T.13 historia vicens vives, Resúmenes de Historia

¡Descarga T.13 historia vicens vives y más Resúmenes en PDF de Historia solo en Docsity! T.13- El franquisme: la postguerra 1. El caràcter del règim franquista 1.1. Un règim dictatorial -El nou règim franquista presentava: - La concetració de poders en Franco, amb el títol de caudillo. Era cap de l’estat, dels tres exèrcits i cap de l’únic partit - Un totalitarisme, inspirat en els italians i els alemanys - El caràcter unitari i centralista de l’Estat - La repressió constant dels vençuts i de l’oposició - El control dels mitjans de comunicació, que estaven sotmesos a censura rígida i eren utilitzats com a aparell de propaganda del règim 1.2. El suport de l’exèrcit, del partit i de l’Església - L’exèrcit va ser el suport més destacat del règim , ja que era un instrument per la repressió política, i van participar activament en el poder, ja que la majoria de ministres eren militars - La Falange Española Tradicionalista y las Juntas de Ofensiva Nacional-Sindicalista van ser l'únic partit -Per aconseguir suport social van crear: - El Frente de Juventudes: dedicat a l’adoctrinament de la joventut - La Secció femenina: s’ocupaven de la formació de la dona en sentit cristà - El Sindicato Español Universitario: controlar als universitaris - Central Nacional Sindicalista: integrava patrons i treballadors en una mateixa org. - L’esglèsia católica es definía com a Estat confessionalista catòlic a canvi de beneficis econòmics i influencia en l’educació 1.3. Les actituds socials - Desde el principi la dictadura va comptar amb el suport de les classes altes, qué van recuperar tot lo perdut en la 2R i amb els propietaris agrícoles del nord -Les classes mitjanes van adoptar una actitud passiva davant de la dictadura -Els sectors populars es consideraven perdedors de la GC, per això van sofrir una vigilància i repressió máxima 2. La repressió contra els vençuts - Els vencedors van planificar una política repressiva molt severa qué no només pretenia castigar els vençuts, sinó que el càstig també fos exemplar per prevenir revoltes - Es va incitar la població a denunciar les persones sospitoses de desafecció del règim - Volien difondre el terror entre la població i d’apaivagar qualsevol intent de dissidència - L'exèrcit va ser el braç executor principal de la repressió 3. El franquisme a Catalunya 3.1. El franquisme i els franquistes catalans - El règim va assolir caract. especials a Catalunya pel fet de ser un territori majoritariament hostil als vencedors - Franco va decretar el decret d’abolició de l’Estatut de CAT, amb el que posava fi a l’autogovern, per crear una Catalunya Espanyola -Van comptar amb el suport d’una part de la població, integrada per industrials, agraris, comerciants… 3.2. La persecució dels vençuts -La repressió contra els rojo-separatistes va ser molt amplia - Van executar a 3500 catalans, entre Lluís Companys i Joan Peiró, qué van havien sigut capturats pels nazis a França -La depuració de treballadors va ser molt severa, van acomiadar a 15000 funcionaris i empleats de la Generalitat i la UB va predre quasi la meitat de professors - Tmb es va fer la confiscació de les propietats de les persones i les entitats considerats desafectes 3.3. La repressió de la identitat catalana -Van voler esborrar la identitat catalana i van reprimir tot signe de catalanitat -La llengua castellana s’hi va imposar com a única llengua oficial i la catalana va ser considerada un dialecte inapropiat amb multa. Tmb va haver una perseccució sistemàtica en contra de tores les manifestacions catalanes culturals i tots els signes catalans, com l’himne, la bandera, cançons… -Això va tenir l’efecte contrari al desitjat, una forta reacció cultural i cívica. 4. Per què Espanya no va intervenir en la 2GM? - Franco va declarar la neutralitat, mostrava simpatia envers les potències alemanyes, qué l’havien ajudat durant la GC - Després de qué AL guanyes a FR, ESP a va declarar la no-bel·ligerància, qué comportava suport diplomàtic i econòmic a Alemanya. Llavors AL i I van temptejar les posibilitats de qué ESP s’integrès en el conflicte, Franco es va entrevistar amb Hitler y Mussolini. -ESP va enviar unes quantes tropes (División Azul) a AL per lluitar amb ells, però USA va aturar l’enviament de petroli a ESP i això va dificultar molt l’economia. més els sectors catòlics, on van entrar els tecnòcrates, dels quals molts procedien del Opus Dei i van tomar decisions molt importants - La majoria d’aquesta nova generació de polítics no havia participat a la GC i això va produir un increment eco durant els 60 6.4. La Ley de Principios del Movimiento Nacional - Aquesta llei actualitzava els principis rectors del règim sense alterar-ne el caràcter dictatorial - Els dirigents de FET i JONS van voler que aquesta llei els atorgués grans poders per poder controlar el govern, però l'Església, els militars i els empresaris van fer que finalment tot fos una agrupació de totes les famílies franquistes 7. L’adoctrinament de la societat 7.1. Les normes de comportament social - Es va imposar un culte a Franco, el qual era enaltit exageradament per les publicacions i pels mitjans de propaganda oficials - Es van difondre unes normes de comportament social basades en la moral cristiana tradicional - Es van crear diverses organitzacions: - Frente de Juventudes: org. campaments, concentracions, cicles educatius polítics - Sección Femenina: org. un servei social qué les dones havien de fer, com la mili 7.2. El sotmetiment de la dona - Per les dones el franquisme va suposar la perdua de tots els drets aconseguits durant la 2REPi la consolidació d’un sist. de valors masclista qué les tornava a la llar i les considerava inferiors 7.3. Una educació per adoctrinar -L’ensenyament primari i el mitjà van quedar majoritàriament en mans de l’Esglesia, i es va imposar l’obligatorietat de la religió i de la Formació del Espíritu Nacional. A més de ser obligatoria l’educació separada 8. L’oposició exterior - En la fase final de la GC, més de quatre.centes mil persones van fugir cap a FR o al nord d’Africa. Una bona part d’aquest exiliats van tornar quan Franco va dir qué no hauria represalies, però ho va incomplir. La resta es van quedar allà o van tornar desprès de la mort de Franco 9. La resistència a l’interior 9.1. Del desmantellament a la clandestinita - L’actuació de l’oposició durant el primer franquisme en tres etapes diferents: - 1939-1944: la resistencia interior va ser molt limitada i el més significatiu fou la persistència d’una petita activitat guerrillera (maquis) - 1944-1947: va estar condicionada per la derrota de AL i IT qué va crear unes condicions favorables per la caiguda del franquisme i va donar temps als antrifranquistes per reorganitzar-se - 1948-1951: es caract. per la desmoralització provocada per la consolidació de la dictadura, a més de qué cap potència internacional no estava disposada a promoure la caiguda de Franco 9.2. L’activitat guerrillera: els maquis - Acabada la 2GM molts espanyols qué havien combatut amb FR van formar guerrilleres qué van entrar a ESP i hi van actuar sobretot a zones rurals i de muntanya - L’acció més important va ser la invasió de la vall d’Aran al 1944, dirgida pels guerrillers comunistes. I a partir del 1948 van decidir abandonar la lluita armada 9.3. El ressorgiment de la conflictivitat - A finals dels 40 va començar a ressorgir un moviment de protesta dels traballadors per les seves condicions de vida. Aquests es van centrar en l’acció política clandestina. A partir del 46 hi va haver conflictes laborals com la vaga de tramvies de BCN