¡Descarga TEMA 1: MERCAT, ESTAT I BENESTAR y más Ejercicios en PDF de Microeconomía solo en Docsity! Descargado en: patatabrava.com MICROECONOMIA (UB) TEMA 1 MICRO JOAN FERRER, MIQUEL 17-18 TEMA 1: MERCAT, ESTAT I BENESTAR 1.%2 L’equilibri del mercat Mercat Mecanisme d’assignació de recursos. El sistema de preus regeix els intercanvis. Funcionament: MODEL DE L’OFERTA I LA DEMANDA 1) La corba de la demanda representació gràfica que mostra la quantitat d’un bé o servei que els consumidors estan disposats a comprar per cada nivell de preus. La llei general de la demanda corba de demanda amb pendent negativa. Desplaçaments de la corba de demanda: o Cap a la DRETA Augmenta la quantitat demandada per cada nivell de preu. Si Renda quan el bé és normal. Si Renda quan el bé és inferior. Si el preu d’un bé complementari. Si el preu d’un bé substitutiu. Augmenten les preferències. Expectatives positives respecte el bé. o Cap a L’ESQUERRA Disminueix la quantitat demandada per cada nivell de preu. Si Renda quan el bé és normal. Si Renda quan el bé és inferior. Si el preu d’un bé complementari. Si el preu d’un bé substitutiu. Disminueixen les preferències. Expectatives negatives respecte el bé Corba de demanda de mercat Suma de les demandes individuals per cada preu. 2) La corba d’oferta representació gràfica que mostra la quantitat d’un bé o servei que els individus estan disposats a vendre per cada nivell de preus.
Si P=
E
ssscas anto aaBoce ARIS conoce sceco: 8
SiP=
EC
2) Excedent del productor (EP) Diferència entre el cost u el preu que ven. Cost de producció Preu mínim que estaria disposat a vende un bé (P) Normal (P) Si P = EP Si P = EP Excedent total (ET) Guany net total dels consumidors i dels productors Suma de l’excedent dels consumidors i dels productors. 3.%2 Equitat Una assignació eficient no té per que ser equitativa. Eficiència vs. Equitat Exemple: els impostos Per a que els impostos siguin justos, han de complir dos principis: 1) Principi de benefici les persones que es beneficien de les despeses públiques han de suportar una major càrrega del impost. 2) Principi de la capacitat de pagament les persones amb major capacitat haurien de pagar més impostos. a) El impost més eficientquantia fixa (no distorsiona els incentius dels individus). b) El impost més justprogressiu, però com que distorsiona els incentius dels individus, no es just La corba de Lorenz Mètode estadístic per conèixer com està distribuïda la renda. Mostra la quantia de la renda total que correspon relativament a diferents individus o grups socials. Índex de desigualtat. Eix vertical % de la renda en sentit acumulat. Eix horitzontal % de la població. La diagonal és la línea d’equidistribució. Qualsevol punt per sota de la diagonal desigualtat. Com més allunyada estigui la corba de la rectamés gran és la desigualtat. Equilibri de mercat P> P BE EC EP BE Els impostos Un impost indirecte és un gravamen sobre les vendes d’un bé o servei. Un impost desplaça la corba d’oferta cap a la dreta en la quantia del impost. 1) Impost sobre els consumidors qd = F(p+2) 2) Impost sobre els productors qs = F(p-t) Equilibri de mercat Impost EC EP Estat BE La diferència entre el preu que paga el consumidor i el que rep el productor = quantia del impost. La incidència d’un impost depèn de les elasticitats (qui més inelàstic és, paga més). Els aranzels impost als productors exteriors (importació). És a dir, que hi ha comerç internacional (relació amb altres països). Si un país de comerç tancat decideix obrir el seu mercat: P> P Equilibri nacional (eco. tancada) Lliure comerç (exportacions) EC EP BE P< P Equilibri nacional Lliure comerç EC EP BE 5.%2 Les errades de mercat Quan els mercats no assignen eficientment els recursos errades del mercat el mercat no és eficient. Errades de mercat: 1) Mercats que no son de competència perfecta. 2) Béns públics bens que per la seva pròpia naturalesa no és adequada la gestió a través del mercat. 3) Externalitats les accions dels individus tenen efectes col·laterals sobre el benestar d’altres individus que els mercats no tenen en compte. TIPUS DE BENS Consum Rival Consum No Rival Consum Excloent Bens Privats Bens col·lectius o semipúblics Consum No Excloent Bens Comuns Bens Públics Consum Rival un cop ha estat consumit per una persona, ja no pot ésser consumit per ningú més. Exemple: Aliments.
