¡Descarga SEMINARIO DE LECTURA 4 ASSIGNATURA PEDAGOGÍA y más Ejercicios en PDF de Pedagogía solo en Docsity! SALMA GRIBA M2: PEDAGOGÍA SOCIAL SEMINARI DE LECTURA 4 En aquest últim seminari, s'ha fet referència a conceptes que ja vam tractar anteriorment, però també fa menció a altres conceptes que no havíem tocat fins ara, com són les institucions, la relació d'ajuda entre el professional i l'usuari i per últim, l'acompanyament. Segons l'autor J. Planell, en una relació d'ajuda que es dóna entre el professional i l'usuari es fa un acompanyament de les persones usuàries. Aquest no és un terme nou, ja que aquest va començar a ser utilitzat entre els professionals del treball social i l'educació al voltant dels anys setanta, el primer pas de l'acompanyament consistia a apropar-se a la persona i caminar junts. No es tractava de cap manera d'exercir de vigilants per impedir les equivocacions del camí. Tampoc es tracta d'exercir de protectors per evitar l'aparició de riscos en el recorregut, ja que nosaltres no som agents de control. Habitualment, es fa servir la paraula acompanyament per referir-se a tres grans grups d'accions, a tres grans àmbits d'intervenció en què ha passat a ser un concepte nuclear: l’acompanyament social, l’acompanyament educatiu i l’acompanyament terapèutic. Encara que existeixi aquesta diversificació, aquests tres acompanyaments són inseparables, es donen sempre i nosaltres com a futurs treballadors socials haurem d’exercir qualsevol d’aquests. Per altra part, també hi ha l’acompanyament a les persones que desconeixen l’existència de les possibles respostes i ajudes a les seves dificultats ajudant-los a construir un itinerari personal entre recursos. El terme acompanyament es dóna quan observem que aquella persona no arribaria a un punt determinat, llavors intervenim com a professionals per poder ajudar a aquella persona a assolir allò que el mateix considera adient per la seva problemàtica. Perquè es considera que les persones no obtindran el mateix resultat en la seva evolució si nosaltres com a professionals només li oferim recursos econòmics, siguin prestacions econòmiques, informació o feina. Aquest tipus d’ajudes són assistencials, el que fan és pal·liar el problema en un moment determinat, però després amb el temps la mateixa persona s’acaba estancant i no troba cap sortida o potser acaben recaient en condicions més precàries encara. Per tant, podem determinar que el terme acompanyament s’ha anat modificant als darrers anys, avui en dia cada vegada s’utilitza aquest concepte només en termes d’acompanyaments assistencials, és a dir, quan una persona ha de fer alguna gestió important o acompanyar a una persona en un moment vital de la seva vida. Des del meu punt de vista, penso que avui dia, els professionals de l’àmbit social no acompanyen sinó que et fan les coses, potser el temps limitat que solen tenir en atendre a totes les persones o la falta de recursos no t’ajuda a fer aquest acompanyament que defineix l’autor, és a dir, un acompanyament que consisteix en caminar al costat de la persona i que el propi individu prengui les seves decisions, que decideixi que li convé i el que no, sinó que el millor és decidir nosaltres mateixos que li convindrà a la persona i donar-li tot masticat, perquè no tenim temps per estar moltes hores amb una persona, ni tampoc tenim els recursos suficients per crear plans de treball adaptats a les circumstàncies de cada individu. Per altra banda, en la relació d’ajuda hi ha d’haver una relació igualitària entre l’usuari i el professional trencant amb la jerarquia, per tal d’apropar-nos a la persona i crear un clima més proper, en el que la persona usuària pugui sentir- se més còmoda i obrir-se per poder explicar-nos allò que li preocupa. De vegades resulta ser impossible, ja que molts usuaris ens veuen com a institucions que ofereixen ajuda en moments puntuals, per aquesta raó la nostra feina és acompanyar a la persona en el seu itinerari personal des de l’acompanyament que vàrem mencionar anteriorment, des d’una relació igual i donant eines perquè les persones puguin arribar al seu objectiu sense requerir la nostra ajuda, afavorint que la persona sigui lo més independent possible, perquè nosaltres oferim ajuda en un moment determinat en el cicle vital de la vida, no estarem allà per sempre. Segons Úcar, la nostra feina en les relacions socioeducatives és fer que les persones sentin la necessitat de canviar les seves vides, entenent la problemàtica que pateixen i quines solucions poden oferir per solucionar la seva
