Tema 1 i 2 de la geografia, Esquemas y mapas conceptuales de Geografía

¡Descarga Tema 1 i 2 de la geografia y más Esquemas y mapas conceptuales en PDF de Geografía solo en Docsity! INTRODUCCIÓ AL MÓN GEOGRÀFIC: La geografia importa i molt 1.Determina processos històrics. 2.La Terra té forma geoïda per tant traslladar-la a un planisferi és irreal, o bé deformem la forma o bé la deformem el tamany. 3- El geògraf Alemany Gerardus Mercator (S.XVI) va dibuixar els meridians i paral.lels per traslladar la superfície terrestre. És aquesta projecció cartogràfica la que fa servir google 4- Com a conseqüència d’aquesta projecció els “blanc” es creien els amos del món. Als S.XX el càrtograf Alemany Arno Peters posava en dubte la projecció de Mercator i decideix dibuixar de forma correcta la superficie però la forma no. ??????? 5-Des del 1998 utilitzem la projecció de Winkel-Tripel. QUIN ÉS L’ORIGEN DE LA PARAULA GEOGRAFIA? ● La paraula geografia prové del grec i etimològicament significa GEO: TERRA I GRAPHOS= DESCRIPCIÓ. ● Per tant aquesta com a diciplina científica i ciència social estudia la relació/les relacions de l’home al planeta ja que aquest: l’habita el transforma i malauradament el deforma: -El canvi global manifesta aquest abús de l’homo en la Terra. ● Una data que marca l’inici de la carbonització és la primera fase de la revolució industrial (1750). -Actualment totes les societats que habiten el planeta tenen com a objectiu la descarbonització. -cimeres, protocols,acords, ODS… -Carbonització: Té com a objectiu reduir la matèria orgànica de carbó o augmentar el contingut de carboni d’un material parcialment carbonitzat. ● Així doncs, la geografia és la ciència que estudia la Terra i la representació gràfica d’aquesta (cartografia). ● L’objectiu formal d’estudi de la geografia és el paisatge o regió geogràfica. ● Cal identificar dos tipus de paisatges o regió geografica: a) Paisatge natural: Fa referència al medi físic b) Paisatge humanitzat, rural, agrari, industriali, urbà, cultural, tecnològic… ● La geografia es divideix en dues grans branques tot i que cal considerar una tercera: 1) Geografia física: Estudia els elements i fenòmens que donen lloc als paisatges terrestres. 6.Quina importància tenen els paisatges per a l’estudi geogràfic? Aquests són l’expressió material i conceptual de la realitat dels llocs i de les regions: El paisatge reflecteix integrada i integradora al passat i present, els factors naturals i socials, les permanències i dimensions, les relacions i les barreres. 7. Què entenem per espai geogràfic? Aquests es constitueix a partir dels intercanvis entre el medi natural i l’ésser humà . L’espai geogràfic el podem percebre des de diferents òptiques: a) com a contenidor físic(hi ha recursos) b) Com una part de superfície de la Terra caracteritzada per uns trets propis que la fan singular (lloc,regió) !!!8. Raona perquè l’espai geogràfic ha de ser localitzable, representable, canviant, delimitable i homogeni. L’espai geogràfic ha de ser localitzable perquè tot espai es pot localitzar amb relació a la superfície terrestre. A partir de coordenades geogràfiques o per altres factors relacionats (recursos aigua, nuclis de població…). Ha de ser representable perquè l’espai geogràfic el cartografiem o el representem en un mapa amb una projecció concreta , de fet és la tasca de gepògraf/a. Ha de ser delimitable ja que aquesta destaca trets específics d’un àmbit o espai determinat. Aquest espai té un caràcter canviant, està en constant evolució. Ja sigui per l’acció antròpica o bé per la pròpia evolució del planeta Terra. Finalment, estableix conjunts homogenis, aquests els identifiquem amb un paisatge físic, una regió, un país… Però, aquests espais homogenis mai son iguals/ identis ja que cadascun d’ells té unes característiques que els fa únic,comparar és molt propi de la geografia. Mapes i estadístiques serveixen per estudiar el passat, fer front al futur. 1) Localitzable: Lloc per situar on ets. 2) Representable: S’ha de poder representar coordenades/geografia/espai. 3) Delimitable: Ha de marcar els límits de l’espai. 4) Canviant: quins canvis fa el home al paisatge o per si mateixos 5) Homogeni: El delta de l’Ebre i els Pirineus: Comparteixen unes característiques comunes Quins problemes tenen les projeccions cartogràfiques? Totes les projeccions cartogràfiques son visions ideològiques, egocèntrica és a dir Europa està al mig. 9. Defineix els conceptes amb tota precisió: a) paisatge b) Geografia regional c) perspectiva crítica d) planificació territorial e) sistemes d’informació Geogràfica El paisatge és l’objecte de l’estudi primordial i el document geogràfic bàsic a partir del qual es fa la geografia. En general, s'entén paisatge qualsevol àrea de la superfície terrestre, producte interacció de diferents factors presents a l’espai geogràfic. Geografia racional: És la branca de la geografia que estudia l'àrea en el seu conjunt i en la seva complexitat. EXEMPLE: Regió del mediterrani, regió insular Balear, regió pirineus… Perspectiva crítica: Aquesta a la geografía li aporta una mirada pròpia per tal de qüestionar discrisos i interpretacions donats des d'institucions, mitjans la comunicació i inèrcies: A tal d'exemple la cartografia utilitzada pels mitjans de comunicació a l’hora de tractar un conflicte o d’un desastre natural: Terratrèmol Marroc. Questionable inesperat per la gent però no per la geografia. Planificació territorial: és una de les tasques dels geògrafs i geografia i tracten l’ordenament del territori, urbanisme, àrees industrials i rurals. Si parlem de l’urbanisme hem de tenir present el POUM: Pla D'ordenació Urbanística Municipal Sistema de información geográfica son un conjunt d’eines que integren i relacionen (DIG) Diversos components per tal d'analitzar, emmagatzemar, manipular, analitzar i odelar la gran quantitat de dades procedents del món ral per vinclar-les a una referència especial i daciliyzar,e el seu ús que de vegades et fan prendre una decisió de manera eficaç. TEMA 2: MEDI FÍSIC DE LA PENÍNSULA IBÈRICA -Relleu i clima condicionen les activitats humanes. -En les zones amb més muntanyes la construcció de vies d’alta capacitat és més díficls. -Les zones més turístiques són aquelles amb un clima més temperat, gràcies a l’acció del mar. -El relleu és el conjunt de formes que presenta la superficie de Terrestre. a) El relleu és dinàmic. b) Situada a l’hemisferi nord i sud c) Entre dos continents que afecten (Europa i Àfrica). d) Dintre té Portugal i Espanya e) Està situada en dos mars -Territori espanyol s’ha de configurar de la península ibérica, territorio insular (illes balears,illes)i els territoris africans. ● CARACTERÍSTIQUES RELLEU ESPANYOL Climes diferents= relleus diferents 1) Gran varietat paisatges: a) Serralades(pirineus,sierra Nevada) b) Massissos o muntanyes (altitud mitjana=molta varietat) c) Planes: usos agraris Aquesta disposició juntament amb la disposició de la península i juntament entre dos grans mars, explica els grans contrastes paisatgístic, molt més que un altre país. 2) Elevada altitud: 660 metres Europa només supera aquesta altitud Suica, es pot explicar per l'existència de la meseta central que supera molt territori. La meseta ocupa ¾ parts de la península i per les nombroses serralades que creuen el territori, és a dir, són distribuïdes. 3) Principis serralades que tenim a la maseta de la península: El vent es para La disposició perifèrica de les serralades frena la influencia del mar i això causa fosc contrastes entre el litoral i l’interior peninsular. Per això la configuraió del territori es clau per el clima. ● Era primaria o paleozoica: Degut al plegament de les plaques Africanes i Europees es va produir durant el període Carbonífero, la orogenia herciniana. D’aquesta manera va sorgir el massís esfèric (meseta) serralada catalana, Balear, Massís de l’ebre i el massís ibèric i peric. Tots aquest massís van ser els sòcols. Tota aquesta forma està formada en material silici en l'actualitat . ● Era secundaria o mesozoica: En aquesta era no van haver-hi moviments orogènics va ser una era de sedimentació tan marina com continental. Això a la llarga va crear uns moviments verticals de l’escorça terrestre. Segons l’estudi del sol els materials són: Fancs.. ● Era terciaria o cenozoica: Va produir la orogenia alpina es va configurar el relleu peninsular tal com el veiem actualment. Els sediments dipositats els geosinclinals es van produir un procés de plegament. Mentre que els materials dels massissos erisiliants van ser facturats per les forces orogèniques. COM ES COMPORTEN ELS MATERIALS: a) Material nou: Margas i fancs. Van ser dipositats durant l’era secundària i es plega degut la orogenia alpina. Aquest tipus de material relleu formal de les serralades joves es denominen a relleus jurasits: EXEMPLE: Pirineus, serralades bètiques, sistema ibèric, part serralada britànica: Formats a través d’aquest material que es deforma, per tant es plega. b) Material dur o silici Era paleozoica, a granot pizarra i quarsita. Evidentment no es plega es falla: Una de les formes dels volcans trencament de la superfície terrestre amb separació de blocs fracturats. Els blocs no arriben a separar-se del món. Quan passa això donen origen a superfícies elevades. Que es diuen Horts i blocs que s'enfonsen també anomenades blocs d'enfonsament. c) sòcol hercinià: Material paleozoic que va ser aplanat i arrosat per l'erupció de diferents materials rous que s’han anat dipositant a l’era secundària: degut això: l'orogènia alpina va crear un paisatge format per serralades(materials durs) separat per valls i aquesta forma el relleu apalatxense. Com resultat d’aquesta hi ha unes quantes conseqüències: a) sediments acomulats, es van elebar en el fons marins i ha d’haver aparicions dels pirineus, serralades bètiques, sistema ibèric, part oriental, serralada cantàbrica. b) Massís de la meseta es va orientar cap a l’oceà atll.làntic(oest) i això va determinar els grans rius peninsulars. c) Sòcol de la meseta es va fragmentar am blocs degut a la presència del material silici Què va passar? 1) Els blocs que es van aixecar van fromar massisos galaic-llaonès part occidenral de la serralada cantàbrica a la part del nord de la meseta i les serralades interiors de la meseta. 2) Blocs enfonsats: (forces tectòniques) creen conques internes de la mestea que són la vall del duero. Al final d’aquesta era els processos eurosius van arraçar les zones elevadeselevades i aquest quest material van anar aplanant els conques sedimentàriessedimentàries de les zones mes reprimides( duero, tajo, guadiana) i en el marge mediterrani. L'orogeniaL'orogenia alpina va provocar la fractura de l’oceà atlàntic provocant l’erupció de fenòmensfenòmens volcànicsvolcànics que van donar nom a les illes canàries. Era Quaternària: (antròpica) 2 milions d’anys: No va haver moviment orogènics (període que aporta a la realitat) caracteritzat de erupció eurisiva de tot tipus: pluja, roques deoenen de l’aigua on pasi, descomposició química, litològica, vent… En aquesta era podem veure les glaciacions Les serralades de major cultura (pirineus, serralada cantàbrica, sierra nevada) la simulació de gels va provocar glacials GLACIAL: Massa gruixuda de gel a la superfície terrestre i per acomulació de neu, compactació de neu, recristal.lització de la neu durant milers d’anys. parts: a) a la capçalera del vall (circ)* acomulació del gel trenca la pared aplicant la vall mentres que el gel de les places interiors es desplaça a la vall cap a vall, forma una uve. b) terrestres fluvials: franges planes i elevades dels marges dels rius degut a l'alternança del menys caudal d’aigua en els períodes freda glacials més aigua periods. Exemples: rius duero, tajo, guadiana i ebre. LITOLÒGIA: de la península ibérica Part de la geologia que estudia les roques: Naturalesa de roquem: Està integrada per roques antigues de l’àrea precámbrica i primària, so roques dures . Apareis sobretot a l’oest peninsular com Galícia amb t Terrenys volcànics: El vocalisme es va crear a les illes canàries desde finals de l’era terciària. També hi ha restes de materials volcànics a la península ( olot, cmp calamanda, Almería) UNITATS DE RELLEU: Com a conseqüència de l'orogenesi i l'erosió es distingeixen una serie d’unitats de relleus que conformen la península. Relleu peninsular es disposa rodegant a la masea una zona de terres altes i planes dividida en submeseta nord i submeseta sud. El relleu esta rodejat per coves muntanyoses que son el massís galaic, serralada cantàbrica, el sistema ibèric i sierra morena i per dos depressions exteriors( depressió de l’Ebre i la depressió del Guadalquivir i a la vegada per cadenes perifèriques muntanyoses. (Pirineus, serralada bètica, serralada costera catalana ) Meseta: és una plana o planicie extensa i elevada sobre el nivell del mar, resultat de ‘l'erosió antics massissos muntanyosos. La massa és la major part. Altitud mitjana de 600 a 700 metres i la trobem a la península ibèrica que ocupa el 45 % de la seva superfície Per altra part és una elevada forma en la orogénesis arcilianafromada per materials paleozoics (durs) en l’era primària i fracturada en gran part a l’era terciària durant la orogénesis alpina. SUBMESETA NORD És una plana elevada de 700 i 800 metres, rodejada per muntanyes menys a la seva part oest i on predominen els materials paleozoics. S’hi distingeixen en tres zones: a) Peneplà: Son superficies amb pendents molt suaus i amb fons de vall molt amples per on passen els rius. En aquesta peneplans que els rius que arrasen la meseta han creat profundes goles al encaixar-s sobre materials durs que es localitzen a l’oest Com per exemple: Províncies de Zamora, Lleida… b) Erms: Relleus elevats plans i pedregosos amb predomini de material carcàric sobre la superfície que es (producte de la sedimentació) (més resistents a l'erosió) . Quan una erusió pot actuar els rius s’encaixen formant valls amb fortes pendents. c) Campinyes: Son planes baixes , i suaument ondulades , reconegudes pels rius . Els relleus amb costa son zones inclinades amb erms i campinyes. SISTEMA CENTRAL: Divideix la meseta en dues meitats, està comparada per una successió de serralades on predominen els materials paleozoics per exemple el granit. D’aquesta forma les serralades gredos, bear, guadarrama, aïllant, afata, estrella corresponen a blocs fragmentats del sòcol en la meseta en un sistema horst ( com el de la somosierra) i les valls (com el de la goiza) graten ( blocs enfonsats pel plegament alpí) Aquests ports i valls faciliten la comunicació entre les dos submesetes les serres més alyres superen el 2500 metres i el pi més alt es diu Almanzor i està situat a la serralada de Gredos. SUBMESETA SUD: Esta formada per les conques dels rius Tajo i Guadiana separades pels montes de Toledo segons el seu origen geològic i segons la litologia es distingeixen les diferents zones: a) zona del paisatge erms: és un terreny no habitat ni conreat com per exemple: Guadalajara b) Zona de campinyes: amb els cursos mitjans dels rius Tajo i Guadiana. c) La Mancha: és la major planicie de la península composta per materials calcàrics. d) Camp Calatrava: amb restes de material volcànic. PIRINEUS: -S'estenen al llarg 440 km, és la frontera natural entre espanya i França. Tenen una zona central/axial zona més alta i de relleu mes abrupte Exemples: (Aneto, Mont perdut, pica d’estats) -Un altre zona prepirineus. Aquesta presenta una menor altitud que l’interior i formes més suaus és divideix en dos : ❖ serralades interiors ( Guara i Peña) ❖ Serralades exteriors ( Cadí i Montsec). MUNTANYES BASQUES: continuació dels pirineus occidentals les seves simes són Aralar i Peña Gorbea. SERRALADA COSTERA-CATALANA: Serralada Costera catalana: Es troba a la meitat del nord formada per materials paleozoics secundària calcàrics i està divida de serralada pernetal i literal. RELLEUS INSULARS : Els dos arxipèlags són fragments emergits de Serralada subbètica. Arxipèlag balear: Eivissa, cabrera, Formentera(menors), Ibiza, Mallorca, Menorca (majors) Illes canaries: situades a l'oceà Atlàntic amb origen volcànic. Composat de set illes: Tenerife,La Palma, Fuerteventura, Lanzarote, el Hierro, la Gomera, Paisatge típicament volcànic amb cràters i cons, calderes (grans craters provocats per l'explotació volcànic ), barrancs, glacis (rampes). LITORAL ESPANYOL: !!! -Esta banyat per l'oceà Atlàntic i Marc Mediterrani 1. La costa atlantica: Costa cantàbrica, penya-segats, costes i petites ries. -Rias Gallegues: relleu muntanyosos amb gran cantitat de falles que van ser ocupades per la xarxa fluvial (rius). S’estenen des de la punta de l’Estaca de Bares al Cap de Nao -Costes atlàntica andalusa: els aluvions dels rius han construït planes costaneres. 2. Costa Mediterrània: -Sector Bètic: s’estén des de Gibraltar fins al cap de la Nao. -Golf de València: s'estén des de el Cap de la Nao fins el Delta de l’Ebre Extensa zona de mar rodejada per camps de terra. RELLEU CATALÀ: !!! A catalunya podem veure 4 grans unitats: Els pirineus, serralades litorals catalanes, depressió central, costa amb planes litorals. Configuració muntanyosa amb un relleu tancat i dos planes (plana d’Urgell i l’empordà). 1. Pirineus: Extensió de màxima amplitud que va d’oest cap a est. Zona amb cims abruptes i sovint coronant amb neu. Màxima altitud de pica d’estats (3143), cim més alt de Catalunya a) Axial: situem la pica d’estats, ports de muntanyes elevats: Viella, gran serralada Alpina que va d’oest a est amb materials primaris. Les formes d'erosió glacial b) Prepirineus: elevacions inferiors que van cap al sud: depressió central catalana. Prepirineus: elevacions infer Aquesta zona té materials secundaris i terciaris en dos serres diferents: les interiors i exteriors. Interiors : Separades per depressions: Cadí i pedraforca Exteriors:Montsec i Mont-roig 2. DEPRESSIÓ CENTRAL: Va desde les serres més baixes dels Pirineus fins la part més gran, desnivells 800-1000 (dificulten les comunicacions entre la costa i la potent) Els desnivells son deguts a l’acció erusiva dels rius. Aquesta zona va ser ocupada pel mar, per tant trobem sediments d’origen marí i dipòsits de sal. gemma i sals potàssiques. Conjunt complex de conques d'erosió de planes (plana de bages, Conca d'òdena, conca barara, plana vic) i peneplans i altiplans (sri già, urgell, noguera) 3. Serralada transversal: -Uneix el prepirineu amb les serralades litorals -Alternen les muntanyes(puigacalm, sierra de finestres) amb formes enfonsades (plana d’Olot). Serralades litorals catalanes: Conjunt de muntanyes que formen el doble serralada al llarg de la costa. Des de la desembocadura del riu Ter fins el d’Elta de l’ebra. Dos tipus: a) prelitoral/serralada anterior: relleus que no li són propis per la zona. Formats per materials conglomerats ( conjunt de materials que formen un, Monserrat)és la més llarga de l'interior del pi més alt (turó de l'home) b) Litoral/ marina:la més baixa i la més curta. Punts propers al mar.Suaument ondulada . Montnegre c) Depressió litoral: entre les dues serralades anteriors: Fossa tònica que les separa. Corredor que les felicita les comunicacions entre el nord i el sud de Catalunya. Des del Gironès i la Selva fins el camp de Tarragona. d) costa amb planes litorals: costes altes: nord de Catalunya.Muntanyes que arriben al mar, penya-segats i/o cales (costa/brava). Costes baixes: sud de Catalunya. Planes que arriben al mar, platges allargades, rectes i amb sorra fina.