¡Descarga La Victoria de Enrique V de Shakespeare en el Teatre Lliure de Barcelona - Prof. Salvatier y más Esquemas y mapas conceptuales en PDF de Historia del Arte solo en Docsity! INTRODUCCIÓ: AUTOR, CONTEXT HISTÒRIC I OBRA ORIGINAL Dramaturg i poeta anglès. William Shakespeare, nascut a Stratford-on-Avon (Anglaterra) el 1564 i portat a una vida millor el 1616, va escriure grans èxits en la poesia anglosaxona [Venus i Adonis (1593); La violació de Lucrecia (1594); Sonets (1609)]. Però va destacar més la seva activitat dramatúrgica, que el va fer famós. Obres com Sueño de una noche de verano (comèdia alegre), Hamlet, Otelo, Macbeth (comèdies obscures), i Pericles (final feliç amb possibilitat de reconciliació). Va néixer durant el regnat d’Isabel I d’Anglaterra, i va morir durant el regnat de Jacob I. Durant aquest regnat Isabelí, el teatre (teatre isabelí) va adquirí aspectes que abans no havia tingut, tant la temàtica, la forma de representació, i fins i tot el públic que gaudia de les obres. Amb tot això van aparèixer el teatre religiós (amb un fort missatge moralista), el teatre culte (basat en els clàssics), i les companyies itinerants (representaven peces còmiques). La obra del teatre lliure del director Pau Carrió amb La Kompanyia Lliure i Pep Ambrós, Albert Prat i María Rodríguez, esta basada en l’obra de Shakespeare Enric IV. Aquesta, es basa en Enric IV, un rei nascut en Bolingbroke el 1367, fill de Juan de Gante i Blanca de Lancaster. Casat amb Mary Bofun amb la que va tenir set fills, i un d’ells Enric, que el succeirà al tro amb el nom d’Enric V. Pau Carrió, ha volgut fer un espectacle teatral en la qual s’explica la successió d’Enric (el fill), i com guanya la batalla de França sent un noi jove. L’ESPAI L’obra La victòria d’Enric V es va realitzar a una petita sala, al Teatre lliure de Barcelona en Gràcia. Aquesta sala, estava situada al costat del Bar del centre i, un cop entraves allà, veies que era un lloc molt minúscul, un lloc que et fa pensar: “Això no serà gaire bo...”. Però això només és una petita primera impressió del lloc, doncs com veurem en l’apartat Opinió Personal, veureu com va canviar la meva primera impressió de cop. La sala, era fosca, el terra, l’escenari i els esglaons, tots negres, i les cadires vermelles. L’escenari no era de grans dimensions, i tenia una forma quadrangular o rectangular i situats en tres punts de vista rodejant l’escenari, tenim els esglaons negres amb les cadires on el públic ens vàrem asseure. Aquests esglaons estaven ordenats per les lletres A, B i C. La lletra A, estava orientada de manera tradicional (perspectiva a la italiana), un espai bidimensional de cara al espectacle o representació. La lletra B, orientada al costat dret de la A i la lletra C en front de la B. És a dir, cada esglaó situat en cada costat del escenari quadrangular menys, al front dels esglaons A, on hi havia una paret, amb res obertures. La victòria d’Enric V Pocs accessoris, només un banc, fosc, sense recolzament, com un tamboret llarg. Però no per haver-hi poc decorat, l’obra ha d’estar mal representada. Els actors utilitzen els objectes (com una ampolla de vidre de cervesa i una carta dirigida a Enric del seu pare, un baül ple de pilotes de tennis, etc), però no hi ha un decorat fixa en l’escenari, només aquella paret amb les tres obertures on darrera hi ha els focus. Això el que fa és que, com ens anava narrant el narrador de l’espectacle, és imaginar-nos nosaltres mateixos cada escena on passa l’acció que els actors representen. Per tant, podríem dir que la nostre imaginació és el decorat de l’escenari o sala on té lloc l’espectacle. La manera que aquest espectacle a tingut perquè el públic se situï als moments dels fets on transcorre la obra és, a part de la imaginació que ens fa situar el narrador, la il·luminació. Juguen molt amb aquest punt. De la manera que estan situats els seients del públic, no veuríem o no ens concentraríem en l’escena, ja que els dels esglaons B veuen les cares dels espectadors dels esglaons C i viceversa. Per tant, els focus de dalt de la sala, fan que només s’il·lumini l’escenari i per tant, es crea una relació d’espectador- actor. Però aquest efecte no es realitza durant tota la obra, sinó que hi ha moments en que il·luminaven tota la sala i per tant, l’espectador interactuava amb l’actor (per exemple el moment que l’actor que fa de borratxo li dóna la cervesa i la carta a una noia asseguda en els esglaons C a primera fila). Podríem dir, que la il·luminació, delimita el terreny de joc dels actors i crea una atmosfera al escenari bastant interesant. ACTUACIÓ Primer de tot m’agradaria fer un incís per presentar al equip de la obra teatral abans d’explicar l’actuació: Pep Ambrós (Arquebisbe i Delfí), Laura Aubert (Nell i Fluellen), Javier Beltrán (Duc d’Exter), Paula Blanco (Montoy), Pol López (Enric V), Albert Prat (Bardolf i Wstmorland), Mima Riera (Lord scroop i Reix francès), Maria Rodríguez (Patge), Arnau Vallvé (músic), Bernat Pons (ajudant de direcció), Pau Carrió (cor). Al començament, apareix un narrador el qual, ens fa al començament de cada nova escena, una situació espacial, ja que no tenen un decorat que ens situï visualment als llocs dels fets. Aquest mateix narrador també fa de músic de tant en tant. La dicció dels actors és clara i desenvolupada. Cadascú, utilitza un to segons el que hagin de dir, podríem dir que amb el to que ells creen a partir del text que els hi donen, dóna vida a aquest text i sempre d’una manera personalitzada doncs cada actor te el seu propi to i el desenvolupa de manera diferent als altres. No només, és el to i la paraula el que fa que el text escrit reproduït al escenari tingui vida, sinó que la mímica, el gest i el moviment que reprodueixen aquests actors s’inclouen en aquest aspecte. La mímica, seria més aviat, l’expressió facial, els vint-i-un tipus de gesticulació que es pot fer per reproduir en escena un sentiment (els més reconeguts i típics
