Modelo del buen ciudadano: especialización, intercambio y mercados internacionales - Prof., Apuntes de Economía

¡Descarga Modelo del buen ciudadano: especialización, intercambio y mercados internacionales - Prof. y más Apuntes en PDF de Economía solo en Docsity! Introducció En aquest tema comprendrem la presa dels decisions mitjaçant diverses maneres: El model econòmic de conducta, la racionalitat de la informació imperfecta, les anomalíes de la conducta racional, la valoració dels costs d'oportunitat i inevitables, la teoría de Kahneman i Tversky, l'autointerès, l'oportunisme, l'eficiència, i els models alternatius. Objectiu El nostre objectiu principal dins d'aquest tema derà entendre les organitzacions, és a dir, conèixer els atributs que caracteritzen la conducta de qui les crea. Buscarem i observarem un model de ésser humà per tal de prevenir les seves reaccions davant al canvi organitzatiu, és a dir, desenvoluparem una capacitat predictiva. El nostre punt de partida serà el model típc de l'anàlisi econòmic, on l'individu està interessat en sí mateix, i maximitza la utilitat siguent subjecte d'unes restriccions de recursos. Això ho s'haurà de complementar amb psicologia experimental i evolutiva, per millorar l'eficàcia predictiva del model. Objectiu El comportament és la manera de procedir que tenen els organismes, en relació amb el seu entorn o estímuls. És a dir, que, un comportament és un conjunt de conductes. Les conductes, doncs, són qualsevol acte que és portat a terme amb l'individu i que afecta al seu entorn. Les conductes es componen de: • Acció, qualsevol acte realitzat per l'individu • Conseqüència, efecte de l'acció Uns exemples de conducte poden ser el fet de comprar un ordinador, firmar un contracte, la producció d'un bé o servei, la decisió d'estudiar economia o administració d'empreses, fumar, o llegir-se el capítol 1 del dossier del temari. Però... Què hi ha derrere d'aquestes decisions? Podem explicar-les? ! ! 1 SUPÒSITS DEL COMPORTAMENT HUMÀ Tema 1 El model econòmic de conducta Aquest model ens ajuda a entendre el comportament dels individus. Hi ha un supòsit bàsic de la conducta humana, que és la racionalitat, que ve donada per l'autointerès o oportunisme. Aquest model econòmic veu l'ésser humà com un buscador de solucions nat, que vol maximitzar la utilitat dins del què suposa tenir restriccions dels recursos en què viu. Les persones, així doncs, tenen un coneixement racional, una capacitat per reoldre problemes, i intencionadament busquen la millor acció per obtenir el millor resultat. Com solucionem els problemes per arribar al millor resultat? Hi ha dos tipus de coneixement racional, és a dir, dos fonts de la capacitat d'aconseguir la resposta correcta: la racionalitat evolutiva i la racionalitat intel·lectual. Aquests dos tipus de conducta tenen característiques diferents, les quals són: • Racionalitat intel·lectual: és una conseqüència directa del pensament humà, un resultat de l'esforç intel·lectual, del pensament. Exemples d'aquesta racionalitat són: una nova medicina, descobriment de les lleis de la física, o la redacció d'una nova llei. • Racionalitat evolutiva: es basa en els resultats que s'aconsegueixen com a conseqüència inconscient de la la interacció humana. És inconscient perquè el problema no ha esta conscientment treballat, és a dir, es resol mitjançant un aprenentatge evolutiu. Per exemple, l'educació que reben els fills de les families, poden ser conseqüència d'una racionalitat evolutiva. Un altre exemple són els codis morals i socials. És clara la separació entre la racionalitat intel·lectual i evolutiva?És la intervenció d'un nou medicament realment intel·lectualment racional? No. Les solucions intel·lectuals resulten de processos evolutius, i les evolutives també poden resultar de la racionalitat intel·lectual. És més, les solucions evolutives s'originen per acumulació de decisions racionals. El model econòmic de conducta ajuda a entendre com prenen les decisions les persones. L'individu sol ser un ésser racional, i els principis més importants del comportament racional són: • L'anàlisi marginal • Els costs d'oportunitat • Els individus prenen decisions amb l'objectiu de macimitzar la seva "felicitat personal" • Els individus responen a incentius. ! ! 2 tant, dins del temps establert, i la informació limitada, haurà d'escollir quin és el millor moviment. Això es pot veure mitjançant un esquema d'optimització. La optimitat ex ente i la optimitat ex post. Aquestes optimitats són diferents, és a dir, no són el mateix. Per exemple: Un gestor inverteix tots els diners dels clients (excedint el risc prefixat) en accions de "Telefónica" pensant que pujaràn. Finalment pugen, i els clients guanyen. Les dos decisions són òptimes? Quina decisió prendries ex ante? Segons aquesta informació, la majoria de la gent invertiria en la decisió B. En un moment exante, aquesta és la decisió òptima. Però després, aquesta inversió fracassa, i la inversió que té èxit és la inversió A. Això exemplifica que, quan hi ha incertesa, els mals resultats no tenen perquè anar relacionats amb les males decisions, així com que les bones decisions no tenen perquè anar acompanyades de bons resultats, cosa que, per error, es té preconcebuda. Una decisió pot ser òptima a priori, tot i que a posteriori acabi donant mals resultats. ! ! 5 Inversió A Guanyes 10.000€ amb probabilitat de 0,1 Guanyes 0€ amb probabilitat de 0,9. Valor esperat, 1000€. Inversió B Guanyes 5.000€ amb probabilitat de 0,9. Guanyes 0€ amb probabilitat de 0,1. Valor esperat, 4500€. 2) Anomalíes de la conducta racional: Hi ha certes crítiques respecte al supòsit de conducta racional per no donar explicació a anomalíes de la conducta humana. Hi ha certes investigacions amb experimets que posen en relleu que en certes situacions, les persones es desvien sistemàticament del què preveu el model de comportament racional. Per exemple, Thaler, en el 1980, va fer que els clients d'un Buffet que valía 3$ rebessin un val de descompte de 3$. A partir d'aquí, es va observar que els clients del val de descompte, consumien menys pizza que els que no l'havien rebut. Aquesta decisió va vinculada a un cost marginal, i hi ha moltes decisions a dins l'empresa que també són basades més en costs totals que en costs marginals. A través d'enquestes, es va veure que hi havia una valoració defectuosa dels costs irreversibles i d'oportunitat. Si posem per exemple aquesta situació: Quan estaries més disposat en posar-te unes sabates petites: quan te les regalen o quan les compres? Racionalment, no hauria d'importar l'orígen de les sabates, ja que ja ets propietari d'aquestes. Tot i que, si bases les respostes en l'experiència amb regals, el més probable és que no te les posis si te les regalen, però que te les posis si te les has comprat. Kahneman i Tversky van proposar una funció assimètrica del valor, per tal de descriure anomalies sistemàtiques en la conducta de les persones. Les persones, no valorem les decisions segons la funció d'utilitat, sino que ho fem mitjançant una funció de valor definifa sobre els canvis que experimenta la nostra riquesa. En aquesta funció es noten molt més els increments en les pèrdues que en els guanys, ja que és convèxa en les pèrdues (rediments creixents) i concava en els guanys (rendiments decreixents). La funció del valor assimètric intenta explicar les anomalies en les que les persones aparentment desagreguem i valorem d'una manera diferent les pèrdues i els guanys. ! ! 6 Aquesta teoria té alguns arguments en contra. Aquests ataquen respecte a la representativitat dels experiments pel seu disseny, i la comparabilitat de les magnituts, ja que potser incorporen informació sobre pèrdues i guanys adicionals. Ara bé, com a arguments a favor té que hi ha una pràctica empresarial respecte com es manegen els incentius (premis enfront als càstigs). I, aquesta teoria, contradiu o complementa el model econòmic? Les desviacions en la màxima utilitat són errors (evitables) generats pel cost de processar la informació. Ara bé, aquesta funció té unes aplicacions útils, com són les de: • Aprenentatge decisional: La necessitat de millorar les decisions i evitar els errors associats al cost de la informació. • Optimització d'incentius: Utilitzar els errors sistèmics per aconseguir més eficàcia en les nostres relacions amb tercers afectats per ells i el disseny d'incentius, comunicació de pèrdues i guanys. Altres aplicacions útils per la gestió d'aquesta teoria, poden ser les pautes de comunicació per maximitzar el valor del què és agradable i minimitzar el cost del què és desagradable. Unes aplicacions d'aquestes pautes poden ser: • No ajuntar les primes o els regals: Individualitzar els premis mola per tal de beneficiar-nos de la concavitat respecte els gunays. Per exemple: si treiem 3 matrícules, hem de dir-ho en dies separats per donar més alegria. • Combinar les pèrdues: Per tal de beneficiar-nos de la convexitat de les pèrdues: s'han de comunicar les males notícies totes juntes. • Juntar les petites pèrdues amb grans guanys: "Tinc bones i males notícies", tret de quan les males notícies siguin més important que les bones. Per exemple, dir que tens un suspens, però 4 matrícules d'honor. • No juntar petits guanys amb grans pèrdues: No diguis que tens matrícula d'honor al mateix moment que tens quatre suspeses. 3) Costs d'autocontrol i aprenentatge Aquest subapartat el podem encetar amb aquesta pregunta: Per què colem deixar de fumar o de menjar pastissos i no ho fem? Som racionals? No actuem conforme al model econòmic de conducta. Així doncs, la existència de conflictes psicològics de l'individu fan que no actuin conforme aquest model. La presa de decisions s'ha de considerar com un procés productiu, subjecte a millores tecnològiques i a inversions de capital. Per això, molts de ! ! 7 Introducció Aquest tema ens donarà informació sobre la descripció del problema econòmic: Què produïr, com produïr, per qui produïr i qui ho produeix. L'especialització permet una major productivitat, però d'aquí sorgeix un problema: Com es pot aconseguir en un context d'informació asimètrica en què els éssers humans són potencialment oportunistes es comprometin entre sí de manera que els hi sigui possible intervanviar-se béns i sereis, i d'aquesta manera, fer possible l'especialització dels seus recursos? El problema econòmic, és què produïr. A quina activitat productiva dediquel ems recursos és com produïr. L'eficiència en l'ús dels recursos és qui ho produeix. La distribució de les tasques, s'anomena especialització. Aquesta pot comportar avantatges i problemes. Com a avantatges tenim que, la especialització implica una major productivitat, on cada individu d'especialitza en alló sobre el què presenta una avantatge comparativa. Aquesta és l'avantatge la qual disfruta un individu sobre un altra en la realització d'una activiat quan aquesta es pot realitzar a un costmenor, en termes d'altres bens i en comparació amb el cost que suposaria la realització d'aquesta activitat per un altre individu. Un possible exemple sobre l'especialització és el de Robinson Crusoe i Divendres. Robinson s'ha dedicat tota la vida a la manufactura i la construcció, per tant ell pot fer 10 cabanyes. També es pot espavilar i caçar dos animals en el temps que fa aquestes 10 cabanyes. Divendres, en canvi, no té tanta pràctica a l'hora de fer cabanyes, en el temps de fer cabanyes, ell caça 2 animals. D'aquí, podem analitzar l'avantatge comparativa (cabanyes per animals). Robinson pot fer fins a 5 cabanyes per animal caçat, mentre que Viernes pot fer 2 cabanyes per animal caçat. Així doncs, la situació més eficient és que, mentre que Divendres surt a caçar, en Robinson faci les cabanyes. Ara bé, aquesta situació pot portar problemes de coordinació i oportunisme, és a dir, costs d'intercanvi. El significat de l’especialització L'especialització és dedicar els recursos per el·laborar un determinat producte o servei. En l'especialització s'exploten avantatges comparatius: hi ha una assignació de tasques en funció de la qualificació i la formació, cosa que implica menys despeses en formació. Segons Adam Smith, una fàbrica amb 10 treballadors especialitzats podria produïr 48.000 agulles, mentre que10 treballadors treballant per separat només podrien produïr 20 agulles. ! ! 10 ESPECIALITZACIÓ I INTERCANVI Tema 2 L'especialització afecta als costs de producció. Els costs de produïr un bé o servei poden separar-se en: • Costs d'intercanvi: Tots aquells costs en els que s'incorreix directa o indirectament per la necesitat de coordinar els recursos especialitzats i motivar a qui els posseeix. (Costs de coordinació més costs de motivació) • Costs de transformació: altres costs necessaris per obtenir el producte. • Costs totals: Costs d'intercanvi més els costs de transformació. Els costs de coordinació: Per especialitzar-se es necessita conèixer les condicions de quantitat, qualitat, lloc, temps... en les que es demanden i ofereixen els béns i els recursos, és a dir, que s'ajusten les ofertes i les demandes. És necessari reunir i transmetre dades sobre quina producció s'ha d'especialitzar cada recurs i a qui s'ha de transmetre els bens produïts. Sempre hi ha costos per facilitar l'encontre de la oferta i la demanda: com la publicitat, els agents inmobiliaris, etc. Sovint, suposa una gran dificultat fer arribar molta informació tan específica. Els costs de motivació Són tots aquells costs en els que s'incorreix per alinear els interessos dels que participen en l'intercanvi (oportunisme). Per exemple, la supervisió i el control en el treball és un cost per tal de motivar al treballador. En molts casos, els costs de motivació són els més problemàtics. Si no hi haguéssin costs de motivació, ja que els interessos de les dos parts coincideixen, els únics costos que hi hauria serien els de coordinació. Per què existeixen els costs de motivació? Els intercanvis són complexes i van units a unes circumstàncies que poden canviar d'una forma inesperada (per exemple, situacions que canvien per contractes incomplets). L'oportunisme més la informació incompleta fan que els intercanvis puguin ser aprofitats per obtenir avantages a costa d'altres. Tornant a l'exemple de Robinson i Divendres, Ronbinson té que construir una cabanya per en Divendres (que a canvi li proporciona menjar), i aquesta casa ha d'estar llesta en un any. Pot ser que en Robinson no compleixi amb el seu compromís per malaltia, per qüestions meteorològiques, o simplement per oportunisme si decideix extendre el termini d'un any. Si en Robinson no acaba la casa, pot ser difícil per en Divendres saber quina ha estat la causa del perquè en Robinson no a finalitzat la cabanya. ! ! 11 Solució La solució es troba en els costs de motivació. S'han de comptabilitzar els interessos perquè l'intercanvisigui aprofitós i tingui lloc (un establiment de salvaguardies ex ante). Quina és la diferència entre els costs de motivació i d'intercanvi? La diferència és la causa dels costs. Per exemple, la contractació d'un pintor al que se li compra la pintura, pot comportar un comportament oportunista del pintor, fent que pinti més ràpid per tal de guanyar temps i malgastar pintura. El malgast de pintura, quin cost és? És un cost d'intercanvi, associat a la motivació dels participants i la seva quantitat varia al canviar la fòrmula contractual. Són els costs d'intercanvi ineficients? No, tot i que consumeixen recursos sense generat producte. Si no existissin la producció i l'especialització, els costs d'intecanvi serien menors. Per acabar, cal dir que els costs de motivació i coordinació sorgeixen tant a dins com a fora de les organitzacions. L'exemple d'en Miquel i la Maria En Miquel desenvolupa pàgines web amb petites empreses exercint ell mateix el treball de relacions públiques i dissenyador de pàgines web. Guanya 500€ al mes. En Miquel és molt eficient creant pàgines web, però li falla la relació amb el públic i li costa trobar clients. En Miquel creu que pot duplicar la seva activitat si contracta a la Maria, ja que és molt bona en Relacions Públiques. La Maria ja té una feina en la qual guanya 300€ al mes, i acceptaria treballar per en Miquel si li pagués 400€ al mes. Tindria en Miquel que contractar a la Maria? Si la contracta, i guanya el mateix, només tindria 100€ de guanys (500-400=100). Però si no la contracta, no tindria guanys. Hauria d'acceptar la Maria una oferta de 310€? Si en miquel contracta a la Maria, decidiran si els interessa especialitzar-se (per exemple, un buscant clients i l'altre fent pàgines web), depenent dels costs d'intercanvi si s'especialitzen, i la disminució dels costs de transformació. S'haurien de controlar mútuament la qualitat del treball? La forma de les funcions de costs de transformació i intercanvi Al augmentar l'especialització per un determinat volum de producció, els costs unitaris de transformació disminueixen, degut una adaptació de la tecnologia a la demanda, fins a un punt òptim. En canvi, els costs d'intercanvi augmenten, ja que hi ha més intercanvis, ! ! 12 3) La informació es transmet mitjançant els efectes en cadena, i a cada efecte, les variacions de preus són ponderades pel pès que tenen els recursos corresponents en el costs del receptor. Intercanvis eficients L'eficiència consisteix en què els recursos escassos s'aprofitin de la millor manera possible. Un intercanvi no és eficient (en el sentit de Pareto) quan és possible milloar el benestar d'un dels individus sense empitjorar el benestar de la resta. Per exemple, si tornem en el cas d'en Miquel i la Maria, é eficient que la Maria treballi per en Miquel si la contracta per més de 300€, ja que d'aquesta manera els dos estaran millor que a la situació inicial. Preus, mercat i eficiència Un intercanvi és eficient perquè porta avantatges mutues. En els mercats, l'eficiència sorgeix perquè hi ha llibertat per comprar i vendre: ningú obliga a comprar o vendre alguna cosa a un preu que no és beneficiós. Per això es diu que, els mercats lliures produeixen millores en eficiència i que els preus ens donen informació: les persones que han comprat cafè, el valoren més que el què han pagat per ell. Aquesta informació és molt més difícil d'obtenir en la situació política o en economies planificades. Per exemple, és dificil saber la disposició a pagar de la gent per un nou tram d'autopista. Els drets de la propietat El sistema de preus funciona eficaçment quan existeixen drets de propietat ben definits. Aquests són el dret que té el titular d'un bé o recurs a disposar lliurement d'aquest bé en benefici propi, el què inclou el el consum i la possibilitat de vendre'l o donar-lo. Hi ha una rivalitat en el consum i el principi d'exclusió. Per exemple, mireu les patents o el dret d'utilitzar un domini www. per una pàgina web. Pot ser que algú registri un domini per tal d'adelantar-se a una gran empresa que desitgi aquell domini per fer una pàgina web pel seu producte. Els drets de propietat son la base del sistema de preus perquè: Donen incentius a buscar i utilitzar la infromació rellevant. Les conseqüències de les decisions recauen sobre un mateix. ! ! 15 Els titulars dels drets de propietat volen fer el millor ús possible dels recurs perquè pateixen les conseqüències de les seves decisions. Cuideu igual un objecte vostre que un comú? Solució política pel problema econòmic Aquesta solució es basa en la centralització de les decisions col·lectives (en contrast amb la descentralització que hi ha en el mercat) acompanyat de cert grau de coacció dels individus per part de la col·lectivitat política. Segons el sistema polític, els mecanismes de decisió poden diferir sustancialment tant en les manifestacions com en l'eficiència, segons sigui una democràcia, una economia planificada, o que hi hagi una solució intermitja: l'economia social de mercat, on es mescla la solució de mercat amb la solució política: es regula el mercat i hi ha un sector públic fort. La democràcia: Ara compararem le decisions en la democràcia contra les decisions de mercat, en recursos com per exemple els serveis de tren, busos o avions. En un mercat, la decisió és descentralitzada. Els individus voten cada cop que volen un bitllet, i el pès individual en la decisió social serà proporcional en les compres que realitzen i a la informació que disposen sobre les seves preferències. La democràcia es basa, en que votem tots els ciutadans amb el mateix pès. La democràcia té dues característiques: • Simultanietat: les decisions es realitzen en un mateix instant per tots, a través de vots o representants. ⁃ Costs de coordinació (no es vota tot) ⁃ Els costs de motivació pot haver-hi un conflicte d'interessos entre representats i representants. • Generalitat: En la decisió participen tots els electors. És a dir, que no hi ha una participació ponderada en dunció de l'interés o la informació sobre l'assumpte ni tampoc s'exclouen aquells sense interés. La majoria dels decisors careixen dels ncentius adecuats per informar-se ni obtenen la informació a través del consum, i hi ha dificultat a l'hora d'expressar la intensitat de les preferències. Problemes de la generalitat: Les preferències de les minories informades davant les preferències dèbils de la majoria desinformada. Per exemple, el transport públic que favoreix a una minoria però perjudica poc ! ! 16 a la majoria, es mantindrà si la majoria no s'informa i intenta influïr en les decisions. El cost de fer cas a les minories, pot excedir el cost de fer cas a les minories. És òptim informar a les majories? El cost d'informar pot excedir el cost de fer cas a les minories. És per això que, representants polítics fan un ús oportunista de les dificultats informatives dels ciutadans. Per solucionar-ho, ens basem en competència entre representants. La planificació En economies planificades com la de la Unió Soviètica, les decisions estan totalment centralitzades. La producció estava donada per la decisió política, existien els preus però no reflectien la demanda dels consumidors, no venien determinats pel mercat. L'estat decidia la major part de les relacions entre les empreses, els seus participants i l'exterior: preus, quantitats, salaris i les inversións, i decidien per qui produïr mitjançant una decisió política. Com a dificultats que es troben en la planificació, és obtenir i processar la informació per la presa de decisions, la centralització de l'estructura piramidal. Per altra banda, una dificultat és incentivar l'eficacia en l'ausència de drets de propietat. Solució barrejant el mètode polític i el de mercat Els sistemes econòmics reals mesclen petites dosis dels dos sistemes econòmics purs: hi ha una planificació de mercat, una economia social de mercat. En aquest tipus d'economia, els consumidors són subjectes a unes restriccions establertes per lleis i regulacions. La competència, més la intervenció de l'estat, especifica de quina manera s'ha de produïr, i, gràcies al mercat i a les decisions polítiques que modifiquen la distribució de la riquesa i de la renta, es sap per qui produïr. Les organitzacions com a mecanisme d’intercanvi L'empresa és una organització, on els nexes contractuals en els que flueixen múltiples propietaris i usuaris de recursos que participen d'alguna manera en l'elaboració i adquisició d'un producte o servei determinat. El llibre "The nature of the firm", de Ronald Case, ens diu que "por qué existen las organizaciones donde el sistema libre de mercado se sustituye por la autoridad del empresario para coordinar las transacciones?" Doncs és per què és la manera menys costosa d'organitzar les activitats. Fins al moment, una empresa era tecnologia productiva on la combinació d'inputs s'escollia per maximitzar els beneficis en funció dels ! ! 17 Característiques del procès de decisió en les organitzacions 4) Personalitat jurídica: Un individu té drets i obligacions. Hi ha un conflicte: Contracte Bilateral (empresa amb participants) , o contractació multilateral(entre tots els participants hi ha mercat)? 5) Jerarquització: mecanismes de control i incentius per la separació entre propietaris i decisors. Contract Manufacturing El contract manufacturing és la subcontratació de serveis. Un exemple, es quan Sony i Philips deixen de fabricar per centra-se en investigar, dissenyar i vendre el producte, deixant la fabricació en mans dels fabricants subcontractats. Això és perquè l'especialització té unes millors avantatges, i hi ha menys costs d'intercanvi. Les avantatges d'especialització sobre les economies d'escala comporta que hi hagin amortitzacions de grans inversions, i en les compres es redueixen els costs d'aprovisionament. La reducció de bareres d'entrada, també, implica un augment de la competiència que implica una major eficiència. Els menors costs d'intercanvi són per: • Canvis tecnològics (redueixen les dificultats de coordinació i de control) • Estandarització de normes productives i gerencials (permet conectar clients amb proveïdors) • Millora en la comunicació (pot haver-hi un bon control sobre la fabricació) • Versatilitat de la maquinària (redueix l'especifitat de les inversions) Conseqüències estratègiques: • Tendència a la diversificació: Les empreses tendiràn a fer més diversificació més "relacionada" en l'àmbit productiu explotant el valor de les seves patents i les marques en àrees tecnològiques gràcies al cost reduït i el cost total. (HP en fotografia). • Diferenciació basada en investigació, disseny de venda, i servei al client. • Lideratge en costs si es converteixen en ensambladors flexibles. ! ! 20 • Desenvolupament de marques propies pel contract manufacturing que ven el saber cap a grans distribuïdores. Aspectes negatius: • Reputació per les conducions en què es fabrica el producte. • Coneixement, i drets de la propietat intel·lectual transmisibles. Moltes marques, tot i que subcontracten la producció fabriquen per si mateixos lels productes més delicats. Les avantatges d'especialització no són tan grans, o els costs d'intercanvi no són tan petits. Exemple: els productes de baix volum de producció (de més qualitat o prototips), degut a la menor escala, tenen menys avantatges d'especialització i més costs d'intercanvi (coneixements confidencials). ! ! 21 Introducció Després de veure els continguts d'aquest tema, veurem conceptes aplicables a dubtes com, per exemple, quin problema tenen les empreses asseguradores, quin valor té la reputació, quin problema planteja l'assegurança de depòsit als bancs, perquè determinats productes ofereixen garanties, tenen més raó els accionistes majoritaris o els minoritaris, tenen més raó els accionistes o els manàgers... Totes aquestes qüestions tenen en comú unes característiques, i és que a tots hi ha una informació incompleta asimètrica, un factor que pot ocasionar oportunisme. Objectiu L'objectiu d'aquest tema és analitzar l'estructura comuna dels processos contractuals estudiant els problemes fonamentals que originen els costs d'intercanvi i les principals solucions per atenuar-los. Com a finalitat, s'ha de minimitzar els danys resultants dels conflictes d'interessos de la manera més òptima. Disponibilitat d’informació i tipus de problemes contractuals Els contractes disposen d'una informació completa? Veureu, els contractes complets, han de preveure possibles contingències futures, i induïr comportaments adecuats. Ara bé, quan hi ha una informació incompleta (que és en la gran majoria dels casos), es pot donar l'equació de autointerès més informació asimètrica més divergència d'interessos. Aquí sorgeix oportunisme. Per exemple, un mànager és pagat amb un salari fixe. El salari és un cost que disminueix els beneficis. Els accionistes són pagats pels beneficis de l'empresa. Hi ha un conflicte d'interessos entre el mànager i els accionistes? Sí. La informació incompleta i assimètrica es caracteritza per carències informatives, és a dir que és difícil preveure en el contracte tots els possibles canvis que poden portar-se a terme respecte les circumstàncies actuals. Per exemple, podem contractar un càtering per un event, i que desprès aquest es cancel·li per mal temps. Si això no està previst pel contracte, l'empresa del catèring es pot quedar els diners al·legant que en el contracte no s'especificava que es tornarien els diners en cas de situacions climatològiques adverses. ! ! 22 PROBLEMES I COSTS CONTRACTUALS Tema 3 assegurances ofertes per les empreses als seus treballadors. L'empresa pot contractar amb l'asseguradora, hi ha una diversificació del risc i s'atenua el problema de la selecció adversa. Risc Moral En aquest cas, el risc moral es dona post-contractualment. Hi ha oportunisme que sorgeix a causa de la informació asimètrica de després de contractar. La part obligada a complir una cosa opta per no fer-ho, per tenir en compte que aquest incompliment no és observable. Per tal de solucionar aquest problema, hi ha la necessitat d'alinear els interessos de les parts contractants. La solució comuna és vincular la compensació a mesures de rendiment, a traves d'indicacions de rendiment medibles i observables. Com a avantatges, el rendiment és observable, però com a desavantatges tenim que pot haver-hi una assignació excessiva del risc al treballador, o pot sorgir oportunisme d'altre tipus. Altres possibles solucions pel risc moral són la supervisió i la garantia. Un exemple de garantia és la reputació. La imatge de l'empresa pot donar confiança sobre la prestació, i analitzarem les salvaguardies fent servir el concepte de "relacions d'agència". Com tractem de resoldre els problemes des del punt de cista contractual de l'empresa? Dissenyant contractes que introdueixin incentius que tendeixin a alinear els interessos de les diferents bandes. Incentius com remuneració en base a les mesures de rendiment, la reputació i els controls. ! ! 25 Introducció En aqeust tema aprendrem la diferència entre empreses com Zara i Benetton, o Apple i Dell. Veurem perquè Pans & Company no és propietaria de les terres on es produeixen les patates que ven, perquè danone no és amo de les vaques que produeixen la llet que utilitzen, i veurem la diferència entre comprar i produïr, una decisió que és importantíssima per les empreses. Comprar o produïr? Quines són les avantatges de comprar (és a dir, contractar un intercanvi de mercat) un component/matèria primera/producte intermig? Per comprovar-ho, hem de veure quan t'especialitzes més, i si produeïxes tot el què necessites per fabricar el producte final, o si compres algun component en el mercat; i si hi han diverses empreses que es fan competència en el mercat on vas a comprar les parts. Hi ha problemes que s'associen amb la compra de mercat. Un exemple d'aquests possibles problemes és el de la General Motors i Fisher. General Motors encarregava a Fisher les carroceries pels seus cotxes, fet que, al final, va fer que General Motors depengués massa de Fisher, fet que va portar a que fisher s'aprofités d'aquesta dependència. Cadena vertical de producció Una cadena vertical de producció consisteix en una seqüència de passes des de l'adquisició de matèries primeres fins a l'entrega del producte als consumidors. ! ! 26 INTEGRACIÓ VERTICAL I ESPECIFITAT DELS RECURSOS Tema 4 Matèries primeres Productes intermedis Producte final Distribució i vendes Servei post-venda Minerals Plàstics, metalls Ordinadors Fnac Garantia, servei de reparació Integració vertical Una companyia està més integrada verticalment quan organitza per sí mateixa un major nombre de fases d'un mateix procés productiu. (Zara està més integrada que Benetton). Les companyies canvien el seu grau d'integració vertical amb el pas del temps. Hi ha dos maneres d'integrar-se verticalment: • Integració "cap enrere": cap a la fase de matèries primeres. Per exemple, que GM comprés a Fisher. • Integració "Cap endavant": cap a la fase de consum final. Per exemple, Fisher compra a GM. Apple està menys inegrada que Dell. IBM està més integrada cap enrere que Dell, però Dell està més integrada cap endavant. Moltes vegades, és difícl comparar el grau d'integració vertical de dos companyies. Generalment, tenim la tendència de dir que una empresa tendeix a integrar més o menys. La integració horitzontal Aquesta és la fusió d'empreses que es dediquen a produir el mateix o bens complementaris. (Per exemple, Caixa Terrassa, caixa Manresa i caixa Catalunya s'han fusionat per crear Catalunya Caixa). Subcontractació o “out sourcing” És l'oposat a la integració vertical. L'empresa redueix la integració adquirint components o serveis d'escalons anteriors o superiors de la cadena de valor del mercat o altres empreses. Això es fa mitjançant el mercat, les fanquicies o aliances. Per exemple, Dell compra productes intermedis. Benetton té contractes de franquícies per la distribució dels seus productes. També subcontrata a la fabricació. Per què subcontractar? Doncs per aprofitar les avantatges de l'especialització i de la producció eficient en règim de competència perdecta A vegades, acudir al mercat és més avantatjós que la producció interna quan el mervat és competitiu i per alts nivells d'especialització (per exemple, els cargols dels iPods) Així doncs, per què les empreses s'integren verticalment? Les empreses tenen raons per integrar-se verticalment, les quals són: ! ! 27 • Competència ex ante: Normalment hi ha competició entre proveïdors abans de contractar, però després s'elimina o es redueix radicalment. • Monopoli ex post: Després de contractar i invertir en actius, es passa a una situació de monopoli bilateral, és a dir, un monopoli mutu. La bilateralitat del monopoli El problema dels actius específics implica que els dos contractants puguin desenvolupar conductes oportunistes. Els dos realitzen una inversió específica, fet que fa que depenguin l'un de l'altre. Per exemple: La única manera de transportar el petroli és l'oleoducte. L'únic ús de l'oleoducte és transportar petroli. Els operadors de l'oleoducte poden reclamar alts costs de manteniment, i els operadors de la petrolera poden declarar menys vendes o preus inferiors. Conseqüències del problema dels actius específics Què pot passar si aquests problemes existeixen? • Menys colum de negoci: un proveïdor es pot negar a abastir per por a l'oportunisme • Inversió subòptima: fer els actius menys específics del què seria desitjable. Quines són les possibles solucions? • Integració vertical de les dos empreses (amb menys especialització) • Contractes de llarga duració amb salvaguardes que evitin oportunisme. • Utilitzar actius que no siguin específics i anar al mercat: però com més específic hagi de ser l'actiu, menys convenient és utilitzar el mercat. Solució: integració vertical El problema de la inversió especídica es dóna si la part que pot expropiar o no és la persona que poseeix l'actiu. Si l'actiu pot ser transferit es pot alleugerir el problema de la inversió específica transferint-la a la part que pot afectar al seu valor. Si un actiu no pot ser transferit, no podem resoldre el problema a través de la integració vertical. ! ! 30 Causes de l’especifitat • Especifitat del lloc: rodalies de les instalacions. Per exemple, les centrals tèrmiques estan a prop de les mines de carbó que utilitzen. • Especifitat física: Actius mobibles però adaptats a un determinat procés o producte. Per exemple, els motlles de fer una carroceria d'un cotxe. • Especifitat del capital humà: Els coneixements específics dels treballadors. Per exemple, el coneixement d'un programa informàtic com l'aula global. • Actius dedicats: útils només per servir a un comprador o client determinat: tot actiu que passa aesta desocupat en cas que el client cancel·li la comanda. Exemple: lloguem màquines extre per una comanda gran. • Especifitat dels actius co-especialitzats: més productius quan s'usen conjuntament pel què es tornen actius específics a la relació. El valor ve determinat pel treball en equip. • Especifitat temporal: actius que el seu valor val altament associats a condicions temporals. Si s'interrompeix la relació passen a estar desocupats un cert temps. Contracte a llarg termini davant la integració vertical Quines són les solucions al problema de les inversions específiques? • La integració vertical de les dues empreses (però amb menys especialització) • Utilitzar actius que no siguin específics i anar al mercat però com més específic hagi de ser l'actiu, menys convé que utilitzeu el mercat. • Contractes de llarga duració amb salvaguardies que evitin l'oportunisme.Per exemple, contracte de trebll, de lloguer o de sumnistre. El problema arriba, quan les circumstancies reals es separen de les desitjades, com per exemple el cas de General Motors i Fisher. ! ! 31 Incertesa Especifitat Baixa Mitja Alta Baixa Mercat Mercat Mercat Mitja Contractació / Integració vertical Contractació / Integració vertical Contractació / Integració vertical Alta Contracte Contractació / Integració vertical Integració vertical Actius específics i contractació laboral Les relacions laborals també poden contemplar-se des del punt de vista de les inversions específiques. Perquè els pilots i els controladors aèris es posen en vaga abans de les vacances? Què passa si adquereixes habilitats i coneixements que tan sols poden ser utilitzades per una feina en una determinada empresa? I si has comprat una casa justament al costat del teu lloc de treball? Expropiació de l'empleador Un empresari és amo d'una horta i recolectors. De què depèn la capacitat expropiatòria del treballador? • Actuació colectiva (sindicats impedint que els treballadors incompleixin els acords de resistència) • Exclusió: capacitat per excloure altres treballadors (coneixement específic del treballador, i regulació) • No repetició: possibilitats de contractació futura que no es veuen afectades pel comportament oportunista. • Tipus de producte objecte de la expropiació més o menys preceders. • Peculiars de la integració. En la relació laboral, no hi ha integració vertícal, tan sols contractes explícits i implícits. L'expropiació del treballador Quan part del capital dels treballadors es esoecídic respecte a a continuïtat de la seva relació laboral. • Coneixement específic sobre el funcionament de l'empresa. • Inversió inmobiliaria i social en el lloc de treball. • Règim de retribució aplaçada. El paper dels sindicats • Sindicat com agent expropiador: necessitat d'acció col·lectiva. • Sindicat com proveïdor de garanties: frenar l'incentiu expropiador de treballadors quan és contrari a l'interés de la majoria. • Sindicat com a supervisor contractual: vigilar el compliment contractual per part de l'empleador. ! ! 32 Control de la qualitat Un cop el suministrador defineix la qualitat, s’ha d’assegurar que el nivell de qualitat que es suministra correspon amb el nivell de qualitat que s’ha definit. Els aspectes del control de la qualitat són: • Aspectes tecnològics: Sempre es poden fer mostreigs, inspeccions o enquestes per tal de comprovar la qualitat. • Aspectes organitzatius: adaptació de la organització: És l’estratègia empresarial de no tenir cap defecte. Garanties de qualitat Les garanties de qualitat són salvaguardes de la qualitat promesa. Així doncs, s’han de dedicar recursos a informar i a reduir el cost dels clients d’informar-se. Per tal de fer-ho, aquests recursos es poden gastar en publicitat, reputació o garanties que idemnitzin al comprador quan el producte falli o es danyi. Gestió de la qualitat i els tipus de productes El cas és que no es pot verificar la qualitat d’un producte abans de comprar-ho. És a dir, segons el producte, la qualitat es pot veure abans del consum, però en pocs casos. Generalment, només es pot veure després d’haver consumit el producte, i en casos remots només es pot verificar quan ja han passat anys després de la compra del bé. Aquest fet pot comportar diferents nivells d’oportunisme, i per tant, s’han d’instaurar aquestes salvaguardies. Gestió segons els atributs Els problemes de la qualitat són més greus si menor és el nivell de qualitat detectable abans de la compra, ja que sorgeixen més possibilitats d’oportunisme. En dunció d’això, podem observar tres tipus de béns: • Béns de búsqueda: Són aquells productes que la seva qualitat es pot verificar abans de la compra o el consum. Uns exemples d’aquests tipus de béns poden ser els comptes bancàris o les assegurances. Els problemes típics són que: s’ha d’abaratir o simplificar la informació pel client, i que la competència pot aprofitar-se d’obtenir aquesta informació. • Béns d’experiència: Els productes que la seva qualitat només pot verificar-se després del seu consum final. Un exemple d’aquests poden ser els electrodomèstics, o un tall de cabells. El problema d’aquest tipus de béns és que s’ha de convèncer als clients que la ! ! 35 qualitat serà la promesa o que aquesta qualitat es correspon amb el preu. Ara bé, les garanties d’aquest producte solen ser limitades. • Béns de confiança: els productes que la seva qualitat només es pot verificar a llarg termini o mai. Uns exemples d’aquests poden ser les operacions quirúrgiques, o les reparacions mecàniques d’un cotxe. En aquest tipus de béns s’han d’invertir més recursos per tal de convèncer als clients de la seva qualitat. Alguns mètodes per convèncer els clients poden ser la reputació o les garanties a llarg termini. Béns i problemes de la qualitat Béns Coneixement de la qualitat Problemes típics De busca Abans del consum, després de buscar-los. Informar sobre: Disponibilitat Preu Qualitat del producte D’experiència Després del consum. Assenyalar que la qualitat és suficientment alta per motivar una compra repetida. De confiança A llarg termini o mai. A més del què s’ha fet en els béns d’experiència, donar èmfasi en el llarg termini i la reputació. Exemples de problemes d’atributs dels productes Bé/Servei Atributs de búsqueda Atributs d’experiència Atributs de confiança Rentadora Apariència estètica Potència Varietat de programes Soroll Fiabilitat mecànica. Sorolls després d’anys del seu ús. Consum real d’aigua i electricitat. ! ! 36 Bé/Servei Atributs de búsqueda Atributs d’experiència Atributs de confiança Tallat de cabell Temps d’espera Horari Ubicació Estètica Conversa amb el barber Temps efectiu d’espera Contagi de malalties o paràsits (per exemple, els polls) Vivenda Ubicació, Distribució Solidesa Vicis ocults Cancerígens en la construcció. Situació en l’economia Hi ha problemes que estan associats a l’assimetria informativa en funció de la qualitat, ja que pot estar donada o no, i la freqüencia de la transacció, doncs pot ser única o repetitiva. D’això en posarem un exemple, un exemple donat pels cotxes fets servir. El problema dels cotxes usats. Quan es ven un cotxe usat, la qualitat d’aquest no varia: ja ve donatada. En aquest cas, és un bé no-repetitiu, ja que no es tornaran a produïr intercanvis similars en futur proper. Quin és el problema en aquest cas? Perquè els cotxes perden un 10% del seu valor quan es registren? Això pot ser una conseqüència de l’assimetria informativa, i aquesta pot provocar que transaccions beneficioses no es produeixin, provocant una errada de mercat. Posem un exemple: hi ha aquest tipus de compradors i venedors: En aquest cas, el 50% dels cotxes són de mala qualitat, i l’altre 50% són cotxes de bona qualitat. D’informació assimètrica tenim que: Comprador P=E(valoració)=0,5·3.500 + 0,5·2000=2750. Quants cotxes es vendràn, i a quin preu? Per resoldre un problema d’informació assimètrica, es necessita produïr informació. Ara bé, hi ha tres solucions més en el mercat: ! ! 37 Venedors Compradors Alta qualitat: 3.500 Alta qualitat: 3.500 Baixa qualitat: 1.500 Baixa qualitat: 2.000 • Si s’espera que les relacions durin d’una forma indefinida. (mai diem que és l’últim període si estem interessats en contractar un proveidor) • Repercusió sobre la futura contratació per tercers. (Tot i que sigui l’últim període per un client, aquest pot aconsellar el servei a altres possibles clients) • Independència de l’horitzó temporal. Les persones tenen vides i comportaments finits, però una empresa pot durar molt més. Així doncs, tot i que l’amo d’una empresa es jubili, si té reputació aquesta empresa la podrà traspassar. Incentius de no danyar la reputació aliena Molts cops no convé danyar la reputació aliena, ja que es pot produïr l’efecte del càstig de la difamació, que es dóna quan s’ataca la reputació d’una forma infundada. Al final, qui resulta danyat és l’informador, no l’empresa. Hi ha una implicació que consisteix en què tothom dé reputació, i això limita l’oportunisme. Però els riscs en la salvaguardies de les garanties degut a un ús incorrecte o dolent del sistema judicial. Estratègies per crear incentius per salvaguardar la qualitat Hi ha unes Quasi-Rentes per mantenir la qulitat, que són les anomenadoes garanties de qualitat. Per generar quasi-rentes, el venedor inverteix en un actiu, el valor del qual es perd o disminueix en cas de incomplir la qualitat promesa. La quasi-renta consisteix en el valor que es perd si no es compleix amb la qualitat promesa. Hi ha 4 estratègies per oferir salvaguardies de qualitat mitjançant les quasi-rendes. Aquestes són: 1) Preu de llançament: Es llença el producte per sota de la corresponent qualitat en la fase de llançament, encara que suposi pèrdiues. El seu objectiu és sobrepassar les expectatives dels clients. Ara bé, és important comunicar al client la vertadera qualitat del producte per tal d’evitar que cregui que la qualitat és inferior, per així poder pujar el preu. Aquesta és la relacio qualitat-preu que importa, i l’objectiu és duperar les espectatives del client. 2) Inversions publicitària: És irracional deixar-se portar per la publicitat o la marca? No té perquè. El client sap que si el venedor no compleix amb la qualitat perd reputació, i per tant la seva inversió en publicitat. Per tant, què passa amb la inversió en publicitat si el venedor no compleix amb l’expectativa generada? Lo més probable, és que no hi hagin vendes. 3) Diversificació: (O l’extensió de la marca). Fabricants de productes d’alta qualitat poden llençar amb facilitat altres productes, extenent cap a ells la seva reputació. Aquestes ! ! 40 operacions poden sortir bé o malament. Un exemple, pot ser el què va fer Levi’s Strauss quan va diversificar la seva producció fent vestits cars, la qual cosa va resultar ser un fracàs. Què hem de fer si volem llençar un producte d’una qualitat diferent? El què es fa és utilitzar una altra marca. Per exemple, General Motors fa servir noms de marques diferents per diferents gammes de cotxes, la qualitat dels quals varia. 4) Utilitzar distribuïdors i grans superfícies com a garantia de qualitat. Hi ha determinats distribuïdors i grans superfícies que no poden vendre ni produïr una qualitat inferior a la que espera el seu client habitual. Això fa que es salvaguardi la qualitat explícita i implícita. Segons quin sigui el distribuïdor, els clients es fiaràn ja que solen tenir més informació que ells respecte els distribuïdors. 6. Garanties explícites El venedor o fabricant es compromet a una certa obligació en cas que hi hagi un error o un defecte en el producte o servei. Aquest tipus de garanties tenen uns problemes derivat, que són: • Selecció adversa: Els consumidors que faràn un ús més intensiu del producte compren un producte amb més cobertura. • Risc moral: Tenir un producte amb garantia explícita dona pocs incentius a fer-lo servir d’una forma cuidadosa. Per evitar aquests problemes, es poden fer les garanties d’aquesta manera: • Límits temporals • Excloure problemes per un ús inapropiat o no-domèstic • Excloure danys causats per riscs indirectes que provoquen un error del producte ! ! 41 Introducció Després de fer aquest tema, podrem resoldre preguntes com per exemple: • Són els jugadors del Barça un equip? • Són els assistents d’un concert de Metallica un equip? • Són les persones que treballen a la caixa un equip? • Hi ha diferències entre el treball de dos indivuidus amb la mateixa formació i el treball de dos individus amb una fomació complementària? • És la divisió per funcions d’una gran empresa tecnologia de l’equip? Moltes empreses mostren tecnologies d’equip, però són sempre beneficioses? Hi han exemples de fracassos degut a aquesta, però també exemples d’èxits. Un fracàs és quan Levis va intentar la producció en cadena de texans per producció en equip. Van sorgir molts conflictes entre treballadors. Un gran èxit és la manera que té el software lliure de resoldre errors i evitar virus. En casos com aquest, tot i que els programadors no es coneixen entre ells i no reben remuneració econòmica, el treball en equip és exemplar. Què és la producció en equip? Si parlem de la producció en equip, podem dir que hi ha una sèrie de característiques comunes: • Hi ha un objectiu comú entre els treballadors. • Existeixen complemetarietats: interdependències entre les tasques desenvolupades pels diferents membres de l’equip. Les tasques i coneixements de cadascun dels membres es reforcen mutuament i permeten millorar els resultats. • El producte del grup és la suma dels productes individuals, és a dir, les sinergies. La tecnologia de la producció en equip Alhora de produïr en equip poden sorgir certes dificultats. Una d’aquestes es anomenada: “parasitisme” o el problema del polizó: els esforços dels membres d’un equip tenen incentius ! ! 42 PRODUCCIÓ EN EQUIP Tema 6 El control mutu Hi ha dos problemes fundamentals: No existeix especialització en el control, i cada traballador té que fer la tasca adicional de controlar. Per tant, s’haurà d’observar i penalitzar als altres, fet que suposa un esforç adicional, un possible problema pel paràsit. Una possible variant és el control per torns, on es va rotant el torn de controlar. Aquesta variable porta a uns problemes, que són: • No es guanyen avantatges d’especialització. • El controlador a torns necessita incentius per fer-ho bé, però això pot fer que no hi hagi preocupació pel llarg termini. El control especialitzat Aquest mètode de control es basa en encarregar a un tercer les tasques de control. L’avantatge d’aquest mètode és que permet l’especialització en control, però un possible problema és la pregunta de com podem retribuïr al controlador. Podem retribuïr-lo d’una manera fixe, com per exemple, basant-nos en la producció mitjana. Però el problema de fer-ho a partir d’aquesta manera és que un petit canvi en la producció pot suposar un gran canvien la producció total. Una altra manera de retribuïr-lo és mitjançant la retribució mixta. En aquest cas, la retribució seria una quantitat fixe sumant una quantitat en funció de la producció. Clar que, si la quantitat variable té més pès, més incentius té el controlador a millorar la producció total. Finalment, es pot retribuïr en funció de la renda residual, és a dir, en funció del rendiment de l’equip. (Retribució = valor de la producció - retribucións de la resta de costs) Aspectes per pensar Els incentius poden ajudar a resoldre el problema del parasitisme, però... el rendiment és multidimensional: hi han atributs que es queden fora de l’indicador del rendiment. LEls treballadors no donaràn atenció a aquelles activitats. Els incentius implícits són una forma d’incentivar l’esforç, però sol ser difícil mesurar el seu efecte o comparar-los. Distribució de tasques Hi ha quatre tipus de distribució de tasques entre el controlador i l’equip: l’ordre i control, decisió i control, autonomia controlada i autonomia guiada. En funció de a quí correspon les següents tasques: Iniciació (crear propostes per l’ús de recurosos); retificació (prendre la ! ! 45 decisió final), implemenar la decisió, i control (medir el rendiment i les corresponents compensacions). Ordre i control El controlador diu als empleats què s’ha de fer i controla que es porti a terme. Aquest sistema té limitacións: El controlador pot prendre la decisió equivocada per falta d’informació, el rendiment pot ser baix, ja que pot ser que la decisió sigui equivocada, i l’equip pot estar desmotivat. Decisió i control L’equip proposa iniciatives, i aquestes s’implementen un cop han estat retificades pel controlador, qui després les controla. Les limitacions d’aquest sistema són que, és complicat fer propostes que siguin acceptables per l’equip i pel controlador; el bloqueig excessiu de propostes d’equip per part del controlador, i el controlador pot tenir dificultat en distingir les propostes dolentes de les bones per falta d’informació. ! ! 46 Responsabilitat de l’equip Responsabilitat del controlador Implementació Iniciació Retificació Control Responsabilitat de l’equip Responsabilitat del controlador Implementació Iniciació Retificació Control Autonomia controlada L’equip proposa, decideix i implementa sense cap intervenció externa. El controlador és responsable només de l’evaluació del rendiment. Com a limitació té que l’equip pot ocultar informació, i el controlador només pot actuar a posteriori. Autonomia guiada L’equip proposa, decideix i implementa sense cap intervenció externa. El controlador només guiarà i assessorarà. La limitació és essencial que hi hagi un interés comú. En aquest cas, l’equip pot resistir-se als canvis suggerits pel controlador. Discussió i extensions Funciona la compensació mitjançant incentius? Pot ajudar a resoldre el problema del parasitisme, però: • El rendiment és multidimensional: hi ha atributs que queden fora de l’indicador de rendiment, ja que els treballador no atendràn a aquelles activitats. • Els incentius implícits, són una forma d’incentivar l’esforç, però és dificil medir el seu efecte o comparar-los entre ells. ! ! 47 Responsabilitat de l’equip Responsabilitat del controlador Iniciació Retificació Implementació Control Responsabilitat de l’equip Responsabilitat del controlador Iniciació Retificació Implementació Control Assessorament extern