Anomalía en la Psicopatología de Adultos: Conceptos, Criterios y Modelos, Apuntes de Psicopatología

¡Descarga Anomalía en la Psicopatología de Adultos: Conceptos, Criterios y Modelos y más Apuntes en PDF de Psicopatología solo en Docsity! TEMA 1 CONCEPTES I CRITERIS D’ANORMALITAT EN PSICOPATOLOGIA D’ADULTS Semiologia: estudi dels signes i els símptomes - Signes: manifestacions comprovables objectivament. Cosa concreta que no va bé i es pot observar – objectiu. Ex: sudoració, febre,... - Símptomes: manifestacions subjectives percebudes pel pacient. Cosa concreta que no va bé – subjectiu. Ex: malestar, pensaments,... Síndromes: conjunt de símptomes i signes que estan vinculats i tenen un patró específic. No sabem l’etiologia Trastorns: la diferencia que hi ha entre síndrome i trastorn és que en els trastorns hi ha etiologia (es saben les causes). Diagnòstics més precisos, coneixement de la etiologia. Grau de definició superior al de la síndrome. Etiqueta final que permet acabar el diagnòstic segons els signes i símptomes presents. Té una etiologia concreta. 1. Psicopatologia Què és la psicopatologia? Ciència que estudia el comportament humà anormal (traspassar els límits de la normalitat), en la seva doble vessant mental i comportamental. - Mètode - Subjectivitat: comportament. L’hem d’estudiar amb dues facetes: la psíquica i el comportament. - Anormalitat: allò que comporta algun tipus de malestar. Quin ha de ser l’objecte d’estudi? - Fenòmens subjectiu i intrapsíquics: constitueixen un problema per la observació, el pacient ens ha de dir què és el que pensa i sent → subjectiu. - Conducta observable Hi ha uns problemes que presenta el model mèdic, com el que no existeix símptomes patognomònics per a la clínica psiquiàtrica i que no existeix una fort correlació entre els trastorns psiquiàtrics i la biologia. Mètode científic: - Observació rigorosa - Hipòtesis falsables - Comprovació - Validació o refutació - Replicabilitat Mètode clínic (medicina): observació sistemàtica Psicologia experimental: primera vegada a introduir- se en el laboratori Neurociència: coneixement del cervell Problemes del model mèdic: - No existeixen símptomes patognomònics: determinants, que quan es tenen provoquen segur un problema - No existeix una relació forta entre biologia i trastorns psiquiàtrics - No hi ha símptomes exclusius d’un sol trastorn, sinó que la majoria de símptomes poden donar -se en una amplia varietat de trastorns. 2.Criteris d’ anormalitat No es té molt clar què és un signe i un símptoma en psiquiatria, però si podem definir les funcions cerebrals. Si aquestes no es donen correctament, inferim en que hi ha alguna cosa que no funciona bé. Els criteris per determinar si es donen o no de manera correcta poden ser: Criteris subjectius: - Alguedònic: criteri del dolor del pacient (fòbia) - Insight: introspecció, adonar-se de les coses. El pacient es dona compte de que té un problema (pedofília ) - Demanda d’ajuda: demanar ajuda quan creu que té un problema. Normalment es presenten les 3 a la vegada Criteris objectius: - Simptomatologia (signes/símptomes): criteris que si els tens no són normals, hi ha alguna cosa que no quadra. Més en l’àmbit mèdic. - Estadístic: campana de Gauss. El 70% de la població es troba dintre de la primera desviació estàndard. En psicologia, l’ anormalitat es situa per sobre o per sota de la segona desviació estàndard. - Legal: criminalitat, incapacitació civil, intersecció entre la llei i la psicopatologia - Socio – cultural: la conducta normal de la gent serà aquella que la societat on viu diu que es normal. Això pot no implicar psicopatologia, perquè no fer el que tots fan no te perquè derivar en psicopatologia. En una campana de Gauss la normalitat es troba en el centre, i en els extrems es troba la anormalitat. Aquests criteris no sempre són correctes. Ex: superdotats (estadística), frikis (socio-cultura) 6. Concepte d’ anormalitat en el model de la psicologia experimental  Existeixen diferències individuals en els tipus de sistema nerviós  Aquestes diferències en l’organització cerebral es manifesten externament en l’individu com variacions en la conducta i en l’activitat psicològica.  Els trets biològics que condicionen el temperament són sinònims de predisposició als diferents tipus de malalties mentals. Els caps dels nens petits són completament diferents tot i que tots els nens fan el mateix; dormen, mengen i caguen. El cervell va canviant gràcies a l’apoptosi cerebral = moren connexions que donaven coneixements que ja no fem servir.  Aquestes disposicions són de caràcter genètic condicionant, no determinista. Els teus gens no solen determinar que tinguis la malaltia, l’ambient juga un paper molt important.  Amb temperament es neix i el caràcter es va conformant amb el pas del temps 7. Models històrics de conducta-ment-cervell 1. El primer(model de la caixa negra): només estudiem estímuls i respostes. La causa de les respostes la posaven en diferents parts, alguns en el cor i altres en el fetge, això depenia de la cultura → model de la caixa negra = conductisme radical = no sabem que passa dins, només estudiem la resposta. 2. El segon (“cerebrocentrismo”) després van pensar que passava pel cervell. Van arribar a aquesta conclusió, ja que a les guerres quan algú es lesionava el cap tenia forts canvis en les respostes. S’explica la conducta únicament amb el cervell, el cervell esta en el centre de tot. 3. El tercer: model psicologistes o metal·listes purs (psicoanàlisi). Es centren en estudiar únicament la ment. 4. El quart: la van lligar a la ment -cervell, cosa que en realitat no existeix . Les múltiples conductes i les variants de la conducta, estudiar la ment de la forma més objectiva possible i tenir en compte altres estímuls en els que estem exposats. Model actual: No hem d’oblidar que tractem d ’una unitat: cos i ment. S ’ha de tenir en compte tant la ment com el SN. A més, no som unitats aïllades, estem vinculats de forma decisiva amb el nostre ambient. El cos és vital, ja que fa de tot per a que el cervell es trobi en bones condicions. Per això el cervell no es dona compte dels canvis que fa fins que no arriba a moments extrems. Qualsevol canvi en el cos afecta al cervell i qualsevol canvi extern afecta també a l’individu i per tant al cervell. Exemple: canvi de temperatura sol afectar al nostre estat d’ànim. No hi ha una única causa, tot és una barreja de les circumstancies. L ’ambient no només és el nostre entorn, amics, família , etc. també el componen factors físics com traumatismes, infeccions, tòxics , etc. Hi ha tot una sèrie de nivells explicatius: tots es condicionen mútuament. L ’activitat genètica modifica la neural, que a la seva vegada modifica el comportament i aquest provocarà canvis en l’ambient. Però, això ocorre de la mateixa manera en sentit contrari. L’ambient condiciona el comportament, aquest pot modificar l’activitat neural (per exemple, prenent drogues) i aquesta modificació canvia l’activitat genètica. ESQUIZOFRENIA El factor d’increments dels factors de risc és petit: - Historia familiar - Cos+ CPNs - Naixement hivernal: dones embarassades que s’infecten amb virus durant aquesta època, el risc és petit. - Urbanitat - Us del cànnabis - Immigració - Life events: separació familiar precoz, funcionament familiar. Escala de Roberts sobre l’etiologia de l’esquizofrènia: Heretabilitat en l’esquizofrènia: la prevalença és de l’1%. I el component hereditari pot suposar fins el 80% del risc, però no és l’únic! Factors de risc en l’esquizofrènia:  Historia familiar (10)  COs + CPNs (0,6)  Urbanitzacionalitat (3,1)  Consum de cànnabis (2,8)  Immigració (4)  Events de la vida (3,4). Exemple: separació familiar precoç, funcionament familiar,... Escala de Roberts sobre l’etiologia de l’esquizofrènia(TIPIC EXAMEN): Una persona que te psicosis, és un rang de malalties que tenen una base genètica molt important afectant al neurodesenvolupament. A més, hi ha factors de risc que influeixen durant l’embaràs i durant tota la vida. Els trastorns psiquiàtrics sorgeixen de l’extrem extrem de la població normal variacions de personalitat com l’estat d’ànim, l’ansietat, el processament cognitiu i volició en què existeixen interaccions i solapaments .