¡Descarga Efecto de imágenes y relaciones en nuestra personalidad - Prof. Salla y más Apuntes en PDF de Psicología solo en Docsity! TEMA 3 3.1. PREMISSES DELS MODELS INTERPERSONALS - Què significa la imatge? Que un digui el que l’altre veu. Vídeo: el efecte que fa el que ens diuen els altres en la nostra personalitat. Idea de quan el retornen una imatge com aquesta imatge t’afecta: quina imatge et retornen els altres. INTRODUCCIÓ Alternativa als models endògens: la personalitat es forma am les relacions interpersonals- Antecedents: neo-freudians (agafen les característiques de frued i les intenten adaptar als aspectes socials, relacionar les teories de freud amb els aspectes socials). Karen Horney: psicòloga social, la importància de la societat en la dona Sullivan: gir en el tema de freud per a parlar de que la personalitat es basa en aspectes interacció entre humans. No neguen la existència de les bases biològiques, sinó que donen mes importància a les interaccions. Al teràpia: cal entendre què li passa en relació al context. Sullivan: la frase “la gent fa que els altres es sentin malalts, i la gent també és responsable de què és sentin millor”. SUPÒSITS GENERALS 1. La personalitat té a veure amb la identitat i la diferència. 2. La personalitat és inferida: la personalitat no es nomes el que veiem, sinó el que inferim del que veiem. 3. Les afirmacions de la personalitat són probabilístiques: que actues en un moment donat malament no vol dir que sempre ho facis. 4. Diverses causes: hi ha moltes causes que influeixen en el comportament. Es molt difícil de explicar i controlar. 5. Consideren que els big five és el que millor determina la personalitat i li afegeixen la creativitat? Hi ha dos factors que estan més relacionats en les interaccions socials: la extraversió i la cordialitat. Hi ha dos dimensions que extrapolen a partir d’aquests dos factors de la personalitat: Extraversió en les interaccions socials es por denominar control: es veuen persones més dominants o més submises. En cordialitat: afiliació (amor o odi). MODELS INTERPERSONALS DE LA PERSONALITAT La personalitat està més influïda per les relacions interpersonals més properes: les figures més significatives són les que tenen una gran influència en la meua personalitat. Quadre groc: estabilitat, quan ens relacionem amb els altres poden pensar que respondrà de forma més o menys regulars. Veiem el vídeo per a entendre-ho millor: es veu que hi ha una necessitat en el ser humà de interaccionar amb altres, gràcies a les interaccions formem la nostra personalitat. La interacció en els altres ens guien en la nostra conducta. Veurem 5 supòsits d’aquesta teoria de la personalitat 1. La personalitat es manifesta només en situacions interpersonals. Nosaltres no podem desenvolupar la nostra personalitat si no hi ha algú, sigui o no sigui present. Es la presència del altre el que guia com ens comportem. 2. El nostre self es desenvolupa en les experiències primerenques en les persones significatives. Gran importància al primer moment de la infància. El autoconcepte és el reflex de les valoracions que creiem que fan de nosaltres. Valoracions reflectides: el que els altres ens retornen és el que ens fa saber qui sóc. El que el altre ens retorns és el que construeix el que nosaltres creem que són. Els nenes aprenen per exemple que somriure genera atenció... un cop ja sabem qui som (tenim el nostre self) nosaltres ja tenim una estructura que fa que ja no és tan influenciable. Si ens retornen una imatge diferent al que penso que sóc genera ansietat (encara si el que em retornen els més positiu). Dificultat en la mentalització (el poder posar el lloc del altre i entendre el què li passa), experiment on es donava una primera situació on el nen reia i la mare també, després una segona situació on el nen reia i la mare mantenia una cara neutra, el nen es posava a plorar, ansietat. Es pot generar desatenció selectiva: quan ens retornen coses que no creiem que som no li prestem atenció. exemple: em quedat en Anna i de sobte ella l’anul·la. Una persona evitativa té una validació de si mateixa en què els altres és possible que la rebutgen, interpretarà que l’Anna no vol quedar amb mi. Una persona segura de si mateixa pensarà: hi ha vegades que la gent té feina, així manté la validació de si mateix. 3. Respondre les necessitats bàsiques: alimentació, set, sexe... ells diuen que també ens movem per tenir seguretat i intimitat. Com obtenim seguretat? Minimitzant la ansietat que ens pot produir que els altres no ens responen com jo penso. Minimitzar les situacions en les que pots tenir ansietat. La ansietat s’entén com un fenomen interpersonal. Es diu que la primera ansietat que tenim es per la nostra mare. Ens trobem en situació de ansietat en l’aprovació o desaprovació dels altres. Què fem per a minimitzar la ansietat: les respostes complementàries: que et retornin allò que tu esperes, això fa previsibles les relacions i fa que la ansietat disminueixi. Si nosaltres expressem amor esperem trobar amor, si transmetem odi volem trobar odi. I en la dimensió de control: el dominant espera trobar submissió i el submís dominant. No ha de ser violen, per exemple, jefe i treballador o pare i fill. Com obtenim la intimitat? Quin és el conflicte entre seguretat i intimitat. En el cas del Anna en la persona evitativa preval la seguretat, no voldrà vorer més a Anna, renunciarà a la intimitat. No tornarà a quedar per a no sentir la sensació. Que no ens transtoquin la meua personalitat. La intimitat requereix la sinceritat, ensenyar qui som, fer un esforç. Si ens oferim a un altre de forma sincera, pot ser que el altre ens respongui de forma que jo vull o no. La intimitat té un preu. 4. Causalitat circular i influència recíproca. El contrari de causalitat circular és la causa i efecte (lineal). La causalitat lineal: com que la paella estava calenta m’he cremat. Les relacions interpersonals no es poden explicar per causalitat lineal sinó per la circulae. En el cas de la Anna, com que ha dir que no anava el evitatiu es posa trist. Podríem pensar causa-efecte, però aleshores Anna s’enfada perquè la evitativa no vulgui tornar- la a veure. Altre exemple: cercle de cuidado-dependència: si tenim una persona que sempre ha cuidat a la seua mare, ella (diguem-li Susana) el seu autoconcepte sempre tendeix a cuidar, aleshores l’altre respondrà cuidant-se. Posició dominant (jo cuido) i submiss (el cuidat). Si en algun moment algú rebutja els seus cuidats, Susana pot o bé augmentar la seua conducta cuidadora o que trenqui la relació. Totes les causes estan interrelacionades: una causa és alhora conseqüència. Altre exemple: quan els nens es
