Decoración funeraria egipcia: vida quotidiana y ofrenas en mastabas - Prof. Ballester, Apuntes de Historia del Arte

¡Descarga Decoración funeraria egipcia: vida quotidiana y ofrenas en mastabas - Prof. Ballester y más Apuntes en PDF de Historia del Arte solo en Docsity! SIMBOLISME DE LES TOMBES: PROGRAMES DECORATIUS A L’IMPERI ANTIC. Pel que fa als programes decoratius de les tombes podem també detectar una evolució segons els imperis. A L’imperi Antic hi haurà una diferència notable entre el programa decoratiu destinat a les tombes dels oficials i alts funcionaris (mastabes) i les tombes dels monarques (piràmides). Mastabes i tombes dels funcionaris: El lloc de culte de les mastabes es troba a la part superior i està identificat mitjançant una falsa porta que està protegida per una capella funeraria adossada a la construcció. Les parets de la capella funerària es van ornamentar amb imatges i textos. Els textos ens parlen del propietari de la tomba, on hi consten el seu nom i títols. Pel que fa a la decoració en imatges, el protagonista principal és també el propietari de la tomba que ostenta així la seva posició social. La decoració triada a l’interior de la capella funerària de les mastabes es pot sintetitzar en dos grans temes: l’escena de la taula d’ofrenes i de les seves provisions i escenes de la vida qüotidiana del difunt. Les idees sobre la vida en el més enllà són pràcticament iguals per a totes les persones que no pertanyien a la reialesa, per això el programa pictòric a les tombes és molt similar, ja siguin els seus ocupants visirs, cantants de cort, músics, perruquers o alts funcionaris...etc. Els exemples més primerencs de decoració de la capella funerària que procedeixen de la d.III on el tema el constitueix l’escena amb taula d’ofrenes que al començament va aparèixer en una de les façanes exterior de les mastabes i després es va incorporar a l’interior. L’escena amb taula d’ofrenes constitueix el punt de partida per tota la decoració mural de la capella funerària. De fets els antics egipcis estaven preocupats perque el servei funerari que s’encarregava als sacerdots en el moment de la mort del difunt no s’interrompés en el futur, així que la manera d’assegurar que passi el que passi el difunt sempre podrà gaudir d’aquestes viandes és mitjançant les imatges, que al ser màgiques, poden assegurar la continuïtat del servei. • Escena de taula d’ofrenes de Iunu: l’escena amb taula d’ofrenes representa al propietari de la tomba assegut a l’esquerra d’una taula coberta amb barres de pà. La seva mà dreta s’apropa cap als pans, en actitud d’acceptació i l’esquerra la té recolçada en el pit. Vesteix un llarg vestit de pell de pantera. El seu nom i titols estan inscrits en una linia horitzontal en el registre superior; allà ens informa que és “ fill del rei” que es diu Iunu i que va ser funcionari del rei i encarregat de dirigir als obrers que van construir la piràmide de Quèops. Al damunt de la taula d’ofrenes i en linies horitzontals 1 es disposen enumerades les ofrenes: encens, oli, vi...etc. En aquesta escena s’informa mitjançant les imatges i els textos sobre les ofrenes, el tipus i la quantitat de les mateixes. Al voltant de l’escena de la taula d’ofrenes trobem disposades altres imatges destinades a assegurar la continuïtat del servei funerari, en primer lloc trobem les representacions d’oferents, és a dir, dels sacerdots encarregats del culte funerari que porten i entreguen les provisions pel difunt. I l’altre imatge molt sovint representada a la capella funeraria és la producció de les viandes i el sacrifici d’animals . En qualsevol cas, tot aquest corpus d’escenes relacionades sempre amb l’escena de la taula d’ofrenes té com a objectiu assegurar la producció i l’entrega dels aliments destinats a la supervivència del difunt. • Alimentant cabres i pescant amb xarxa. Paret est de la tomba dels cantants de cort Nefer i Khai. V dinastia.: Com a exemple d’una escena de producció de viandes trobem aquesta pintura on es mostren escenes de treball en el camp. En el registre superior es mostra una escena de cabres pasturant entre els arbres. A l’esquerra de la representació apareix el supervisor d’aquests treballs que li presenta un informe per escrit al propietari de la tomba, que en certa manera també actua com a supervor. En els dos registres inferiors apareix una escena de pesca amb xarxa. El supervisor d’aquests treballs entrega al propietari de la tomba un peix. • Pas de bovi, construcció d’embarcacions de papir, cria de bous i caça d’aus amb xarxa. Tomba de Nefer i Khai. Paret est de la tomba. En el registre superior veiem com es reprodueix una collita de papirs i com es construeixen embarcacions amb ells. El segon registre es composa per escenes de ramaderia. El tercer registre a l’esquerra mostra l’elaboració del pa en el camp i a la dreta escenes amb caçadors d’aus d’un estanc. En el registre de sota es reprodueix una escena amb ballarines que animen i distreuen amb els seus graciosos moviments a la possiblement a la dona del difunt, asseguda sota un tendall. Les escenes d’agricultura, ramaderia, pesca i caça d’aus entre d’altres constituïen un indicador especialment adequat per determinar el rang elitista del propietari de la tomba i la seva voluntat per establir-ho com un model de vida per el més enllà. També eren llegits com a activitats que provisionaven la taula d’ofrenes del difunt, és a dir, sembren pel difunt, caçen pel difunt. • Paret sud de la tomba dels cantants Nefer i Khai. D.V: La ofrena de carn era un component essecial del culte funerari. En aquest fragment es pot veure una matança que és una de les imatges més representades a les tombes de l’Imperi Antic. A l’esquerra 2 són les encarregades d’una funció essencial per assegurar la supervivència del propietari de la tomba. Aquest tipus d’escultura es coneix amb el nom d’escultura de gènere o anònima (vs escultura amb nom) i té sempre una finalitat funerària per proporcionar aliments i altres bens al difunt: • Maqueta del recompte de ramat: Camperols i pastors passegen amb el ramat per davant de funcionaris escribes i del propietari, assegut sota un baldaqui. Davant d’ell estan donant cops a un camperol que no compleix amb el seu treball. • Maqueta de les teixedores: captades en el seu ofici, filant el teixit i controlant les teles i el tintat. Amb la pell enfosquida pel treball al sol. • Maqueta dels pescadors: agafen les xarxes amb peixos. Potser la tomba més interessant és la del nomarca Knumhotep II. Aquí trobem l’escena de caça i pesca del difunt en el pantà que reprodueix en dos gestos semblants a l’esquerra la captura dels ànecs (contenció del caos) i la captura dels peixos a la dreta (recordem: la captura de dos aspectes del difunt (peix) en transformació: Lates Nilotica [el ayer: la momia de Osiris], Tilapia Nilotica [el mañana: la seva ànima unida amb Ra). També aquesta tomba és important perque incorpora un tema històric que ell va considerar digne de pintar a la seva tomba: la desfilada dels asiàtics: • Tomba de Knumhotep II. Beni Hassan. Representa una caravana de nòmades asiàtics que va tenir lloc el 6è any de regnat de Sesostris II. Els individuus han estat caracteritzats amb una vestimenta especial, uns pentinats i unes barbes molt carcaterístiques. La caravana la integren dones amb una cinta que cenyeix els seus cabells i porten vestits llargs fins als peus, després un ase amb dos nens al seu damunt, ben lligats per evitar que caiguessin i més asiàtics que subjecten arcs i sagetes gacel.les o antílops. La indumentaria i els trets fisonòmics apunten a que són forasters asiàtics. A la inscripció apareix el nom del cap de l’expedició, així com el nom de hicses. SIMBOLISME DE LES TOMBES: DECORACIONS TOMBES PRIVADES: NOBLES I FUNCIONARIS A L’IMPERI NOU Temàtiques: escenes vida qüotidiana, escenes de la processó i funerals del difunt, escena de pesca i caça. • Tomba de Nebamon i Ipuki. TT181 (TT=Teban Tomb): Tomba de dos escultors que van treballar per Amenofis III units per un vincle familiar (l’esposa d’Ipuki 5 era germana de Nebamon). Nebamon d’aparença jove i eterna apareix en unes marismes caçant ànecs o aus [en aquests contextos els animals tenen a veure amb l’eliminació del mal] amb la seva dona i la seva filla i en l’altra meitat l’escena replicada de la pesca [simbolisme captura de dos aspectes del difunt en transformació]. Les marismes són espais frondosos en quant a vegetació, per això s’entenen com a llocs de renaixement, fertilitat i erotisme.Un gat caça ocells en un papir: representa un aspecte del déu Ra que caça enemics per imposar la llum i l’ordre de mou. • Escena del banquet. Capella de la tomba de Nebamon. Repassar els apunts anteriors d’aquesta imatge! Afegim el sentit de la flor de loto, molt present en escenes parietals de les tombes a partir de l’Imperi Mig on els representats apareixen olorant la seva fragància. El verb olorar significava també respirar, de manera que l’escena estandaritzada d’olorar la flor de loto remet a aquell qui és capaç de percebre els aromes i de respirar, per tant a la facultat del difunt per ressucitar. També copseu la introducció de les transparències a les teles de lli dels assistents al banquet i com el color de la pell per a home i dona ja és el mateix. Lectura recomanada: Arpag Mekhitarian: “La tombe de Nebamon et Ipouky (TT181)” dins R. Tefnin (ed.), “ La peinture égyptienne ancienne”, pp.21-28. Bruxelles: Monumenta Aegyptiaca VII, 1997. • Tomba de Nakht i Tawy. TT.52 Difunt i esposa davant taula d’ofrenes: provisió d’ofrenes (observeu acció olorar el loto). Escena de caça i pesca. Part inferior: provisió d’ofrenes i escenes de verema. • Tomba del visir Ramose. TT55. Processó i funerals del difunt. Planyideres. DECORACIONS DE TOMBES PRIVADES: ARTESANS A Deir el Medina Durant prop de cinc segles el poblat de Deir el Medina va allotjar tant els tallers, com les vivendes i cementiris dels artesans (arquitectes, picapedres, dibuixants de contorn, escultors, fusters, etc) i de les seves families que treballaven en la construcció i decoració de les tombes de reis i princeses a la Vall dels Reis, a la banda occidental de Nil prop de Tebes, especialment durant l’època ramèssida. Aquestes cambres funeràries excavades a la roca són petits hipogeus que, evidentment, mai arribena igualar la sumptuositat i el luxe de les tombes de faraons, però això si, apareixen rematades externamente per una petita piràmide, símbol tradicional de la tomba reial, convertida 6 ara en domini públic. Aquestes tombes van ser fetes i decorades pels mateixos artesans amb ajuda d’altres companys durant el seu temps lliure. L’interior d’algunes d’aquestes tombes dels artesans són molt riques iconogràficament. Destaquen tres: la de Pashedu, Sennedjem i Nebenmaat. TT3Pashedu En el timpà: Ptah-Sokar1 (“Señor de la Región misteriosa del mundo subterráneo) com a falcó alat en una barca solar, junt amb els fills de la parella (Menna i Kaha) agenollats i en gest d’adoració. A sota a l’esquerra de l’arc: el difunt sota una palmera carretada de dàtils (sustent), bebent aigua d’un estanc (sustent a l’altra vida). Els textos que acompanyen l’acció de refrescar-se, per ex.: “Puedas pasear, según tu deseo, por la orilla de tu estanque…pueda tu corazón ser satisfecho con agua de la cisterna que tu has hecho, para siempre jamás.”. A la dreta de l’arc es representa en tres fileres familiars i parents del difunt. Es prolonga a l’esquerra de l’espectador amb una escena on el difunta amb la seva filla adoren a Ra-Horajty. A l’altre costat: Atum, Jepri i Ptah, amb pilar-djed.A la cambra funerària de Pashedu. Dos inpu sota el timpà presideixen l’entrada a la cambra tenen la funció de vigilància i representen al déu protector de les necròplis, Anubis, de fet els xacals eren animals que voltaven per les necròpolis. Aquí se’l representa de manera convencional, estirat sobre la seva panxa al damunt d’una arca en forma de capella, portant llaç i un flagel nekheh, simbol d’autoritat. Ja a la cambra funerària, on es trobava el sarcòfag, es troben les escenes del passatge 137 del Llibre dels morts <<sentencia para encender la antorcha en honor a Osiris, el primero de la necrópolis>>. Per a poder comprendre el sentit d’aquesta imatge és indispensable conèixer les fonts escrites dels antics egipcis. En aquests textos en els que trobarem resposta a molts perquès sobre la seves produccions artístiques i iconogràfiques, és la base documental dels simbolismes i del seu significat. L’explicació a la imatge la trobarem en concret en un passatge del llibre dels morts (pass. 137) on ens explica un ritual “Fórmula de las cuatro antorchas de glorificación preparadas para el bienaventurado”. Davant d’Osiris que està assegut al davant de la muntanya tebana, apareix una divinitat asseguda, que subjecta dues torxes torxa com a ofrena al déu Osiris i formant part del ritual. Pashedu el propietari de la tomba es troba al darrera d’Osiris en actitud orant. Apareix l’ull esquerre que Horus va perdre en una lluita 1 Divinitat funerària que podem trobar associada a Ptah-Sokar-Osiris. Apareix esmentada als Textos de les Piràmides. 7 fonts textuals i indiquen la transició a un espai que el difunt ha de traspassar per poder accedir a l’altra vida. Les altres escenes que apareixen han anat sortint al llarg del curs i les hem comentat. TT219. Tomba de Nebenmaat, Obrer funerari de Deir el Medina.d.XX. apareix el ritual de l’apertura de boca, que era una de les cerimònies més importants que es van dur a terme a l’antic Egipte. Aquesta cerimònia s’executava en estàtues de culte de déus, faraons i altres personatges i també en les mòmies. Aquesta cerimònia tenia com a objectiu la revitalitzar els sentits del difunt. És a dir, aquesta cerimònia, misteriosa i que podia durar diversos dies ( en funció de l’alt rang del difunt) permetia que la mòmia o l’estàtua, s’alimentés, respirés, escoltés i pogués tornar a veure i evidentment també perque pogués disfrutar de les provisions que se li deixaven a la tomba. Altres investigadors (Ann Macy Roth) sostenen que aquest ritual funerari era una segona representació, amb caràcter metafòric, de l’acte de neteja de la boca d’un nen després del naixement. Aquesta escena es va fer molt habitual en la decoració de les parets de les tombes i dels sarcòfags especialment dels monarques de l’Imperi Nou, tot i que sabem que aquesta cerimònia es deuia a terme a moltes persones. El ritual es portava a terme amb un instrument en forma de serp (avantbraç de toro o aixada d’ebanista: associats amb la constel.lació de l’ Osa Major) que era apropat als llavis del difunt per un sacerdote (sem) oficiant del culte, que en aquest cas porta una màscara d’Anubis, se n’han trobat algunes en els jaciments eren de ceràmica. Suposem que porta la màscara perque està documentant amb fidelitat els rituals de momificació que es duien a terme en un individuu, però també podria ser que s’interpreti aquesta escena de manera conmemorativa del mític episodi d’embalsamement d’Anubis a Osiris, on el difunt estaria revisquent el mite en primera persona, esdevenint ell el mateix Osiris. Per tant esdeveniment específic o mític? A prop de la volta trobem la reprsentació d’una divinitat femenina alada que generalment la trobem quasi sempre en contextos funeraris. Es tracta de Neftis, que a part de ser la germana d’Osiris també va ser la seva esposa, igual que Isis. Se la representa generalment com una dona que porta el seu nom sobre el cap <<la señora de la mansión>> i en aquest cas va alada. Segons una llegenda grecorromana de la relació sexual d’Osiris amb Neftis es diu que va néixer Anubis, tot i que sembla que la seva presència aqui no es justifica per aquesta relació, sino més aviat pel mite d’Isis i Osiris: quan Osiris va ser assasinat Neftis també va plorar la seva mort amargament amb Isis, 10 les dues es van transformar en dos milans ( aus que emeten un so greu...com un plany) i volant van anar a la recerca del deu que un cop trobat el van recomposar el seu cos entre les dues. Neftis es converteix en una de les grans protectores del difunt, que ajuda a recomposar i aqui la veiem presidint un acte, en certa manera de recomposició d’un cadàver, és a dir, de momificació. Lectura dossier. Iconografia semblant a: TT335. Tomba de Nakhtamon: destaquem la bicromia (negre/blanc/groc). Isis perfuma la mòmia situada sobre el llit funerari i Neftis (dreta) purifica amb aigua des d’una gerra en forma de ankh i cap de falcó. Sacerdot sem efectua ritual d’apertura de boca. DECORACIONS DE TOMBES ÀULIQUES O REIALS A L’IMPERI NOU Tomba de Tutankamon * Paret Oest: 1ª hora del llibre de l’Amduat2 “aquello que existe en el inframundo” representa el viatge nocturn del sol per l’Inframón i el difunt imaginava compartir aquest viatge amb el sol: d’oest a est (de la mort al renaixement, de la vellesa a la joventut). Representa que el sol es pon, per tant ja no és visible pero els últims raigs de llum il.luminen la terra. A dalt 5 divinitats donen la benvinguda a l’inframón. A l’esquerra la barca mesketet amb Khepri a dalt essent adorat per dos homes que duen barba funeraràia i divina, representen Tutanhkamon osirinitzat. 12 rectangles a sota inclouen cadascun un babuí, simbolitzant cada una de les hores nocturnes. Donen la benvinguda ala barca solar, com ho fan cada matí al cridar al sol. * Paret Nord: 1. El ka, el rei i Osiris. 2. Nut dona la benvinguda al monarca i porta a les mans el jeroglífic d’aigua de la llista de Gardiner que aquí s’ha de llegir com a “benvinguda”. 3. Ritual apertura de boca per Ay (nou faraó) boles encens i de natrón (sal emprada en la momificació) de la taula. * Pared Est: Escena de la processó funeral pròpia de les tombes privades. La mòmia del rei descansa sota un cadafalc composta per dues capelles, una dins de l’altre, decorat amb guirnaldas, cobres protectores tot en una barca funerària conduida per alts funcionaris. Els 12 homes anònims porten sandàlies i vesteixen de blanc, amb un llaç blanc al cap lligat al darrera on cauen les cintes per l’esquena en senyal de dol. Els dos 2 Font molt important que incorpora part del llegat dels T. de les Piràmides, T. dels Sarcòfgs i Ll. dels Morts. Hi han idees comuns:Camps fèrtisl, càstig als enemics del déu sol. Aquesta font es va representar en tombes reials de l’Imperi Nou. 11 diferents de cap afaitat amb l’espatlla al descobert, son els visirs de l’Alt i Baix Egipte. L’últim que està més a prop de la mòmia és el general Horemheb. * Paret sud: Anubis faraó i Hathor de l’oest. aquí s’empra el canon de proporcions de 18 i no de 20 (amàrnic i que es dona a les altres parets). Porta un kalft, complement que es va posar de moda en el periode amàrnic. Tomba de Ramsés I. A l’interior de la cambra funerària, el sarcòfag ocupa una bona part i es pot veure que les pintures parietals les escenes ens condueixen a la idea del progrés del rei mort en el viatge en el més enllà. Les escenes que aquí s’hi representen provenen d’una nova font textual, l’anomenat Llibre de les Portes3. [Us afegeixo alguns textos jeroglífics traduïts a l’anglès que acompanyen les imatges.] Camí a la dreta A banda i banda de la porta d’entrada a la cambra hi ha dues representacions de maat: ella dona la benvinguda al rei difunt, però alhora el rei seguint la novetat del Llibre de les Portes, entra al lloc on serà jutjat, entra a la sala de les dues maat, on serà conduit fins Osiris. Darrera de maat, protecció, vida, estabilitat, força i que cada cor alegre estigui amb ell. Ofrena vasos nou amb vi a Nefertum, fill de la parella menfita, déu del perfum. Inspirat en un capítol del Llibre dels Morts.(81) “Formula to take the aspect of a lotus…. Oh this lotus, this picture of Nefertum, I am someone who knows your name… " i simbolitza el naixement del sol. Darrera un nus tiet, i associat a vida i benestar, com ankh, normalment associat al color vermell de la sang (amulets de cornalina, jaspe, vidre vermell). Es va vincular al pilar Djed (Osiris) i apareix molts cops representant al seu costat, per això se’l coneix com nudo de Isis, però també s’associa a altres desees femenines com Neith, Hathor o Nut. El nus tiet apareix en contextos funeraris associat amb la idea de resurrecció i vida eterna. També procedéix del cap. 156 del Llibre dels Morts " “Formula for the Tiet-knot of red jasper…. You have your blood, Isis; you have your magic power, Isis; you have your magic, Isis; the amulet which is the protection of this Great God, that represses the one who causes him wrong" A l’altre costat de la porta es troba el faraó davant de Ptah amb un pilar Djed. 3 Composició funerària que també descriu el viatge solar per l’inframón. Apareix per primer cop a la tomba de Horemheb i ara aquí i ve a substituir el Llibre de l’Ambduat. Hi han alguns fragments que ara s’incorporen i són, per tant, novedosos: apareix una escena de judici del faraó difunt davant d’Osiris. El faraó jutjat? Sí, perque després de l’interludi o parèntesis de l’herètic d’Akhenaton, calia ser jutjat per evitar que un altre herètic que no havia actuat en maat es “colés” també a l’inframón.L’altra novetat que dona nom al llibre (no sé sap el nom original que deuria tenir la composició) i es fa referència a 12 portes gigantesques que permeten el pas d’una fase a una altra (al llibre de Ambduat eren 11 les portes). 12