Tema 1 Política social- treball social, Apuntes de Trabajo Social

¡Descarga Tema 1 Política social- treball social y más Apuntes en PDF de Trabajo Social solo en Docsity! Tema 1: Què és la política social? Teoria que cal saber: 1. Dependència del camí previ (Path dependence) • Definició laxa (valors, cultura, idees) • Definició concreta (rendiments creixents) 2. Orígens històrics i valors dels models d’estat de benestar • Model liberal o anglosaxó. • Model conservador o centreuropeu. • Model socialdemòcrata o escandinau. • Model mediterrani. En el TEMA 1 s’ha d’entendre perquè de vegades les decisions no semblen (o no són) racionals i per què les coses costen més de canviar del que seria desitjable (la teoria de path dependence). ------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------ El futur de les polítiques socials està molt influït pel passat. Cal revisar els orígens i valors de les polítiques socials analitzades per entendre les possibilitats de futur. 1.TEORIA DE LA DEPENDÈNCIA DEL CAMÍ PREVI (PATH DEPENDENCE) *Cultura: és un sistema de construcció col·lectiva de significat a través del que les persones definim la realitat. *Perquè hi ha rendiments creixents a fer les coses tal com ho fèiem. A mesura que avancem som més bons fent les coses. La teoria de la dependència del camí previ explica la importància de decisions anteriors a l’hora d’entendre decisions actuals o futures. És una manera d’entendre que decisions irracionals són racionals si tenim una visió històrica. Però això també és problemàtic: com idea general està bé però si no aprofundim més, pot convidar a ser un escut defensiu per justificar a qualsevol comportament irracional. Cal saber quines són les raons que connecten un fet històric passat amb una decisió o configuració de política social actual. Carla Política social 2018-2019 Només podem entendre el significat d’una variable social entenent com s’ha arribat a aquest punt. Un cop s’ha començat un camí, els costos de canviar-lo són molt alts. Ja que s’ha arriba a un punt partint d’una ul ura, unes dees i u s valors. (són importants d’entendre pq són qui formen unes polítiques socials ). * Per exemple: L’any 1800 es centren en el liberalisme, i x tant això influeix en les seves polítiques socials, per ex, s’ajuda als més pobres. En resum, La teoria de la dependència del camí previ ens dona eines per buscar la lògica de decisions que inicialment semblen incomprensibles des de dues perspectives: (1)els precedents històrics i (2) els rendiments creixents. -Tenim dues versions de la teoria. ->DEFINICIÓ LAXA O GLOBAL DE LA TEORIA PATH DEPENDENCE Aquesta definició facilita una anàlisi genèrica, a gran escala (a nivell de grans trets de les polítiques socials, on apunten, què pretenen i quins comportaments incentiven o desincentiven. DEFINICIÓ- Els precedents històrics generen una cultura, unes idees i uns valors que tenen una gran influència en com la societat respon enfront els problemes socials i com es legitimen les polítiques dissenyades per eliminar-los. La cultura, entesa com els valors o les idees polítiques acceptades en un determinat lloc, és un dels determinants clau del desenvolupament de la política social. Un exemple és el document Marcs polítics que mostra la influència de les ideologies a finals del segle XIX en el sorgiment dels tres models d’estat del benestar (liberal, conservador i socialdemòcrata). Aquest van néixer i es van desenvolupar de maneres diferents a causa dels valors i els significats diferents dels problemes, sobre el que és correcte i què cal fer per millorar la societat que imposen les diferents ideologies polítiques en les diferents societats (la liberal en els països anglosaxons, la conservadora en els països centreeuropeus i la socialdemòcrata en els països escandinaus). Els elements culturals com són els valors i idees determinen les polítiques de l’estat del benestar en camps clau: (1) El treball remunerat i el mercat de treball. Les idees sobre el que és “normal” en quant a treball remunerat i no remunerat i quins grups han d’estar integrats en el treball remunerat i la seguretat social. (2) Les idees sobre inclusió i exclusió social i el significat de la ciutadania. El què s’entén per solidaritat i integració social varia molt. (3) Les bases culturals de la redistribució. Com assumim les ciutadanes sobre “els pobres que es mereixen la nostra solidaritat” i sobre el què és redistributivament just. (4) La comprensió de la pobresa. Què és i d’on bé la pobresa?, d’on sorgeix aquesta? d’un fracàs personal o del sistema? quin ha de ser el nivell de solidaritat? (5) La relació entre el mercat i l’estat. Fins on ha d’intervenir l’estat? (6) La relació adequada entre els serveis socials, el welfare mix i la família. Quin model de família cal promoure? La idea clau és que les regulacions legals i les polítiques socials estan incloses en els valors i models culturals, que són els que les justifiquen i legitimen. ->DEFINICIÓ ESTRICTA O CONCRETA DE LA TEORIA PATH DEPENDENCE Diu que la dependència del camí previ apareix degut a que un cop s’ha començat un camí (de desenvolupar una política, una prestació, una organització de serveis o la creació d’una institució) sovint els costos de canviar de camí són molt alts. Tot és més fàcil i apareixen rendiments creixents si es continua pel mateix camí. Carla Política social 2018-2019 Com es veu, les dues vessants de la teoria de la dependència del camí previ són complementàries i permeten realitzar una anàlisis i comprensió de per què les nostres polítiques socials són com són i per què de vegades semblen contradictòries o fins i tot il·lògiques. Aquesta teoria a l’assenyalar fins a quin grau el present i el futur depenen del passat no nega l’existència de canvi, sinó que assenyala que aquest va per una direcció determinada (com una branca que es va ramificant pels seus nusos, pot canviar de trajectòria, però aquesta ve molt definida per la trajectòria anterior de la branca) fins que es dona algun esdeveniment que trenca els mecanismes de reproducció que generaven la continuïtat. Aquests esdeveniments s’anomenen “shocks exògens” i la crisi actual és un bon exemple. -La dependència del camí previ sorgeix d’elements culturals (coneixement, valors i idees). Aquests elements culturals influeixen en la política social i són de tres tipus: A) Valors sobre els que es basen les polítiques. B) Valors que predominen en la societat. C) Discursos de la ciutadania sobre valors i ideals. -D’on surt la cultura, els valors, i les idees? Cal analitzar els orígens de la Política Social i l'Estat de Benestar. Definició Estat de Benestar: El nostre estat de benestar actual és la conseqüència de les idees polítiques que van posar persones mortes fa centenars d'anys. En diferents països van sorgir diferents idees, que implicaven diferents valors sobre l’atenció social, i d’aquestes idees i valors van assumir diferents models de política social. Carla Política social 2018-2019 POLÍTICA SOCIAL EN L’EDAT MITJANA (fins s. XV) A)En aquella època a Europa la religió que predominava era la cristiana i aquesta deia que si paties cap problema te l’havies d’arreglar tu mateixa i si no podies que demanessis ajuda que hom et donaria gratuïtament per socórrer una necessitat. Per això l’església intenta establir la norma social de que ajudar als pobres et portarà el favor diví. A més, es deia que els problemes tant de subsistència com de salut es resolien pregant a Déu. L’atenció mèdica es feia a través de la FE. Les pràctiques paganes, és a dir aquelles que no s’exercien en la religió, com anar al metge, eren perseguides. B)En canvi MAHOMA (religió musulmana) dona uns missatges molt contraris als que el cristianisme deia: -La cerca del saber és una obligació de tot musulmà. -Busqueu el coneixement des del bressol fins a la sepultura. -Busqueu la ciència encara que hagueu d’anar a la Xina. -Recolliu el saber encara que estigui en recipients impurs. (Els pensaments són totalment contraris al que el cristianisme volia per als seus seguidors, no eren partidaris de la ciència i només feien creure el que el la religió cristiana deia). ->Per acabar amb el centrisme europeu. A l'edat mitjana els jueus i, principalment les societats musulmanes, tenien els millors metges i sistemes de suport social. Avicenna (un dels grans pensadors de la història de la humanitat que durant el dia curava malalts i durant la nit escrivia i, que va fer un llibre-> Canon de la medicina que va ser el principal llibre mèdic fins el segle 18) operava amb èxit cataractes mentre els metges europeus pregaven a Deu. -> De cop l’any 1331 a la Xina s’inicia la pesta. El 1347 vaixells genovesos la porten a Sicília. La pesta es transmetia per les puces, les rates i els polls. Quan va arribar a Europa es va pensar que era o bé un càstig diví i d’aquí apareixen els “flagel·lants” (persones que com que la pesta es considerava un càstig diví es pegaven a l’esquena) o culpa dels jueus (es fan matances generalitzades). Europa perd un 30% de la població. Carla Política social 2018-2019 “En octubre de 1348, Felipe VI pidió a la Facultad de Medicina de París que se definiese sobre las causas que habían provocado la temible epidemia de la peste… Con cuidadosas tesis, antítesis y pruebas, los doctores dictaminaron que su origen se debía a una triple conjunción de Saturno, Júpiter y Marte en el grado cuarenta de Acuario, ocurrida el veinte de marzo de 1345.” “Felipe VI [de França] pidió a la Universidad de París las causas de la propagación; entre las conclusiones de la institución estuvo el que los baños calientes abrían la piel, de manera que el organismo era más susceptible a los gérmenes.” L’església va proclamar els banys públics com a immorals i com a malatia. [Els metges van dir que l’aigua portava la malaltia en el cos a través de la pell. Fins i tot rentar la cara era perillós. Això va causar inflamacions i feblesa en la vista. El rei Louis XIV va dir que només s’havien de dutxar dos cops a la vida. Això ho va fer per exemple la reina Isabel I d’Espanya, qui va confessar que només s’havia dutxat dos cops en tota la vida; el dia del seu naixement i el dia en que es va casar. Malgrat les perruques en pols, els perfums i els sobres d’herbes aromàtiques ocults a la roba, la presència dels reis en el palau de Versalles podia ser olorada abans que escoltada. De fet un ambaixador rus va dir que el rei Lluís XIV olorava com un animal salvatge. (Littman, G. (2014) The royal fistula that changed the face of surgery. Bilan, 21 gener 2014)] POLÍTICA SOCIAL EN L’EDAT MODERNA ( s. XV-XVIII) L'humanisme L’home es reivindica enfront Déu. Vives desenvolupa l’educació, psicologia i atenció als pobres. Erasme critica l’esglèsia i Thomas More ataca la pobresa, les guerres i proposa una organització comunitària dels homes. JOAN LLUÍS VIVES I MARCH Torna a Bruixes, on la ciutat li demana què fer amb els pobres. Allà publica el Tractat del Socor dels Pobres (“De Subventione Pauperum Sive de Humanis Necessitatibus”). Serà l’obra que guiarà la política social durant segles. Proposa: Carla Política social 2018-2019 3. Límits legals als poders de l’estat, limitat a garantir els drets a la propietat privada, i el manteniment dels contractes. 4. Provisió pública mínima. Limitada als bens o serveis que el mercat no pot proveir eficientment. D’aquesta manera s’intenta evitar una de les pors de Malthus i dels economistes clàssics, per evitar que les prestacions socials no desincentivin el treball o l’estalvi i que la intervenció pública no distorsioni el mercat, s’estableix que aquestes s’adrecin només als més pobres i amb quantitats baixes. 5. Sistemes de provisió social limitada només a la gent gran, nens o altres que realment no puguin treballar. Model liberal dona importància sobretot al sector privat a l’hora de proveir serveis i polítiques socials i també a la família, que és responsable del benestar personal. -Conceptes clau del model liberal: Liberalisme Individualisme Prestacions assistencials (Les prestacions assistencials públiques es financien bàsicament a través de: Impostos. -ADAM SMITH En aquest context social descrit més amunt, Adam Smith diu: gràcies al mercat, a través de la cerca del guany individual, la societat assoleix el millor benestar social. “Dona’m allò que vull i tu tindràs això que desitges [....] és d’aquesta manera que obtenim de l’altre la major part d’aquells bens que necessitem. No és per la benevolència del carnisser, el cerveser o el panader que esperem el nostre sopar, sinó de la seva búsqueda del propi interès. mai els parlem de les nostres necessitats sinó dels seus avantatges.”. -ROBERT MALTHUS va dir que la producció d’aliments creixia molt més lent que les persones. “Si de la cantidad de alimentos que consumimos en mi casa quito una parte y se la doy al pobre, entonces si le beneficio sin que esto repercuta más que en perjuicio mío y de mi familia, para quienes, quizá, el Carla Política social 2018-2019 sacrificio no sea insoportable. Si pongo en cultivo un trozo de terreno que hasta entonces estaba yermo y le doy al pobre la cosecha obtenida, entonces beneficiaré no sólo al pobre, sinó a todos los miembros de la sociedad, ya que lo que él anteriormente consumía va a pasar ahora al fondo común, probablemente con parte de la nueva producción. Pero si me limito a darle dinero, suponiendo que la producción del país no cambie, le doy en la práctica un título que le permite adquirir una parte de esta producción, mayor que la que anteriormente adquiría; y esta parte mayor no puede obtenerla sin que disminuyan las partes de los demás.” Diu: 1.Destinar més recursos als pobres encara augmenta més la pobresa. 2.Les lleis de pobres només serveixen per desincentivar el treball, l’esforç i la capacitat d’estalvi de la societat. (pq els pobres veuen que ja els solucionen la vida). Malthus, com hem vist anteriorment, proposa que la millor manera de tractar pobresa no és a través de les lleis de pobres. Aquestes, per molts recursos que s’hi dediquin, no solventaran la pobresa. Primer perquè es generarà més demanda que, junt amb una oferta que no pot créixer de la mateixa manera, desemboca en augments substancials de preus per tothom. Després perquè es desincentiva el treball i l’estalvi. El que cal, assenyala Malthus, és assegurar una mínima assistència als més pobres i treure tot tipus de suport o prestació a la resta. 3.L’existència de l’avergonyiment per ser pobre i el risc de passar fam o dependre de la caritat han d’estar associats sempre a la pobresa per tal d’incentivar la responsabilitat personal. És per tant, una visió de la societat en el que a nivell individual el correcte és la responsabilització del propi benestar, cadascú se’n surt amb el seu esforç, treballant i estalviant per quan les coses vagin malament. A nivell social, el mercat assignarà recursos d’una manera justa i, si se’l deixa funcionar per ell sol, la competència entre ofertants crearà serveis privats a preu baix que els individus podran comprar (des d’assegurances privades per la jubilació o l’atur a serveis d’atenció a domicili. -KARL HEINRICH MARX: Diu: 1.L’augment de riquesa generada per la industrialització no arriba als obrers. Entre el 1800-1860 els salaris es redueixen o no augmenten. 2.Les retribucions al capital i les empreses si que augmenten. 3.La misèria urbana augmenta i les condicions laborals són pèssimes. 4.El capitalisme està sentenciat. Carla Política social 2018-2019 La conjunció de democràcia i industrialització és temuda pels liberals: “… però amb la industrialització les masses proletàries emergiren, per a les que la democràcia era un mitjà per retallar els privilegis dels propietaris. Els liberals temien el sufragi universal, perquè podria polititzar la tensió redistributiva, pervertir el mercat i generar ineficiències” Esping-Andersen. En resum, és un model basat en la responsabilitat del individu per garantir el seu benestar, en la intervenció mínima de l’estat per evitar distorsions de mercat i en prioritzar el contracte de serveis, prestacions (i prevenció de riscos) en el mercat privat. Predominen les prestacions assistencials: adreçades només als que estan per sota d’un nivell de recursos. Són prestacions que requereixen una prova de mitjans (o “means tested”). 2) MODEL CONSERVADOR O CENTREUROPEU (Alemanya) Els qui tenen salari més alt pagaven més a l’assegurança social i els que menys, menys. Declarant així una diferència de classes econòmicament. Aquest model dona importància total a la seguretat social i, a Alemanya, al 3r sector. -Conceptes i idees clau: • Mantenir l’ordre social • Centralitat de l’estat • Incentiu al treball • Prestacions contributives (assegurança social) Al centreeuropa la industrialització arriba poc més tard i també és benvinguda però no se li atorga el reconeixement absolut al mercat com en el model anterior. Carla Política social 2018-2019 A partir d’aquests elements, es dissenyen unes polítiques socials amb una forta base contributiva, que fa possible relaxar gran part de les tensions existents. Per una banda apareix un sistema que garanteix un cert manteniment de rendes als treballadors encara que estiguin a l’atur, es posin malalts o es facin massa vells per treballar. Però els sistemes contributius varien segons tipus d’ocupació, cosa que permet mantenir un tracte diferent a diferents treballadors. A més, és un clar incentiu a treballar (si no treballes no tens l’assegurança) i la quantitat de la prestació també depèn del salari (a més salari, major cotització i major prestació) cosa que facilita l’objectiu de manteniment de l’status quo existent. L’estat de benestar ajuda a mantenir la jerarquia social respecte a les classe socials. 3)MODEL SOCIALDEMÒCRATA O ESCANDINAU (Suècia) Es passa d’oferir prestacions a serveis. Es donaran serveis a les persones que vulguin treballar i tinguin fills o pares/ mares grans. Però te’ls treien si no treballaves. -El model escandinau dona importància x sobre de tot al sector públic. -Les idees que formaven el model escandinau eren: -UNIVERSALISME DE SERVEIS-> es basa en serveis per a tota la ciutadania. -DRET DE CIUTADANIA (no per contribucions ni per llindar) -DESMERCANTILITZACIÓ->fer que el nivell de vida de la gent no depengui del lloc on es troben del mercat, que no depengui del mercat. -MAXIMITZACIÓ POTENCIAL PRODUCTIU-> s’accepta que és un estat del benestar molt generós, per tant costa molts diners i x tant requereix que molta gent faci petita aportació. X tant requereix que màxim de persones estiguin treballant. -BARRET CONTRIBUTIU-> es combina una prestació igual x tothom i una porció que va en funció del salari de cada persona. -IGUALITARISME-> un dels objectius bàsics de l’estat benestar és afavorir la igualtat. -MARTHA BEATRICE WEBB: era orfe i treballadora social, sociòloga, economista i historiadora. I fundadora de la London School of Economics and Political Science, de la Fabian Society i de la revista política New Statesman. Diu: Cal cercar un estat de benestar que asseguri "a national minimum of civilised life ... open to all alike, of both sexes and all classes, by which we Carla Política social 2018-2019 F B 0 3meant su cient nourishment and training when young, a living wage when able-bodied, treatment when sick, and modest but secure livelihood when disabled or aged". Desencantada de la manera com es lluitava contra la pobresa a partir del que ara anomenaríem entitats del tercer sector, va decidir que si el problema era estructural requeria una solució estructural, no individual, i que calia fer estudis específics. Amb els diners que rebia de l’herència del seu pare va començar a fer estudis sobre la pobresa. Els socialistes fabians consideraven que els recursos estan per fer-ne un ús col·lectiu i això implica la intervenció de l’estat amb els objectius: Igualtat, Llibertat i Fraternitat. Per assolir aquests objectius, l’estat està legitimat per anar contra les decisions individuals. Segons ells, la llibertat és el producte de l’acció de govern. -WILLIAM BEVERIDGE era col·laborador de Beatrice Webb des de principis del segle XX. Estava Interessat en els serveis socials i era expert en sistemes d’assegurances socials. I l’any 1942 va escriure l’Informe Beveridge, un dels més influents en la configuració inicial de l’estat de benestar britànic i posteriorment al socialdemòcrata. Amb aquest informe va voler dir que s’havia de cuidar a la gent i va fer critiques i aportacions clau. Aquestes critiques van ser les següents: 1. Critica la fragmentació de les prestacions per manteniment de rendes: El fet que una mateixa necessitat social estigués coberta per prestacions econòmiques amb quanties diferents i diferents llindars de renda. “Altre cop, no hi ha diferència real entre les necessitats d’ingressos d’una persona malalta i una que està aturada , però en canvi tenen diferents nivells de beneficis en funció de les diferents condicions contributives (...). Per posar un altre exemple, hi ha tres proves de mitjans diferents per pensions no contributives, per pensions suplementàries i per assistència pública, amb una quarta prova -per prestació d’atur- diferent a la de pensions suplementàries per algunes persones.” Beveridge. 2. Proposa combinar una prestació mínima universal amb les següents característiques: a. Prestació fixa, igual per tothom (amb independència del salari o la cotització prèvia) a un nivell de subsistència. b. Prestació per atur sense límit de temps, però a partir d’un determinat temps, subjecta a l’assistència a un centre de formació. c. Contribució fixa, igual per tothom. d. Responsabilitat administrativa unificada. e. Universalitat (tothom té dret a les prestacions). Carla Política social 2018-2019 El problema és que quan la situació social millora, aquestes ajudes a nivell de subsistència es queden sobrepassades i apareixen dues opcions, en fucnió de si les classes mitges opten per una solució privada o pública: (1) L’opció que acaba configurant el model liberal o angosaxó: Deixar aquesta prestció bàsica pels més pobres i incentivar que les classes mitges cobreixin les seves necessitats a través del mercat, sovint gratificant via deduccions a la renda l’accés als serveis i assegurances privades. S’acaba provocant una societat dual, on sol aparèixer la paradoxa redistributiva (Korpi i Palme, 1998). (2) L’opció que acaba configurant el model socialdemòcrata o escandinau: Afegir a la prestació bàsica universal un barret contributiu però controlat públicament, de manera que de facto no es permet que el mercat s’encarregui de formar part de cobertura social de la classe mitjana. En els països escandinaus hi havia molt poca desigualtat. I això era perquè hi havia gran homogeneïtzació social. Brule Sacerdote diu: Com és que a les societats que hi ha persones de tot tipus hi ha menys homogeneïtzació i en canvi als països en que tothom és igual hi ha més. Potser perquè quan són persones iguals que nosaltres tendim a compartir més i ajudar-nos. PREGUNTES EXAMEN PROVA -Les prestacions assistencials públiques es financien bàsicament a través de: Impostos. -L'informe Beveridge criticava:El fet que una mateixa necessitat social estés coberta per prestacions econòmiques amb quantitats diferents i diferents llindars de renda. -A Europa es sol definir el llindar de pobresa relatiu d'una població com: El nivell de renda corresponent al 60% de la mediana dels ingressos de la població. Carla Política social 2018-2019