Piaget y Vygotsky: El Lenguaje, el Pensamiento y el Desarrollo - Prof. Ivern, Apuntes de Psicología

¡Descarga Piaget y Vygotsky: El Lenguaje, el Pensamiento y el Desarrollo - Prof. Ivern y más Apuntes en PDF de Psicología solo en Docsity! TEMA 3: EL LLENGUATGE I EL PENSAMENT Jean Piaget i Lev Semiònovtix Vigotski. Semblances: Interaccionistes: l’individu es desenvolupa gràcies a la interacció i a la genètica. Va néixer al mateix any (mateix context) Diferències: Segons Vigotski el bon aprenentatge és aquell que s’avança al desenvolupament. Vigotski dona molta importància a la interacció social Piaget considera que el llenguatge està subordinat del desenvolupament. CLASSIFICACIÓ DELS SIGNES (Mounin, 1968) Segons la distància entre significant i significat Indici → Fets immediatament perceptibles que ens fan saber alguna cosa d'altres fets no perceptibles. Cel amenaçador, 39º de febre, fum llunyà, colors aposemàtics dels amfibis...) El significant no es diferencia del significat. No hi ha cap intenció comunicativa. Senyal → Un fet que s'ha produït artificialment per servir d'indici. En el condicionament pavlovià, so campana-menjar; en estat natural, xiulet marmotes-perill; la manera de vestir...) En certa manera és com si fos un indici controlat. Ja podem començar a parlar d‘una certa intencionalitat comunicativa. Símbol→ El significant es diferencia del significat, encara que segueixen mantenint una estreta relació -el significant guarda semblança amb l'objecte que evoca.- Senyals de tràfic -no totes-, signes informatius -restaurant-; per Piaget imitació diferida, imatge mental, joc simbòlic, imatge gràfica...) Signe lingüístic → La relació entre significant i significat és extrínseca, arbitrària i convencional.Les paraules del llenguatge verbal, el morse, el braille, el llenguatge de signes dels sords -en gran part-, la dactilologia dels sords, etc.) Altres SIGNES on la relació entre significant i significat és totalment arbitrària i convencional: semàfor, senyal de prohibit el pas, etc.) PIAGET: Llenguatge subordinat al desenvolupament cognitiu Del llenguatge egocèntric al llenguatge social El desenvolupament s’ha d’avançar a l’aprenentatge. VIGOTSKY: Llenguatge i pensament mantenen relació igualitària De llenguatge amb ús comunicatiu al llenguatge interior. L’aprenentatge s’ha d’avançar al desenvolupament PIAGET Evolució dels Esquemes Els Esquemes són sempre ACCIONS ESQUEMA REFLEX Punt de partida ESQUEMA D’ACCIÓ Raonament sobre el que veu ESQUEMA REPRESENTATIU Raonament sobre el que no veu Esquemes d’acció interioritzada PROPOSICIONS Raonament sobre coses fins i tot irreals Totalitat organitzada d’esquemes ESTRUCTURA Cada cop que canvia la forma d’organitzar els esquemes ESTADIS ESTADI SENSORIO-MOTOR Des del naixement fins els 18/24 mesos ESTADI D'INTEL.LIGÈNCIA REPRESENTATIVA Des dels 18/24 mesos fins els 10/11 anys Culmina amb la construcció de les estructures operatòries concretes - PERÍODE DE LA FUNCIÓ SEMIÒTICA Dels 2 als 6 anys) - PERÍODE DE LES OPERACIONS CONCRETES Des dels 7 als 11 anys) ESTADI DE LES OPERACIONS FORMALS Des dels 11 anys fins els 15/16 anys Culmina amb la construcció de les estructures intel·lectuals pròpies del raonament hipotètic-deductiu d’orientació en l’ús de signes. De reguladors de la conducta social passen a ser reguladors de la conducta individual. Llei genètica general del desenvolupament cultural: “Qualsevol funció del desenvolupament cultural de l'infant apareix dues vegades en escena, en dos nivells, primer en el nivell social i després en el psicològic, primer entre la gent com una categoria. INTERMENTAL, i després a l'interior de l'infant com una categoria INTRAMENTAL” Vigotski) El llenguatge en la teoria històrico-cultural: Vigotski diu que el llenguatge i la intel·ligència són processos que depenen un de l’altre però que no estan subordinats. Tenen punts de partida diferents però depèn un de l’altre. Des de la perspectiva de Piaget, pots tenir un problema de llenguatge però no per això has de tenir un problema cognitiu. considera que si falla el llenguatge falla un aspecte, però el desenvolupament cognitiu, no li dona tanta rellevància, o compensem amb altres qüestions. Vigotski, en canvi, diu que una cosa depèn de l’altre i que per això, un mut, sempre tindrà problemes cognitius pel fet de no desenvolupar el llenguatge, es preocupa més pel que pot passar cognitivament a les persones que pateixen sordesa, aquesta a vagades pot ocasionar limitacions, i riscos per la persona 1. Relació entre llenguatge i pensament. La connexió entre llenguatge i pensament no és primària i invariant. Ambdós tenen arrels genètiques diferents i després se sintetitzen dialècticament en el desenvolupament. En un procés d’interconnexió funcional, el llenguatge esdevé pensament i el pensament esdevé llenguatge. 2. Procés d’interiorització del llenguatge. El llenguatge, en els seus orígens, serveix per comunicar-se. Progressivament adopta una nova funció, regular la pròpia conducta i el pensament. El llenguatge egocèntric, més que expressar la incapacitat per situar-se en el punt de vista de l’altre, és un llenguatge privat que té la funció de planificar, orientar i regular l’activitat infantil. Amb el temps aquest tipus de llenguatge se simplifica, s’esquematitza i aparentment desapareix. En realitat s’ha interioritzat convertir-se en un instrument fonamental per al pensament. RELATIVISME I DETERMINISME LINGÜÍSTICS Hipòtesi de Sapir-Whorf - El llenguatge serveix per comunicar, però abans que res és la forma vocal de traduir la realitat. - Veiem, sentim, experimentem… tal com ho fem perquè els hàbits lingüístics de la nostra comunitat ens hi predisposen. - La llengua influeix en tota l’experiència. La llengua determina el pensament. El pensament depèn de la llengua en la que es pensa. Versió radical de la hipòtesi)