Pensamiento de Schopenhauer, Nietzsche, Bergson y Freud en la crisis de fin de siglo - Pro, Apuntes de Ciencias de la Educación

¡Descarga Pensamiento de Schopenhauer, Nietzsche, Bergson y Freud en la crisis de fin de siglo - Pro y más Apuntes en PDF de Ciencias de la Educación solo en Docsity! 14/10/2013! TEMA 2: L’INCONSCIENT! ! 2.1. La desconstrucció de la subjectivitat!! Eric Hobsbawm considera que el segle XX és molt curt, comença en 1GM, en 1914. De 1980-85 a la 1GM es denomina crisi de fi de segle i entren en qüestió una serie de valors que havien estat vigents durant el segle XIX. !! El s. XIX es caracteritzava pel positivisme com a filosofia (utilitzar el mètode científic per aplicar-lo al coneixement de les coses), el realisme en art i la raó com a mode de coneixement.! A finals del s XIX hi ha molts joves escriptors, pintors, etc., que creen que tot allò que hi havia abans ara ja és insuficient perquè el autor (filosof, pintor,etc. ) es conegui a si mateix, ja que els interessa el seu propi jo, la seva subjectivitat. Volen parlar de com són ells per dintre, com es senten, etc.!! Stendhal explicava que una novel·la bo és més que el resultat de passejar un mirall al llarg del camí, és a dir, reflectir la realitat, però només del món extern. !! Marcel Proust explica que escriure la novel·la és mollar una magdalena en un got de té o cafè amb llet i que els olors que desprèn desperta sensacions en hom i que això és el que es posa a la novel·la. !! L’important és la subjectivitat, és a dir, com ens sentim, com ens veiem, etc., el món interior. Això és la crisi de fi de segle. També se li anomenava ‘Belle époque’. !! ! 2.1.1 La crisis de fin de segle!! Crisi de fi de segle:! - Origen: desconfiança que provoca la raó i el positivisme. Els mètodes que hi havia no serveixen per conèixer-nos per dintre. ! - Incidència del pensament de:! - Arthut Schopenhauer (1788-1860), El mundo como voluntad y representación (1818). És del s.XIX però els hi servia. Ell creu que l’essència del jo, de cada ésser humà, és la voluntat de viure. Parla de la voluntat de viure com un impuls cec (un desig) inconscient. Lògicament com no podem rienda suelta a aquest impuls cec, la vida en conseqüència és una suma d'insatisfaccions. Hem d’anar limitant els impulsos, però llavors som insatisfets. Per a ell la vida és dura, produeix por, angoixa. Ell proposa dues coses. Una solució per no patir tant és viure el menys possible de manera activa, viure d’una manera menys activa (quan menys t’arrisques menys et fas mal) i dedicar-se a contemplar l’art. L’altre opció (la toma del budisme, no és seva), per no patir limitem al màxim l’impuls cec arribant a un estat on no són necessàries grans coses: nirvana, és a dir, només contemplar la vida.! - Friedrich Nietzsche (1844-1900): [Muerte de Dios, superhombre, dionisíaco-apolíneo.] La mort de déu que creu Nietzsche implica que l’ésser humà ja no està sotmès a la moral cristiana i quan hom es allibera d’aquesta moral pot viure la vida de la manera que vulgui, i pot viure a través dels seus impulsos. Dionisíaco-apolíneo: Dionís, el déu del vi, i apolo, representa la mesura, la bellesa, l’harmonia. Nietzsche diu que un pot viure d’aquestes dues formes, 
 -Dionisíaco: viure amb els impulsos.
 -Apolíneo: busca la bellesa, la tranquil·litat que proporciona l’art. 
 Superhome (ho treu de Darwin), l’home més apte de vèncer les dificultats del seu entorn.! 1 - Henri Bergson (1859-1941): [intuïció, consciencia, memòria, duració.] Consciencia: la concepció que un té de determinades coses. De la memòria encara s’està estudiant. Parla molt de la duració: parla d’això com quelcom subjectiu. Molts autors prenen el seu pensament de la duració: James Joyce, Viriginia Woolf, etc. Ell parla d’una espècia de força vital (per a ell élan vital), que és quelcom molt personal, intim, la manera que té cadascú d’entendre les coses, les vides.!! La crisi de fi de segle aporta:! -Escepticisme: dubtes! - Actituds individualistes: abans es volia la realitat com quelcom comú per a tothom, ara es vol retractar el món interior de l’autor! - Valoració de lo irracional, l’ocult, l'incoherent, el que no té una explicació.! - Importància de la intuïció, importa el que jo crec que és i si jo crec que ho és ho és.! - Inclinació cap a l’íntim, emotiu i sentimental.!! ! ! 2.1.1.1 Decadentisme Neix a França. !! - Influencia de Charles Baudelaire (1821-1867): poeta maldit. Es pren a aquest poeta com a líder, com a exemple. Es caracteritzen per:! - Rebuig de la moral i de las costums burgeses. Critiquen la moral burgesa, la forma de vida que comporta la classe social a la que ells mateixos pertanyen, i les seves costums: els diners, etc.! - Evasió de la realitat i exploració de l’inconscient. Com no els hi agradava lo burges es concentren en el seu propi món, en el món de l’inconscient, en el món de les seves sensacions i emocions.! - Interès per llocs exòtics, per la bellesa. Viatjaven, de veritat o no, per descobrir una bellesa que no hi ha al món on ells estan. ! - Gust per lo refinat (Oscar Wilde) i pel pecaminós o envellit. Atracció per les ciutats mortes (D’Annunzio, Venècia). Wilde es va convertit en un líder pels dandys, l’home refinat, la cerca de la bellesa fins i tot en un mateix. I hi ha el contrari, com no els agrada el burges busquen tot allò lleig, allò mort. El gust per les ciutats mortes, les ciutats que viuen en decadència, Venècia és la més importat. !! ! ! 2.1.1.2 Simbolisme També va aparèixer a França i el seu líder també és el mateix.!! - Influencia de Charles Baudelaire, Las flores del mal (1857). Encara que ja fa temps que s’havia escrit i el prenen com a referència:! - Impulsors: Mallarmé i Verlaine. Diuen:! - L’art ha de revelar veritats profundes, ideals (el que portem dintre i costa treball d’expressar i com costa explicar s’ha d'explicar de manera indirecta: amb símbols, metàfores). Aquestes només poden expressar-se de forma indirecta, amb suggeriments, evocacions, imprecisions. ! - Influència decisiva en el llenguatge literari del s. XX. El resultat d’aquesta utilització de símbols serà revolucionar el llenguatge literari, fer-lo més meravellós. !! ! ! 2.1.1.3 Impressionisme Moviment fonamentalment pictòric. !! El que vol és reproduir la realitat tal i com la veu l’artista, no com és, i per captar-la els hi sembla molt important la llum on estan captant-la. Pot captar el mateix en moments diferents el mateix i la llum no és igual.! - Pretén captar la llum i l’instant que observa l’artista, sense reproduir la realitat contemplada.! - Tècniques: Pinzellades ràpides, colors purs. Pintura lluminosa.! - L’important és la pintura, no el tema. Monet diu: el motiu és per a ell secundari, l’important és representar el que existeix entre el motiu i ell. !! 2 Cubisme! Picasso (1881-1973) i Georges Braque (1882-1963)!! Té l’origen en Las señoritas de Avinyó (1907), Picasso. Creu que el tema no té importància. El que vol és mostrar formes geomètriques i no té missatge. No té profunditat i a vegades col·loca elements que dóna importància al temps. És important per les seves tècniques. !! • El tema es irrelevante, el cuadro no tiene mensaje, sólo quiere mostrar formas geométricas elementales.! • Rechazo de la perspectiva y de la profundidad espacial.! • Se incorpora la dimensión temporal! PICASSO, Las señoritas de Avinyó (1907)! ! 04/11/2013! Futurisme 
 Marinetti (1876-1944)! • Manifiesto: 1909. On s’expliquen les característiques de l’art segons els seus seguidors. ! •Exaltación (canto contemporaneo) de la vida contemporánea: la máquina y el movimiento: invents d’aquesta època. ! •«Un automóvil rugiente, que parece correr sobre la metralla (pensaven que volaven lo ràpid que anaven), es más bello que la Victoria de Samotracia». = l’art clàssic no és res comparat amb la vida moderna. ! •«Nosotros queremos destruir los museos, las bibliotecas, las academias de todo tipo, y combatir contra el moralismo, el feminismo y toda cobardía oportunista y utilitaria». , és a dir, són revolucionaris perquè volien trencar amb tot però van acabar compartint moltes coses amb el fascisme. Antonio Sant’Elia (1888-1916)! Aquest moviment no va triomfar molt a la Península, però va ser molt interessant l’influència que va deixar. !! Dadaisme ! Tristan Tzara (1896-1963)! Relació molt pròxima amb el surrealisme. El nom de Dadaisme prové del ganivet que van clavar al diccionari. Era un moviment molt revolucionari. Era un art molt provocador, volien cridar l’atenció. Van trencar el canon, van fer antiart, deixant a un costat la raó i deixant treballar la fantasia, això és gràcies a Freud. ! 5 - Rechazo de la razón defendida por el positivismo.
 - Contra el orden burgués y las normas sociales y artísticas. Perquè era la classe que dominava.
 - Arte provocador. Contra el canon. Antiarte. 
 - Pretenden liberar la fantasía del individuo y superar las inhibiciones. Lenguaje incoherente. 
 - Preparó el camino para la aparición del Surrealismo. Consells per escriure un poema (Tzara, 1924)!! - Coja un periódico 
 - Coja unas tijeras 
 - Escoja en el periódico un artículo de la longitud que quiera darle a su poema. 
 - Recorte el artículo. 
 - Recorte en seguida con cuidado cada una de las palabras que forman el articulo y métalas en una bolsa. 
 - Agítela suavemente. 
 - Ahora saque cada recorte uno tras otro. 
 - Copie concienzudamente en el orden en que hayan salido de la bolsa. 
 - El poema se parecerá a usted 
 - Y es usted un escritor infinitamente original y de una sensibilidad hechizante, aunque incomprendido del vulgo. ! ! 2.3.1 EL SURREALISME (SEMPRE MENCIONAR A FREUD)! André Breton (1896-1966)! Primer manifest surrealista: 1924. Segon manifest surrealista: 1930. Que tingui dos manifest vol dir que no va morir el moviment sinó que es va anar re-inventant, millorant.! La paraula ve del francès i el seu pare és André Breton i procedeix de l’unió de sur (sobre, por encima de) - realisme (realisme), però també es va proposar anomenar-lo: suprarrealismo o superrealismo. ! El surrealisme suposo un canvi integral, no només en art, ells volen transformar tota la vida, i tenen uns objectius tants grans perquè la seva base són els pensament de Freud i Marx. Ells el que pretenen era alliberar al ésser humà. Freud: trencar amb la nostra pròpia repressió, alliberat l’inconscient. Marx: l’individu ha de lluitar contra la repressió econòmica que hom té creada per la societat. Els surrealistes parlaven de la vida com quelcom gris, i la vertadera vida és la que tenim dintre nostre i no deixem sortir i el que s’ha de fer és trobar-la i fer-la sortir. ! L’artista el que ha de fer és alliberar tot allò que un porta dins, és a dir, s’ha d’alliberar de la raó. Per fer això els surrealistes creen unes tècniques:
 - escriptura automàtica: escriure intentant que la raó no controli res
 - utilitzar els somnis ! Quan es fa això, alliberar l’inconscient, haurem alliberat tot allò que la raó limita, és a dir, que la raó no és capaç d’entendre. ! El moviment del surrealisme no és cap provocació, cap joc, és un moviment crític. Les obres realistes no són fetes per aquí les observa perquè com no estan fetes a través de la raó l’altre no les entén, potser. Ells no volen que entenguem el que han fet sinó que rebem impactes dels nostre inconscient i just després posem a treballar la raó i la podem entendre, però l’important és l’impacte previ. ! - Primer manifiesto surrealista: 1924. - Segundo manifiesto surrealista: 1930. 6 - Influencias: Freud y Marx. - El hombre debe liberarse de la represión que ejerce sobre él la sociedad burguesa y de sus impulsos reprimidos por el inconsciente. - La vida es gris. La verdadera vida se halla amordazada dentro de las conciencias. ! - El arte puede iluminar la vida auténtica. Para ello debe liberarse de la razón.! - Técnicas: escritura automática, unión fortuita de palabras mediante el collage.! - Importancia de los sueños (aflora el mundo del inconsciente), aunque aparezcan imágenes ilógicas.! - Cuando se libera la expresión, surgen sentimientos e ideas que la razón no capta.!! - El Surrealismo no es un puro juego. Es un movimiento crítico.!! - Las obras surrealistas no se dirigen a la razón del que las observa o lee, sino que deben despertar nuestro inconsciente. ! - No se comprenden, pero suscitan impactos que modifican el estado de ánimo y producen emociones, a menudo oscuras. 
 Movimiento que supuso la mayor revolución artística del siglo XX. !! ANDRÉ BRETON, Primer manifiesto surrealista (1924):! «Surrealismo: Sustantivo masculino. Automatismo psíquico puro por cuyo medio se intenta expresar, verbalmente, por escrito o de cualquier otro modo, el funcionamiento real del pensamiento. Es un dictado del pensamiento, sin la intervención reguladora de la razón, ajeno a toda preocupación estética o moral».!! ANDRÉ BRETON, Segundo manifiesto surrealista (1930).! «Todo está aún por hacer, todos los medios son buenos para aniquilar las ideas de familia, patria y religión».! «Estos productos de la actividad psíquica (...), estos productos que son la escritura automática y los relatos de sueños ofrecen, a un mismo tiempo, la ventaja de ser los únicos que proporcionan elementos de apreciación de alto valor a una crítica que en el campo de lo artístico, se encuentra extrañamente desarbolada». ! ! ! 2.3.1.1. Un chien andalou (1929)! Un perro andaluz, Luis Buñuel i Salvador Dalí. La pel·lícula va ser idea de Dalí. La van crear junts perquè van fer junts el diàleg, el van fer a través de somnis que havien tingut. Buñuel estava molt agraït de ser molt ‘machote’ i en canvi Dalí havia tingut una relació amb Lorca. ! - Primera pel·lícula de Luis Buñuel, creada en col·laboració amb Salvador Dalí.
 - Dalí va proposar el projecte en Figueres a partir dels somnis de tots dos.
 - Luis Buñuel: ‘Buscábamos un equilibrio inestable e invisible entre lo racional y lo irracional que nos diera, a través de este último, una capacidad de entender lo ininteligible, de unir el sueño y la realidad, lo consciente y lo inconsciente, huyendo de todo simbolismo’, és a dir, la peli és una barreja d’elements racionals amb irracionals.! ! ! 7 ! Salvador Dalí, Aparato y mano (1927).!! OTRAS IMÁGENES! Desdoblamiento del protagonista: podría referirse al conflicto de identidad que sintió Dalí (su hermano mayor murió nueve meses antes de nacer él y se llamaba Salvador). - Sacerdotes maristas: remiten a la etapa escolar de Dalí y de Buñuel. - Escena de los senos: aparecen los fantasmas de la cultura burguesa y de la religión, que se interponen en la relación erótica entre el hombre y la mujer. ! INTERPRETACIÓN! - Texto polisémico (numerosas interpretaciones).! - Buñuel creía que el único método posible de interpretación de lapelícula sería el psicoanálisis.! - Tema: El deseo y sus obstáculos. - Buñuel aseguró que creó la película con la intención de atacar los ideales de la burguesía: la familia, la patria, la religión. - Buñuel trató de nuevo el tema en su siguiente película, L’Âge d’Or (1930). ! ! ! 2.3.1.2. Pintura surrealista ! - «El ojo existe en estado salvaje». ! - Propugna la renovación de la mirada, de la visión. ! - No importa sólo lo externo, también se trata de ver lo que se oculta bajo las apariencias. ! - Hay que mostrar lo que ven los ojos cuando están abiertos y cuando están cerrados. ! - Hay que hacer visible lo que habitualmente escapa a la visión. !! - «El cuadro es una ventana abierta a la interioridad». ! - La pintura no debe imitar el mundo exterior, contra el que se rebelan los surrealistas y cuyas normas desean transgredir. ! - No hay un estilo uniforme, sino un método y un objetivo común: plasmar el mundo del inconsciente, el mundo onírico, por medio del automatismo psíquico o expresión libre y espontánea, sin el control y la censura de la razón. !! ANDRÉ BRETON, El surrealismo y la pintura (1928). ! 10 ! El ángel del hogar o el triunfo del Surrealismo (1937)!! ! Max Ernst (1891- 1976)!! ! RENÉ MAGRITTE (1898-1967), El espejo falso (1928).!! ! RENÉ MAGRITTE (1898-1967), Los amantes (1928).!! 11 ! RENÉ MAGRITTE (1898-1967), La violación (1934).!! ! RENÉ MAGRITTE (1898-1967), Decalcomanía (1966).!! ! JOAN MIRÓ (1893-1983), El carnaval de Arlequín (1924-1925).!! 12 ! JULIO GONZÁLEZ (1876-1942), Mujer peinándose (1931).!! ! ! 2.3.1.4. Fotografia surrealista ! ! MAN RAY (1890-1976), El violín de Ingres (1924).!! 15 ! MAN RAY (1890-1976), Lágrimas de cristal (1932).!! ! ! 2.3.1.5. Literatura surrealista ! • El surrealismo fue un movimiento eminentemente poético, pero también se crearon narraciones surrealistas:! • André Breton, Nadja (1928).! • Boris Vian, La espuma de los días (1947).!! “El superrealismo, con sus propósitos y técnica, había ganado mi simpatía. Leyendo aquellos libros primeros de Aragon, de Breton, de Eluard, de Crevel, percibía cómo eran míos también el malestar y osadía que en dichos libros hallaban voz. Un mozo solo, sin ninguno de los apoyos que, gracias a la fortuna y a las relaciones, dispensa la sociedad en medio de la cual vivía como extraño. Otro motivo de desacuerdo, aún más hondo, existía en mí; pero ahí prefiero no entrar ahora” (pp. 905-906).!! “El superrealismo no fue sólo, según creo, una moda literaria, sino además algo muy distinto: una corriente espiritual en la juventud de una época, ante la cual yo no pude, ni quise, permanecer indiferente” (p. 909).!! “El periodo de descanso entre Los placeres prohibidos y Donde habite el olvido (...) representó también el abandono de mi adhesión al superrealismo. Éste había deparado ya su beneficio, sacando a luz lo que yacía en mi subconsciencia, lo que hasta su advenimiento permaneció dentro de mí en ceguedad y silencio. Ya no tenía necesidad de superrealismo y comenzaba a ver, por otra parte, la trivialidad, el artificio en que degeneraba al convertirse en fórmula poética” (p. 913).!! LUIS CERNUDA, «Historial de un libro» (1958).!! 16