Tema 1 historia L’any 1789, la Revolució Francesa va iniciar la destrucció de l’antic., Resúmenes de Historia del Mundo Contemporáneo

¡Descarga Tema 1 historia L’any 1789, la Revolució Francesa va iniciar la destrucció de l’antic. y más Resúmenes en PDF de Historia del Mundo Contemporáneo solo en Docsity! Tema 2. La Revolució Francesa i l’antic règim Diego Rojas APUNTS HISTÒRIA DEL MÓN CONTEMPORANI UNITAT 1: LA REVOLUCIÓ FRANCESA I L’ANTIC RÈGIM Diego ROjas Tutora: Joana Ma Abril Egea 1r de batx Tema 2. La Revolució Francesa i l’antic règim Diego Rojas Context i cronologia L’any 1789, la Revolució Francesa va iniciar la destrucció de l’antic règim i l’edificació d’una nova societat basada en declaració de drets de l’home i del ciutadà, la divisió de poders i la sobirania nacional. Aquest fet va causar la reacció dels antics privilegiats i una Europa aristócrata que es sentia amenaçada. La confrontació va portar a la guerra contra Àustria i Prússia el 1792. Amb la Revolució Francesa, la sobirania, és a dir, l’autoritat per exercir el poder, va deixar de ser una propietat de la monarquia per passar en mans de la ciutadania, que l’exerceix per mitjà del sufragi. Aquest sistema de representació popular es va expandir per Europa i Amèrica al llarg del segle XIX i perdura actualment als Estats democràtics. LA CRISI DE L’ANTIC RÈGIM Al final del segle XVIII, l’Europa de l’antic règim estava en crisi. Estaments i privilegis La societat de l’Antic Règim s’organitzava en estaments configurats des de l’edat mitjana: el clergat, la noblesa i el tercer estat. Els 2 primers eren els estaments dels privilegiats, perquè gaudien de drets i prerrogatives, estaven exempts d’impostos i havien acumulat riquesa i poder. Aquests formaven part de la cort, però eren grups homogenis perquè no era el mateix l’alta jerarquia eclesiàstica (bisbes o abats) amb una riquesa sostenible (rectors, sacerdots i monjos) Els no privilegiats eren el tercer estat i havien de pagar impostos i rendes, i estaven exclosos de càrrecs i prebendes. Representaven el 95% de la població. Societat agrària i economia senyorial: Al principi del segle XVIII l’agricultura era la font més gran de riquesa. Per culpa dels senyorius i els seus impostos, les famílies pageses es van veure afectades i limitaven les ofertes als mercats. Una població estancada: En aquestes condicions, la subalimentació, la manca d’higiene i els escassos recursos mèdics provocaven una mortaldat molt elevada. A més, en una economia agrària de subsistència, la producció d’aliments no creixia al ritme de la població. Això provocava uns preus molt elevats en la venda d’aliments. Tema 2. La Revolució Francesa i l’antic règim Diego Rojas LA REVOLUCIÓ FRANCESA (1), LA MONARQUIA CONSTITUCIONAL Les causes de la revolució Cap al 1788, el malestar dels diversos sectors del Tercer estat respecte a l’Antic règim es va accentuar per la situació de crisi econòmica, que va afectar particularment a les classes populars: Els pagesos, a la ciutat per l'escassetat de productes. Finalment, la situació de les finances reials era desastrosa. L’augment continu de les despeses i la dificultat d’obtenir ingressos nous, així amb les despeses derivades amb la participació de França en la guerra d’Independència van disparar el dèficit. L'única solució era que els privilegiats paguessin impostos, però això va crear una gran protesta en contra d’aquesta idea. La monarquia constitucional Davant la pressió pagesa, l’Assemblea va procedir a abolir el feudalisme, els estaments i els privilegis. Es van suprimir la servitud, els delmes, els drets, les rendes i la justícia senyorial, però es va obligar els pagesos a pagar una indemnització als senyors. Els senyors feudals feien el que volien amb les seves terres sense permís del rei. Després es van aprovar els drets dels homes i dels ciutadans que atorgaven als francesos la condició dels ciutadans lliures i igual davant la llei. L’assemblea va emprendre l’antic règim i van suprimir els impostos directes. Cal destacar que la Constitució Civil del Clergat (1790), que sostreia l’Església de l’autoritat del papa. Després es va aprovar la constitució i la monarquia va passar a ser constitucional basada en la divisió de poders. S’establia la sobirania nacional i el sufragi censatari i indirecte. Els antics privilegiats es van oposar a les reformes La caiguda de la monarquia: La nova constitució i les reformes adoptades satisfeien unes inspiracions de canvi liberal i fixaven els límits tant polítics com socials i econòmics. A la ciutat els problemes derivats de l’acaparament de productes, l’alça de preus i l’escassetat de subsistència continuaven. Els diputats van anar agrupant-se en clubs patriòtics. França li va declarar la guerra a Àustria pel confiscament de terres. Les tropes franceses van ser derrotades pels exèrcits austríac i prussià i comandats pel duc de Brunswick, que van proclamar la seva voluntat de restaurar la monarquia absoluta i van amenaçar a París. Per això l’assemblea va convocar una lleva de 200000 voluntaris. Els sans-culottes parisencs, van protagonitzar la insurrecció que va acabar amb la monarquia. El 10 d’agost del 1792, van assaltar palau de les Tulleries i van detenir al monarca Lluís XVI i la família reial. Tema 2. La Revolució Francesa i l’antic règim Diego Rojas LA REVOLUCIÓ FRANCESA (2), LA REPÚBLICA Una nova assemblea constituent (convenció nacional) és va reunir el 20 de setembre el mateix dia que el nou exèrcit de voluntaris va vèncer la coalició absolutista a la batalla de Valmy. L’endemà es va proclamar la república. La nova convenció republicana es va dividir en diferents grups socials: Els girondins, els jacobins (de la muntanya) que estaven estretament vinculats als sans-culottes i als líders. Com a últim grup tenim el centre on se situaven la gran majoria de diputats. La república girondina: Els girondins van dirigir la primera etapa republicana. La pressió popular va obligar la convenció a prendre l’opció d’executar el rei: Lluís va ser executat a la guillotina i la reina Maria Antonieta també. La constant execució va provocar una situació Antirevolucionària. A París encara continuaven reclamant reformes socials igualitàries. La reforma jacobina: Els jacobins acusaven als girondins de no prendre les decisions que el poble demanava. Els jacobins i el grup més radical dels san-culottes van assaltar la convenció. A partir d’aquest moment els jacobins van guanyar el poder. Van elaborar una nova constitució que reflectia els principis de la democràcia social i també van impulsar reformes socials. Gràcies a aquestes reformes Napoleó va arribar al poder gràcies a les seves estratègies de l’exèrcit. El comitè de salvació pública: El nou govern va proclamar una política coneguda com el terror que prenia mesures per les actituds antirevolucionàries. La llei dels sospitosos va permetre que fossin detinguts, jutjats per tribunals populars i, sovint ajusticiats. La república conservadora: La convenció va passar en mans dels sectors burgesos més moderats, que van imposar un “terror blanc” per desmantellar la república jacobina: van prohibir els clubs jacobins i en van detenir, condemnar i executar els membres. Els Sans-culottes exigien el retorn dels Jacobins perquè havien matat als seus líders a la guillotina. Més tard, Napoleó Bonaparte un general victoriós, que podia garantir la revolució liberal i evitar els excessos igualitaris dels sectors populars. Amb això, va protagonitzar un cop d’estat. Tema 2. La Revolució Francesa i l’antic règim Diego Rojas NAPOLEÓ BONAPARTE (1799-1814) Napoleó: del Consolat a l'Imperi Després d'un cop d'estat, Napoleó Bonaparte es va convertir en el líder més important de França. Va començar com a primer cònsol i després es va fer nomenar cònsol vitalici i finalment es va proclamar emperador. Va fer canvis a la Constitució i va concentrar molta autoritat en les seves mans, limitant les llibertats i eliminant la divisió de poders. Va establir acords amb el Papa i va restaurar el catolicisme sense ser la religió oficial. Va consolidar els guanys revolucionàries moderades com l'abolició del feudalisme i la igualtat davant la llei, però també va crear un Estat fort i centralitzat. Va fer reformes a l'administració, va crear un nou Codi Civil i va millorar l'educació. Així i tot, va crear una nova noblesa basada en la riquesa i va afavorir la burgesia i els propietaris rurals. Així, l'època de Napoleó va veure canvis importants a França. El domini d'Europa: Napoleó volia conquerir Europa i establir un imperi amb les idees franceses de la Revolució. Va tenir èxit en moltes conquestes, però quan va intentar envair Rússia, va fracassar per l'hivern i va perdre molts soldats. Les seves dificultats per ocupar Espanya i la formació d'una gran coalició europea van portar a la seva derrota. Va ser destituït i els Borbons van tornar al poder. Després d'un intent efímer de tornar al poder, va ser derrotat a Waterloo i va ser enviat a l'illa de Santa Elena, on va morir. Així va acabar el domini de Napoleó a Europa.