Tema 1: Què és la política social La política social és la rama que, Apuntes de Trabajo Social

¡Descarga Tema 1: Què és la política social La política social és la rama que y más Apuntes en PDF de Trabajo Social solo en Docsity! Tema 1: Què és la política social? La política social és la rama que estudia de manera sistemàtica la producció de benestar en les societats. La política social podem utilitzar-la per intentar maximitzar el benestar d’una població (triant la millor manera d’invertir els recursos que disposem) o, podem utilitzar-la per analitzar com s’ha produït aquest benestar en una societat i en un temps determinat. La política social actua en diferents àmbits: Una basant de l’acció política. Aquell conjunt d’accions que generen les administracions públiques en els àmbits d’educació, sanitat, habitatge, manteniment dentes i serveis socials. Per tant, els àmbits en que actua la política social són: Educació Sanitat Habitatge Manteniment de rentes Serveis socials Qui produeix el Benestar? Per l’ intervenció de diferents factors: Ajut família Habitatge privat Entitats sense ànim de lucre - ONG Hospital - Sanitat Aquestes 4 institucions produeixen el Benestar. Per tant, la utilitat de la política social és donar resposta a problemes socials però hi ha que són racistes, que els rics siguin més rics i els pobres siguin més pobres. Per tant, NO sempre la política social és bona. La política social serveix com a instrument per a captar recursos Una redistribució dels recursos Unes normes, explícites o implícites, per canviar comportaments. Quin és el pes de la política social? La despesa social és la part més important dels pressupostos públics. Representa, aproximadament la meitat de la creació de la riquesa. (pressupostos Generalitat). Tema 2: Orígens de la Política social i l’Estat del Benestar. PATH DEPENDENCE Dependència del camí previ. Hem de parlar d’història per aprendre a quin lloc estem ara mateix, actualment. La política social al segle XVLes prestacions venien de l’església i els rics (nobles). Els rics havien d’ajudar als pobres per fer-se sentir més rics. El senyor Vives va dir que s’havia de fer una nova funció que prengués partit, s’havia de fer una nova política social. Es creia que qui havia nascut pobre era perquè Déu havia volgut que fos així. Als indigents joves se’ls hi ensenyava un ofici, però als que eren més grans, ja no se’ls hi ensenyava cap ofici. No els deixaven morir de gana, però si que els castigaven. A l’any 1700 aproximadament va començar a augmentar la població poc a poc però la creació d’aliments, no augmentava tant. Estaven en una monarquia total. Al segle XVIII apareix la Revolució Industrial. Revoluciona el treball. Dispara la productivitat. Va haver-hi un gran grup de persones que van començar a fer molts i molts diners. Arriba un contrapoder en aquesta monarquia absolutista. En la Revolució Industrial canvien moltes coses. L’home ja no és esclau del seu temps. Implica tenir horaris de treball, es crea l’oci (S.XIX). Apareixen escoles, biblioteques... Al segle XX apareix el gran BUM dels refrigerants cerebrals, la televisió. Augmenta el poder adquisitiu. Apareix un excés de productivitat, per tant hi ha una millora salarial. Hi ha un augment de la població, i un augment adquisitiu però també hi ha un augment de la pobresa. El temps de Vives, correspon a l’època de l’Antic Règim (fins a finals del segle XVIII). Aquesta època mostra una societat absolutista amb lleis arbitràries i sovint corruptes i amb una escala social inamovible. La posició social depèn del llinatge de naixement pels més afortunats, de l’ocupació gremial pels no tant afortunats i de les possibilitats individuals o familiars de supervivència per la resta. Política Social en l’edat mitjana (fins S. XV) Si algú t’ajuda és perquè té recursos, com per exemple els nobles, l’església... “Els pobres estan fets pels rics”. Europa es caracteritza per un forat negre. Mahoma era un pensador molt important de l’època. Aquests 3 autors es combinen i fan el pensament del liberalisme. La unió d’aquests tres autors fent front a la por. El pensament lliberal arriba al final del segle XIX. Això a Anglaterra, després a Estats Units, Australia, Nova Zalanda... ■ Concepció de Política Liberal Aquesta concepció política ajuda a explicar els orígens del model liberal, anglosaxó o residual. Partint de la societat anteriorment descrita, pot entendre’s que l’arribada de la industrialització del segle XVIII, que s’inicia a Anglaterra, és veiés com positiva o revolucionària per molts. Crea una nova classe social, i amb la que entrarà amb un cert conflicte. Les decisions econòmiques guanyen racionalitat i perden arbitrarietat absolutista. Els treballadors aconsegueixen feines amb remuneracions millors, més estables i previsibles. Apareixen elements innovadors, com els temps lliure, i se’n perden d’altres, com la capacitat d’autoorganització del treball. Shirky (2010) menciona l’aparició dels bars i dels carrets per vendre ginebra com refrigerants cognitius i socials de l’època. Malthus, proposa que la millor manera de tractar la pobresa no és a través de les lleis dels pobres. Aquestes, per molts recursos que s’hi dediquin, no solventaran la pobresa. Primer perquè es generarà més demanda que, junts amb una oferta que no pot créixer de la mateixa manera, desemboca en augments substancials els preus per tothom. Després perquè es desincentiva el treball i l’estalvi. El que cal, assenyala Malthus, és assegurar una mínima assistència als més pobres i treure tot tipus de suport o prestació a la resta. És per tant, una visió de la societat en el que a nivell individual el correcte és la responsabilització del propi benestar, cadascú se’n surt amb el seu esforç, treballant i estalviant per quan les coses vagin malament. A nivell social, el mercat assignarà recursos d’una manera justa i, si se’l deixa funcionar per ell sol, la competència entre ofertants crearà serveis privats a preu baix que els individus podran comprar. Els principis clau del liberalisme segons Ellison (2008) són: • Llibertat dels individus per actuar com vulguin, sense interferència de les institucions o altres individus, sempre que les seves accions no interfereixin amb la llibertat dels altres. • Economia de mercat competitiva i lliure al màxim de la interferència de l’estat. • Límits legals als poders de l’estat i garanteix els drets a la propietat privada, i el manteniment dels contractes. • Provisió pública mínima. Limitada als béns o serveis que el mercat no pot proveir eficientment. D’aquesta manera s’intenta evitar una d eles pors de Malthus i dels economistes clàssics, per evitar que les prestacions socials no des incentivin el treball o l’estalvi i que la intervenció pública no distorsioni el mercat, s’estableix que aquestes d’adrecin només als més pobres i amb quanties baixes. • Sistemes de provisió social limitada només a la gent gran, nens o altres que realment no puguin treballar. No és d’estranyar que, més d’un segle després, la preponderància d’aquests calors acabaran configurant el model liberal o anglosaxó de l’estat del benestar. Un model basat en la responsabilitat de l’individu per garantir el seu benestar, en la intervenció mínima de l’estat per evitar distorsions de mercat i en prioritzar el contracte de serveis, prestacions (i prevenció de riscos) en el mercat privat. Predominen les prestacions assistencials: Adreçades només als que estan per sota d’un nivell de recursos. Són prestacions que requereixen una prova de mitjans. 3.2 Alemanya En aquella època hi havia unes monarquies molt fortes, molt absolutistes, molt disciplinaries. Es veu l’entrada del capitalisme amb molta por. Hi ha 3 personatges molt importants: • Bismarck Al 1883 crea l’assegurança de malaltia. Al 1884 l’assegurança d’accidents i al 1889 la pensió de jubilació. Totes aquestes assegurances ho fan a través d’un sistema de cotitzacions. • Theodore LohmannAssegurança social per convertir als treballadors en autodeterminats i responsables del seu benestar. • Lleó XIII (Drets i deures del capital i el treball o bé de Sobre la situació dels obrers). Compromís pel treball dels treballadors i a canvi les empreses han de proporcionar-los condicions de treball dignes. Ni el capital pot existir sense el treball ni el treball sense el capital. Apareix el Model Conservador que ho fan tots aquests 5 personatges molt importants d’aquesta època. Sumant els personatges d’Anglaterra. Sistema que no redueix les desigualtats, sinó que les manté. “Tu treballes, tens dret a un atur. Si no treballes, et quedes fora.” A Alemanya la Industrialització comença més tard que a Anglaterra, comença al S. XIX. Aquest model es pot dir o Model Conservador Model CentroEuropeu. Atur Model Conservador Jubilació Malaltia ■ Concepció de Política Conservadora Al centreeuropa la industrialització arriba poc més tard i també és benvinguda però no se li atorga el reconeixement absolut al mercat com en el model anterior. Autors com Adolph Wagner, de l’escola de pensament conservadora, són crítics i diuen que el bon funcionament econòmic i social de la industrialització dependrà d’altres valors més tradicionals. Els conservadors no confiaven completament ni en el mercat per ell sol ni en la intervenció pública, sinó d’una mescla d’ambdós elements. No es creu que el mercat sigui la solució ni el liberalisme la política a seguir. Adolph Wagner diu que la idea de tractar el treball i els treballadors com un producte més de mercat i el salari com el seu preu, era inhumà i gens cristià. Però al mateix temps, entenen que l’ordre social i el desenvolupament econòmic depèn del manteniment de les diferències d’status i de classes socials naturals. Llavors, la democràcia pels conservadors és una amenaça encara més gran que pels liberals. Es tem que aquesta doni lloc a mesures populistes de suport a les classes treballadores i de revenja respecte a les classes històricament dominants i els seus interessos. Als mitjans del S. XIX, apareix una sensació d’urgència que fa imprescindible fer alguna cosa, ja que el model polític absolutista amenaça a desmoronar-se. En plena transformació econòmica, industrial i urbanització, es fa evident la crisi social generalitzada lligada a l’explotació dels treballadors i que amenaça el sistema. Per una banda es generen noves necessitats d’ajuda social i per una altra banda, aquests mateixos cavis afebleixen o fan desaparèixer les vies de suport social anteriors. Per tant, a Suècia es forma el Model Socialdemòcrata. Conformació del model escandinau: ■ Universalisme de serveis. ■ Dret de ciutadania (no per contribucions ni per llindar). ■ Desmercanilització. ■ Maximització potencial productiu (dona). ■ Barret contributiu . ■ Igualitarisme. ■ Concepció de Política Socialdemòcrata La Fabian Society, una organització fundada el 1884 va marcar el camí cap a un socialisme incremantalista a Anglaterra i a altres llocs. Aquest incremantalisme és també la solució a la que arriben els socialistes escandinaus als anys 20 i 30 del segle XX al vuere que ni tan sols la classe treballadora mostrava un entusisme clar per una socialització total dels mitjans productius i que a més a més, aquesta podria ser boicotejada fàcilment pels capitalistes. Cal destacar dos memebres d’aquesta organització, la Beatrice Webb, treballadora social el seu marit economista i fundador de la London School of Economics. Beatrice Webb, desencantada de la manera com es lluitava contra la pobresa a partir del que ara anomenaríem entitas del tercer sector, va decidir que si el problema era estructural, no individual, i que calia fer estudis específics sobre el tema. Amb diners que rebia l’herència del seu pare va començar a fer estudis sobre la pobresa. Ella i la seva parella, van publicar més de 100 obres entre llibres i articles. Els socialistes fabians consideraven que els recursos estan per fer-ne un ús col·lectiu i això implica la intervenció de l’Estat, amb uns objectius clar: Igualtat, Llibertat i Fraternitat. Per assolir aquests objectius, l’Estat està legitimat per anar contra les decisions individuals, ja que només el govern pot redistribuir llibertat. La llibertat individual significaria molt poc quan hi ha desigualtats econòmiques tant fortes. Segons ells, la llibertat és el producte de l’acció de govern, no de la seva inanició (com assenyalaven els lliberals). I aquesta acció de govern s’estableix en termes de llei, economia, política social i política fiscal. William Berveridge fou un estret col·laborador de Beatrice Webb des de principis del segle XX. Interessat en els serveis socials i expert en sistemes d’assegurances socials, l’anys 1942 escriu l’anomenat Informe Berveridge, probablement un dels més influents en la configuració inicial de l’Estat del benestar britànic i posteriorment socialdemòcrata. En aquest informe critica la fragmentació de l’ajuda social de manteniment de rendres característica dels diferents sistemes de cotització Es proposa combinar una prestació mínima universal per tot ciutadà amb una part contributiva voluntària que permeti l’incentiu de millora de la prestació per part dels individus. Es senten les bases per diferents elements clau, entre els que es poden destacar: • Prestació fixa, igual per a tothom (amb independència del salari o la cotització prèvia) a un nivell de subsistència. • Prestació per atur sense límit de temps, però a partir d’un determinat temps, subjacta a l’assistència a un centre de formació (fer cursos). • Contribució fixa, igual per a tothom. • Responsabilitat administrativa unificada. • Universalitat (Tothom té dret a les prestacions). El problema és que quan la situació social millora, aquestes ajudes a nivell de substistència es queden sobrepassades i apareixen dues opcions, en funció de si les classes mitges opten per una solució privada o pública. • L’opció que acaba configurant el model liberalDeixar aquesta prestació bàsica pels més pobres i incentivar que les classes mitges cobreixin les seves necessitats a través del mercat, sovint gratificant via deduccions a la renda l’accés als serveis i assegurances privades. S’acaba provocant una societat dual, on sol aparèixer la paradoxa redistributiva. • L’opció que acaba configurant el model socialdemòcrata o escandinauAfegir a la prestació bàsica universal un barret contributiu però controlat públicament, de manera que de factor no es permet que el mercat s’encarregui de formar part de la cobertura social de la classe mitja. Per tant, queda clar que els models polítics que hi ha actualment són: Model Liberal Model Conservador FORMEN DIFERENTS MODELS DE POLÍTICA Model Socialdemòcrata 3.5 I AQUI, QUÈ SOM? Espanya, Itàlia, Grècia i Portugal no estan en cap d’aquests 3 models de política. Parlar de Models és una simplificació innecessària, ja que va canviant depenent dels països. No tot és blanc o negre. Nosaltres, Espanya, no queda clar quin tipus de model som, però molts pensadors pensen que estem al Model Mediterrani o Sud-D’Europa. Model Conservador menys desenvolupat. (Ho va dir un autor). Som els 3 tipus de models, posem exemples: Corrupcio entre el 20-30%. Hi havia una monarquia molt absolutista. Hi van haver dictadures molt fortes fins fa minimament poc, per tant no ens vam poder desenvolupar tant i tant ràpid com altres països. Una dictadura en una Política Social influeix perquè es recolza una amb l’altra amb legimitat. Era una país molt religiós. I l’església i la dictadura anava molt lligat a La industralització va aparèixer molt tard. Hi havia una gran població. Moltes desigualtats, molt fragmentat tot. Però la base del nostra Model és bàsicament Conservador. Atur Model Conservador Jubilació Malaltia Tenim un mix de models. Models del Sud d’Europa. Estat del BenestarSurt de les tradicions de política del S.XIX. Aquí comença al S.XX, després de la segona Guerra Mundia. Welfare StateÉs un concepte de les ciències polítiques i econòmiques amb el que es designa una proposta política o model general de l’Estat i de l’organització social, segons la qual l’Estat dóna serveis en compliments i drets socials a la totalitat dels habitants d’un país. Acadèmicament quan es parla del Sud d’Europa ens referim a 4 països: Espanya, Portugal, Grècia i Itàlia, tot i que a la pràctica s’ha d’ampliar. Existeixen tres possibles raons en les quals no apareixen els 4 països en cap model: