'Una otra Película' de Julio Manrique: crítica profunda a cine y sociedad - Prof. Ciurans, Guías, Proyectos, Investigaciones de Historia del Arte

¡Descarga 'Una otra Película' de Julio Manrique: crítica profunda a cine y sociedad - Prof. Ciurans y más Guías, Proyectos, Investigaciones en PDF de Historia del Arte solo en Docsity! 1. PRESENTACIÓ: En què s’han convertit les pel·lícules, en productes de consum o en obres d'art? Quins són els valors i virtuts que es tenen en compte a l'hora de produir-les? Fins on estem disposats a arribar per aconseguir les nostres ambicions? Aquestes són algunes de les qüestions que intenta respondre aquesta obra de teatre dramàtica anomenada Una altra Pel·lícula, dirigida i protagonitzada per Julio Manrique. És una obra de teatre sobre la indústria cinematogràfica, però que va més enllà i ens fa reflexionar sobre la societat en què vivim. Fa una gran observació de la conducta humana, ens ofereix una història en la qual es relaciona el cinema i la producció d'una pel·lícula d'estudi a Hollywood amb l’anàlisi de l'esperit humà en un context de negocis, en aquest cas el del mercat del cinema. Aquí és on podem observar el comportament industrial globalitzat i les ànsies humanes de poder i riquesa. Constitueix una reflexió sobre una realitat, ens parla de les persones que estan darrere de tot el procés de creació de les pel·lícules que s'estrenen triomfant o fracassant a les sales de cinema de tot el món. És una gran crítica de la indústria cinematogràfica; en quin moment del procés de creació de pel·lícules es parla de fer art i moure consciències, de fer el correcte, si l’objectiu és sempre trobar la “clau” que obri la porta de l’habitació dels diners i del poder. La reflexió moral, per tant, és clara: la perversió de l’esperit humà a través de les ànsies i la recerca dels diners que en conseqüència provoquen actuacions contra els propis principis i la traïció dels valors humans. Aquesta reflexió serà el que crearà el conflicte entre fer el correcte o submergir-se en l’ambició que imposa la llei de l’entreteniment. Clarament, l’eterna lluita entre el bé i el mal, on el mal o l’ambició acabarà imposant-se creant així un remordiment en la consciència humana. 1 2. ANÀLISI DE LA NOMINA TEATRAL: - OBRA: L’obra Una altra pel·lícula està dirigida i protagonitzada per Julio Manrique. És una versió de la comèdia Speed the Plow del 1988, una obra originària de David Mamet que és una dissecció satírica de la indústria del cinema americà. L’Obra de Mamet ha estat traduïda al català per Cristina Genebat, d’una manera natural i creïble i amb un registre més aviat col·loquial, i amb l’ajuda de Julio Manrique. Jack Kroll de Newsweek va descriure Speed the Plow com "un altre poema simfònic pel mestre més important del nostre país de la llengua de l'epilèpsia moral". L'obra estableix el seu context amb un epigrama de William Makepeace Thackeray, a partir de la seva novel·la Pendennis, continguda en un frontispici: "Quin és el més raonable, i compleix el seu deure millor: el que està al marge de la lluita per la vida, amb calma contemplar-la, o el que baixa a la terra, i pren la seva part en el concurs?”. David Mamet és un dramaturg, director de teatre i de cinema, guionista i teòric americà. - AUTOR: L’autor de l’obra, aquell que posa en marxa el mecanisme teatral, el que permet la construcció de l’espectacle és David Mamet. A Julio Manrique, el director de l’obra adaptada de Mamet en català, el que li sedueix d’aquest autor és que parla de coses que li <<descol·loquen i desafien>> i els seus personatges <<lluiten fins al final; no es rendeixen>>. El mateix Mamet, que va escriure aquesta obra el 1988, es veu que abans d’escriure-la es va mirar al mirall i va traslladar els seus dubtes, preguntes i cinisme als personatges. <<Mamet era els tres personatges i s'estava barallant amb ell mateix>>, argumenta Manrique, que ha optat per mantenir l'època dels vuitanta en una adaptació molt cinematogràfica amb recursos audiovisuals. A Manrique també li pertoca el gran dilema o contradicció de Mamet: el debat entre teatre compromès o d'entreteniment. Diu que no hi ha un missatge positiu al final, o més ben dit, amb les seves paraules: “No hi ha missatge, en realitat, sinó un interrogant enorme que la gent que vegi l’obra haurà d’omplir-lo i per fer-ho s’haurà de mullar i prendre les seves pròpies decisions”. 2 llarga crítica i reflexió moral. Aquesta última projecció, podríem dir que dóna un toc de burla al tema interpretat, és com el producte final de tota la crítica en la què s’ha basat l’obra. - PÚBLIC: El públic en aquesta obra té un paper fonamental, ja que l’obra presenta un missatge o més ben dit, una reflexió humana la qual necessita un receptor per ser escoltada. Per tant, en el transcurs de l’obra, el públic va transformant-se i evolucionant, ja que s’inicia amb un pensament a la ment dominat pel control de la societat però acaba qüestionant-se un seguit d’idees que trenquen amb la tradició sociocultural de l’organització del món. 3. TEMA PRINCIPAL I TEMES SECUNDARIS: Abans de profunditzar en els temes de l’obra, primer hem de tenir algunes pinzellades de l’argument: Bob Gould és el protagonista d'aquesta obra. És productor de pel·lícules, però no de pel·lícules qualsevols, sinó de les que fan guanyar molts diners. Just a l’inci de l’obra, l’acaben d’ascendir com a cap de producció del gran estudi en el que treballa. De cop i volta, apareix el seu amic Charlie Fox, que fa onze anys que es coneixen. Arriba amb una proposta molt poderosa i fresca per a una gran pel·lícula. Es tracta d'una pel·lícula ambientat a la presó. La trama consisteix en un seguit d’homes que només es disparen i es peguen, però el que importa no és pas la pel·lícula en sí, sinó la gran estrella d’acció que la protagonitzarà; el famós Douglas Brown. 5 Quan el protagonista escolta aquest gran projecte que li porta el seu amic, amb ell imaginen un futur ple de diners, poder, fama i premis. Llavors és aquí quan apareix la nova secretaria temporal, la Karen. Ella és una noia jove, bonica i aparentment innocent, però que transformarà i revolucionarà l’estudi de producció en un no res. Això passarà en el moment en què Gould li faci llegir una novel·la sobre la decadència, la por, la fi del món... Karen serà l'única que creurà que aquest seria un bon argument per crear una bona pel·lícula. Per això, intentarà convèncer Gould per fer alguna cosa més que únicament pel·lícules sense fonament però que aporten riquesa. Aconseguirà fer sentir a Gould un fracassat que ha estat fent el mal i tirant la seva vida per la borda i d’aquesta manera ell canviarà la seva idea de producció de pel·lícules. Però finalment, l’ambició i decadència humana trepitjarà la idea de fer el bé i produir coses bones pel món. El tema principal d’aquesta obra és, clarament, la profunda crítica que fa a la indústria cinematogràfica: ens ataca directament a les nostres consciències recordant-nos que el treball d'un productor de cinema ha de servir per a alguna cosa més profunda i profitosa que únicament fer diners. Però a part de la profunda crítica, durant tota l’obra hi ha la constant lluita entre el poder i l'ètica; la corrupció i la puresa; la desconfiança i l'amor; l’art i la taquilla. Aquesta obra crítica la manipulació de la societat a través de l’entreteniment audiovisual i artístic, i també el fet de que persones que no produeixen res més important que una pel·lícula d’acció, acumulin infinits grapats de diners a les seves butxaques. La reflexió entre el bé i el mal o el que és correcte i el que no també està molt marcada en aquesta obra. Per exemple, en el moment en què la nova secretària li obra els ulls al protagonista, ell se sent miserable. Es dona compte que no ha fet res profitós a la seva vida, i que el seu treball no és realment tan perfecte com ell creia. Gràcies a ella, l’home té una esperança d’aconseguir 6 crear alguna cosa bona, correcta per la societat i que l’ompli a ell mateix, que realment valgui la pena encara que no arribi al màxim benefici. Però tot i així la corrupció i l’ambició dels diners acaba vencent a l’ètica i a la moral de la consciència humana. El consum, el materialisme, la necessitat d’acumular i de tenir-ho tot a l’abast, etc., són els principals fets que condueixen la societat, i tot això recau en els diners. Per tant, en conclusió cal destacar que aquesta obra de teatre és una profunda crítica i reflexió sobre l’esperit humà del que està bé i del que està malament. El que està bé podríem dir que és l’esforç de crear alguna cosa que realment valgui la pena per a la humanitat, i allò que està malament seria el fet de fer quelcom sense cap interès de provocar i despertar sentiments i reflexions al món, simplement crear per pura necessitat egoista d’obtenir-ne un gran benefici i no pensar en altre cosa que els diners, l’avarícia. 4. COMENTARI PERSONAL: Aquesta obra de teatre em va cridar molt l’atenció des d’un primer moment perquè sempre he sigut una apassionada del cinema i de les pel·lícules de qualitat, aquelles que van més enllà d’únicament una cara bonica com a protagonista. Molts cops m’he qüestionat a mi mateixa el perquè avui dia abunden les pel·lícules sense cap tipus d’argument profitós i bo. Vaig escollir aquesta obra perquè em va semblar molt interessant veure de quina manera haurien enfocat la crítica de la indústria cinematogràfica i també per veure realment com funciona aquesta indústria i el control de masses que hi ha al darrera. L’obra m’ha agradat molt, realment no m’esperava que enfoquessin les qüestions morals de l’ésser humà a través d’una cosa tan simple com una novel·la, la de la radiació transformadora, però m’ha semblat una metàfora magnífica. És una obra que et manté des d’un principi amb les orelles ben 7