Setmana Tràgica Història - Periodisme UAB, Apuntes de Historia

¡Descarga Setmana Tràgica Història - Periodisme UAB y más Apuntes en PDF de Historia solo en Docsity! 9. La Setmana Tràgica i les seves repercussions L'any 1901 hi havia els catalanistes de la Lliga i els republicans de Lerroux a Catalunya. Des de Madrid, es creia que cap de les dues forces compartia la filosofia del règim perquè, per una banda, la Lliga (conservadora) posava en qüestió l'unitat i el centralisme espanyols, per l'altra, els republicans estaven en contra de la monarquia i criticaven l'Església. A l'estiu del 1909, una sèrie de circumstàncies determinades van produir l'espurna que va originar l'anomenada Setmana Tràgica. CAUSES Entre els anys 1898 i 1900, Espanya va perdre Cuba, Filipines i Puerto Rico, les últimes colònies que es trobaven sota el seu domini. *A l'Europa de finals del segle XIX i principis del XX era imprescindible tenir colònies. No només les grans potències s'havien fet amb un imperi important, sinó que països molt petits també havien aconseguit colònies de grans extensions. quina humiliació!, es pensava. A mesura que passaven els anys des de la desfeta del 98, a Madrid va començar a ressorgir l'interès per les colònies. Així doncs, es va intentar refer l'imperi colonial aconseguint el Marroc, ja que era un dels pocs països africans que encara no havia estat colonitzat per cap potència europea. La disponibilitat, proximitat i debilitat del Marroc eren temptadores. Aleshores, Ceuta i Melilla ja eren d'Espanya, per la qual cosa s'utilitzarien com a base de partida per a la conquesta del Marroc. *Mètode de conquesta tradicional: crear uns determinats interessos en el territori que es vol conquerir. Com? La futura metròpoli enviava a la futura colònia o bé uns comerciants per tal d'instal·lar-hi unes factories, establir-hi uns negocis o comprar-hi unes terres, i fer-hi plantacions, o bé uns missioners per tal de predicar-hi la fe cristiana, i intentar cristianitzar els ciutadans natius. Aquests negocis, terres i missioners un dia o altre eren atacats per les autoritats o els ciutadans de la colònia, de manera que la futura metròpoli aconseguia un motiu per poder atacar-la. A continuació, enviava les tropes i s'apoderava del territori. Espanya va descobrir unes mines de ferro a l'interior del Marroc. Allà es va instal·lar la Compañía Española de Minas del RIF. El juny del 1909, els espanyols van arribar al territori per construir-hi un ferrocarril que connectés el jaciment amb Melilla, per poder transportar el ferro extret. Un dia, però, un grup de natius va atacar els obrers de la construcció. Com a resposta, el govern espanyol va enviar un conjunt de tropes per venjar el fet. Tot i així, Espanya va rebre una emboscada i va sofrir una derrota, coneguda com “El desastre del Barranco del Lobo”. Antoni Maura, del partit conservador i l’aleshores president d’Espanya, va decidir enviar a Melilla reforços per evitar una altra derrota. Va enviar, en lloc dels soldats preparats (que estaven fent el servei militar), els reservistes (que ja havien acabat el servei militar), homes de gairebé trenta anys i amb família (casats i amb fills). A més a més, no es va fer una repartició proporcional, ja que la major part es van cridar a Catalunya. *El funcionament del servei militar. En principi, era obligatori per a tots els homes espanyols i tenia una durada de tres anys. Tanmateix, hi havia una llei que preveia lliurar-se del servei militar mitjançant un pagament en efectiu. No obstant això, com que hi havia més població masculina que places al servei militar, una part dels homes, elegits a l’atzar, no havia d’anar-hi. També existia la possibilitat de contractar una companyia que, a canvi d’una quota anual, proporcionava pòlisses d'assegurances. Per tant, era un sistema injust. A mitjans juliol, les crides van començar a Barcelona. La guerra no s’havia declarat formalment, però es tractava d’un conflicte armat en territori estranger, l’enemic del qual eren les tribus mores del RIF. Les dones de les famílies dels afectats van començar a acompanyar les unitats militars de reservistes fins al port de Barcelona per acomiadar- los. Un dia, van iniciar una protesta al moll. La iniciativa va prosseguir els següents dies i va començar a escalfar la ciutat. Els partits republicans, el Centre Nacionalista Republicà i el dels Lerrouxistes, van decidir donar suport a la protesta i atribuir-li una càrrega política. Així doncs, van organitzar una jornada de vaga de 24h per deixar palès que la majoria de la població de Barcelona rebutjava aquella missió militar. Va ser Solidaritat Obrera, una plataforma sindical nascuda el 1907, qui va convocar-la; seria pacífica, tan sols mobilitzaria Barcelona. El dilluns 26 de juny va començar amb normalitat. Les primeres accions es van produir als afores, on es trobaven les fàbriques. Els obrers van iniciar una marxa cap al centre amb un doble propòsit: parar el transport públic (els tramvies) i impedir l’obertura del comerç. *El transport tenia un paper estratègic; sense ell, la ciutat quedava morta, per la qual cosa indicava l'èxit o el fracàs d'una vaga. La vaga va ser pacífica fins al migdia, quan van sorgir els primers brots de violència. Els vaguistes van atacar els tramvies amb pedres i van treure les armes de foc. A primera hora de la tarda, els tramvies van deixar de circular i es van aixecar les primeres barricades al Raval i als barris perifèrics. A més, grups de dones i criatures del Raval van cremar el nou col·legi dels Escolapis. La violència anticlerical es va estendre al llarg de tota la setmana. Quan van començar els actes violents la tarda del dilluns, el governador civil va dimitir i es va proclamar l'estat de guerra, per la qual cosa l'autoritat va passar al capità general de Catalunya i al seu exèrcit de mil homes. Aquest va abandonar la ciutat i va demanar reforços urgents. Per tant, els carrers van quedar en mans dels revoltats. La revolta va tenir un caràcter acèfal (sense cap) perquè ningú va voler encapçalar-la (assumir-ne la direcció) i dirigir-la. Així doncs, es va començar a esgotar tota sola. La revolta es va produir bàsicament a Barcelona; tot i així, hi va haver alguns aixecament a Sabadell, Granollers i Girona. El dijous van començar a arribar les forces de suport a Barcelona. Els militars es van desplegar pels diferents barris. No obstant això, no hi va haver combat.. L’exèrcit va recuperar el control de la ciutat sense problemes. I el diumenge 1 d’agost es va acabar l’anomenada Setmana Tràgica. La xifra de morts va ser molt baixa.