¡Descarga Simbologia de Terra Baixa y más Apuntes en PDF de Catalán solo en Docsity! ESTUDI OBRA TERRA BAIXA D'ÀNGEL GUIMERÀ 1. Simbologia de Terra Baixa L’obra dramàtica de Terra Baixa (1897) és una obra teatral d’Àngel Guimerà on presenta una sèrie de conflictes humans i tensions simbòliques plenes de gran expressió poètica. Guimerà enfronta l’ideal de la terra alta i de la terra baixa a través d’un conjunt de personatges que viuen amb intensitat la problemàtica de la possessió amorosa i la transformació de l’ésser humà. A. Innocència de Manelic La innocència de Manelic no és ximpleria. Té a veure, en tot cas, amb la manca de tracte humà, amb la desconeixença de la realitat del món de la terra baixa. El pastor ha viscut a les altes muntanyes amb la convicció de tenir un enemic declarat, el llop. Però Manelic no és cap bon salvatge (Rousseau), té el seu sistema de valors i la seva identitat: una concepció ideal de la vida i de la naturalesa, el record amorós dels pares, unes creences religioses, la consideració positiva de la feina de pator, el somni de ser estimat i tenir dona i, en definitiva, la seva bondat espontània. B. Simbolisme Terra baixa i Terra alta Les dificultats d’adaptació del pastor al món de la Terra baixa dona rellevància a l’ideal de la Terra alta. De fet, aquesta oposició té un caràcter simbòlic i ens permet de veure-hi una sèrie de dualitats de gran rendiment teatral: •Individu / massa. •Ideal / realitat. •Jo / naturalesa. •Esperit / matèria. La terra alta és l’espai de l’individu lliure, solitari, amb capacitat d’iniciativa, conscient del lloc que ocupa al món. També té una espiritualitat i una percepció poètica original. Manelic és l’encarnació d’un món utòpic, caracteritzat per la puresa i la bondat, ben lluny de la vida col·lectiva. En entrar en contacte amb aquesta societat col·lectiva, Manelic comença a degradar-se pel materialisme i l’explotació: amb un amo tirànic, uns pagesos esclavitzats i acovardits, on regnen la maldat i la mesquinesa on regna un poder injust. C. El duro i la sang El duro simbolitza la llei dels homes de la terra baixa, la llei de la propietat, en definitiva, el que mou el món. La sang defineix el que mou la ter terra baixa, per això, la Marta ha de sagnar en el moment de la revelació de l’amor. Aquesta sang és redemptora i propicia que es trenqui el lligam amb en Sebastià i alhora l’ordre simbòlic que representa: la sang esborra la culpa i l’estigma. La sang és qui borra aquest estigma. La sang és vermella, és passional. La Marta amb la sang neteja, es treu el perdó. La Marta estima en Manelic “amb tota la meva vida i tota la meva sang”. En Manelic diu al Sebastià “endur-se-la el qui puga, que amb la sang s’hi guanyà” D. El llop El llop representa en Sebestià. En certa manera l'amo és una mena de llop que s'aprofita de la seva posició social per abusar dels seus treballadors (les ovelles). També hi ha un altre simbolisme entre la Marta i la moneda (que representa la riquesa, no exclusivament econòmica). L'amo li diu en Manelic que li donarà una moneda per cada llop que mati, i des de llavors en Manelic no ha pogut matar cap llop. Quan al final del llibre en Manelic exclama: "He mort el llop! He mort el llop!" després d'assassinar en Sebastià, es duu amb ell a la Marta, que val més que tots el diners del món. El simbolisme és que la Marta representa el premi que en Manelic rep per matar en Sebastià. 2. Personatges de Terra Baixa • MANELIC és el pastor de les muntanyes, de la terra alta, que coneix perfectament el món animal que l’envolta però desconeix la malícia de l’ésser humà. És un personatge dinàmic que evoluciona al llarg de l’obra guimeriana. Té un somni: casar-se, i quan sembla que el té se n’adona de l’engany del matrimoni. El poble se’n riu de Manelic (nom infantilitzat de Manel). Manelic és simple, alegre i ingenu, i té un llenguatge personal que el singularitza. Quan veu la reticència i la fredor de Marta, Manelic, el protagonista, perd la seva alegria quan comença a endevinar l’engany i la humiliació a què ha estat sotmès. A partir d’aquest moment, lluita per estimar Marta, lluny de la terra baixa. • MARTA ha viscut en la pobresa i la misèria durant la seva infància a Barcelona, en la terra “encara més baixa”. En fer catorze anys, amb la mare morta i amb la companyia d’un captaire que li va fer de pare, arriba a les propietats de Sebastià. Decidida a aconseguir feina per a l’home que l’acompanya i per a ella, accepta la proposta de l’amo de viure i treballar al molí. Sebastià, però, la converteix en la seva amistançada i Marta acaba, en sentir-se tan desvalguda, acceptant una relació que li dona una certa estabilitat i un recer. Per una banda sent agraïment envers l’amo per haver-la acollida; per l’altra, experimenta un sentiment de culpa per la irregularitat del lligam amorós que manté i que es trencarà amb l’arribada de Manelic. • NURI és una noia de catorze anys, infantil i ingènua. És la petita de la família dels Perdigons i, amb les seves intervencions innocents, ajuda a descarregar la tensió dramàtica o, fins i tot, a crear moments d’humor i de tendresa. Per l’edat que té i per l’actitud de proximitat envers Manelic, provoca que Marta recordi els primers temps de la relació amb Sebastià i s’esgarrifi davant de la possibilitat que la noia pugui tenir un destí semblant al seu. • TOMÀS és l’ermità, l’encarregat d’anar a buscar Manelic perquè es casi amb Marta. És un home gran, sentenciós, ple de bondat i, també, d’innocència. Havia tingut Manelic de rabadà i és el primer que parla del “geniot” del pastor. Creu les raons de l’amo Sebastià. Aviat, però, assabentat per Xeixa, dubta i acaba comentant les sospites a Sebastià. No queda gens satisfet i, quan es fa el casament, vol aturar-lo, però és massa tard. El
