¡Descarga Teorías de Desarrollo Psicológico: Freud, Erikson, Teorías del Aprendizaje y Piaget - Prof y más Apuntes en PDF de Psicología solo en Docsity! TEMA 2. ORIENTACIONS TEÒRIQUES EN PSICOLOGIA DEL DESENVOLUPAMENT En psicologia del desenvolupament no hi ha una gran teoria que ho expliqui tot, perquè com més elements té la teoria en qüestió, més complicat és confirmar-la. És per això que hi ha diverses teories com la psicoanalítica, la de l’aprenentatge, la cognoscitiva-evolutiva, etològica, dels sistemes ecològics... 1. Teoria psicoanalítica a. Sigmund Freud Alguns problemes que tenim d’adults venen de la infància. Així doncs, el que ens passa de nens ens fa ser com som d’adults. Defineix el desenvolupament psicosexual per etapes, i cadascuna té unes característiques i conseqüències determinades. Aquestes etapes acaben a l’adolescència, a partir de llavors o t’hi mantens o has de resoldre conflictes anteriors. Personalitat definida amb els conceptes allò, jo i superjò. Complex d’Èdip. b. Teoria psicosocial d’Erik Erikson Deixeble de Freud, defensa que no estem només dominats per la genètica, l’ambient també hi interactua molt. Concretament, en cada etapa la cultura i societat ens exigeixen quelcom, depenent de l’edat que tinguem. La seva teoria, a diferència de la de Freud, inclou tot el cicle vital creu que hi ha canvis al llarg de tota la vida. Per ser més exactes, descriu quatre etapes en la infància i quatre més a l’edat adulta, però ell les anomena crisis. El seu objectiu era entendre com entenem la nostra pròpia identitat. Les etapes infantils són les següents: 1. Confiança vs. desconfiança Puc confiar en els altres? El nen sent aquesta confiança o desconfiança depenent de com es cobreixin les seves necessitats, depèn de si se li cobreixen i també de si es fa a temps. Erikson també deia que de cada etapa sorgia una virtut. La d’aquesta seria l’esperança. 2. Autonomia vs. vergonya i dubte (1-3 anys) Puc fer les coses per mi mateix? L’autonomia seria quan el nen té ganes de fer-ho tot, i la vergonya i el dubte sorgirien quan els pares posen molts límits i no el deixen fer les coses. Així doncs, els nens que no superen aquesta crisi són els més inhibits. Desenvolupament en la infància La virtut d’aquesta etapa seria la voluntat, les ganes de fer coses. 3. Iniciativa vs. culpa (3-6) Puc dur a terme els plans de forma exitosa? El nen vol fer el mateix que fan els grans, inicia coses sense que la seva autoestima se’n vegi afectada en cas que allò no surti bé. L’altre pol és el sentiment de culpa, que sorgeix si l’entorn no és favorable, si els pares només fan que desanimar el nen. La virtut que podria sorgir d’aquesta crisi és el propòsit, el fet d’intentar aconseguir les coses 4. Industriositat vs. inferioritat (6-12) Sóc competent comparat amb la resta? L’halo que envoltava l’autoestima desapareix, de manera que el nen es compara amb els nens del seu voltant per veure si sap fer el que hauria de saber fer per la seva edat, i si no se’n surt es sent inferior a la resta. La virtut d’aquesta etapa seria la competència 2. Teoria de l’aprenentatge No hi ha etapes, tot és un continu, i l’entorn és molt important, sobretot les interaccions E-R. Són importants perquè es veu com s’aprèn segons la resposta del subjecte davant un estímul concret. El desenvolupament es veu com a canvis quantitatius, com una acumulació d’aprenentatge. a. Condicionament operant de Skinner És útil en situacions com ara el reforçament de bona conducta (per exemple quan el nen es passa el dia dient que no donar-li quelcom quan digui que sí). També n’és un exemple el temps fora, és a dir el fet de portar el nen a una sala neutra perquè reflexioni sobre el que ha fet. b. Teoria cognoscitiva de l’aprenentatge social d’Albert Bandura Autoeficàcia. Sentiment que té el nen de ser capaç de fer el que es proposi; si no se sent auto eficaç no farà bé tot allò que potser sí és capaç de fer. Bandura va fer llibres i testos per mesurar-ho. Agressivitat. Estudi de bobo el pallasso hi havia uns nens mirant un pallasso inflable, entrava la mestra i el colpejava. Llavors, sortien els nens i al tornar a entrar què feien? Pegar-lo. Això demostra l’aprenentatge per observació (imitació, modelatge). Per exemple l’anunci d’Ikea n’és una mostra, el que fan els pares és el que faran els fills, perquè aprenen tot observant el seu entorn. Aportació cognitiva determinisme recíproc: estímul, persona i resposta interaccionen entre sí. 3. Teoria cognoscitiva-evolutiva Desenvolupament en la infància
