Docsity
Docsity

Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity


Consigue puntos base para descargar
Consigue puntos base para descargar

Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium


Orientación Universidad
Orientación Universidad

Tema 1.3 la revolución agricola, Apuntes de Historia Económica

Tema 1.3 la revolución agricola apuntes

Tipo: Apuntes

2021/2022

Subido el 15/02/2023

jordibaro
jordibaro 🇪🇸

27 documentos

1 / 5

Toggle sidebar

Documentos relacionados


Vista previa parcial del texto

¡Descarga Tema 1.3 la revolución agricola y más Apuntes en PDF de Historia Económica solo en Docsity! TEMA 1.3: LA REVOLUCIÓ AGRÍCOLA Un factor important que subjau a la Gran Divergència, és l’evolució del sector agrícola, les millores en aquest sector signifiquen: - Poder escapar de la Trampa Malthusiana - Població i bestiar més ben nodrits - Menys treball requerit en l’agricultura, disponible per altres sectors - Urbanització continuada També, el que comencem a veure és una divergència en la urbanització, entre Europa oriental de l’Europa occidental i d’Àsia. ENTENENT LA REVOLUCIÓ AGRÍCOLA - AGRICULTURA MEDIEVAL: Què caracteritzava l’agricultura medieval? 1. Sistema Feudal A l’Edat MItjana, el 90% de la població europea treballava a l’agricultura. El sistema feudal estava organitzat al voltant del Senyor Feudal que proveïa de terra una comunitat de camperols (de forma servil o en règim lliure). Els camperols pagaven les rendes manorials en treball, compartint collites, en diners o altres… a canvi de seguretat econòmica i militar. 2. L’organització manorial ● El sistema senyorial o règim señorial, és el sistema d’organització economia, social i jurídica característica del món occidental durant l’Edat Mitjana, es defineix per les relacions de dependència entre els habitants d’un territori , dels senyors (feudals) del mateix, El sistema manorial estava organitzat al voltant de tres institucions: - El Domini: el castell del senyor feudal, els seus boscos i les seves terres. - Terres dels camperols: cedides per a la cultivació per part dels camperols. - Els Comuns: terres per a ús comunal, però propietat del senyor feudal. El Nord i el Sud d’Europa, degut a diferents climes i condicions de la terra, va desenvolupar tecnologies diferents: - Agricultura del Mediterrani (seca): - Sòl sec, lleuger, ús de l’arada romana, barata i lleugera, estirada per un bou, i no arava molt profund, per evitar afectar l’equilibri de les aigües subterrànies. - Agricultura del Nord d’Europa (humida): - Més pluja, sòl més pesat, es necessita una arada més forta i animals més forts. També trobem tres tipus de terra/camps: - Camps de Tardor/Hivern - Camps de Primavera/Estiu - Camps de guaret: Terres deixades sense cultivar per recuperar la fertilitat, proporcionen menjar per al bestiar, que hi diposita fens. 3. Institucions Agrícoles Europees ¿PERQUÈ EL SISTEMA MANORIAL TENIA AQUEST TROSSOS PETITS DE TERRA, ENLLOC DE GRANS PLANTACIONS? ● AVERSIÓ AL RISC, La probabilitat de fam és menor si les teves plantacions estan diversificades, i les tens repartides en el territori, ja que en cas de desastres (sequera, plaga…) només afectarà a una de les teves collites i no a totes, amb això és volia solucionar el problema del risc a tenir fam de la població. ● RAMADERIA MIXTA, Tenir les terres repartides permet conciliar el conflicte d’interessos entre terra cultivable i terra pel bestiar. - Terra cultivable és “terra-intensiva” - Terra per al bestiar és “terra-extensiva” Tenir una barreja de terres (ramaderia mixta) permet controlar el conflicte entre els dos tipus de terra, i solucionar el problema de proveïr aliments a llarg termini, ja que per menjar avui, necessitem terra cultivable, però per menjar demà, necessitem terra per al bestiar. AGRICULTURA MEDIEVAL: EN RESUM 1. Sistema organitzat al voltant del Senyor Feudal 2. Conservadorisme inherent vers la innovació: - Els senyors manorials i els seus oficials tenien pocs incentius a innovar (tenien una vida bastant fàcil) - Els camperols necessitaven el permís per poder introduir canvis (problemes d’acció col·lectiva). 3. Baixa productivitat: - Escàs incentiu a innovar i barreres per fer-ho. - Explotació feudal i servitud 4. Canvi tecnològic i Europa Medieval Una sèrie de millores tecnològiques van permetre l’augment de la productivitat i del bestiar: - Adopció i millora de la nova arada - Introducció de noves collites (ordi, blat i civada) redueixen la quantitat de nitrogen al sòl. Després de cada collita, s’havien de deixar en guaret (terra sense cultivar per recuperar la fertilitat). Els naps i els trèbols no afectaven tant al nitrogen de la terra, i permeten reduir la quantitat de temps en guaret, i augmenten la productivitat de la terra: - Directament reduint el guaret. - Indirectament; són menjar per al bestiar i millores el fertilitzant, augmentant la productivitat de la terra que ja estava cultivada. - Cria selectiva de bestiar i especialització: Experimentació i selecció de diferents variants de bestiar que els fan més grans, fortss i productius. També augmenta la quantitat de carn i làctics. - Innovació: Malgrat problemes relacionats amb l’acció col·lectiva i la inherent posició conservadora del sistema feudal, es van donar algunes millores en la selecció de collites.
Docsity logo



Copyright © 2024 Ladybird Srl - Via Leonardo da Vinci 16, 10126, Torino, Italy - VAT 10816460017 - All rights reserved