Solucions Prova de Síntesis UOC, Exámenes de Psicometría

¡Descarga Solucions Prova de Síntesis UOC y más Exámenes en PDF de Psicometría solo en Docsity! PROVES DE SÍNTESI Torn 1 1. El Test de Sensibilitat a les Interaccions Socials (TESIS) desenvolupat per Barraca i Fernàndez (2011) és una mesura que valora la capacitat per processar correctament informació emocional i interpretar adequadament els desitjos i intencions dels subjectes del nostre entorn. A través de la projecció de diverses seqüències cinematogràfiques aquesta prova permet distingir entre subjectes "sensibles" i "cecs" al que realment succeeix entre persones que tenen una interacció social. El test consta de 15 preguntes de 5 alternatives de resposta (on només una es considera correcta). El test va ser administrat a una mostra de 420 adolescents entre els 11 i els 16 anys juntament amb un autoinforme que valora competència social. La mitjana de les puntuacions va ser de 6,4 amb una desviació típica de 2,3. A una submostra de 125 adolescents voluntaris se’ls va administrar de nou el test tres mesos més tard. A partir de la informació que es proporciona sobre aquest test i les dades que es mostren en la taula següent, indiqueu si les afirmacions són verdaderes, falses o bé no es disposa de suficient informació per respondre. Justifiqueu en cada cas la vostra resposta.  El Coeficient alfa de Cronbach del TESIS és de 0,78.  La correlació entre les dues administracions del TESIS va ser de 0,88.  La correlació entre el TESIS i l’autoinforme que valora competència social va ser de 0,65  L’especificitat de l’Escala d’Estils de Criança va ser de 0,65 afirmacions V F NS 1a. La fiabilitat test re-test és adequada. x justificació: S’indica que la correlació entre els dos moments temporals en els que s’administra l’escala és de 0,88, per la qual cosa, podem considerar que és adequada seguint els criteris de Nunnally (Nunnally, 1978) que indiquen que valors a partir de 0,70 poden considerar-se adequats. 1b. Si el ítem 3 és capaç de contestar-lo correctament el 30% dels adolescents que tenen millors puntuacions en el test (grup superior) i un 20% dels que tenen una puntuació més baixa (grup inferior), podem afirmar que l’ítem discrimina correctament. x justificació: D= 0,3 - 0,2= 0,1 Segons els criteris d’Ebel i Frisbie (1991), no podem considerar que l’ítem discrimini correctament. 1c. Si un adolescent obté una puntuació de 3 en el test se situarà dos desviacions típiques per sota del seu grup normatiu. x justificació: 𝒛𝒛 = 𝑿𝑿−𝑿𝑿 � 𝑺𝑺𝒙𝒙 = 𝟑𝟑−𝟔𝟔,𝟒𝟒 𝟐𝟐,𝟑𝟑 = −𝟏𝟏,𝟒𝟒𝟒𝟒 1d. El valor màxim que pot prendre el coeficient de validesa és 0,65 x justificació: El valor màxim que pot prendre el coeficient de validesa serà igual a l’arrel quadrada del coeficient de fiabilitat. 88,078,0 = 2. En un altre estudi, el test TESIS es va aplicar a un grup de 200 estudiants universitaris. La mitjana de les puntuacions totals del 200 subjectes va ser de 7,2 punts amb una desviació típica de 2,1. El sumatori de les variàncies dels 15 ítems va ser de 1,33. 2a. A partir de les dades d'aquest estudi, calculeu la fiabilitat com a consistència interna i interpreteu el resultat sabent que el test es vol aplicar en l’àmbit educatiu.             − − = ∑ = 2 1 2 1 1 x n j j S S n nα 75,0 1,2 33,11 115 15 2 =    − − =α Tenint en compte que el test és vol aplicar en un àmbit educatiu, considerem que la fiabilitat no és suficientment bona, ja que caldria que fos superior a 0,8. 2b. Quants ítems hauríem d’afegir al test anterior, per obtenir una fiabilitat de 0,82? ( ) ( ) 52,182,01.75,0 75,01.82,0 )1( )1( = − − = − − = xxxx xxxx Rr rRk ( ) 8,715-15)*(1,52 inicials Ítemsinicials ítems ==−⋅k Per obtenir una fiabilitat de 0,82, hauríem d’afegir 8 ítems al test inicial. 3. Es pretén valorar tres constructes (Sensibilitat a les Interaccions Socials, Competència Social i Adaptació Psicosocial) a partir de dos mètodes (autoinforme i test d’elecció múltiple). A la taula següent es mostra la matriu multitret-multimètode resultant de l’estudi en el que s’ha valorat a una mostra de 200 estudiants universitaris: Autoinforme Test d’elecció múltiple SIS CS APS SIS CS APS Autoinforme SIS 0,75 CS 0,20 0,80 Torn 2 1. El Test de Sensibilitat a les Interaccions Socials (TESIS) desenvolupat per Barraca i Fernàndez (2011) és una mesura que valora la capacitat per processar correctament informació emocional i interpretar adequadament els desitjos i intencions dels subjectes del nostre entorn. A través de la projecció de diverses seqüències cinematogràfiques aquesta prova permet distingir entre subjectes "sensibles" i "cecs" al que realment succeeix entre persones que tenen una interacció social. El test consta de 15 preguntes de 5 alternatives de resposta (on només una es considera correcta). El test va ser administrat a una mostra de 420 adolescents entre els 11 i els 16 anys juntament amb un autoinforme que valora competència social. La mitjana de les puntuacions va ser de 6,4 amb una desviació típica de 2,3. A una submostra de 125 adolescents voluntaris se’ls va administrar de nou el test tres mesos més tard. A partir de la informació que es proporciona sobre aquest test i les dades que es mostren en la taula següent, indiqueu si les afirmacions són verdaderes, falses o bé no es disposa de suficient informació per respondre. Justifiqueu en cada cas la vostra resposta.  El Coeficient alfa de Cronbach del TESIS és de 0,78.  La correlació entre les dues administracions del TESIS va ser de 0,52.  La correlació entre el TESIS i l’autoinforme que valora competència social va ser de 0,65  L’especificitat de l’Escala d’Estils de Criança va ser de 0,65 afirmacions V F NS 1a. La fiabilitat entesa com estabilitat de la mesura és adequada. x justificació: S’indica que la correlació entre els dos moments temporals en els que s’administra l’escala és de 0,52, per la qual cosa, seguint els criteris de Nunnally (Nunnally, 1978), no podem considerar-la adequada. Caldria que aquest valor fos superior a 0,70. 1b. Si el ítem 3 és capaç de contestar-lo correctament el 60% dels adolescents que tenen millors puntuacions en el test (grup superior) i un 20% dels que tenen una puntuació més baixa (grup inferior), podem afirmar que l’ítem discrimina correctament. x justificació: D= 0,6 - 0,2= 0,4 Segons els criteris d’Ebel i Frisbie (1991), podem considerar que l’ítem discrimina correctament. 1c. Si l’ítem 8 l’han contestat correctament 234 adolescents i la resta el falla, aquest ítem tindrà un índex de dificultat corregit per l’efecte de l’atzar de 0,56 x justificació: 45,0 420 15 186234 =− − =ID 1d. La proporció de variabilitat explicada de la variable criteri és de 0,42 x justificació: La proporció de variabilitat explicada de la variable criteri és el quadrat del coeficient de validesa: 0,652 = 0,42 2. En un altre estudi, el test TESIS es va aplicar a un grup de 200 estudiants universitaris. Amb les puntuacions d'aquests subjectes es va obtenir una correlació entre els ítems parells i els imparells de 0,75. 2a. A partir de les dades d'aquest estudi, calculeu la fiabilitat com a consistència interna i interpreteu el resultat sabent que el test es vol aplicar en l’àmbit educatiu. Per obtenir el coeficient de fiabilitat del test, utilitzem el mètode de les dues meitats: 86,0 75,01 75,02 1 2 ' =+ × = + = pi pi xx r r r A partir d'aquest resultat podem concloure que la fiabilitat del test és adequada per aplicar- lo a l'àmbit educatiu, ja que supera el valor mínim acceptable de 0,80. 2b. Quants ítems hauríem d’afegir al test anterior, per obtenir una fiabilitat de 0,90? ( ) ( ) 47,190,01.86,0 86,01.90,0 )1( )1( = − − = − − = xxxx xxxx Rr rRk ( ) 05,715-15)*(1,47 inicials Ítemsinicials ítems ==−⋅k Per obtenir una fiabilitat de 0,90, hauríem d’afegir 8 ítems al test inicial. 3. Es vol estudiar si TESIS pot ser un bon test per descartar individus que no presenten bones capacitats de negociació i coordinació d’equips. Per això s’administra el test a un grup de 200 estudiants universitaris i addicionalment un equip de psicòlegs especialitzats en la cerca de perfils amb grans capacitats de negociació i lideratge, entrevista a aquests 200 estudiants. TESIS va identificar a 75 estudiants com individus amb altes capacitats de negociació i lideratge, mentre que l’equip de psicòlegs va identificar a 105. 48 estudiants van ser identificats tant pel TESIS com per l’equip de psicòlegs com bon negociadors i líders. A partir d’aquests resultats podem concloure que TESIS és un bon instrument per descartar a candidats que no presenten una bona capacitat de negociació i lideratge? TESIS ALTA CAPACITAT BAIXA CAPACITAT Total E N T R E V IS T A ALTA CAPACITAT 48 57 105 BAIXA CAPACITAT 27 68 95 Total 75 125 200 72,0 95 68 negatius sdiagnòstic Total negatius VerdadersE ===atspecificit El resultat indica que la capacitat de TESIS per descartar candidats que no presenten una bona capacitat de negociació i lideratge és de 0,72. Aquest valor no es considera acceptable, atès que considerem acceptables valors superiors a 0,8 (Domènech i Granero, 2003). 4. S'ha passat un test de coneixement de Psicometria a 10 estudiants. El test consta de 5 ítems de 3 alternatives de resposta on només una és correcta. Els resultats es mostren a la taula adjunta. S'ha valorat amb un 1 quan el participant encerta l'ítem i amb un 0 quan ho falla. Calculeu l'Índex de Discriminació dels ítems del test sabent que es consideren aptes aquells estudiants que treuen 3 o més punts. Participant ítem 1 ítem 2 ítem 3 ítem 4 Ítem 5 1 1 1 0 1 1 2 1 0 1 0 1 3 1 1 1 0 1 4 1 0 1 1 1 5 0 1 0 0 0 6 1 0 0 0 0 7 0 1 0 0 1 8 1 1 1 1 1 9 1 0 0 0 1 10 0 1 1 1 1 En primer lloc hem de calcular la puntuació total de cada participant per poder formar els grups d'aptes i no aptes: 𝑰𝑰𝑰𝑰 = 𝟑𝟑𝟏𝟏𝟐𝟐 − 𝟏𝟏𝟏𝟏𝟒𝟒 𝟓𝟓−𝟏𝟏 𝟒𝟒𝟐𝟐𝟏𝟏 = 𝟏𝟏,𝟔𝟔𝟒𝟒 1d. El valor màxim que pot prendre el coeficient de validesa és 0,88 x justificació: El valor màxim que pot prendre el coeficient de validesa serà igual a l’arrel quadrada del coeficient de fiabilitat. 94,088,0 = 2. En un altre estudi, el test TESIS es va aplicar a un grup de 200 estudiants universitaris. La mitjana de les puntuacions totals del 200 subjectes va ser de 6,9 punts amb una desviació típica de 1,56. El sumatori de les variàncies dels 15 ítems va ser de 1,6. 2a. A partir de les dades d'aquest estudi, calculeu la fiabilitat com a consistència interna i interpreteu el resultat sabent que el test es vol aplicar en l’àmbit educatiu.             − − = ∑ = 2 1 2 1 1 x n j j S S n nα 𝛼𝛼 = 15 15−1 �1− 1,6 1,562 � = 037 Tenint en compte que el test és vol aplicar en un àmbit educatiu, considerem que la fiabilitat no és suficientment bona, ja que caldria que fos superior a 0,8. 2b. Quants ítems hauríem d’afegir al test anterior, per obtenir una fiabilitat de 0,82? ( ) ( ) 76,782,01.37,0 37,01.82,0 )1( )1( = − − = − − = xxxx xxxx Rr rRk ( ) 4,10115-15)*(7,76 inicials Ítemsinicials ítems ==−⋅k Per obtenir una fiabilitat de 0,82, tindríem que afegir 102 ítems al test inicial. 3. Es vol estudiar si TESIS presenta un bon grau d’acord amb els resultats que fins ara s’obtenien a partir d’entrevistes portades a terme per un equip de psicòlegs especialitzats en la cerca de perfils amb grans capacitats de negociació i lideratge. Per això s’administra el test a un grup de 200 estudiants universitaris i addicionalment un equip de psicòlegs especialitzats en la cerca de perfils amb grans capacitats de negociació i lideratge entrevista a aquests 200 estudiants. TESIS va identificar a 75 estudiants com individus amb altes capacitats de negociació i lideratge, mentre que l’equip de psicòlegs va identificar a 105. 48 estudiants van ser identificats tant pel TESIS com per l’equip de psicòlegs com bon negociadors i líders. A partir d’aquests resultats que podem concloure sobre el grau d’acord entre aquests dos mètodes? TESIS ALTA CAPACITAT BAIXA CAPACITAT Total E N T R E V IS T A ALTA CAPACITAT 48 57 105 BAIXA CAPACITAT 27 68 95 Total 75 125 200 75,95 200 95125105752..21..1 =⋅+⋅=⋅+⋅= n ffffFa 1166848 =+=cF 19,0 75,95200 75,95116 = − − = − − = a ac Fn FFk El coeficient Kappa de 0,19, la qual cosa indica segons els criteris d’Alman un grau d’acord inexistent. 4. S'ha aplicat un qüestionari de 5 ítems a 10 participants. Tots els ítems tenen tres alternatives de resposta de la qual només una és correcta. Quan el participant encerta l'ítem es valora amb un 1 i quan ho falla amb un 0. Les respostes es mostren a la taula següent. Ordeneu els ítems del més difícil al més senzill. Participant ítem 1 ítem 2 ítem 3 ítem 4 Ítem 5 1 1 1 0 0 1 2 0 0 1 0 1 3 1 1 0 0 1 4 1 0 1 1 0 5 0 1 0 0 0 6 0 0 1 0 1 7 0 1 0 0 1 8 1 1 1 1 1 9 1 0 0 1 1 10 0 1 1 1 0 Per calcular l'Índex de Dificultat s'ha de conèixer quantes persones han encertat i fallat l'ítem: Participant ítem 1 ítem 2 ítem 3 ítem 4 Ítem 5 1 1 1 0 0 1 2 0 0 1 0 1 3 1 1 0 0 1 4 1 0 1 1 0 5 0 1 0 0 0 6 0 0 1 0 1 7 0 1 0 0 1 8 1 1 1 1 1 9 1 0 0 1 1 10 0 1 1 1 0 Encerts 5 6 5 4 7 Errors 5 4 5 6 3 Ja es pot calcular l'Índex de Dificultat dels ítems: L’Índex de Dificultat més alt indica l'ítem més senzill, de manera que l'ordre de més difícil a més senzill és: 4, 1, 3, 2 i 5.