Fuentes Estadísticas para el Estudio de la Población: Censos y Estadísticas Vitales, Apuntes de Demografía

¡Descarga Fuentes Estadísticas para el Estudio de la Población: Censos y Estadísticas Vitales y más Apuntes en PDF de Demografía solo en Docsity! Població i demografia Tema 2. Les fonts estadístiques per a l’estudi de la població. TEMA 2. LES FONTS ESTADÍSTIQUES PER A L’ESTUDI DE LA POBLACIÓ LA HISTÒRIA DE LES ESTADÍSTIQUES DEMOGRÀFIQUES • La recopilació d’estadístiques demogràfiques al llarg de la història. Les operacions de recompte: operacions demogràfiques? Com s’intentava reunir la informació de la població? Els egipcis ja feien recomptes de població. S’han fet per interessos clars, per exemple, per la recopilació d’impostos. A la bíblia ja figurava un cens de població, on Jesús i María anaven a censar-se perquè els romans calculaven el nombre d’habitants. Totes les civilitzacions han fet recomptes, és una forma de poder. És a dir, no sempre han sigut operacions demogràfiques, sinó fiscals. O sigui, les operacions de recomptes són antigues, però no sempre anaven per individus, també per llars o entitats familiar-econòmiques. • L’aparició de les estadístiques vitals a l’Edat Moderna. En el cas d’Europa, a l’Edat Moderna hi ha un canvi. Apareixen les estadístiques vitals, que son els controls dels batejos, enterraments i matrimonis, apareixen al S. XV per proposició de l’església. Les feien servir per controlar, ja que en aquesta època sorgeixen a Europa corrents protestants. Aquests tenien interessos fiscals. • La creació de l’estadística moderna als segles XVIII - XIX: els instituts estadístics. Al S. XVIII apareix el canvi més important del cens, ja no tenen interessos fiscals. Els censos son recomptes amb finalitat demogràfica. Carles III, el monarca il·lustrat, va impulsar-ho. Poc després, al S.XVIII i sobretot al XIX, apareixen els instituts estadístics, que son els antecedents del que ara. • Els productors d’estadística demogràfica a l’actualitat. L’INE, per exemple, es crea durant el franquisme. Amb la creació de les autonomies es creen instituts per autonomia, com l’IDESCAT al cas de Catalunya. LES FONTS PER A L’ESTUDI DE LA POBLACIÓ TIPUS DE FONTS: 1) El Cens de població  És la font més important, més o menys tots els països del món fan censos. És la font principal, recull “la foto” d’un moment. És fa cada 10 anys, ja que son operacions complexes. Professora: “es LA font”. 2) Estadístiques vitals  Actualment són els naixements, les defuncions i els matrimonis civils. (amb la primera república s’estableix un registre no confessional). Les migracions no tenen font per recollir-les, ja que no es pot tenir un control clar. En els censos es pot recollir indirectament. A diferència del cens, les estadístiques vitals es registren contínuament. 3) Enquestes  Serveixen per aconseguir un determinat tipus d’informació, tendències momentànies. 4) Altres fonts  Sempre es tenen altes alternatives. Però hi ha alguns problemes: Importància, Necessitat de tractament, Problema davant la manca de dades, Manca de fiabilitat. Població i demografia Tema 2. Les fonts estadístiques per a l’estudi de la població. LES FONTS PER A L’ESTUDI DE LA POBLACIÓ Les fonts demogràfiques es poden classificar segons diferents característiques i criteris. Per exemple, segons la finalitat, etc. Aquí tenim un diagrama. FONTS DEMOGRÀFIQUES Els censos: característiques bàsiques Un cens és el conjunt d’operacions consistents en recollir, recopilar, avaluar, analitzar i publicar dades demogràfiques, econòmiques i socials relatives a tots els habitants d’un país o d’un territori ben definit (amb criteris politicoadministratius) en un moment determinat del temps (una foto). Les seves característiques son les següents: - Recomptes de població (nº i característiques), amb la finalitat de organitzar polítiques públiques per millorar la qualitat de vida de les persones (escoles, transports, hospitals..) - Universalitat (tothom s’ha de censar) - Simultaneïtat (Moment censal / data censal). Ha de ser la mateixa per tothom, pot ser un dia o un període. A Espanya abans era el dia de nadal o el 31 de desembre, però no era un bon dia (per motius obvis). - Internacional. Hi ha unes directrius a nivell internacional, a tots els països es pregunta sobre els mateixos blocs temàtics (habitatge, família, treball, edat, sexe, etc.) però amb variacions o matisos. El Fonts de Nacions Unides per a la Població, es un organisme de Nacions Unides que dona suport a països en vies de desenvolupament. Com no tothom te residència, hi ha censos que especifiquen fins i tot si no tens casa. - Periodicitat. Han de seguir una regularitat. - Protegits pel secret estadístic/regulats per llei. Com que agafen informació personal, aquesta informació està protegida. Població i demografia Tema 2. Les fonts estadístiques per a l’estudi de la població. Aquí alguns exemples d’enquestes: Enquesta de fecunditat i família Enquesta de Població Activa (l’EPA, que es fa cada trimestre a Espanya) Enquesta metropolitana DARRERES TENDÈNCIES: enquestes biogràfiques  Aquestes enquestes intenten reconstruir les característiques de la persona i de les persones que l’envolten. enquestes tipus “pannel”  Aquest tipus la més coneguda es la EPA, tu fitxes persones perquè responguin i les fas les mateixes preguntes durant diferents vegades. “Pannel” és que es fan diferents campanyes de preguntes. ALTRES FONTS Fotografia aèria (com Google Earth...), entrevistes en profunditat, textos, fonts documentals, observació participant. LES ESTADÍSTIQUES INTERNACIONALS: COMPILACIONS Són fonts on hi ha de tot. En cada font hi ha dades diferents. Les característiques són les següents i a continuació posarem un exemple de cada: • Cada estat organitza el seu propi productor d’estadístiques demogràfiques. • Per disposar de fonts a escala internacional, alguns organismes recullen dades demogràfiques de diferents països. • Les estadístiques demogràfiques internacionals són: • Generalistes (recopilacions de dades referides a diferents àmbits temàtics) • Sectorials (recopilacions temàtiques: mortalitat, migracions, població activa, SIDA, etc.) • Destaca la importància de Nacions Unides (http://www.un.org/en/development/desa/population/) i les seves agències especialitzades en aquesta tasca. Grans bancs de dades generalistes: - Demographic Yearbook (Nacions Unides) - World Population Data Sheet (Population Reference Bureau) - World Development Indicators (Banc Mundial) - International Data Base (US Census Bureau) Grans bancs de dades per àmbits temàtics: - Fecunditat: World Fertility Survey (Nacions Unides) - Salut i mortalitat: World Health Statistics (OMS) i World Health Report (OMS) - SIDA: UNAIDS Report (ONU-SIDA) - Migracions internacionals: Migration Report (OIM) i International Migration Outlook (OCDE) Població i demografia Tema 2. Les fonts estadístiques per a l’estudi de la població. - Refugiats: - UNHCR Global Report (ACNUR) - Assentaments humans i urbanització: Habitat for Humanity International Annual Report (Habitat) - Població activa - World Employment Report (OIT/OMS) i Laborsta (OIT/OMS) - Projeccions demogràfiques: World Population Prospects (Nacions Unides) i World Urbanization Prospects (Nacions Unides) - UNFPA El Fondo de Población de las Naciones Unidas, FPNU, es una agencia especializada de las Naciones Unidas que comenzó a patrocinar programas de política demográfica en 1967. LES ESTADÍSTIQUES A ESPANYA I CATALUNYA • Els antecedents a l’Edat Moderna. Des de l’Edat Moderna, amb una monarquia amb major poder sobre la població, es fan intents de recompte davant la preocupació del creixement de la població. Al cas de Catalunya es feien fogatges, i al cas de Castella la Manxa vecindarios.Eran amb ànim fiscal. El primer va ser el cens de Florida Blanca, al 1787. El rei Carles III tenia inquietud demogràfica. Es van fundar pobles (com la Carolina) i es va fer publicitat perquè s’anés a viure allà, els oferien casa i terres. Abans del cens de Florida Blanca es va fer el Cens Aranda al 1768. Aquest no es pot considerar un veritable cens perquè es fa amb unitats religioses. Es va fer un altre al 1797, el Censo de Godoy. Després, amb l’absolutisme es van deixar de fer censos fins al 1857, i els resultats d’aquest últim no el varen deixar convençuts, van tornar a fer un altre al 1860. Va haver un altre moment d’inestabilitat política i el pròxim es va fer al 1877, 1887 i 1897. Un altre vegada es trenca i es fa al 1900 cada deu anys fins al 1970. Aquí va haver un salt que el provoca un canvi en la manera d’enregistrar. Va continuar la sèrie a partir de l’any 1981 fins al 2011. • La creació de productors d’estadístiques demogràfiques (INE). En el cas d’Espanya tenim una addicional, el Padró, que recull les dades municipals. Abans es feia cada 5 anys, ara (a partir de 1998) es van recollint contínuament les dades i has d’anar tu a enregistrar-te. Es publica cada any. • L’estat de les autonomies i els nous organismes productors d’estadística • L’Institut d’Estadística de Catalunya: un referent significatiu Població i demografia Tema 2. Les fonts estadístiques per a l’estudi de la població. Aquí tenim els links de les estadístiques a Espanya i Catalunya El Nomenclátor recull els asentaments a escala municipal (on es viu dins de cada municipi). 1 de gener de cada municipi. OIM  Migracions Estadístiques vitals: Moviment Nacional de la Població. (recull naixements, matrimonis i morts) Padró: elaboracio pels municipis. Un cop a l’any. ENI  2007 Productors: MNP INE EPA - INE World Population Prospects  Populations divisions Naciones Unidas World Population Division  Populations Reference Bureau