Reflexiones sobre la desigualdad social y ambiental: Reflexiones en julio convulso - Prof., Apuntes de Derecho

¡Descarga Reflexiones sobre la desigualdad social y ambiental: Reflexiones en julio convulso - Prof. y más Apuntes en PDF de Derecho solo en Docsity! COMENTARI DE TEXT: Reflexiones en julio convulso El text que ens disposem a comentar es titula ‘’Reflexiones en julio convulso’’ l’autor del qual es diu Jesús-María Silva Sánchez. És un article procedent de InDret, revista dedicada a l’anàlisi del dret i dirigida a investigadors, professionals del dret i estudiants avançats. El text, és una crítica que tracta sobre un conflicte ja existent temps enrere, però malauradament encara actual. Concretament sobre les situacions de discriminació o marginalitat d’alguns ciutadans arreu del món. Està estructurat en sis paràgrafs. Aquest document requereix explicar el seu context: Avui en dia, ens trobem en una situació de crisis econòmica, iniciada el 2008 però encara no superada definitivament. També comptem amb una crisis de recursos naturals a conseqüència de l’ús excessiu que en fem. A més, en les societats actuals l’economia és el motor principal, i no totes les persones estan protegides jurídicament de la mateixa manera, la qual cosa produeix moltes desigualtats entre els individus en diversos aspectes. En primer lloc, l’autor expressa la seva inquietud respecte a la poca capacitat de les persones d’aturar-se a contemplar el món, de tenir compassió o de la falta d’empatia que té la majoria de la gent amb els més desafavorits. Jesús-María Silva Sánchez, ens afirma que no es pot resumir aquest fet simplement a la distribució desigual de bens material que es produeix, sinó que també s’ha de tenir en compte i tenir una actitud crítica envers el fet de què no tots els ciudatans tenen les mateixes oportunitats per formar-se culturalment, de tenir un reconeixement social o un treball que els garanteixi la identitat. A continuació, ens exposa una altre idea; també et pots aturar a contemplar el món, és a dir, tenir simpatia amb la naturalesa. Vivim en un món ferit per la destrucció, i a on actualment ens trobem en una crisi de recursos naturals degut al malbaratament que en fem. En plena crisis d’esgotament, s’intenta verificar fins a quin punt és cert que els estats estan sota el domini de l’economia. Tot això, segons l’autor, fa qüestionar la sobirania de la política i la inspiració humanística del Dret ja que aquest ha assumit la voluntat de domini i de vici. En el quart paràgraf, l’autor parla sobre les societats del capitalisme postmodern, de las finances i del consum. El model de ciutadà d’aquestes, és el que anomenem un ‘’individuo narcisista’’, aquell que només es preocupa per ell mateix i actua de manera irresponsable, sense mirar pels altres. Aquí és on es produeix aquesta exclusió de les persones considerades inferiors com per exemple, els nens, les persones que estan a l’atur, o els ancians. A tot això darrerament exposat, l’autor creu que per solucionar aquesta situació els juristes (inclòs ell) tenen un paper important. Són ells qui han de proposar als polítics una sèrie de mesures per tal de fomentar la solidaritat dels ciutadans amb els menys privilegiats. S’ha de oferir un mínim nivell de vida (formació cultural, i seguretat econòmica) perquè tots els individus tinguin protecció jurídica i una oportunitat jurídicament assegurada de la seva participació en la formació pública de la voluntat. Per últim, però no menys important, fa una reflexió sobre el paper dels juristes penals. L’autor, pensa fidelment que no han de caure en el desvergonyiment de la frase d’ Anatole