Societat (últims temes), Apuntes de Psicología

¡Descarga Societat (últims temes) y más Apuntes en PDF de Psicología solo en Docsity! COGNICIÓ SOCIAL: ESTRUCTURACIÓ DEL MÓN SOCIAL: CATEGORIES I ESQUEMES L’ésser humà és un animal categoritzador Pensem en categories, necessitem ordenar el món. En funció del context categoritzem les coses. •Categoritzar a un objecte com a membre d’un grup det condiciona la forma en que el percebem i avaluem •Principi d’accentuació: la categorització accentua similituds percebudes dintre dels grups i les diferències entre aquests. Agrupem sèrie elem en categoria a o en la b, influencia en la manera en com el percebem. -Tendim a veure més similars objectes q formen un grup més dif dels objectes que formen un altre grup. -Asimetria de la categorització: Percebem dif a endogrup i exogrup: “Ells són semblants (efecte de l'homogeneïtat de l’exogrup), Nosaltres som diferents (diferenciació de ’endogrup)” -Quan pensem en nosaltres, com ens coneixem més, no veiem tantes dif com ho faria altre q no és part del nostre grup. Com tendim a percebre més homogenis als altres grups del que en veritat son porta als estereotips. •Funció instrumental i ideològica •L’autoritat té poder x definir la realitat i, per tant, d condicionar nostra forma de pensar i actuar, és a dir, a vegades a un grup li pot interessar imposar determinades categories per aconseguir una sèrie de interessos o privilegis.. Experiment Jane Elliot: “ulls blaus” contra “ulls marrons” volien experimentar que se sent quan es víctima de prejudicis quan s’aplica un prejudici (sentir-se superior): podem dir que l’autoritat té el poder de definir la realitat i, per tant, de condicionar la nostra forma de pensar i actuar. -A vegades a un grup li pot interessar imposar det categ x aconseguir sèrie d'interessos/privilegis. -A vegades les fronteres no es fa tant per separar dif, sinó que ens fa + conscients d q som diferents i petites dif es magnifiquen/s’intensifiquen. Esquemes: marcs mentals q ajuden a org info sobre tema específic i guien nostre processament d’info -Atenció: info q percebem -Codificació: procés a través del qual la info q percebem és guardada en la nostra mem. -Recuperació: procés a través del qual recuperem info de la mem x usar-la d'alguna manera -Biaix confirmatori: Una vegada tenim una creença aq influeix en com percebem l'altre info rellevant •Controlen els nostres records: -els construïm o reconstruïm quan els recuperem -la memòria és social: allò q recordem ho adaptem a nostres interessos (identitat, autoestima, valors) -recordem molt menys del que creiem recordar •Molt resistents al canvi: Efecte de perseverança: Els esquemes ajuden a precessar info però normalment persisteixen fins i tot davant info confirmatòria, d'aq manera distorsionen la comprensió del món social. -Profecia autorrealitzada: Esquemes poden exerci efectes autoconfirmatoris portant-nos a comportar-nos d forma q s'autoconfirmin IDENTITAT PERSONAL I SOCIAL 1.LA CONSTRUCCIÓ SOCIOHISTÒRICA DE LA IDENTITAT La depre és 10 cops més hab ara. Hi ha dif raons. Modernitat líquida (Zygmunt Bauman): Globalització, estrès...) • Impossibilitat de mantenir-se en un punt fix: Canvi social més ràpid i tts àmbits: tècnic (obsolescència prog), acatèmic (sempre estudiant), parelles (en tens més),... • Allò sòlid ha estat desplaçat per allò líquid: incertesa, inseguretat i vulnerabilitat. Homo Eligens: El deure d’escollir •Ansietat de la responsabilitat d’escollir: Tenir opcions d'escollir és positiu, d'entrada possibilitats d fer nostra vida (valor expressiu -qui som- i instrumental -eines per ser-) Ens enfrontem a una multitud de possibilitats, hem de prendre decisions contínuament. Prendre decisions contínues deixa de ser plaer i passa a problema. •Sensació constant de pèrdua: Escollir és deixar coses, mai tens la certesa d'haver escollit bé: hi ha tant que no saps si hi haurà algo millor. •Desordres narcisistes: Massa estimulació, ho volem tot i al moment-> font d neurosi actual La responsabilitat de ser un mateix •Comunitat tradicional: podies ser simplement, sense pensar-hi. La tradició marcava canvi. Rutina pot degradar però protegeix a l'individu. •Era “comparació universal”: multiplica els patrons de comparació de que disposa el Jo. Possibilitat de qüestionar el teu Jo. •Identitat és una qüestió d’elecció i Som responsables del nostre futur: Individualització: convertir ident humana d'una cosa que abans venia donada (trad) en una feina i carregar a l'individu amb aquesta i tot el q comporta. “un pot ser tt el q es proposi”: si no ho aconsegueix és només culpa teva, teva responsabilitat. (K.Horney -T2-: Problemàtiques psicològiques tenen arrel històrica i cultural) •Imperatiu de “ser un mateix”, de realitzar-se, superar-se, assolir resultats... pot portar a una forta ansietat, crisi d’identitat, sensació d’insuficiència •Sentiment del “deure permanent”: Sempre tenim alguna cosa x fer: múltiples criteris d valoració->haig de, vull, necessito. Com pots ser tt el q et proposis, porta a preguntar-se si “s'és feliç” •La llibertat s’associa a un nombre d’exigències creixent •Temptació d’evadir-se: Sectes,... No idealitzar passat i veure cara B actualitat 2. L’ESTRUCTURA DE LA IDENTITAT PERSONAL Autoconcepte part cognitiva del jo •Condiciona com percebem, recordem i avaluem altres i a nosaltres. Autopercepcions organitzades com esquema cognitiu. Efecte d’autorreferència: quan la informació és rellevant pel nostre autoconcepte, la processem més ràpidament i la recordem més bé. •Què determina l’autoconcepte? Rols que adoptem Èxits i fracassos Identificacions i comparacions Judicis dels altres Selves possibles: Més enllà de l'autoconcepte real, existeixen molts selves dif i usualmetn majors sobre com podemimaginar-nos en el futur Self social: Inclou rel interpersonals i una identitat col·lectiva basada en factors de raça, religió, ètnia. Autoconsciència -Subjectiva: habilitat d'org x diferenciar-se a un mateix d l'entorn físic i social, finsi tt sense preparació. -Objectiva: capacitat d'org x ser obj d'autoatenució, estar conscient d propi estat mental, saber què sap i recordar què recorda. -Simbòlica: hab d'organisme x formar representació cognitiva abstracte del self mitjançant llenguatge. Aq habilitat capacita l'org x comunicar-se, establir rel, arribar a metes, avaluar resultats, desenvolupar actituds autorel, defendre's d'infos q poden amenaçar el propi self Autoestima autoavaluació emocional. Depèn amb qui ens comparem. Actituds cap a nosaltres. •Es fonamenta en part en processos de comparació social (Una font important per la nostra autoavaluació són els altres) •Comparació social a la baixa: comparació amb un altre que és pitjor que tu en un atribut en concret -si és un estrany, efecte positiu -si és un membre de l’endogrup, efecte positiu -si és algú molt proper a tu, efecte negatiu •Comparació social a l’alça: comparació amb un altre que és millor que tu en un atribut en concret. Hi ha molts factors positius (i alguns negatius) associats a l'alta autoestima -si és un estrany, cap efecte -si és un membre de l’endogrup, efecte negatiu -si és algú molt proper a tu, efecte positiu •Autoestima paradògica: autoestima ierreal alta o baixa. •Hi ha conseqüències negatives de tenir una autoestima variable. Percepcions esbiaixades al servei del jo •Biaix a favor d’un mateix: “Jo soc bo, tu tens sort” exp: 1r: subjectes fan test intel “molt difícil” i se'ls diu q han tret puntuacions extraordinàries. 2N se'ls deixa escollir entre 2 fàrmacs, un q potència el rendiment intel i l'altre q el redueix. Escullen el q redueix x tenir excusa, si els hi surt malament, a l'hora de repetir el test. •Biaix Self-handicapping (perjudicar-se a si mateix): fem alguna cosa q ens perjudica, fracàs a curt termini però això protegeix l'autoestima. Si no ho intentes no hi ha fracàs, sense fracàs no humiliació •Creure que estem per damunt de la mitjana: Quan veiem q destaquem en algo valores més aquella dimensió. Com més favorablement ens percebem a nosaltres en X dimensió, + la fem servir per jutjar als altres •Optimisme irreal: Dóna esperança, però tenir certs dubtes et prepara per obtenir èxit. •Efecte del fals consens: Allò que fem/pensem és el que fa la maj d gent (sobretot quan volem fer algo malament) •Efecte de la falsa singularitat: Quan creus únic/original/particularitat Altres perspectives del jo Autofocalització •Grau en que l’atenció dirigim cap a nosaltres mateixos. Cal mantenir equilibri entre int/ext •Alta continuada pot portar a -sobreestimar les vegades que la conducta dels altres es dirigeix cap a nosaltres (efecte centre de l’univers) -experimentar sentiments més negatius quan es tenen interaccions socials desagradables • Mirar més lluny de la nostra realitat personal immediata. Eina x preservar salut mental. ELLIS diu que maj pertorbacions ve d'exagerar la importància de les coses “i això també desapareixerà” •Forma q guardem info positiva i negativa en mem construeix important aspecte en regular humor i habilitat x afrontar esdev estressants. Autovigilància (selfmonitoring) •Regulació del propi comportament en base a situacions externes (alta autovigilància) o a partir de factors interns(baixa autovigilància) -guiar comportament segons factors interns (valors/creences) o externs Autoeficàcia •Tenir confiança en un mateix, sentir-se competent per fer alguna cosa. Creure en habilitat o competència x feina, meta o superar obstacle. •Clau x fer qualsevol cosa: Saber, motivació i autoeficàcia •Té origen bàsic en les experiències d’èxit •Percepció de control sobre la pròpia vida: Vinculable a desesperança apresa (Seligman) Qui no pot evitar el q li desagrada inicialment, no ho prova més. •Desesperança apresa (Seligman) : Qui no pot evitar el q li desagrada inicialment, no ho prova més. Perden voluntat i entren en estat d’apatia. Exp: Hieto: 1.Inducció a indefensió apresa (so) G1: pot evitar situació des (tocar palanca) G2:no pot G3:control 2.En caixa. Tocar un cantó s'activa el so, l'altre el para. G2 i 3 aprèn ràpid q es pot parar. •Optimisme aprés: De fixar-se en la cara negativa, l'apatia de desesperança apresa, a fer-ho en gent q lluiten, no entren en desesp. •Optimistes interpreten els contratemps com superables, específics i provocats per circumstàncies temporals o externes •Pessimistes: causa és permanent, global i personal. 3. L’EXPERIÈNCIA DE LA IDENTITAT: NARRATIVA DE SI MATEIX •Conèixer-se a un mateix és + difícil: no tenim distància de clarificació. •Conceptes x fer autointrospecció: Auto-concepte, A-estima, A-vigilància, A-eficàcia, A-focalització •Sovint oblidem q la nostra vida és nostra i coses q no ens agraden les podem canviar: No ens atrevim x por de tt el q hi ha fora->esperem condicions perfectes. •”Plens de vida”: Per no complicar-nos no fem canvi, normalment x no voler-te complicar la vida en un mom concret al cap del temps és un cost més elevat->No hem fet el primer pas: atrevir-se i donar-lo. •Obstacles per aconseguir a conèixer (Carlos Costareda): 1.Por: Desafiar la por i avançar sense parar. Afrontar-la i combatre-la. 2.Claredat: Quan creus q ja ho saps tot. 3.Poder: Si no el controles et domina. 4.Vellesa: Ho tens tot perdut, però et pots mantenir actiu. Pots deixar de viure en la foscor o quedar enlluernat. Elements d'anàlisi: •Tipus d'identitat (personal - optimista / social – català) •Diversitat del jo (veure't ara i abans, més d'un jo : alternatives d'un jo. •Comparar “jo ideal” amb actual: Permet millorar. ”Jo ideal” pot donar sentit a les nostres vides, qui volem arribar a ser. El sentit de la vida: Viktor Frankl, “l'home en busca de sentit” •Donar sentit al q fas: Permet avançar, si tens un xq viure trobaras quasi empre un com (Nietsche) •No importa el què, cal tenir un suport on aferrar-se. •Logoteràpia (III Escola de Psicoteràpia de Viena): força motivadora de l'humà es troba en propòsit. Fa teràpia que mira al futur. •Entrevista: Decidir i llibertat per fer-ho. Actuar i ser responsable. Desesperació= Patiment – Propòsit •Realisme del jo: Des de visió essencialista, el Jo és com una subst q existeix anteriorment al nostre esforç per descriure'l. Identitat situada i múlitple: (construccionisme social) •Ttes les versions del jo són producte de dif rel amb altres. •No tenim un jo sol, unificat i estable, som fragmentats, amb molts jos potencials que no han de ser necessàriament coherents uns amb altres. •La identitat no és fixa i immutable, amb propietats que transcendeixin els contextos culturals i temporals. No té cap essència immutable, no preexisteix a les interaccions socials, sinó que sorgeix en el transcurs de les interaccions concretes i particulars •No ens hem de trobar a nosaltres mateixos sinó construir-nos •Sortir de la lògica essencialista d’un jo autèntic, abandonar el jo sóc així i passar a l’estic sent així ara 4. LA IDENTITAT SOCIAL: JO COM A MEMBRE DEL GRUP Ser d grup A/B provoca conseqüència en conducta cap teu o altre grup: •Tajfel i col : Paradigma del grup mínim. Quin és el mínim xq t'influeixi. 1.Dos grup de forma arbitrària (Kandinsky-Klee) segons quin t'agrada més vas a 1 o 2 (també fet amb moneda, DNI..(-emocionalitat) 2.0 intereacció entre grups i anonimat total. 3.Es donen beneficis a un grup o altre, mai t'enriqueixes personalment dels diners donats al grup. 4.Matrius de Tafjfel: Cada fila és el q li dónes a un grup (1ra endo) •Dif estratègies: -Just (paritat) -Max benefici conjunt (indep quin grup) -Fav exogrup (porta a max x ells)