Tema 1. L'ECONOMIA A LA SOCIETAT OCCIDENTAL: BENESTAR, ME, Apuntes de Trabajo Social

¡Descarga Tema 1. L'ECONOMIA A LA SOCIETAT OCCIDENTAL: BENESTAR, ME y más Apuntes en PDF de Trabajo Social solo en Docsity! 1   ECONOMIA APLICADA A LES CIÈNCIES SOCIALS ‐ Grau en Treball social  Departament d’economia aplicada    Tema 1. L'ECONOMIA A LA SOCIETAT OCCIDENTAL: BENESTAR, MERCAT I INSTITUCIONS 1. L'ECONOMIA COM A CIÈNCIA SOCIAL 1.1. Definició d'economia 1.2. L'activitat econòmica com a activitat social 1.3. Criteris de valoració sobre els resultats i els processos econòmics 2. ELS PROBLEMES ESSENCIALS DELS SISTEMES ECONÒMICS 2.1. El problema de l'assignació 2.2. El problema de la producció 2.3. El problema de la distribució del benestar 3. EL SISTEMA ECONÒMIC OCCIDENTAL. MERCAT I ESTAT 3.1. Elements definitoris de l'economia de mercat 3.2. L'assignació dels factors de productius pel mercat 3.3 L’organització privada de la producció 3.4. La distribució de la renda a través del mercat Bibliografia bàsica: EBE Caps. 1 i 8, EP Cap. 1, 2 i 8. 2   ECONOMIA APLICADA A LES CIÈNCIES SOCIALS ‐ Grau en Treball social  Departament d’economia aplicada    1. L'ECONOMIA COM A CIÈNCIA SOCIAL 1.1. La CIÈNCIA ECONÒMICA Persegueix el coneixement científic dels comportaments socials dedicats a satisfer les necessitats materials de les persones: de l'activitat econòmica, dels problemes socials de qualsevol tipus que tenen dimensió econòmica i del comportament econòmic dels éssers humans, que és el que es manifesta en l'avaluació més o menys complexa dels costos i beneficis de les activitats humanes. La pretensió última de la ciència econòmica és incidir sobre la realitat social i per això no es pot considerar aliena als judicis ètics i a les preferències dels diferents grups socials. Com totes les activitats socials, l'Economia és una realitat dinàmica i canviant i està sotmesa a certes uniformitats i regularitats, a certes lleis de comportament. La ciència econòmica s'ha desenvolupat al llarg del temps amb gran diversitat de corrents i enfocaments: clàssics, marginalistes, keynesians, neoliberals, crítics ... 1.2 DEFINICIÓ D’ACTIVITAT ECONÒMICA Conjunt d'activitats dirigides a la satisfacció de les nostres necessitats de benestar (cobertura de necessitats bàsiques, dignitat personal, posició social) mitjançant processos econòmics de producció, distribució i consum de béns. PROCESSOS ECONÒMICS: a) Producció de béns finals (destinats a ser consumits) o de béns intermedis (destinats a ser utilitzats en la producció de béns finals) utilitzant recursos productius limitats (escassetat) (natural, humà i tècnic) d'una societat. Exemples: l'agricultura, la producció industrial, el comerç, el consum de béns, l'intercanvi, etc. b) Distribució dels béns produïts entre les persones que formen part de la societat: inclou una dimensió relativa a la distribució de la renda (qui gaudeixen dels béns produïts, repartiment social de la capacitat de consum entre països i / 5   ECONOMIA APLICADA A LES CIÈNCIES SOCIALS ‐ Grau en Treball social  Departament d’economia aplicada    1.4 Criteris de valoració sobre els resultats i els processos econòmics: eficiència, sostenibilitat, llibertat i equitat. a) Eficiència: un procés és millor com menor sigui la quantitat de factors productius que utilitza per aconseguir una unitat de producte, un procés és eficient quan aconsegueix la màxima satisfacció de necessitats amb l'ús mínim de recursos (e tècnica) o recursos més barats (e econòmica). b) Sostenibilitat: un procés és millor com més petit sigui l'ús i el deteriorament de recursos naturals que comporti per a obtenir cada unitat de producte i com més s'asseguri la reproducció d'aquests recursos i l'equilibri ecològic a llarg termini. Hauríem de parlar més de la sostenibilitat de la vida humana que garanteix el dret a la cura i la qualitat de vida en sentit ampli. c) Llibertat i equitat (justícia): i) Com més llibertat gaudeix cada persona en la seua activitat econòmica, més benestar es produeix. ii) Com més equitat hi haja en la distribució del benestar (renda, organització i condicions de treball ...) entre les persones, més gran és el benestar social. 2. ELS PROBLEMES ESSENCIALS DELS SISTEMES ECONÒMICS En qualsevol tipus d'economia hi ha qüestions bàsiques que necessàriament s'han de plantejar per abordar la satisfacció de les necessitats col·lectives. 2.1. EL PROBLEMA DE QUÈ BÉNS PRODUIR Ja que els recursos són escassos i susceptibles d'usos alternatius, cal decidir a quins usos dedicar (conceptes bàsics: PROBLEMA D’ASSIGNACIÓ dels recursos a la producció: factors productius, escassetat i cost d'oportunitat). a) Els factors o recursos productius: són els recursos que s'utilitzen per a la producció de béns i serveis. La dotació de factors està composta per: 6   ECONOMIA APLICADA A LES CIÈNCIES SOCIALS ‐ Grau en Treball social  Departament d’economia aplicada    i) La força de treball: és la capacitat de treball que la població està disposada a aportar a la producció (treball), al costat del coneixement que incorpora i es reprodueix socialment (població saludable, qualificacions, educació, capital humà, capital social, capital creatiu). ii) Els recursos naturals: recursos procedents de la mare natura (terra, aigua, fonts d'energia ...). Problema: ús sostenible. iii) Capital (físic): béns / instruments produïts per produir altres béns (fix / circulant). Té una doble dimensió quantitativa (eines, màquines, instal·lacions productives, equipaments o béns d'equip, etc.) i qualitativa (coneixement incorporat en forma de tècniques productives i saber fer, programes informàtics, investigació i desenvolupament de productes, llicències, patents,...). iv) Capital social: Trama de relacions socials i institucions formals i informals que generen la confiança mútua necessària per organitzar la producció. v) Capital creatiu: capacitat d'innovació i d'iniciativa. vi) Capital financer: Diferents expressions del reconeixement d'una determinat valor en forma d'actiu financer. Els intermediaris financers recullen els recursos excedentaris d'uns agents i els proporcionen als que ho sol·liciten, generant actius (drets) per a aquests i passius (obligacions) per a ells mateixos amb diferents graus de liquiditat, seguretat i rendibilitat, per exemple, diners, obligacions de l'Estat, compte a termini, crèdits, etc.  Factors productius en l’economia  Població Capital Natural Capital Físic Capital Humà i Creatiu Capital social Capital financer Treball Recursos Naturals Capital Educació i Innovació Institucions Actius financers Capital de valor tangible Capital de valor intangible   ECONO Depar   b) MIA APLICA tament d’ec El probl cost d'o i) Els f a pro una en q (poss ii) Els r nece indiv cada de D'OP prior que d'una Però molte econ local amb elecc DA A LES C onomia apli ema de l' portunitat actors pro duir uns dotació d uina qua ibilitats d ecursos ssitats d idual de context diferent ORTUNI itats) -en cal fer p necessi també s activita òmica: d són ass l'existèn ió en aqu IÈNCIES SOC cada  assignac . ductius t o altres e factors ntitat en e produc sempre s e bene l'ésser h cultural i manera TAT: la termes er destin tat. és possi ts social ecidir ten umptes p cia de re ests term IALS ‐ Grau  ió: Què p enen uso béns  P product tre el co ció). ón limita star (van umà, est social pe ) que renúncia de produ ar els fac ble perc s que no ir o no u ots esta cursos es per r en Treball s roduir? E s alterna ROBLE ius s'ha d njunt de ts (esca més an determ r això són són il (decisió cció d'al tors pro ebre pro tenen res na filla o r relacion escassos esoldre'ls ocial  scasseta tius, pod MA ASSI e decidir possible ssos) pe enllà de inades canvian ·limitades ètica o tres béns ductius a blemes e a veure demana ats de fo i poden . t de recu en destin GNATIU què pro s alterna l que fa la dim socialme ts i es sa  C econòmic o de te la satisf conòmic amb l'ac r més p rma ind requeri 7 rsos i ar-se : amb duir i tives a les ensió nt en tisfan OST a de mps- acció s en tivitat olicia irecta r una 10   ECONOMIA APLICADA A LES CIÈNCIES SOCIALS ‐ Grau en Treball social  Departament d’economia aplicada    iii) Mecanisme organitzat: les persones poden organitzar-se en grups de diferent naturalesa (grups d'interès, etc.) per defensar la seua participació en el producte, de manera que a major organització major quota de benestar. iv) Mecanisme de reciprocitat i donació: les persones poden desenvolupar uns principis ètics de solidaritat, sentit de pertinença a un col·lectiu, etc., que generen entre ells una sèrie d'obligacions mútues de suport, ajuda i donació de béns o afectes al marge de les seves capacitats individuals de compra. Per exemple, interior de les famílies o mecanismes d'intercanvi basats en la confiança).  3. EL SISTEMA ECONÒMIC OCCIDENTAL. MERCAT I DEMOCRÀCIA POLÍTICA 3.1. ELEMENTS DEFINITORIS DE L'ECONOMIA DE MERCAT a) Mercat. Llibertat personal (sobirania individual) en la presa de decisions que afecten a la satisfacció de les necessitats econòmiques de benestar i predomini de l'àmbit i les motivacions particulars en la satisfacció de les necessitats. Però únicament participa en el mercat qui té recursos. b) Els consumidors tenen incentius a prendre les seues decisions de consum i les empreses a adoptar les seues decisions de producció comparant els costos i beneficis de les seues eleccions, perquè: i) Les seues decisions tenen un cost d'oportunitat. ii) Perquè en existir la propietat privada de béns i recursos poden apropiar legalment dels resultats de l'intercanvi i tenen un incentiu a assumir riscos (empresariat). c) Democràcia política. Llibertat personal (sobirania individual) en la presa de decisions (polítiques) que afecten el col·lectiu, amb inclusió de les decisions que afecten a com s'organitza la satisfacció de les necessitats econòmiques de benestar. Per tant, bona part de les institucions que formen part d'una economia de mercat es decideixen a través de la democràcia política (cada persona un vot). L’Estat democràtic com a procediment col·lectiu d'elecció es basa en: a) regula legalment la interacció de persones i grups, augmentant la confiança mútua (regles del joc per als 11   ECONOMIA APLICADA A LES CIÈNCIES SOCIALS ‐ Grau en Treball social  Departament d’economia aplicada    intercanvis de mercat; b) decideix la provisió dels béns consumits i finançats col·lectivament. d) Conflictes o tensions entre mercat i democràcia: i) La democràcia del mercat (cada persona amb diners, tants vots segons els diners) enfront del principi genuïnament democràtic de cada persona un vot. ii) La llibertat per al desplegament de la iniciativa individual i el desafiament individual a la incertesa, d'una banda, enfront de la protecció i la seguretat davant l'adversitat del mercat que proporcionen algunes decisions democràtiques, d'un altre. El problema de l'escassa participació política i el bipartidisme poden qüestionar la legitimitat democràtica dels països. iii) Les decisions de mercat estan guiades per criteris personals, buscant augmentar el benestar particular, però les decisions democràtiques depenen de la voluntat de la majoria i afecten a tots. Es planteja la qüestió de si cal doblegar-se als interessos d'una minoria econòmicament molt important o adoptar decisions col·lectives que poden anar en contra d'aquesta minoria. Per exemple: què ha de fer l'Estat en benefici de les empreses vs. ciutadans per eixir d'una crisi econòmica? 3.2. L'ASSIGNACIÓ DELS FACTORS PRODUCTIUS PEL MERCAT (qüestionada en funció de les estructures de mercat. Veure tema 2) a) Implica que existeix un mecanisme descentralitzat que determina a la producció de quins béns es dedicaran els recursos, com a conseqüència de les decisions individuals d'una infinitat de productors i compradors guiades pel seu propi interès que es troben posteriorment en el mercat a través de l'intercanvi (mercat). b) Així, hi haurà persones disposades a produir i vendre (oferta) els béns que desitgen els compradors disposats a pagar un preu (demanda), sempre que això els reporte un benefici. c) Cal que hi haja competència entre productors perquè la demanda dirigisca l'assignació dels recursos cap a la producció dels béns realment preferits pels consumidors, donada la seua capacitat de compra (renda). 12   ECONOMIA APLICADA A LES CIÈNCIES SOCIALS ‐ Grau en Treball social  Departament d’economia aplicada    d) Si hi ha competència, els productors tindran incentius a produir el menor cost possible, el que empeny cap a l'eficiència dels productors individuals (per obtenir un major benefici) i de l'economia en el seu conjunt. 3.3. L'ORGANITZACIÓ PRIVADA DE LA PRODUCCIÓ: FORMES MERCANTILS I NO MERCANTILS a) Producció capitalista: els propietaris dels mitjans de producció en la forma essencial de capital físic (capitalistes) decideixen com produir, és a dir, com organitzen la producció, contractant als i les treballadors a canvi d'un salari (remuneració) i venent el producte en el mercat per obtenir un benefici. Hi ha una relació social potencialment conflictiva entre els i les empresaris i els i les treballadors, tant en l'àmbit de la distribució de la renda (salaris / beneficis) com en l'àmbit de l'organització del treball. Un altre conflicte de la producció capitalista procedeix del seu caràcter mercantil (producció per al mercat) i que implica que cap empresari pot estar segur de vendre la seua producció. b) Producció i intercanvi no convencional: mecanismes alternatius de producció i intercanvi d'assignació de béns i serveis a través d'equivalències de valor. Per exemple bancs de temps. c) Treball per compte propi (formal / informal): els mitjans de producció són propietat del treballador que és qui organitza el treball venent el producte del seu treball per un preu en el mercat que constituirà la seua remuneració. d) Producció domèstica: a partir de la seua força de treball (no utilitzada en les formes de producció mercantils) les famílies (majoritàriament les dones, donada la divisió sexual del treball existent a l'interior de les llars) realitzen un treball reproductiu no remunerat de producció de béns i serveis (alimentació i neteja, cura de persones dependents ....), amb una lògica de "donació" (hi ha relacions de poder), que serveix per reposar la capacitat de treball mercantil de les generacions actuals de treballadors i preparar a les generacions futures. 3.4. LA DISTRIBUCIÓ DE LA RENDA A TRAVÉS DEL MERCAT a) Hi ha mercats per als factors productius i per als béns on les persones obtenen ingressos (renda: salaris i beneficis) que