Protección del Sistema Nervioso Central: Meninges y Barrera Hematoencefálica, Apuntes de Psicología

¡Descarga Protección del Sistema Nervioso Central: Meninges y Barrera Hematoencefálica y más Apuntes en PDF de Psicología solo en Docsity! dilluns, 30 setembre de 2019 PROTECCIÓ DEL SNC (sistema nerviós central) 2.1 MENINGES MENINGES: Són tres membranes o capes de teixit conjuntiu situat entre l’ós i el SNC que cobreixen el SNC. El que fan és evitar el contacte directe amb l’ós. 3 capes - 3 membranes que embolcallen tot el SNC i tota la mèdul·la espinal. Crani—> encèfal Columna vertebral —> mèdul·la espinal DURAMÀTER - És la més externa, més superficial - Teixit connectiu gruixut, resistent i inelàstic (rígida) - És la que esta connectat directament amb l’ós. Està fermament adherit a la superfície interna del crani. - Espai epidural -> aquest espai envolta el duramàter dins del canal vertebral. És el que trobem entre os i duramàter . Utilitzant un anestèsic per reduir la molèstia del tractament amb asteroide, s’insereix una agulla entre els ossos del coll. Quan s’arribi a una ubicació correcta, es pot introduir el tractament amb esteroides. La injecció sol fer-se amb l’ajuda d’imatges com la fluoroscòpia. Es té cura de garantir un procediment estèril per reduir les possibilitats d’infecció (què és rar, però pot ser molt greu). El procediment sol ser fet per 1 dilluns, 30 setembre de 2019 un dels diversos tipus d’especialistes con un neurocirurgià, un especialista en dolor, un radiòleg d’intervenció o un anestesiòleg. - La seva part cranial: el duramàter està format per dues capes • Capa periòstica que és la capa més externa: tocant l’ós. • Capa meníngia, la capa més interna: tocant les altres membranes - Les capes són importants perquè en alguns llocs molt concrets aquestes capes es separen, quan això passa hi ha un espai que queda definit que són els sinus durals - La capa meníngia és separar i va cap en dins formant uns envans, la funció d’aquestes és falcar l’encèfal. Eviten que es moguin diferents parts de l’encèfal provocats per un cop brusc. - Aquests envans es creen en diferents llocs: en el falç del cervell, del cerebel i en la tenda del cerebel. En les divisions grosses fa falta perquè al ser tan gran hi ha perill quan es moguin ARACNOIDE -A nivell anatòmic del sistema nerviós tot el que té a veure amb l’aracnoide és molt important. -És la capa intermitja -> Teixit conjuntiu menys gruixuda i més flexible, és membrana amb un aspecte esponjós, com de malla. Té uns filaments (trabècules aracnoïdals) fins a la següent capa (la piamàter) -Fortament adherida al duramàter. -Espai subdural: Espai entre l’aracnoide i el duramàter. És el que s’anomena un espai virtual, de forma normal la duramàter i l’aracnoide es troben enganxades. Quan hi ha traumatismes veiem que aquest espai es pot arribar a acumular sang i es quan el veus. Si tot va bé , no hi hi ha ni veus l’espai. PIAMÀTER - És la més prima i la més flexible de totes però també la menys resistent. - Recobreix estretament TOT el SNC (va entrant per tot), dins l’últim racó i protegeix el cervell, hemisferis i cerebel. - Meninge més interna de les tres. Està fermament adherida a l’encèfal (SNC) i a la mèdul·la que la va seguint per tots els seus replegaments, solcs i cissures. - Entre mig de la piamàter i l’aracnoides hi ha l’espai subaracnoïdal -> espai intermig on es pot veure la “teranyina o malla”. - Sota la piamàter ja hi ha teixit nerviós. 2 dilluns, 30 setembre de 2019 • Els plexes coroïdals són estructures que sintetitzen gran part de LCR (són estructures molt replegades, filtraran el LCR a partir de la sang i alliberar LCR dins dels ventricles) • Transmeten aquest LCR al més gruixut i important, als ventricles laterals. • Arriben al 3r ventricle a través dels forats interventriculars. • Arriben al 4t ventricles a través de l’aqüeducte cerebral o de Silvi. • Es dirigeixen cap a l’espai subaracnoïdal a través dels orificis mig i lateral • A través de les granulacions aracnoïdals (evaginacions de la meninge aracnoide cap a l’interior dels sinus durals) (vàlvules que actuen en pressió, quan el LCR ja ha estat altre vegada secretat pressiona per entrar i també per sortir(eliminar el que s’hagi d’eliminar)) arriben als sinus durals- sang Plexes coroïdals - ventricles laterals - Forats interventriculars - tercer ventricle - aqüeducte Silvi- orificis mig i lateral - espai subaracnoïdal - granulacions aracnoïdals - sang. 5 dilluns, 30 setembre de 2019 2.3 VASCULARITZACIÓ I BARRERA HEMATOENCEFÀLICA Barrera entre la sang - encèfal —> Protegir el SN de canvis bruscos en la composició de la sang, especialment canvis bruscos en la composició dels ions. Aïllament del SNC dels canvis transistors en la composició de la sang. L’excés o baixada de ions pot afectar les neurones. Per això utilitzem la barrera i protegim el SN. La sang canvia contínuament. No pot afectar al SNC, aquest seria afectat si la sang intercanvies lliurament els seus teixits amb el SNC. Per tal d’evitar-ho els forats són tan petits per tal que els glòbuls vermells no passin. La membrana hematoencefàlica—> no deixen espais en el SNC, quan s’ajunten les cèl·lules endotelials es creen les unions estretes i són les encarregades que no hi hagi aquests forats, no hi hagi cap tipus d’espai. Els capil·lars són envoltats pels peus d’astròcits. ( peus entren en contacte als capil·lars i formen una segona barrera per si de cas - perquè no passi res lliurament dins del SNC) Conjunt de peus d’astròcits i cèl·lules formen la barrera hematoencefàlica. Hi ha substàncies que si poden passar lliurement perquè són necessaris. Qualsevol substància que jo hem prengui i tingui efecte sobre el meu SNC voldrà dir que ha travessar la barrera hematoencefàlica. Característiques especials de les cèl·lules endotelials dels SNC - Difusió —> H2O, O2, CO2, anestèsics, etanol, nicotina, heroïna … Podrà entrar, allò que pot travessar la membrana plasmàtica perquè, poden travessar pel mig. - Transport —> glucosa, aminoàcids … Hi ha moltes coses que no entraran, i s’ha de fer un transport actiu gastant ATP. Per exemple, totes les substàncies polars, com els ions que tampoc podran travessar-ho. Òrgans circumventriculars - Zones específiques una mica relaxades i es pot escapar lliurament - intercanvi directe entre sang i SN. - Òrgans com la nuerohipòfisis (sistema endocrí amb hormones que s’alliberen a la dang i algunes hormones tenen afecte al SN) - Òrgans que necessiten aquest intercanvi - SN - hormones - sang/ Sang - informació - hormones - SN 6