Tema 1: Canvis socials i sistemes educatius 1.1. Societat, Apuntes de Sociología de la Educación

¡Descarga Tema 1: Canvis socials i sistemes educatius 1.1. Societat y más Apuntes en PDF de Sociología de la Educación solo en Docsity! Tema 1: Canvis socials i sistemes educatius 1.1. Societat de la informació i nous canvis educatius. El mon laboral ha canviat, ja que la gent que no tenia suficients coneixements de les tecnologies no podia treballar en tants llocs. Cada cop es vol més diversificació en coptes de modernització. Actualment, existeix el valor intangible, que consisteix en que tu pagues la marca del que compres no realment el producte. S’ha canviat el model de producció. Hi ha atomització i ha augmentat la venta online. Globalització: significa que un incident local pot tenir un impacte global, però, també que la informació arriba a tothom. Cada cop hi ha més consciencia global i un compromís. Unitat. “Globalización son los procesos en virtud de los cuales los estados nacionales soberanos se entremezclan e imbrican mediante actores transnacionales y sus respectivas probabilidades de poder, orientaciones, identidades y entramados varios. Existe una afinidad entre las distintas lógicas de las globalizaciones ecológica, cultural, económica, política y social, que no son reducibles (ni explicables) las unas a las otras, sino que, antes bien, deben resolverse y entenderse a la vez en sí mismas y en mutua interdependencia" (Beck, U. 2002. ¿Qué es la globalización?) 1ra fase: Darwinisme social 2a fase: Societat de la Informació per tothom • Ocupacions basades en la informació • Atur • Exclusió social: Tercer Món i aparició del Quart Món (Inclosos, explotats i exclosos del mercat laboral) • Fragmentació de l’ocupació: societat dels 2/3 (Gorz) • Fragmentació dels treballadors: fixes, eventuals, aturats • Fixes: Títol universitari • Eventuals: ocupacions precàries, poc qualificades • Augment polítiques cap a una S.I. per a tothom • Motius: • a) Extensió del capitalisme informacional (Steve Case i Bill Gates) • b) Pressió països exclosos i moviments socials igualitaris • Disminució atur, però augment treball precari (ETTs) • Descens natalitat + noves portes a la immigració • Aturats llarga durada: No han superat els estudis primaris • Darwinisme social (Habermas): La selecció dels “millors” • “Universitat com a fàbrica d’aturats” • Reformes educatives també afectades per la Dualització Social: Polítiques “d’atenció a la diversitat” I • Noves possibilitats pels moviments socials (Fòrum Social Mundial; Punt Omnia; Pressupostos Participatius...) Només té el poder qui té la informació i la sap gestionar. 1.2. Educació, infància i tecnologies de la informació i la comunicació. Educació i democràcia. Model educatiu de la Societat Industrial Model educatiu de la Societat de la Info. • Aprenentatge com a assimilació i acumulació de continguts (memorització) • Educació bancària (Freire) • Persona adulta transmissora • Poca comunicació • Autoritat • Especialització • Domini en l’ús de les TIC • Habilitats de selecció i processament de la informació • Aprenentatge de llengües • Pensament flexible i plural • Aprendre a aprendre • Adaptació als canvis • Treball en equip • Habilitats comunicatives • Potenciació de les interaccions Critiques al model educatiu de la Societat de la Informació (SI): • Apocalíptics: Les TIC acabaran amb l’educació humanista, les relacions personals cara a cara i els valors que sempre han estat part del sistema educatiu. • Crítica als apocalíptics: Les noies i nois han arribat a les tecnologies abans i sense haver estat orientats i orientades pels seus centres educatius i els seus • Potenciar el paper dels ciutadans en unes societats inclusives • Crear una economia més competitiva, connectada i verda L’educació juga un paper clau, contemplant-se com un dels pilars a reforçar. Doble repte: 1. Reduir la taxa d’abandonament escolar a menys del 10% 2. Que com a mínim el 40% dels joves posseeixin una titulació superior Informe europeu en qualitat educativa. 16 indicadors de qualitat. El principal objectiu de l’informe és acordar una sèrie d’indicadors en matèria de qualitat educativa destinats a facilitar l’avaluació dels sistemes a escala nacional. Es necessita: Aprendre a aprendre, Que tothom acabi l'educació secundària superior i la participació dels pares. Els 16 indicadors plantegen 5 REPTES per a l’educació: • El repte del coneixement • El repte de la descentralització • El repte dels recursos • El repte de la inclusió social • El repte de les dades i la comparabilitat L’educació necessita tant de formació tècnica i científica com de somnis i utopia. P. Freire 1.3. Polítiques Educatives en entorns multiculturals El resultat educatiu és abandonament escolar. Lleis educatives estatals • 1970: LGE - Ley General de Educación • 1985: LODE - Ley Orgánica del Derecho a la Educación • 1990: LOGSE - Ley Orgánica de Ordenación General del Sistema Educativo • 2002: LOCE – Ley Orgánica de Calidad de la Educación • 2006: LOE - Ley Orgánica de Educación • 2014: Ley orgánica para la mejora de la calidad educativa (LOMCE) Repercussions de les reformes • Augment de les desigualtats educatives (CV flexible i optativitat per culpa de basar-se en la DIVERSITAT CURRICULAR SENSE IGUALTAT). • Èmfasis de la diversitat com a positiu. • Es deixa de considerar l’educació com a mecanisme útil per a la igualtat d’oportunitats. • ADAPTACIÓ de l’escola als diferents contextos socials. • NO es contrasta amb les aportacions de la COMUNITAT CIENTÍFICA INTERNACIONAL. Doble línia d’escolarització • Escoles d’elit: Currículum orientat a objectius com la competitivitat i l’esforç per preparar als futurs “dirigents” • Escoles de Mínims: Sovint no es prioritza competitivitat i esforç (per exemple tallers o optatives de baix nivell). Gran importància a la sociabilitat i la felicitat. Concepción constructivista El aprendizaje es un proceso individual que depende de los conocimientos previos (Ausubel, 1962). APRENDIZAJE SIGNIFICATIVO (Ausubel 1962) -> IMPLICACIONES en las prácticas educativas DIVERSIFICACIÓN CURRICULAR / ADAPTACIÓN A LA DIVERSIDAD Medidas de atención a la diversidad (adaptaciones más o menos significativas): agrupaciones flexibles por niveles Más centrado en el proceso (fundamentalmente individual) que en los resultados. De la adaptación a la transformación (Vygotski) 1. El aprendizaje y el desarrollo están vinculados al contexto socio-cultural 2. Para promover el aprendizaje hemos de ADAPTARNOS al contexto socio-cultural Legislació a Catalunya UEC- Unitats d’Escolarització Compartida Exemple de Segregació a Secundària: • L’objectiu: Donar atenció educativa a alumnat amb NEE per motius “de la inadaptació al medi escolar” als IES. • Organització curricular: Part dels ensenyaments corresponents es fa en les UEC. Activitats específiques “adaptades” en grups reduïts a les seves necessitats, característiques i coneixements. • Escolarització compartida amb el centre docent en què l’alumne/a es trobi matriculat, del qual continuarà depenent i realitzarà algunes activitats. • Ha de tenir caràcter temporal. Revisió trimestral per la tutora del IES, l’EAP (equip d’assessorament i orientació psicopedagògica) i responsable UEC. La Sisena hora a l’escola pública • Al curs 2006-2007 les escoles públiques augmenten en 1 hora per equiparar l'horari escolar amb el dels centres concertats. • Objectiu: reforçar continguts a l’escola i millorar resultats acadèmics. • Recolzament de Federació d’AMPA per igualar condicions d’escolarització i per combatre fracàs. • Oposició del professorat. • La crisi i les retallades: al 2011 s’elimina la 6ª hora i es manté únicament en aquelles escoles d’entorn “sociocultural difícil” com a suport per l’èxit escolar.