Características y constitución de sociedades de capital: Sociedades Anónimas - Prof. Andre, Ejercicios de Derecho Administrativo

¡Descarga Características y constitución de sociedades de capital: Sociedades Anónimas - Prof. Andre y más Ejercicios en PDF de Derecho Administrativo solo en Docsity! 1 DRET MERCANTIL 2015-16 Prof. Dr. Luis Hernando Cebrià GUIÓ TEMA 3 SOCIETATS DE CAPITAL. CONSTITUCIÓ I ORGANITZACIÓ 1. TRETS CARACTERÍSTICS I CONSTITUCIÓ DE LES SOCIETATS DE CAPITAL A. TRETS CARACTERÍSTICS La Societat anònima, junt amb la societat limitada ha obtingut una gran difusió com a mitjà d’organització de l’empresa, enfront d’altres figures. Causes: 1. Divisió del capital social en parts: accions, en quant representen valors negociables que conformen una part alíquota del capital social amb un valor nominal, en principi reduït. 2. Divisió patrimonial absoluta, per la qual cosa en principi, els socis no assumeixen personalment els deutes de la societat. Regulació: Reial Decret Legislatiu 1/2010, de 2 de juliol, pel que s’aprova el Text Refós de la Llei de Societats de Capital. Concepte de societat anònima (SA): societats en què «el capital, que estarà dividit en accions, s’integra per les aportacions dels socis, els quals no respondran personalment pels deutes socials» (art. 1.3 LSC). Principis: 1. Imperativitat de la seua normativa, 2. Mobilitat dels socis per mitjà de la transmissió de les accions, 3. Responsabilitat limitada. Característiques de la societat anònima: 1. Constitució d’un capital, que s’integra per les aportacions, i ambdós valors han de coincidir almenys en el moment constitutiu en protecció dels creditors. 2. Divisió del capital en accions: representen valors eminentment transmissibles i negociables que conformen una part alíquota del capital social amb un valor nominal, en principi reduït. 3. Responsabilitat dels socis a la seua aportació pels deutes socials: responsabilitat limitada. 2 Això determina el reconeixement d’una peculiar personalitat jurídica a la SA: quasiperfecta en relació a la reconeguda a les persones físiques. Altres notes característiques són destacades per la doctrina: 1. Són «societats de capital o capitalistes»: Els socis a soles poden aportar béns o drets (art. 58 LSC). Les característiques personals del soci són irrellevants, excepte: a. Restriccions estatutàries a la lliure transmissibilitat de les accions (art. 123 LSC), i b. Prestacions accessòries (art. 86 LSC). 2. Caràcter constitutiu de la inscripció en el Registre Mercantil (art. 33 LSC). 3. És una tècnica d’organització de l’empresa: organització corporativa composta pels socis: constitució d’una organització objectiva que es regeix per regles pròpies de funcionament, que poden ser, en principi mutada per règims majoritaris. 4. La seua finalitat lucrativa determina que tinga sempre caràcter mercantil (art. 2 LSC): independentment de l’activitat econòmica que desenvolupe. 5. Capital mínim de 60.000 euros. Mitjanes i grans empreses (art. 4.2 LSC). Concepte de societat de responsabilitat limitada (SRL): «En la societat de responsabilitat limitada, el capital, que estarà dividit en participacions socials, s’integrarà per les aportacions dels socis, que no respondran personalment dels deutes socials.» (art. 1.2 LSC). Característiques: 1. Existència d’un capital. 2. El capital estarà constituït per participacions (no per accions). 3. Responsabilitat limitada dels socis a les aportacions, que integren el capital. La doctrina afegeix: 1. És una societat de capital: inclús amb notes personalistes, és essencial. 2. Tendència a la limitació d’entrada de nous socis. 3. Societat que permet incorporar xicotetes i mitjanes empreses. Divisió del capital en participacions amb capital mínim de 3.000 euros (art. 4.1 LSC). No és necessari que estiga totalment desemborsat en el moment constitutiu (art. 4 bis). 5 3. Aportacions de cada soci i la numeració de les participacions o accions lliurades. Si escau en la SA, amb els dividends passius. 4. Els estatuts socials. 5. Administradors inicials: En la SL determinació de la forma d’administració, si diferents alternatives. 6. En la SA: Quantia de les despeses de constitució. A més, s’hi pot introduir qualsevol altre pacte. B) Estatuts socials Normes de regulació de l’organització i funcionament de la societat. Requisits: o Els socis poden incloure pactes i condicions que no s’oposen a les lleis ni als principis configuradors de aquestes societats (art. 28 LSC). o El règim de la LSC més flexible per a la SRL que per a la SA: alguns dels seus articles permeten la seua substitució per un règim estatutari diferent. o Els pactes que no s’incorporen a l’escriptura o als estatuts amb efectes entre les parts, però no seran oposables a la societat ni a tercers (art. 29 LSC). Mencions necessàries (art. 23 LSC i art. 116 i ss.i 176 i ss. RRM): 1. Denominació. 2. Objecte, amb les seues activitats (art. 117 RRM). 3. Domicili social. a. Capital, amb les participacions o accions, amb el seu valor nominal i numeració, i també, si és el cas, els drets especials que incorporen. 4. Mode o modes en què es pot organitzar l’administració i nombre de administradors o el mínim i el màxim. Si s’escau, duració i retribució. Si societat comanditària per accions: identitat dels socis col·lectius. 5. Deliberació i adopció d’acords pels òrgans col·legiats. o A més, els estatuts també poden: 1. Assenyalar una data d’inici de les operacions posterior a l’escriptura (art.24 LSC). 2. Limitar la duració de la societat (art. 25 LSC). 6 3. Alterar l’any natural com a data de tancament de l’exercici social (31- 12) (art. 26 LSC). 4. Alterar la competència de l’òrgan d’administració per a decidir la creació i variacions de sucursals o la modificació, supressió o trasllat de la seu electrònica en favor de la junta general (art. 120.2 RRM i 11.1 bis LSC). 5. Regular el règim de prestacions accessòries (art. 86 LSC). 6. En la SA: a. Incloure avantatges reservats a promotors i fundadors (art. 27 LSC). b. Restriccions a lliure transmissibilitat d’accions (art. 123 LSC). o A més, s’hi poden incloure tots els pactes i condicions pactades pel socis, amb els límits de les lleis i dels principis configuradors de la societat de la que es tracte (art. 28 LSC). o Els socis, per acord poden introduir altres mencions: 1. Complementàries del règim previst en la llei. 2. Substitutòries o derogatòries de normes de caràcter dispositiu. • Els estatuts socials poden ser modificats per la junta general amb els requisits exigits per l’article 285 i ss. LSC. C). Societat en formació i societat irregular. La societat constituïda per mitjà d’escriptura pública pot abans d’estar inscrita iniciar les seues operacions (si no consta en escriptura pública supòsit de societat oculta), i es troba en formació (art. 36 LSC). Determinats efectes, encara que no conste en el Registre mercantil i no tinga personalitat jurídica (art. 33 LSC): 1. Forma un patrimoni. 2. Hi ha administradors socials. 3. Es reconeix certa personificació: Així a. Respon la societat amb el patrimoni format per les aportacions i els socis per les que s’hagueren obligat a aportar (art. 37 LSC). i. Del compliment dels contractes celebrats per administradors dins de les facultats conferides per l’escriptura abans de la inscripció. Si la data de començament de les operacions coincideix amb la de la escriptura: per tots el actes i contractes de l’objecte social. ii. Pels actes indispensables per inscriure la societat. 7 iii. Pels realitzats per persones amb mandat específic. b. Els restants actes i contractes en nom de la societat: vinculen solidàriament als que els hagen celebrat (art. 36 LSC). Excepcions: 1. Si l’eficàcia dels actes o contractes haguera quedat condicionada a la inscripció de la societat o la seua assumpció per la societat: Com a obligacions condicionals amb efecte suspensiu. 2. Esta responsabilitat cessa si en els tres mesos següents a la inscripció la societat assumeix tals actes i contractes com propis (art. 38.1 LSC). Té caràcter de ratificació, amb efecte des de la celebració dels actes o contractes. c. En tot cas, els socis responen de la diferència entre la xifra de capital social i el patrimoni pels gastos indispensables per a la inscripció de la societat (art. 38.3 LSC). La societat en formació s’orienta a permetre que en el termini intermedi entre l’escriptura i la inscripció els fundadors puguen gaudir de certs privilegis i desenrotllar l’activitat, però en tot cas s’ha de tendir a la posterior inscripció. Situació transitòria. La societat deixa de ser societat en formació i passa a ser irregular quan (art. 39 LSC): (a) es verifica la voluntat dels socis de no inscriure la societat, o (b) transcurs del termini d’un any des de l’atorgament de l’escriptura sense sol·licitud d’inscripció. - Efectes: a. Si la activitat és mercantil: aplicació del règim de la societat col·lectiva: responsabilitat il·limitada i solidària i entre els socis i subsidiària respecte a la societat. Si l’activitat és civil: conversió en societat civil. Si posteriorment la societat irregular s’inscriu en el Registre la societat no podrà assumir els actes i contractes anteriors celebrats en nom d’ella, i els que els hagen celebrat mantindran la seua responsabilitat personal (art. 39.2 LSC). Finalitat: protecció a tercers davant de la falta de publicitat de la constitució de la societat i estímul als socis per a la inscripció. b. Dret de qualsevol soci a sol·licitar la dissolució de la societat i la restitució, si és possible, de la seua aportació. 10 Funcions: 1. En el moment fundacional representa també el sumatori del valor de les accions. 2. Defensa del patrimoni de la societat en garantia dels creditors socials: xifra de retenció. Estableix una quantia mínima en correlació amb el patrimoni de la societat, que assegura el compliment de les obligacions. 3. Incorpora els mitjans de finançament necessari perquè l’empresa puga iniciar les seues operacions. 4. En general, la llei exigeix un capital mínim de 60.000 € en la SA i 3.000 € en la SL (art. 4 LSC). Normes administratives exigeixen majors xifres de capital mínim per a determinades societats en garantia dels creditors. Ex. entitats de crèdit i companyies asseguradores, o les societats d’inversió col·lectiva. o Diferent del capital social és el capital real o efectiu: patrimoni net de la societat format pel conjunt de béns i drets de la societat menys el conjunt de deutes contrets per la SA. Actiu real menys passiu exigible, conseqüència dels resultats de l’activitat, que incrementen el valor, quan resulten beneficis o, la seua disminució, quan resulten pèrdues. • En principi capital social o nominal i capital real o patrimoni net han de ser equivalents, però posteriorment mentre el capital social roman estable, el capital real o patrimoni net varia com a conseqüència dels resultats de l’activitat. • Els comptes anuals tenen com a finalitat la determinació del valor del patrimoni net, per mitjà dels resultats de l’activitat, que incrementen el valor, quan resulten beneficis o, la seua disminució, quan resulten pèrdues. o El capital actua com una xifra de retenció amb relació al patrimoni net en garantia dels creditors. Manifestacions: a. No es poden distribuir beneficis quan com a conseqüència del repartiment o de pèrdues anteriors el patrimoni net comptable resulte inferior al capital social (art. 273.2 LSC). b. Disminucions o pèrdues que porten al valor patrimonial per davall de la meitat de la xifra de capital social són causa de dissolució de la societat (art. 363.1.e. LSC). c. En la SA obligació de reducció del capital social quan les pèrdues hagen reduït el patrimoni net per sota de dues terceres parts del capital (art. 327 LSC). Límit: reducció fins al mínim legal. Si es redueix més serà causa de dissolució de la societat (art. 363.1.f. LSC ). 11 d. Tampoc es poden repartir beneficis a càrrec del capital, ni a càrrec de reserves disponibles que no cobrisquen les despeses d’investigació i desenvolupament. (art. 273.3 LSC). o Els beneficis, segons l’aplicació del resultat donada per la junta general: 1. Han d’incorporar-se primer a les reserves legals i estatutàries establides (també especials pr a determinats societats o per aflorament del fons de comerç) (art. 274 LSC). Reserva legal: un 10% sobre el beneficis de l’exercici fins a arribar al 20% del capital legal (art. 274 LSC). 2. Poden no ser distribuïts i s’incorporen a reserves voluntàries. 3. Beneficis distribuïts com a dividends (art. 275 LSC) i pèrdues s’incorporen al compte de pèrdues i guanys. B. Principis ordenadors del capital social 1. Determinació i estabilitat. Els estatuts socials han de determinar en tot moment quin és el capital social: així mateix les accions, el seu valor nominal i numeració (art .23.d LSC). Les accions no es poden crear per una xifra inferior al seu valor nominal. La seua modificació només possible per mitjà del procediment i amb les garanties exigides per a la modificació d’estatuts (art. 285 i ss. LSC). Excepcions: determinades societats poden tindre un capital variable: a. Societats d’inversió mobiliària de capital variable. b. Societats de garantia recíproca. 2. Principis d’integritat i desembossament mínim: el moment constitutiu les accions de la SA han haver sigut totalment subscrites i és suficient el desembossament en una quarta part, almenys, de cada una (art. 79 LSC). 3. Principi de efectivitat: les contribucions al capital han de correspondre a efectives aportacions patrimonials (art. 59 LSC). 4. Principi de realitat: el soci contrau un deute amb la societat per la falta de desembossament dels diners que es va comprometre a entregar en la subscripció o per la falta d’entrega dels béns (art. 81 LSC). • Dividends passius en la SA: accions no alliberades o amb desembossaments pendents. Règim: 1. Els estatuts han de regular la forma i termini pel desemborsament. 2. En cas d’incompliment: a. Suspensió dels drets de soci. 12 b. La societat por optar entre: a. Reclamar al morós el desembossament amb l’interès legal i els danys i perjuís causats, Si es vengueren responen solidàriament el trametent i l’adquirent. b. Vendre les acciones o la seua amortització retenint les quantitats aportades. 3. APORTACIONS I PRESTACIONS ACCESSÒRIES a. APORTACIONS • La subscripció d’accions i participacions a favor dels socis entranya en contraprestació: l’obligació d’aportació de capital pel soci. • Es manté el caràcter capitalista per mitjà de les condicions de l’aportació (art. 58 LSC): A. Ha de ser necessàriament capital: béns o drets. B. Es confereix amplitud sobre la naturalesa dels elements aportar. Han de tindre contingut patrimonial, ser susceptibles de valoració econòmica. • Objecte susceptible d’aportació davall el concepte de capital: 1. Diners , o 2. Altres béns susceptibles de valoració econòmica. Entre ells: a. Materials (ex. Immobles ,maquinària). b. Immaterials: a. Drets patrimonials (ex. Marques, patents). b. Situacions de fet susceptibles de valoració econòmica (ex. Fons de comerç, secrets empresarials). Exclosos l’aportació de treball o servicis. Modalitats: A. Pels drets conferits (art. 60 LSC): a. A títol de propietat: s’aplica supletòriament a falta de menció en escriptura. b. A títol diferent: ús o fruïment. Per temps limitat o mentre dure la societat. B. Per la naturalesa de l’aportació: 1. Dineràries (art. 61 LSC) en euros o equivalent, i certificació bancària o dipòsit. 2. No dineràries. 15 • Esta obligació pot ser: 1. Originària: per tant concorre el consentiment de tots els socis en l’escriptura fundacional. 2. Sobrevinguda: La Junta general pot acordar tant la creació com la modificació o extinció de les prestacions accessòries. Requisits (art. 89 LSC): a. Compliment dels requisits de la modificació d’Estatuts. b. Necessari el consentiment dels obligats. 4. LA PARTICIPACIÓ EN EL CAPITAL SOCIAL: ACCIONS I PARTICIPACIONS SOCIALS A. Accions o El capital social de la societat anònima estarà dividit en accions (art.1.3 LSC). Per tant, les accions representen parts alíquotes o proporcionals del capital social (art. 90.1 LSC). o El valor nominal de l’acció es correspon amb la relació entre el valor del capital social i el nombre d’accions que el constitueixen. o Valor nominal de l’acció. Igual que el capital nominal respecte del real, és diferent del valor real o efectiu de l’acció. Diferenciar: 1. En les societats cotitzades coneixement del valor real per la transparència que exigeix el mercat de valors. Incideixen múltiples factors: patrimoni social, expectatives de guanys, polítiques financeres i comercials, tendències de l’oferta i la demanda. També diferent del valor d’emissió: Valor real al moment de l’emissió dels valors, en relació amb el valor comptable → segons regles comptables de valoració. 2. En les societats que no cotitzen en mercats secundaris: la llei preveu formules en determinats casos per determinar el “valor raonable” per mitjà de la intervenció d’experts independents. Ex.: Separació del soci (art. 353 LSC). Reserva de dret preferent d’adquisició en les restriccions a la lliure transmissibilitat de les accions (art. 124.2 LSC). • Regles: 1. No es podran emetre accions que no responguen a una efectiva aportació patrimonial (art. 59.1 LSC). 2. Tota acció ha de tenir un valor nominal. 16 3. No es podran emetre accions amb una xifra inferior al seu valor nominal (art. 59.2 LSC). Sí amb prima d’emissió en les ampliacions de capital de forma que la aportació es corresponga amb el valor real del patrimoni. 4. Les accions que integren una mateixa sèrie han de tenir un mateix valor nominal (art. 94.1 LSC). 5. DRETS QUE INTEGREN LA CONDICIÓ DE SOCI. PRIVILEGIS EN ELS DRETS DE VOT A. Drets que integren la condició de soci Art. 93 LSC determina el contingut mínim, excepte els casos expressament previstos en la llei, dels drets atribuïts al soci. Excepció al dret de vot: accions sense vot (art. 98 LSC). Classificació: • Polítics o administratius o polítics relatius a l’organització de la societat: 1. Dret d’assistència a les Juntes generals. 2. Dret de vot. 3. Drets d’impugnació dels acords socials. • Econòmics o patrimonials: 1. Dret a participar dels guanys socials. 2. Dret a la quota de liquidació. • Drets mixtos: de caràcter econòmic i patrimonial. 1. Dret de subscripció preferent: pot determinar l’obligació de desembossament i la invariabilitat del percentatge de participació en la societat. 2. Dret de separació: determina un canvi de titularitat de l’acció o la participació i la compensació econòmica al soci. 3. Dret a la transmissió de les accions. • Instrumentals dels anteriors: 1. Dret d’informació: del dret de vot. 2. Dret a obtindre certificacions: dret d’impugnació. 17 A) DRETS ECONÒMICS. 1.- Dret de participació en els beneficis • És un dret relatiu: depèn de (art. 27 LSC): 1. L’existència de beneficis. 2. La decisió de la Junta general ordinària relativa al repartiment de beneficis. Límits: que amb anterioritat s’hagen cobert les reserves legals i estatutàries, i si és el cas, s’hagen compensat les pèrdues i cobert les despeses d’investigació i desenvolupament (art. 273.2 i 3 LSC). • Si es reparteixen dividends: a En la SL: en proporció a la seua participació en el capital social (art. 275.1). Els estatuts socials poden establir un criteri de repartiment desigual, que haurà d’indicar-se per múltiples d’unitat (art. 184.2 RRM). b. En la SA: en proporció al capital desembossat. Excepció: preferència de les accions i participacions privilegiades, si n’hi haguera. • Art. 348 bis LSC, en suspens fins al 31-12-2016 Si no es distribueixen beneficis, el soci que haja vota a favor de la distribució tindrà un dret de separació. Condicions: 1. Hagen transcorregut cinc anys des de la inscripció de la societat. 2. La junta general no acorde un dividend mínim de una tercera part del beneficis obtinguts que siguen legalment repartibles. 2.- Dret a participar en el patrimoni que resulte de la liquidació a. Segons fixen els estatuts socials (art. 392.1 LSC) Els estatuts socials poden regular la restitució de les aportacions no dineràries als socis que les hagueren realitzades o que s’entreguen altres béns (art. 393). b. Regles legals supletòries: i. Principi de repartiment en proporció a la participació en el capital social. ii. En la SA: principi de preferència de les accions les aportacions del qual s’hagen desembossat en major proporció (art. 392.2 LSC). iii. Principi de pagament en diners (art. 393.1 LSC). 20 − Durant: dret a sol·licitar verbalment informes o aclariments necessaris per a l’exercici del seu dret de vot. Obligació dels administradors de proporcionar les dades anteriors o, i si no fóra possible, per escrit en els set dies posteriors. Excepcions: a. En la SL: si els administradors consideren que la publicitat de les dades pot perjudicar els interessos socials. b. En la SA, si: 1. Innecessària per la tutela del soci, 2. Raons objectives per considerar la seua utilització amb fins extrasocials, 3. La sua publicitat perjudica a la societat o a altres societats vinculades. Incompliment: 1. Dels administradors del deure d’informar: compliment i indemnització de danys i perjuís → no impugnació de l’acord: evitació de situacions d’abús (troians). 2. Del soci en abús de dret o en perjuí de la societat: indemnització de danys i perjuís. No aplicable quan la sol·licitud corresponga a accionistes que representen almenys una quarta part del capital. En la SA els Estatuts Socials poden reduir el percentatge al cinc per cent. − Posteriorment: dret a obtenir una certificació dels acords (art. 26.2 C. de Com.). − També cap la remissió de documents i informacions per mitjans electrònics quan siga acceptada pel soci i conste la recepció i contingut dels missatges enviats (art. 11 quáter LSC). 4. El dret d’impugnació dels acords socials (art. 204 i ss. LSC) B. Privilegis en els drets dels socis Les accions representen parts alíquotes del capital social. A les accions s’atribueix un valor nominal (art. 59.1 LSC). S’han de diferenciar: 1. Sèries d’accions: les accions que dins d’una classe poden tindre una diferent sèrie i per tant distint valor nominal, però han de tindre el mateix contingut de drets. 21 Totes les accions dins d’una mateixa sèrie han de tindre igual valor nominal (art. 94 LSC). 2. Classes d’accions: cada classe confereix al seu titular distints drets. Especial rellevància de les accions : a. Accions ordinàries. b. Accions privilegiades (art. 95 LSC). Els drets especials de caràcter patrimonial han de constar en els estatuts socials (art. 23 d. LSC). Si la creació de les accions privilegiades lesiona els drets de una classe d’accions ja existent es requerirà per a l’acord de modificació d’estatuts, a més de l’aprovació de la junta general, la majoria en votació separada de les classes d’accions afectades (art. 293 LSC). Els privilegis s’han de concretar en el contingut d’alguns dels drets que conformen la qualitat d’accionistes. L’art. 95 LSC fa referència a un dret preferent a la participació en els dividends. 1. Resta d’accions no poden rebre dividends mentre no s’haja satisfet el dividend privilegiat. 2. Obligació de la societat d’acordar el repartiment sempre que existeisquen beneficis distribuïbles. Excepció: si els Estatus disposen el contrari. No aplicable a les societats cotitzades (art. 498 LSC). 3. Estatuts han de regular a. Les conseqüències del seu incompliment (clàusules penals). b. El caràcter cumulatiu del dividends no satisfets: si no hi ha beneficis. c. Altres privilegis respecte del drets als dividends de la resta. Límits: S’impedeix la creació d’accions (art. 96 LSC): 1. Amb dret a percebre un interés; Pagament d’un interés fix a falta de benèfics o de reserves de lliure disposició podria afectar a la integritat del capital social. 2. Que alteren la proporcionalitat del valor nominal de l’acció i del dret de vot o de subscripció preferent. Especialitats: Accions sense vot: Art. 98 a 103 LSC. • Límit quantitatiu: Import nominal no pot ser superior a la meitat del capital desembossat. • Finalitat: atraure la inversió de les persones desinteressades en la gestió social i de la participació en les juntes generals per mitjà del reconeixement d’un drets patrimonials preferents. 22 1. Dret a obtindre un dividend anual mínim, segons els estatuts socials, i que serà d’obligatòria distribució en la junta general quan existeisquen beneficis distribuïbles. A l’anterior s’ha d’afegir el dividend que corresponga a les accions ordinàries (art. 99.1 LSC). Si no hi ha dividends repartibles: a. Es recupera el dret de vot i b. El dret al dividend anual mínim o la part no percebuda és acumulable dins dels cinc exercicis posteriors. En la societat cotitzada: els estatuts poden variar estos criteris (art. 499.2 LSC). 2. No les afecta la reducció de capital en tant esta no supere el valor nominal de les restants accions. Si per la reducció el valor nominal de les accions sense vot excedeix del a meitat del capital desembossat: la proporció ha de restablir-se en el termini de dos anys, davall pena de dissolució de la societat (art. 100 LSC). 3. En cas de liquidació de la societat: dret a percebre el reembors del valor desembossat amb preferència als restants accionistes (art. 101 LSC). 6. TRANSMISSIBILITAT DE LA CONDICIÓ DE SOCI Tradicionalment, l’acció era emesa com un títol-valor, on constava la titularitat i que podia ser transmés i amb ell la condició de soci i l’atribució dels drets inherents a la dita posició jurídica. La LSA de 1989 va introduir la possibilitat de documentació no per mitjà d’un títol sinó per mitjà de suport informàtic a través de les “anotacions en compte”→ donà lloc a la inmaterializació de l’acció (art. 118 LSC). Els Estatus socials han de determinar en cada cas si les accions es troben representades per títols o per anotacions en compte (art. 23.d LSC). Per la seua documentació es diferència entre les accions: 1. Representades per títols: poden ser nominatives o al portador (art. 113 LSC). A. Mencions obligatòries (art. 114 LSC): B. Classes: a. Accions nominatives: Han d’identificar al soci en el títol. Han de ser inscrites en un llibre-registre d’accions nominatives. 25 c. No es pot imposar clàusules estatutàries per les quals l’accionista no puga obtenir el valor real de les accions (art. 123.6 RRM). 3. Classes de clàusules: a. Les que estableixen un dret d’adquisició preferent → han d’especificar els supòsits en què existeix (art. 123.3 RRM). Supòsits especials (art. 124 i 125 LSC): Els estatus socials poden establir un dret d’adquisició preferent d’un tercer o de la societat. 1. A les adquisicions per causa de mort. 2. Adquisicions que siguen conseqüència d’un procediment judicial o administratiu d’execució. El preu serà el valor real de les accions establit per un auditor diferent del de la societat designat pels administradors. b. Les que estableixen que l’adquirent ha de tenir certes condicions: s’han d’establir de forma objectiva les característiques de l’adquirent. c. Requereixen autorització de la societat: han de constar en els estatuts socials les causes que permeten denegar la transmissió (art. 123.3 LSC). Competència: En principi, i excepte una altra estipulació en els estatuts socials, l’autorització correspondrà als administradors. Silenci positiu → després de dos mesos des de la sol·licitud sense contestació de la societat es considera concedida l’autorització. Règim general per a les accions amb prestacions accessòries → Cal consentiment de la societat (art. 88 LSC). • Transmissions d’accions sense complir les formalitats exigides o per pactes entre accionistes fora dels EESS: ineficaços enfront de la societat → administradors no inscriuran l’adquirent en el llibre d’accions nominatives (art. 123.1 LSC). • Sí amb eficàcia interparts → l’adquirent no obté la condició de soci, però el transmetent obligat a entregar els dividends que es repartisquen a l’adquirent i ha de seguir les seues instruccions en l’exercici dels seus drets. B. Les participacions socials El capital ha d’estar dividit en participacions. A l’igual que les accions són (art. 90 LSC): 1. Acumulables: un mateix soci pot posseir la propietat de diverses participacions, acumulant, si és el cas, drets de vot en la junta general. 2. Indivisibles: representen una part alíquota del capital social i numerades. 26 No poden fraccionar-se, però sí que és possible la copropietat (art. 126 LSC). Diferències: 1. No podran incorporar-se a títols negociables (títols valors) ni estar representades per anotacions en compte (art. 92.2 LSC). 2. No podran denominar-se accions. Conseqüències: a. Per a la seua transmissió s’exigeix document públic i comunicació a la societat (art. 106 LSC). b. Obligació dels administradors d’inscripció de les transmissions en el llibre registre de socis (art. 104 LSC). Excepció: si hi ha oposició d’interessats en un mes des de la notificació. • Els administradors tenen obligació d’emetre certificats sobre la titularitat de les participacions (art. 105 LSC). Forma de transmissibilitat: document públic i comunicació a la societat (art. 106 LSC). Caràcter tancat de la societat: les participacions socials, que atorguen al seu titular la condició de soci, no poden transmetre’s lliurement a persones diferents dels socis. No obstant això, per als socis, certs familiars o hereus, o societats pertanyents al mateix grup d’ells, la transmissió, en principi, serà lliure (art. 107.1 LSC). Les SL són societats essencialment tancades pel que en principi les participacions no són lliurement transmissibles. Regles: A. Els estatuts socials no poden (art. 108 LSC): 2. Establir un règim de transmissió voluntària per actes inter vivos. 3. Establir l’obligació de transmetre’n un nombre diferent de les oferides pel soci. 4. Prohibir la transmisió inter vivos, llevat que es reconega un dret de separació. C. Els estatuts socials sí que podran impedir la transmissió voluntària per actes inter vivos de les participacions durant un termini no superior a cinc anys. D. Règim supletori legal a falta de menció dels estatuts (art.107.2): 1. Transmissió voluntària per actes inter vivos (generalment per venda): c. La transmissió és lliure quan siga entre socis o a favor del cònjuge, ascendent o descendent del soci o a favor de societats del mateix grup. 27 d. Resta de casos: S’ha de comunicar a la societat per escrit amb menció de les participacions, identitat de l’adquirent, el preu i la resta de condicions. Consentiment de la junta general: Regles: 1. Si el denega: ha d’indicar el nom de les persones que assumeixen el pagament del preu i la resta de condicions pactades amb el tercer. 2. Dret d’adquisició preferent dels socis concurrents a la junta general. 1er. Un altre soci concurrent a la junta general. 2on. Un tercer. 3er. La societat. 3. Si la transmissió fóra a títol gratuït o onerós diferent de la compravenda: les parts fixaran de comú acord el valor de les participacions. Si no hi haguera acord: per l’auditor de comptes diferent del de la societat, designat pels administradors. 4. Si ho denega: el document públic ha d’atorgar-se en el termini d’un mes. 5. Si transcorre el mes: el soci és lliure per a transmetre al tercer. 6. En tot cas, per silenci de la societat es reconeix el dret a la lliure transmissió en el termini de tres mesos des de la comunicació. 2. Transmissió forçosa: Regles (art. 109 LSC): a. L’embargament de participacions socials ha de ser anotat en el llibre registre de socis i notificat a tots els socis. b. Deure de la societat de comunicar l’acta de subhasta o acord d’adjudicació als socis en el termini de cinc dies des de la seua recepció. c. L’execució quedarà en suspens durant un mes, i els socis podran acceptar les condicions amb totes les despeses i adquirir les participacions. 3. Transmissió mortis causa (herència o llegat): En principi, adquireix la condició de soci l’hereu o legatari. Els estatuts socials poden establir un dret preferent de compra dels socis o de la societat pel valor real al dia de la defunció, fixat per auditor diferent del de la societat, designat pel Registrador Mercantil (art. 110 LSC). Termini màxim de tres mesos per al seu exercici des de la comunicació a la societat i el pagament haurà de ser al comptat.