sobrecàrregues mecàniques. Els més afectats: tendó rotulià, tendó d’aquiles, colze… SÍMPTOMES Caldran proves com ecografia. - Dolor intermitent que apareix durant l’exercici o després del mateix. - Tracció del tendó dolorosa igual que la seva palpació. - En fases molt agudes pot haver-hi inflamació. NORMES D’ACTUACIÓ - Repòs funcional del segment afectat. - Aplicació de gel. - Immobilització. - Control mèdic. ENTENSITIS Inflamació en la zona entre ós i tendó. Molt favorable en la zona del colze. TENOSINOVITIS / EPICONDILITIS Inflamació del tendó i la funda sinovial. BURSITIS Inflamació de la bossa serosa per on llisquen els tendons entre els plans ossis i/o musculars. SÍMPTOMES I NORMES D’ACTUACIÓ → Igual que en la tendinitis. T-7 TRASTORNS FÍSICS PER EXCÉS DE CALOR Disposem de dos mecanismes fisiològics per evitar un excés de temperatura corporal: - La vasodilatació perifèrica. - La sudoració Si la situació es perllonga massa temps o la calor és massa elevada es produeix una excessiva pèrdua de líquids i sals minerals que provoca una deshidratació produint trastorns de diferent gravetat. - RAMPES - INSOLACIÓ - COP DE CALOR RAMPES El trastorn més lleu. Primer en manifestar-se quan es practica activitat física perllongada. La fatiga i la deshidratació altera la capacitat de recuperació dels nostres músculs quan fem exercici. SÍMPTOMES Contractures doloroses . ACTUACIÓ – Estiraments passius. – Portar a la persona a fer repòs a l’ombra. – Dona aigua fresca o begudes edulcorades o isotòniques. – Fer massatges descontracturants. INSOLACIÓ Provocada per exercici intens o molt intens en un ambient calorós i/o per exposició perllongada al sol. Esgotament per deshidratació severa. Augment excessiu de la temperatura corporal. Afecta a tot l’organisme SÍMPTOMES - Esgotament - Sudoració molt abundant