Tema 2: Población, consumo e mercado de trabajo - Prof. Balaguer, Apuntes de Economía

¡Descarga Tema 2: Población, consumo e mercado de trabajo - Prof. Balaguer y más Apuntes en PDF de Economía solo en Docsity! TEMA 2: POBLACIÓ, CONSUM I MERCAT DE TREBALL 2.0- La importància del treball 2.1- La base demogràfica 2.2- Les polítiques del mercat de treball 2.3- El mercat de treball 2.4- Formació de la mà d’obra i producció 2.0. LA IMPORTÀNCIA DEL TREBALL: RENDES, CONSUM I PRODUCCIÓ • El treball és la font d’obtenció d’ingressos de gran part de la població (FONT DE RIQUESA A PARTIR DE LA QUAL LES PERSONES PODEN SATISFER LES SEVES NECESSITATS); les rendes del treball permeten a les persones i a les seves famílies satisfer les seves necessitats mitjançant el consum (EL CONSUM ÉS EL QUE PERMET LA PRODUCCIÓ DE BÉNS I SERVEIS). • L’atur o la manca de treball fa que en la frontera de possibilitats del país es trobi per sota. Aquesta manca de producció és dolenta pel propi sector productiu, per tant, la gent fora del mercat de treball és un problema econòmic i social. D’aquesta manera, no s’aprofiten tots els recursos productius, ja que és al contrari, contra més persones treballant, més productivitat hi haurà. • Les rendes del treball -mitjançant el consum- permeten adquirir gran part de la producció de béns i serveis produïts per les empreses. • El treball assalariat és la forma en què s’incorpora la major part de la població al procés de producció. • La manca de treball i el treball de baixa qualitat i salari suposen un problema econòmic -a més de personal- de primera magnitud. 2.1. EL TREBALL. LA BASE DEMOGRÀFICA. FORMES DE MESURAR EL TREBALL Hi ha dos formes de mesurar el nombre de persones desocupades en un moment donat. Considerant les persones que es registren a les oficines i als serveis d’ocupació; a Espanya el registre es fa a través del Servicio Público de Empleo Estatal i/o Servei d’Ocupació de Catalunya). Aquest tipus d’atur s’anomena el atur registrat. (registre mensual) A partir d’enquestes a les famílies (cada 3 mesos); A Espanya s’anomena col·loquialment atur EPA (Enquesta de Població Activa). Aquesta enquesta mesura la taxa d’atur i el nombre d’aturats. La seva finalitat és extreure el número de població activa de cada país. Hi ha una mica de diferència pel que fa al nombre d’aturats i ocupats entre l’enquesta de la EPA amb el registre. En el registre no s’inscriuen totes les persones aturades perquè utilitzen l’economia submergida i això provoca que el treballador no cotitzi en la seguretat. Per tant, s’inscriuen les persones que pretenen obtenir alguna prestació. PAGE 1 Avantatges de la EPA: Ens intenta tenir en compte la voluntat de la gent que vol treballar. És un mètode homogeni que comparteixen diversos països de la UE, de manera que, existeix la possibilitat de comparar-los. Els ACTIUS són les persones que tenen la intenció de treballar i ofereixen la seva força de treball en el mercat. 2.1. EL TREBALL. LA BASE DEMOGRÀFICA. DEFINICIONS Població activa: és la part de població que ofereix els seus serveis al mercat de treball. Poden estar treballant (població ocupada) o no (població desocupada o en atur). La població activa depèn de les expectatives del mercat de treball, que alteren les eleccions en els ciutadans de si o no trobar feina, per tant, si hi ha expectatives positives, hi haurà més població activa, la qual decideix incorporar- se al mercat laboral. Població inactiva: inclou els individus que tot i poder-se oferir al mercat de treball, decideixen no fer-ho: mestresses de casa, estudiants > 16 anys, «desanimats», etc. I Població ocupada: part de la població activa que realment treballa. Població aturada: part de la població activa que no treballa, és a dir, població que vol treballar però no treballa La situació d’atur pot venir de: -pèrdua del lloc de feina (destrucció d’ocupació, de manera que dins de la població activa un ocupat es converteix en aturat) -un inactiu s’incorpora al mercat de treball i no troba feina (augment de la població activa, de manera que treballen els mateixos). 2.1. EL TREBALL. LA BASE DEMOGRÀFICA. DEFINICIONS • Taxa d'activitat = (població activa / població de 16 anys i més) * 100 • Taxa d'ocupació = (població ocupada / població de 16 anys i més) * 100 • Taxa d'atur = (població desocupada / població activa) * 100 • Taxa de parcialitat= (Població ocupada a temps parcial/Població ocupada)*100 • Taxa de Temporalitat = ( Contractes no fixes / Contractes totals ) * 100 A Espanya hi ha una taxa de temporalitat elevada. Es refereix al temps de duració del contracte de treball. Indica la qualitat des del punt de vista econòmic, és la inseguretat en les famílies. Amb els contractes indefinits hi ha una reciprocitat d’implicació entre el treballador i l’empresa, la qual serveix de formació al treballador, fet que provoca millors beneficis per l’empresa i pel treballador. D’aquesta manera, s’acaba aconseguint que PAGE 1 - un excés ocasional d’oferta que provoca desocupació exigeix una reducció en els salaris per restablir l’equilibri de plena ocupació. - l’atur és doncs resultat d’un salari excessiu, per sobre del d’equilibri, i es tractarà d’un atur voluntari (perquè una persona per ella mateixa es pot baixar el salari per treballar F 0 E 0 premissa que es critica), ja que es podria eliminar si els treballadors acceptessin treballar amb salaris (nominals o reals) més baixos. Aquest model funciona en un concepte de treball irreal en la vida quotidiana (per l’existència dels drets, etc.) Els salaris poden estar per sobre dels d’equilibri perquè el mercat laboral no és de competència perfecta per l’existència de monopolis d’oferta (sindicats), salari mínim o prestacions d’atur. Quan el salari no s’ajusta és perquè hi ha un estat que intervé i distorsiona l’activitat empresarial. Les polítiques del mercat de treball segons els neoclàssics: Per als neoclàssics, s’han de flexibilitzar al màxim els salaris i aconseguir que el mercat de treball sigui perfectament competitiu. Per estimular l’ocupació s’ha d’afavorir l’obtenció de beneficis per part de les empreses reduint els costos, entre els quals es troben els salaris. Fins i tot els neoclàssics indiquen que, inclús al mercat més flexible, sempre hi ha una certa taxa d’atur, anomenada taxa natural d’atur, a la què tendeix l’economia, a causa de la mobilitat natural dels mercats, pel temps que es triga a trobar noves feines i perquè hi ha grups marginals o desanimats que es troben en atur permanent. Teoria neoclàssica (desenvolupaments posteriors explicatius de l’atur): — Teoria dels salaris d’eficiència: les empreses paguen uns salaris més alts (que els d’equilibri perquè prefereixen que un treballador estigui content per un salari més alt fa que l’empresa no tingui un control constant sobre aquest) que els existents en un mercat de competència perfecta (on hi ha plena ocupació) per aconseguir una productivitat més gran (i reduir els costos de rotació de la mà d’obra). Si totes les empreses fan el mateix la taxa d’atur serà més alta que la que correspondria a uns salaris més baixos (d’equilibri). A més, els subsidis d’atur o el salari mínim incrementen el salari d’eficiència, ja que són competidors del salari. — Teoria dels contractes implícits: els assalariats s’estimen més un salari rígid que una remuneració fluctuant ja que desconeixen la situació real de l’empresa i el context general de l’economia. Si varia la conjuntura econòmica, l’empresa altera el grau d’ocupació però no els salaris, de manera que aquests no són determinants de les variacions d’ocupació. Així, en les recessions les empreses ajusten el grau d’ocupació (no els salaris) i generen atur. — Teoria de la recerca d’ocupació: la informació imperfecta i les prestacions d’atur generen ineficiències en la recerca d’ocupació; es triga més a trobar feina. Cal reduir els ajuts als aturats (quantitat, cobertura i durada dels subsidis d’atur) i millorar la recerca (reformar els serveis públics com ara l’INEM i similars, privatitzar serveis de recerca, augmentar l’activitat de les Empreses de Treball Temporal) per reduir el temps de recerca i, en conseqüència, l’atur. PAGE 1 Quan hi ha un salari superior al salari d’equilibri (atur), aquest atur és una alteració al mercat de treball. El que s’ha de fer es reformar els serveis d’ocupació, privatitzar, etc. • Altres teories neoclàssiques i possibles solucions a l’atur: —Teories del Mismatch o desajust: el mercat laboral va canviant, i crea ocupació i atur alhora (hi ha molts mercats de treball, no hi ha una lògica global al mercat de treball, sinó que s’ha d’aplicar una lògica per a cada mercat de treball de cada territori). • Qualificacions: es crea atur en certes ocupacions (qualificacions) i treball en altres. L’atur té lloc perquè algunes feines (especialment les menys qualificades) no tenen demanda –perquè una gran part s’ha deslocalitzat- encara que baixin els salaris: SOLUCIÓ: millorar la formació de la població. • Geogràfic: es genera atur en determinats territoris mentre que queden vacants en algunes àrees que no es cobreixen per la manca de mobilitat de la mà d’obra; SOLUCIÓ: fomentar la mobilitat geogràfica dels treballadors (una part de l’atur d’EUA ve determinat per una major mobilitat geogràfica. A Espanya hi ha una escassa mobilitat geogràfica (degut als idiomes de la UE, també pel concepte de l’habitatge en propietat) — Treballadors interns/externs (insiders/outsiders): les empreses contracten treballadors fixos i temporals. Els fixos (interns) estan protegits pel cost d’acomiadament i poden tenir salaris més alts. Els temporals (externs) seran els acomiadats en temps de crisi econòmica, ja que els primers regulen l’ocupació, i els salaris i el «sobrecost» que suposen les seves demandes el paguen els segons, que poden quedar a l’atur. Hi ha dos tipus de treballadors (mercat dual a Espanya: hi ha treballadors fixos i treballadors temporals), de manera que no es pot parlar d’un únic mercat de treball. SOLUCIÓ: flexibilitzar el mercat laboral, eliminant els drets dels interns; així es contractaran més treballadors; Per tant, s’ha de reduir la protecció laboral (acomiadament), restringir el dret de vaga, reduir els acords amb els sindicats, etc... Teoria keynesiana: En una situació d’atur, els salaris no baixen de forma automàtica perquè hi ha uns contractes i la baixada dels salaris depèn de les empreses. La decisió de treballar de les persones que estaven aturades no feia que l’empresa acomiadés als que ja estaven treballant a dins de l’empresa. El fet de baixar el preu d’un producte es podia fer de forma automàtica, però en canvi, no es podia fer fora a una persona amb la mateixa rapidesa. Nosaltres hem de considerar la visió del consum que està vinculada amb la demanda. L’atur està causat per insuficiència de la demanda i quan els empresaris no contracten si veuen que la demanda existent en un determinat moment de comprar productes és inferior a la demanda que els empresaris esperen. L’empresari treballa en funció de les expectatives (molt important en situacions de crisi). Per tant, cal considerar si hi haurà demanda o no dels seus productes. Quan l’empresari no té expectatives PAGE 1 de venda deixa de contractar treballadors i genera atur. Des de aquest punt de vista no es pot dir que l’atur és voluntari. Per tant, Keynes, proposa que l’atur es la voluntat dels empresaris que responen segons les seves expectatives. L’autor pensa que l’atur s’ha de veure des del conjunt del producte de l’economia. Consum + estalvi. Les polítiques públiques que s’han d’impulsar són l’afavoriment del consum i també de l’estalvi que és el que després genera la inversió. Fins i tot, més que el consum, caldria centrar-se en l’estalvi perquè es el que generaria la inversió, per això és més important. Aquestes polítiques es diuen polítiques contracitriques: els neoclàssics, diuen que la inversió pública no té efectes, a vegades, en l’economia. La quantitat de treball demanada per les empreses està determinada pel volum de producció de béns i serveis que esperen fer en el mercat. L’atur està causat per una insuficiència de la demanda efectiva, és a dir, la demanda real (o efectiva) és menor que l’esperada pels empresaris i, en conseqüència, les empreses redueixen el seu nivell de producció i d’ocupació generant atur. Si Defectiva< Desperada -> Disminució de l’ocupació -> Increment de l’atur L’atur és involuntari (no el desitgen ni les empreses ni els treballadors); sorgeix pel funcionament de l’economia de mercat (la demanda no sempre iguala l’oferta). • Teoria keynesiana i possibles solucions a l’atur SOLUCIÓ: la solució està amb el factors que generen creixement econòmic, no amb el mercat laboral. Per combatre l’atur cal estimular la demanda agregada (privada i pública). Com?: — Afavorint la inversió (pública o privada). — Afavorint el consum (públic o privat). Keynes prefereix un increment de la inversió (al consum) per l’efecte multiplicador (és a dir, si s’inverteix 100 es genera activitat econòmica o renda per un valor superior; ex: la construcció d’una carretera genera un creixement de la renda superior al valor de la construcció, ja que apropa pobles, fa que millori l’activitat econòmica,... Keynes prefereix que la intervenció sigui pública perquè no es refia dels agents privats sobretot en èpoques de crisi. El mateix val per als consumidors que segons ell, són pessimistes i per tant per molt que baixin impostos no consumiran més. Crítica neoclàssica; alguns neoclàssics neguen el paper beneficiós del multiplicador ja que la intervenció (o inversió) pública no sempre incideix positivament sobre el creixement econòmic (errors d’inversió) i genera endeutament que cal pagar amb posterioritat. Teoria institucionalista: distinció entre contractes fixes i temporals i la segmentació dels mercats. Segons aquesta teoria, és el mercat qui genera els problemes, com l’atur, la desigualtat (entre grups socials), la discriminació, etc., i que calen polítiques públiques per solucionar-los. Per a aquesta teoria hi ha 2 mercats de treball, que tenen diferents regles: PAGE 1 Dones: 23% Homes: 5% Salaris. 2007 (DADES A PARTIR DE L’ENCUESTA SOBRE SALARIOS) Dones: 18.136 euros Homes: 25.109,98 euros Diferència salarial: 6.973,98 euros // El salari dels homes és el 138,4% del salari de les dones NIVELL DE FORMACIÓ. DADES CATALUNYA Nivell de formació assolit de la població activa. Dones analfabetes: 0,5% Homes analfabets: 0,5% Dones fins a educació primària: 14,5% Homes fins a educació primària: 21,1%. Dones fins a educació secundària de 1a etapa: 21,6% Homes fins a educació secundària de 1a etapa: 26,2% Dones fins educació secundària de 2a. etapa: 26,8% Homes fins educació secundària de 2a. etapa: 22,2% Dones amb educació superior: 36,1% Homes amb educació superior: 29,3% Dones amb doctorat: 0,6% Homes amb doctorat: 0,6% Les dones ocupades tenen un nivell de formació superior al dels homes. El 36,1% de les ocupades tenen estudis d’educació superior, les persones ocupades amb doctorat s’iguala (0,6% en els dos sexes) Hores de treball realitzant tasques de la llar (Catalunya) Dones: 21,3 hores dedicació setmanals Homes: 7,9 hores dedicació setmanals Diferència d’hores: 13,4 Hores de treball al mercat de treball Dones: 34 hores setmanals Homes: 39,5 hores setmanals Motius de la inactivitat. Dones inactives per tasques de la llar: 39,1% Homes inactius per tasques de la llar: 6,3% Dones inactives per jubilació o prejubilació: 24,6% Homes inactius per jubilació o prejubilació: 62% Enquesta feta als USA. Homes/dones i càrregues familiars. % sense fills Dones exitoses 33% Dones molt exitoses 49% Homes exitosos 25% Homes molt exitosos 19% PAGE 1 % DE DONES ALS CONSELS D’ADMINISTRACIÓ D’EMPRESES. EUROPA. EXERCICI 1 1. Discutiu la següent frase “a Espanya hi ha un excés de formació” per part de la població 2. A Espanya tenim un mercat de treball dual 3. Discutiu els efectes d’incrementar el salari mínim en la nostra economia des de les tres principals teories analitzades (neoclàssica, keynesiana, i institucionalista) EXERCICI 2 Sou el director/a de l’empresa X, i heu de contractar al responsable de Màrqueting per poder tirar endavant la distribució d’un producte del que depèn el futur econòmic de la vostra empresa. Els dos candidats finals són una dona i un home amb el mateix CV, experiència i habilitats. a) A qui contractareu i perquè? Justifiqueu la vostra resposta b) si contracteu una dona hi ha la possibilitat que la Generalitat de Catalunya financi un curs específic sobre emprenedoria específic relacionat amb Màrqueting i distribució. Variarà la vostra decisió? c) Quin tipus de polítiques creieu que caldria posar en marxa per millorar la presència de les dones als llocs directius de les organitzacions? -- Distingiu entre les polítiques d’empresa i les polítiques públiques. PAGE 1